Arxiu de la categoria ‘Finançament en massa’

Una nova paraulota a tenir en compte: crowdlending

dimecres, 4/09/2013

Tot i que fent una cerca, els primers articles que parlen de crowdlending són de maig i juny d’enguany, la producció principal d’informacions s’ha produït durant aquest mes d’agost.

Podríem dir que el crowdlending és una spin-off del croowdfunding, la diferència principal del qual és que, en el crowdlending, el que otorguen els inversors participants són préstecs a retornar, no aportacions al capital de l’empresa, com en el crowdfunding, ja sia en regim de mecenatge o a canvi d’accions o participacions en l’empresa o projecte invertit.

Com la majoria d’innovacions financeres que ens arriben, els orígens cal cercar-los al Regne Unit, pàtria del llibertarisme econòmic i, en conseqüència, amb obertura a noves propostes que engreixin l’economia productiva amb nous models especulatius.

En aquest cas, la proposta permet saltar-se un sistema financer que, segons diuen emprenedors, autònoms i directius de micropimes, ha tancat l’aixeta prestatària en aquests col•lectius.

Tot i que, ara com ara, només han transcendit dues plataformes d’àmbit estatal (Sociosinversores.es i Arboribus), el crowdlending arriba al nostre país amb ganes de quedar-s’hi, de quedar-s’hi per manca d’alternatives tan per als inversors com per a les empreses que cerquen finançament.

Aquesta setmana, mirarem #LaTele

dimecres, 23/05/2012

Més enllà dels canals de televisió comercials, hi ha un mitjà fet per persones emprenedores i per a persones emprenedores. Emprenedores, il·lusionades –en el bon sentit de la paraula- i socialment compromeses.

Es defineixen com:

un canal de comunicació lliure, autogestionat i comunitari.

I va néixer l’any 2003 de la mà de

l’Assemblea per la Comunicació Social com a resposta a la necessitat de tenir una televisió dels moviments socials, que servís de crítica i alternativa als models de comunicació dominants.

Però LaTele, el projecte audiovisual que veu directament de la font de les ràdios lliures i alternativa, de les quals possiblement Ràdio P.I.K.A en sigui la més antiga a Barcelona, no és un canal talibà i dogmàtic, ans al contrari, té una programació oberta i plural que permet, per exemple, seguir debats electorals d’aquells partits i agrupacions que no apareixeran mai en les televisions convencionals.

Ara, LaTele, que emet en el canal 37 de la TDT, és en ronda de finançament a través de Goteo, una de les plataformes de crwodfuning, microfinançament o finançament en massa. Però,a  diferència, de les propostes habituals d’aquest canal, no només busca finançament, sinó també coordinadors d’espais de programació, traductors, dissenyadors i editors d’audiovisuals, així com equipaments audiovisuals i informàtics.

Una bona manera de maridar talent, reutilització i creativitat per un món socialment emprenedor i econòmicament sostenible.

T’hi apuntes?

#crowdfunding + #BusinessAngels #desdelnuvol = @thecrowdangel

dimecres, 18/04/2012

El dijous rebia un esperat correu electrònic de part de  TheCrowdAngel.com, un projecte que pretén facilitar el business angeling mitjançant una plataforma d’inversió conjunta en projectes emprenedors.

El correu en qüestió, m’anunciava la obertura de la Beta pública d’una plataforma on venen treballant, des de fa uns quants mesos, els inversors, emprenedors i consultors del Grup Inveready, una Societat de Capital Risc que porta arriscant-se en projectes innovadors des de l’any 2007.

Com diuen els seus fundadors, The Crowd Angel és la primera plataforma de crowdfunding centrada en invertir online en una selecció d’startups investment ready - empreses joves i preparades per a ser invertides -.

El que fan en aquesta plataforma és seleccionar projectes interessants, en base a la seva experiència com a venture capitalists – inversors de risc -, posar-los a disposició dels inversors donats d’alta a la plataforma, tot facilitant-los tot el procés d’inversió – contractes inclosos – i el seguiment de les inversions realitzades online.

Ens trobem doncs davant d’una innovació al nostre país?

Sembla ser que si, ja que la penya dels àngels va un pas més enllà de les plataformes de crowdfunding existents, les que funcionen amb microdonacions a canvi d’espècies, per entrar de ple en les inversions amb risc i, per tant, amb retorn econòmic de la inversió facilitada en cas que l’empresa invertida creixi i es consolidi.

T’atreveixes a finançar projectes innovadors #desdelnuvol?

@Yababu, #artesania per a nens i nenes amb… titelles web?

dimecres, 21/03/2012

Aquesta setmana presento el cas d’una emprenedoria que pot servir d’exemple a aquells artesans tradicionals que es mirin amb desconfiança les oportunitats que els oferim #desdelnuvol.

De fet, no em van pas arribar per Internet, sinó per la ràdio, aquell aparell que feia les funcions d’Internet abans d’Internet.

I el motiu de l’entrevista, que va captar la meva atenció, fou doble:

– Per una banda, el guardó assolit com a Millor proposta educativa dels premis internacionals a la Innovación en Internet (INVI) 2011 de RTVE. I,

– per l’altre, el llançament d’una campanya de crowdfunding a través de la plataforma de micromecenatge Lánzanos.com

I és que, els pares de Yab i Abu, són una petita productora santboiana d’espectacles de titelles, que no han dubtat en treure pit, i complementar els espectacles de carrer amb un webshow d’abast mundial dirigit a quitxalla en edat preescolar i als seus pares.

Un projecte que els permet experimentar amb la creació de continguts i interactuar amb els seus usuaris d’arreu del món. I tot amb un producte molt ben treballat i sota llicència Creative Commons.

Els creadors de Yababu.tv transcendeixen doncs una activitat tradicional i artesanal per arribar més enllà de les places i els carrers. Però ho fan sense abandonar el pinyol del seu negoci: els titelles.

I per què no financem la recerca tots plegats?

dimecres, 21/12/2011

La setmana passada vaig tenir un breu i interessant diàleg amb dues Carmes a través del Twitter. Tot va començar amb una piulada de @carmeagusti que feia així:

Sería posible q aquí el #crowdfunding en #ciencia y #tecnología funcionase y levantase mayores cantidades? bit.ly/sJ0Xck

Darrere de la piulada, un experiment científic –si es vol utilitzar aquest concepte per a referir-s’hi- sorgit al sempre inquiet mercat americà. I és que #Scifund Challenge va posar 49 projectes de recerca en una plataforma de crowdfunding durant 40 dies amb un doble objectiu: finançar-los en temps de vaques flaques i donar a conèixer la seva feina a la societat.

El resultat de l’experiment, que va concloure dijous de la setmana passada, va ser de més de 70.000 dòlars invertits i 10 projectes assolint el seu objectiu de finançament.

De resultes de l’intercanvi d’opinions, i del decrement que es percep en el finançament de la R+D+i a casa nostra, en va sorgir la necessitat de llançar el repte d’una iniciativa similar.

De plataformes de corwdfunding no en falten i de projectes, tampoc. Ens trobem doncs davant d’una oportunitat de crowdfunding de la recerca bàsica: Qui s’atreveix a posar la nostra recerca en mans d’inexperts microfinançadors?

De gota en gota s’omple la copa

dimecres, 16/11/2011

Entre la Global Enterpeneurship Week i la Campanya Electoral, sembla difícil fer forat informatiu per d’altres temes d’interès per als emprenedors. Però jo, furgant al núvol, m’he fet el propòsit d’intentar-ho amb un tema del qual fa sis mesos que no en dic res: el crowdfunding.

I és que, en aquests sis mesos, el núvol s’ha anat densificant i les gotes d’aigua han amarat el sòl de manera profitosa, ja sigui per fer alçar alguna llavor del nivell del quart disc d’en Cesk Freixas; o per captar l’interès d’institucions com Barcelona Activa o acc1Ó.

D’arrel mataronina i familiar és Verkami, el punt de trobada entre gent amb idees, projectes interessants i usuaris amb ganes d’ajudar a tirar-los endavant que ha aplegat als padrins del disc d’en Freixas i que porten més d’un any fent la feina suara esmentada.

Més noves són les propostes de Lanzanos i Goteo.

La primera és iniciativa de tres joves amb voluntat de recolzar projectes creatius; i la segona és una iniciativa de la Fundación Fuentes Abiertas que va veure la llum ara fa tots just unes setmanes i que, a diferència de la resta de plataformes existents, centra els seus esforços en el finançament de projectes creatius que fomentin el procomú, el coneixement lliure i el codi obert. És a dir, que no posin barreres al coneixement i la seva lliure circulació o, en paraules dels seus gestors, “en projecte, les finalitats dels quals, siguin de caràcter social, cultural, científic, educatiu, tecnològic o ecològic, que generin noves oportunitats per a la millora constant de la societat i l’enriquiment dels bens i els recursos comuns.”.

A diferència d’altres projectes internacionals, on la inversió pot tenir un retorn econòmic, en aquests casos, la inversió es retorna en aquelles espècies que estableixi el projecte finançat.

En qualsevol cas però, es tracta de diferents maneres de finançar el teu projecte emprenedor o d’invertir els teus diners en el somni d’algun altre emprenedor. Pur capitalisme 2.0! Neccesària evolució social del sistema!

Vols viure un somni o un malson?

dimecres, 28/09/2011

La setmana passada trobava una aplicació de crowdfunding internacional força interessant, i vaig decidir de dedicar-li quatre ratlles des del núvol.

Ahir mateix em trobava amb la presentació videogràfica del nou MBA de la UOC: un programa destinat a persones emprenedores que, a més a més de fer diners, vulguin participar en la refundació global per una economia més humana.

Ahir mateix també, els mitjans de comunicació bullien amb una opinió que, no per coneguda, resulta insultant: No només ho fan, sinó que encara se’ns en riuen. La millor versió que n’he trobat és aquesta:

[youtube vt4d7EAlwCg nolink]

I tot i que l’individu és un pela-canyes amb afany de protagonisme, no difereix gaire de les opinions que d’altres reconeguts homes de negocis han presentant en els seus escrits. I, ara com ara, penso en George Soros.

I la resposta que en dono a tot plegat és que, si tens estalvis en una entitat financera, assegura’t de conservar-los, tot desviant-los cap a organitzacions o projectes –amb o- sense ànim de lucre que connectin a persones a través de préstecs que actuïn sobre la pobresa. Un dels casos, que m’han arribat per diverses fonts, aprofita Internet i una xarxa mundial d’institucions de microfinances, per a permetre, als individus amb estalvis, prestar 25 dòlars (uns 20 euros) a oportunitats de negoci d’arreu del món. Casos com el dels californians Kiva, permeten invertir en la millora de les condicions de vida del planeta, tot deixant diners que, un cop destinats al negoci, poden retornar-nos i, d’aquesta manera, fer un estalvi real i allunyat de l’economia especulativa on, els ciutadans del carrer, sempre tenim les de perdre.

Des del núvol es somia. Es somia amb l’economia dels petits projectes i els beneficis humans.

Una Societat Limitada sense afany de lucre: Però que hi guanyen?

dimecres, 11/05/2011

Ara fa uns dies, els mitjans de la Plana de Vic es feien reso d’una nota de premsa enviada per una Empresa del municipi de Taradell. Es tractava de la nova d’una Societat Limitada que es definia sense afany de lucre. Curiosa fórmula, no?

En la nota, es presentava el cas del seu projecte. Un projecte nascut arran de les necessitats d’una escola concertada que, afectada per canvis urbanístics, canviava el seu emplaçament, i havia de construir un nou edifici. No sóc pare encara, i conec ben poques coses del model educatiu, però, si ho tinc ben entès, una escola concertada és una escola privada que només pot rebre diners públics per a alleujar el cost de la matricula dels seus alumnes, però no pas per a construir un nou edifici. Com encara aquesta situació en temps de crisi?

Em diràs que, essent com és una entitat privada, bé deu tenir un patrimoni, com ara l’antic emplaçament de l’escola. I és ben cert, sobretot en aquest cas, ja que es troba en plena zona comercial i vital del nucli urbà d’aquest municipi d’Osona.

I, fet aquest aclariment, diràs que la resposta és ben senzilla doncs: Venent els terrenys en poden comprar de nous i construir la nova escola. Però, qui compra espai per edificar en temps de crisi? I, amb aquest panorama, com s’ho pot fer una escola d’aquestes característiques?

El resultat de tot plegat, ha estat un projecte col·laboratiu que podria servir d’exemple en d’altres sectors de l’economia i, qui sap si, en la generació de nous projectes de negoci.

En el fons de tot plegat: l’educació. Els ingredients utilitzats, una permuta de terrenys amb l’Ajuntament – aportació municipal per a tirar endavant un projecte – i un aplec de persones i empreses que hi han fet la seva aportació. I l’han fet per no perdre la feina, per a tenir els treballadors ocupats i, tot esperant poder obtenir un retorn de la seva feina, tot venent els pisos i locals del terreny antic a preu de cost.

Sembla, doncs, que el lucre que s’aconseguirà amb aquesta manera de fer serà la continuïtat de l’escola concertada com a alternativa privada a l’escola pública existent. I haver-ho fet amb un cost mínim per a l’Ajuntament; amb el manteniment d’unes empreses i uns llocs de treball en un dels sectors que més han rebut el cost de la crisi existent; i posant en circulació uns habitatges i uns locals comercials a preu molt competitiu: el preu que costi fer les obres, però sense el tradicional benefici industrial.

De tot plegat, una lliçó: en temps de crisi, hi ha oportunitats. Només cal detectar-les, aprofitar-les i pensar un xic més enllà de l’endemà al matí.

Gotes d’aigua

dimecres, 2/03/2011

Durant aquest primer mes d’apunts des del núvol, he focalitzat l’atenció en les oportunitats del nou món que anem generant els bàrbars – per utilitzar l’expressió d’en Baricco que pot fer més fortuna entre les velles elits de l’economia global, tot i que ens preferim titllar de nòmades, de nadius digitals o … deixem-nos de nomenclatures que encara som enmig d’una revolució social. -.

Però, avui, canvio de direcció i m’endinso en el carreró dels diners. I és que, si has tingut la santa paciència de seguir-me, t’hauràs fet la pregunta fonamental:

I qui paga la festa?

 Doncs avui miro de donar-hi resposta, tot utilitzant la clau que ja vaig deixar anar en acabar l’apunt Col·laborem, col·laborem…. El seu nom és finançament en massa o, per a ser fins i integrats, crowdfunding.

El finançament en massa és una forma de finançar propostes, projectes, empreses, … que el creador difon públicament. Les persones que volen, hi posen algun calé. Vindria a ser allò de: “em deixes unes monedetes per agafar el metro?”, però fet a l’engròs i amb un sentit de continuïtat.

Com ens diu un dels col·lectius que més fort està apostant per aquest model en el sector de les industries culturals, “abans l’espectador era tan sols un consumidor passiu, que anava al cinema, es gastava nou euros, consumia i tornava a casa.” Ara, en canvi, “l’espectador posa nou euros i es converteix automàticament en co-productor” o, com diuen els d’arregladoperoinformal.info, algú que “tiene la capacidad de participar en el proceso de creación, producción y ejecución del mismo” per què, ara, hi prenc les paraules de Nativa.cat, “l’audiència és activa, i hi diu la seva i s’organitza en comunitats d’interessos afins ”. Ja no gasta, inverteix. Inverteix perquè té alguna cosa a dir, perquè vol participar en la consecució d’un determinat equilibri. Un equilibri on ningú hi perdi i tothom hi guanyi, on ningú s’acabi sentint un objecte inanimat.

Posem alguns exemples de projectes finançats d’aquesta manera i, per fer-ho com Déu mana, comencem pel més conegut:

La Wikipedia, l’eina que ha revolucionat el món de les enciclopèdies i que es finança integrament amb les aportacions de la gent que, tot responent a la crida anual d’en Jimbo Wales – el seu creador -, decideix aportar algun euro per a què segueixi rutllant la cosa, participant així en un producte fiable i autogestionat per una comunitat de bàrbars que han ocupat el Palau d’Hivern del saber enciclopèdic o, en paraules vulgars, gent que deixa la seva individualitat per a participar en la compilació de coneixements i aprenentatges compartits. Això també té nom màgic, se’n diu crowdsourcing i potser un dia te’n dono quatre pinzellades.

Un altre que porta temps utilitzant el mateix sistema, però en un entorn un xic diferent, és la xarxa oberta i neutral Guifi.net, una aposta que va fent xarxa amb microprojectes de connexió que es financen mitjançant les aportacions de la gent que, diga’m egoista, aprofitarà el microprojecte a finançar per tenir millor connexió a la seva comarca, ciutat, poble, barri o vivenda.

Però, de moment, on hi ha més exemples d’ús del finançament en massa és en l’àmbit de la cultura. Un món amb propostes com:

– El Cosmonauta, un projecte híbrid entre el finançament de massa i el tradicional, però que ha sabut aprofitar el crowdfunding com a arma de màrqueting massiu. 

– No-res, un documental 100% crowdfunding del qual encara en pots ser co-productor; o

– Arròs Movie que, com la gent que l’ha ideat diuen, és “una road movie feta amb el teu granet d’arròs, llicències lliures i amor a la paella! “

En conclusió, el que et vull dir és que, més enllà de les subvencions, de les rondes de finançament i del capital de risc, hi ha una pluja de gotes d’aigua disposades a regar qualsevol projecte que estigui disposat a navegar pels mars de la imaginació, l’empenta i la creativitat, amb un xic de paciència i bona voluntat.

Eps! I tot això sense entrar en la galàxia dels bancs del temps, dels bancs de coneixement i de les monedes locals o comunitàries, tot un altre planter per moure un nou món… des del núvol.