Arxiu de la categoria ‘Sectors econòmics’

Vella xiruca

dimecres, 17/12/2014

Emprenedors d’ahir i d’avui van aplegant-se en aquest bloc que, tot i dirigir-se a gent que s’ho fa, acaba resultant un xic eclèctic i dispers.

Avui per exemple defujo l’emprenedoria ‘dels obrers’ i faig sentit homenatge a una família de burguesos espardanyers garrotxins que, amb llurs productes, han fet les delícies de generacions de caminaires molt abans de l’arribada del gore-tex al calçat de muntanya.

I és que aquesta setmana mateix m’arribava la nova de la defunció d’en Joan Fontfreda i Castanyer, l’home que va enginyar-se unes soles impermeables per a les espardenyes tot aprofitant residus plàstics diversos, com ara vells pneumàtics de camió..

Reciclar durant la postguerra.
Reciclar en temps d’autarquia i manca de matèries primeres.
Reciclar per a crear un calçat que ens ha permès caminar hores i hores per muntanyes i valls del país i més enllà.

La Chiruca fou el calçat de la Transició conjuntament amb les sabates de pell girada. Això si, nascudes del ventre mateix del Règim que els portadors d’aquest calçat, maldaven per enderrocar.

Ara, que la marca ja no és garrotxina, bé val recordar la feina dels germans Fontfreda i d’una confecció que va donar feina a força veïns de la volcànica comarca.

Tanquem doncs el record pel fill de la Chiruca, de la galaici-catalana Mercedes.

Vells i nous emprenedors de la comunicació

dimecres, 3/12/2014

Fa no massa dies llegia en un mitjà de comunicació digital, l’estat en què es troba el Grupo Planeta, el cronista més privilegiat d’una Restauració Borbònica que, grups comunicatius com el suara esmentat, han vestit de Transició democrática.

Nascut a l’empara del franquisme, el Grupo Planeta, segons la font consultada, es va fer a través d’adquisicions, més o menys transparents, d’editorials republicanes o poc afectes al règim imperant.

Després, amb el bipartidisme monàrquic em construcció, no van dubtar en donar veu als nouvinguts al sistema.

Darrerament però, una d’aquelles veus ha estat silenciada per iniciativa de la Real Academa de la Lengua, veritable  Ministerio de la Verdad orwellià del regim vigent.

A l’ombra dels grans grups comunicatius que han generat el discurs d’aquests darrers 36 anys d’història – Planeta, RBA, Zeta, …) està brotant un nou magma comunicatiu.

Emprenedors del segle XXI que defugen la verticalitat organitzativa i treballen amb una flexibilitat líquida. Una manera de fer que els dóna llibertat i, a través d’aquesta, veracitat màxima.

Parlem dels més o menys anònims periodistes cooperativistes de projectes d’alt valor afegit com Sentit Crític, La Directa, Panenka, Yorokubo, La Marea, MrdiaCAT o Diagonal.

Mitjans que, amb un tarannà jove i desenfadat esdevenen les veus d’aquest nou regim que despunta rere els casos de corrupció i la crisi del sistema sorgit del magma de sopars, reunions i accions que van derivar en la Cinstitució espanyola de 1978.

¿Consumes marrones o alternativas?

dimecres, 19/11/2014

Aquesta setmana, se’m fa avinent destacar una campanya iniciada el passat divendres 14 de novembre des del portal konsumoresponsable.coop, un agregador d’alternatives de consum responsable enginyat per la Asociación de Redes del Mercado Social, nascuda al febrer d’enguany.

La campanya es composa de tres elements:

1/ L’etiqueta de facenook i twitter #marronxalternativa

2/  Un concurs participatiu a facebook i twitter que, iniciat el passat dilluns 17 de novembre, s’allargarà fins al 19 de desmebre a les 14:00 hores, via facebook www.fb.com/ElMercadoSocial i twitter @ElMercado-Social, consistent en què la gent envii videos, fotos i comentaris sobre alternatives de consum.I, el premi del qual, és una cistella de productes i serveis gratuïts valorada en 300 euros.

3/ Un espot de campanya que parodia els anuncis de detergents més repetitius de la història de la televisió moderna:

Una bona manera de mostrar alternatives reals als problemes quotidians del consum sotmès al benefici econòmic, utilitzant l’instrumental propi de l’economia mercantilista.

La clau

dimecres, 1/10/2014

Avui baixarem del núvol i ens mourem pel bonic món de les ferreteries i la còpia de claus. L’objectiu: mostrar un exempleritzant via crucis que acaba amb una recomanació per a totes aquelles persones que vulguin emprendre en el sector del retail o, en llenguatge més nostrat, de la venda al detall.

El cas és que ja fa uns quants mesos, per no dir anys, que vivim de lloguer a ciutat. La finca és històrica i el pis arranjat a la modernor del parquet i els panys de seguretat.

A casa som dos adults i una menuda, més un menudet que naixerà en breu, però també hi venen els avis osonencs i l’abuela del sud, pel què sovint necessitem més claus que les que el llogater ens va facilitar en el seu dia.

Amb el permis de l’amo, vam anar a fer claus en una ferreteria propera. Per la del portal no hi havia cap problema, però per la del pis, si. La clau, seguretat mana, necessitava d’una targeta per a fer-ne còpies.

Vam demanar-la al propietari i ens va dir que no tenia coneixement d’aquest fet i que, en cas de tenir una targeta, ell no la tenia pas.

Tornats al ferreter ens va inisitir en la raresa de la clau i la necessitat de la targeta identificativa per a fer-ne còpies.

Gairebé em voltat totes les ferreteries del barri i el resultat sempre ha estat al mateix fins que, ara fa uns dies, vam anar a la darrera ferreteria que ens quedava per visitar.

Allà, un senyor molt amable i professional esn sva dir que ell no la podia fer, però que al carrer Aragó hi havia una ferreteria especialitzada en claus d’aquella mena i que potser allà ens donarien resposta a la nostra necessitat.

Trobat el punt de venda per Internet – ara si que hi posem el núvol – i vist que tenia horari de migdia, m’hi vaig apropar i en vaig sortir al cap de cinc minuts, amb una còpia de la targeta i una clau nova de ttrinca que, en arribar a casa, obria el pany amb finura envejable.

El per què de tot plegat és que nosaltres, si hem de tornar a utilitzar els serveis d’una ferreteria, anirem directament al darrer dels punts de venda visitats al barri. L’únic que fou prou professional com per a dirigir-nos a la solució del nostre problema.

Així que, si vols fidelitzar clients, no els diguis que és impossible, informa’t de l’estat de l’art i dirigeix-los a la plena satisfacció dels seus anhels personals.

 

Consumisme de l’intercanvi

dimecres, 24/09/2014

No és la primera vegada que el #ddn penetra en el món de l’intercanvi i el consum col·laboratiu, inclosos bancs del temps i d’altres formats tradicionals que no han deixat de rutllar ni en temps de vaques fartes.

Aquest cop però l’apunt serà un xic mandrós i s’aprofitarà de la llicència col·laborativa, com no?, emprada per Juan Manuel Sánchez al seu imperdible Sindinero.org. Per tant, aquest apunt resta sota llicència Creative Commons Atribució No Comercial Compartir Igual 2.5 Genèrica.

I bàsicament es dedica a traduir l’enumeració de 15 webs d’intercanvi online que han anat traient el cap en l’esmentat bloc durant els darrers dos anys:

1) Kompartir : Trueque contra la crisis: Al portal hom i pot trobar veritables gangues i oportunitats, establint relacions de mútua ajuda. Només has d’anunciar-ho, proposar el teu intercanvi i fer click a “komparte” o “Kambia”.

2) Guitarramania : Mercadillo de trueque online: Doncs sí, en els fòrums de Guitarramania.com també es pot intercanviar trastos diversos sense ànim de lucre (és a dir, sense diners pel mig). Això si, tots han d’estar relacionats amb el món de la guitarra.

3) De persona a persona : Intercambios online: “En aquests temps de crisi, hem de recolzar-nos els uns als altres i oferir els nostres coneixements i aptituds als altres, és una manera d’aconseguir intercanviar coneixements, serveis o articles, tots sortim guanyant.”

4) Interpals : Encuentra pen pals y aprende idiomas: Interpals porta més de 10 anys essent el lloc gratuït de referència per a la correspondència online, l’intercanvi cultural i l’intercanvi d’idiomes. El nombre d’usuaris, ja bastant important, no para de crèixer.

5) Timerepublik : Ofrece tus talentos a cambio de tiempo: “TIMEREPUBLIK és una plataforma amb una comunitat global en línia que permet als usuaris intercanviar serveis , on la unitat de la moneda no són els diners , sinó el temps . Aquí , el temps de tot el món realment es crea igual.”

6) Iamvo : Comparte el cuidado de tu mascota: Iamvo és una xarxa social on els propietaris de mascotes comparteixen la cura de les mateixes (va des passejar el gos fins a fer-se càrrec d’ell durant unes vacances), estalviant-se un bon grapat de diners en residències . Sens dubte, les residències canines i els passejadors de gossos odiaran aquest lloc.

7) Alojamiento gratis por el mundo a cambio de enseñar español: “Preneu bona nota d’un grup de couchsurfing que és una autèntica joia: Language teaching for long term accomodation. Es tracta de perllongar el vostre allotjament en el temps (parlem de diverses setmanes … fins i tot mesos ) a canvi d’ensenyar idiomes a qui us allotgi.”

8) Trampolinn: Red social de trueque de vacaciones: Trampolinn és una nova i prometedora xarxa social especialitzada en l’intercanvi de cases. El sistema utilitzat és nou: Comences oferint la teva casa o habitació, de manera que vas acumulant punts, fins que sigui possible usar-los per a allotjar-te a l’habitatge o habitació d’un altre usuari.

9) Book to book: Intercanvi de llibres a la teva ciutat, sense necessitat de pesades cerques entre pàgines. Només cal oferir algun llibre i definir els teus gustos, el sistema s’encarregua d’oferir-te els possibles intercanvis i informar-te’n automàticament. Totalment gratuït i sense mostrar informació personal.

10) “Prepárate” : Banco de tiempo online de Infojobs.net: Infojobs.net promou el primer Banc del Temps per al desenvolupament professional i personal per a cercar feina, una comunitat col·laborativa de suport mutu.

11) Trueque e intercambio en redpermacultura.org: Des de la secció d’intercanvi de redpermacultura.org t’oferim la possibilitat d’intercanviar coses o serveis que necessitis o que ofereixis. També pot servir com a borsa de treball o banc del temps. En resum un espai d’intercanvi de coneixements, formació, treballs, objectes, temps, articles nous i de segona mà entre particulars.

12) Trueques en Milanuncios: Milanuncios s’ha convertit en un dels llocs web més visitats a Espanya. Els intercanvis no disposem de categoria pròpia, però són centenars els anuncis que ofereixen la possibilitat d’intercanviar articles de tota mena.

13) Intercambio de semillas: “En aquesta pàgina del bloc no pretenem fer una xarxa d’intercanvi de llavors d’alt nivell. Simplement volem crear un punt de trobada entre hortolans i jardiners aficionats, on es puguin compartir les llavors amb altres, evitant la compra innecessària a multinacionals.”

14) Intercambio de coches: El portal de bescanvi de vehícels líder a Espanya ofereix la possibilitat de canviar el teu cotxe sense fer un gran desemborsament econòmic, sempre que el valor econòmic dels vehicles sigui semblant.

15) Webs de trueque y compra-venta de libros de texto de segunda mano: Amb les economies familiars en estat ruïnós, la compra dels llibres de text es converteix en un autèntic via crucis financer per a major glòria del lobby editorial. En aquest post de Sindinero.org s’aniran compartint enllaços de webs d’intercanvi i compravenda de llibres de text de segona mà, amb el noble objectiu d’aconseguir bons estalvis per a les famílies i individus afectats.

I això és tot.

Quė busco en un allotjament?

dimecres, 6/08/2014

Després de la campana del passat dimecres, torno amb un #desdelnúvol sobre la meva primera experiėncia amb airBnB, la xarxa d’allotjaments que fa uns dies va aparèixer mediàticament arran de la denúncia del sector turístic català.

Com deia doncs, aquesta darrera setmana de juliol, hem utilitzar aquest servei per a visitar la vall de Chamonix, als Alps, amb la dona embarassada i la menuda de 30 mesos.

Difícilment ho haguessim fet d’altra manera, ja que som habituats a moure’ns al nostre aire i a cercar sempre la convivència máxima amb la gent que visitem, tot diluint-nos-hi, si és possible.

A diferència dels allotjaments formalitzats (hotels, apartaments turístics, albergs, …), les alternatives col·laboratives (airBnB, couchsurfing, …) superen la frontera turista-autòcton i permeten conviure amb la quotidianitat del destí, generant una manera de viatjar que ens resulta més autèntica.

Aquest és el nostre modus de viatjar. Una manera de moure’ns que, com es pot veure, no resta negoci al sector turístic tradicional. Sector que no hem deixat d’utilitzar per a fer nit en pujar i baixar dels Alps, ni per invertir els nostres diners a l’hora de visitar les atraccions turístiques de la zona.

Tancar-se al nostre mode de viatjar -prou comú nord enllà-, com es despren de la multa de la Generalitat a airBnB o les exigències que se’n driven, només pot afectar negativament al coneixement de Catalunya i llur capacitat d’atracció.

Altra cosa és el mal ús que, com en tots els casos, es pugui fer d’aquests serveis. Un mal ús que, afectant a la convivència, ha d’estar perseguit i penat, lògicament.

L’ofici més antic del món s’autoorganitza

dimecres, 16/07/2014

Aquesta setmana em recolzo en una informació apareguda ja pa un parell de mesos al suplement Cetrencada, el canal que elaboren els estudiants de tercer curs del grau de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra dins el marc de l’assignatura Taller Integrat de Periodisme, que contempla les especialitats de premsa, ràdio, televisió i internet.

I és que, a través d’aquest mitjà, s’han fet ressó de la primera cooperativa de serveis pel treball sexual de l’estat espanyol:  Sealeer.

Sealeer Cooperativa, que es va presentar al febrer d’enguany, aplega a una quarantena de professionals del sexe i neix amb la voluntat de donar cobertura legal a les persones que exerceixen la prostitució amb l’objectiu que puguin regularitzar la seva situació com a autònoms.

I tenen un paraigua sindical potent i en plena organització i creixement: L’Associació Professional del Sexe de Catalunya que vetlla per dignificar el treball sexual, posar fi a l’estigmatització, conquerir els drets socials i laborals propis de qualsevol treballador i assolir el compromís de l’estat per unes estructures que garanteixin el lliure exercici d’aquest ofici.

En línies generals, com diuen en la publicació digital de la que veu aquest apunt, l’associació defensa un exercici del treball sexual lliure i autogestionat – autònom o cooperatiu –, i la formació de treballadores i treballadors per aquest fi.

Una bona iniciativa per a batallar per les condicions laborals i l’economia lliure i autogestionada des de les entranyes del sistema.

El mati del pastor: emprenedoria rural a l’abast de tothom

dimecres, 18/06/2014

Diumenge, mentre força castellers reivindicaven novament la llibertat d’en Sergi Rubia, nosaltres ens desplaçàvem devers un punt imprecís de la geografia catalana per a fer un tast del viure essencialment rural, però adaptat als temps moderns. El viure d’una família que, del seu mas, en fa negoci i de la seva activitat, vocació.

Segur que no és un cas únic, però veure com rutlla un negoci tan tradicional com és el de la cria de bestiar, alimentant-lo de la manera més natural possible i aprofitant els recursos generats per a major eficiència, et fa sentir que tot s’està fent i tot és possible.

En aquest cas, el que vam visitar el passat diumenge, un ramat d’unes 500 ovelles i xais, marrans i cries a banda, van fer les delícies de la més menuda de casa, així com dels dos fills d’una altra família que ens acompanyava.

No entraré en els detalls de la visita ja que, anar-hi, és a l’abast de qualsevol família, però si que deixo en aquest bloc emprenedor la vàlua dels coneixements adquirits i algun detall com que la llana de les ovelles no té cap valor comercial i acaba formant part del jaç que les ovelles tenen al corral.

Una irreparable pèrdua per un territori que havia fet de les filatures i els tintats la seva principal font de riquesa.

Som!

dimecres, 21/05/2014

Qui em coneix sap que sóc soci i consumidor dels serveis de Som Energia, tot i que encara sóc pendent de rebre la primera factura; i soci, però encara no consumidor, de Som Connexió.

Podríem dir doncs que, en el meu esdevenir emprenedor, sóc soci de consum de Som Energia i soci capitalista de Som Connexió.
I justament de la més jove d’aquestes cooperatives és de la que vull parlar avui.

Som Connexió és una spin-off de Som Energia que malda per a posar ètica en el mercat de les telecomunicacions i, per això, està treballant per a oferir el millor servei de mobilitat i Internet possible als socis de la cooperativa. Socis que, segons comunicació recent als associats, ja som més de 300 amb una aportació que supera els 30.000 euros. I això que l’associació pont porta tres mesos de vida i la cooperativa que en dóna empara legal acaba de constituir-se.

Ara, Som Connexió ofereix als seus socis els serveis d’una menuda empresa basca de telecomunicacions i comença a moure’s amb acords amb projectes que porten més vida a les esquenes: Amb Guifi.net volen arribar allà on les grans companyies no hi veuen rendibilitat i amb FairPhone, oferir un telèfon el més net possible de la sang dels nens del Congo i d’altres barbaritats que fan competitius als taurons del sector.
Per postres, l’ètica mana, els seus diners (els nostres, si en som socis) són gestionats per Fiare, l’agent exclusiu de Banca Popolare Etica, una cooperativa de crèdit que opera a Itàlia com a banc a tots els efectes.

Enxarxant projectes socials, solidaris i cooperatius es va teixint una altra món existent.

L’empresa privada funciona millor que la pública

dimecres, 30/04/2014

Acabo el mes d’abril amb un escrit d’aquells que sorgeixen de la més fonda de les impotències personals per un fet que, si em passes de vell, no sabria com reaccionar-hi.

I és que, ara fa quinze dies, en arribar al pis de lloguer on vivim, no teniem llum. Veient que no funcionava el comptador, vam trucar a la immobiliaria que ens havia llogat el pis i ens van dir que, en ser cosa elèctrica, l’amo de l’estatge no era competent per a gestionar-ho.

Oit això, vam trucar a la companyia que gestiona la llum de casa, Iberdrola, on ens van dir que ens enviaven un tècnic. Va arribar el tècnic, de l’empresa Multimap per cert, va veure que tot era correcte dins la llar i ens va dir que la distribuïdora havia tallat el llum de la vivenda i que, en conseqüència, Iberdrola es desentenia de l’assumpte i que truquèssim a Endesa Distribución.

Obtingut un telèfon, l’únic mitjà de contacte disponible amb Endesa Distribución, vam trucar-hi i ens van comunicar que s’havien equivocat de pis, que havien de tallar la llum del pis del costat per baixa de contracte i no pas la nostra. Però que no podien fer res sense una reclamació presentada per Iberdrola.

I aquí va començar el pitjor dels malsons possibles, aquell en què et van passant com una pilota d’uns als altres sense solucionar res de res i així hem estat més d’una setmana! Exactament fins el 25 d’abril de 2014.

Com deia en el títol d’aquest apunt “L’empresa privada funciona millor que la pública”, però si us plau que tornin la xarxa bàsica de distribució al sector públic, encara que sigui al solidari i cooperatiu.

Perquè nosaltres som encara joves i tenim la possibilitat de gestionar-nos a les fosques. Però,

I si això els passa als vellets del segon pis que aguanten pacientment dins l’ascensor quan s’espatlla?
I si passa a qualsevol persona o família amb problemes de mobilitat?
I si passa a algú, l’avisador del qual, depèn de la xarxa elèctrica?

Crec que no cal que digui quina ha estat la meva resposta a la pregunta que la Xarxa per a la Sobirania Energètica proposa al multireferendum:

Voleu que la ciutadania de Catalunya estableixi un control democràtic directe sobre el sector energètic?

Doncs això!