Entrades amb l'etiqueta ‘Apple’

Jo no penso parlar de l’iPhone5!

dimecres, 19/09/2012

Aquesta setmana suposo que hauria de parlar de l’iPhone 5, el gadget de moda, però si has visitat aquest bloc alguna vegada, ja sabràs que, dins del núvol, soc dels que defugen les modes i cerquen d’altres models de negoci més a l’abast de qualsevol butxaca i de qualsevol professional.

Per això, tinc una certa tendència a defugir aquests monstres econòmics i les seves novetats informàtiques. I, per això, prefereixo girar-me cap endins i proposar-vos un parell d’activitats que fem al Cibernàrium de Barcelona Activa, aquest proper divendres.
A les 10 del matí, en Ronan O Ciosoig parlarà de “l’ús productiu dels smartphones en la petita empresa”, tot repassant els dispositius disponibles i les aplicacions que hi podem fer servir.

I, a les 4 de la tarda, l’Alicia Cañellas, ens presentarà els “dispositius mòbils per a professionals sènior: tauletes i smartphones”, entenent per a professionals sènior a aquells que, amb més de 45 anys a les esquenes, volen introduir-se o millorar en aquest món de la mobilitat en entorns professionals.

Si sou dels primers en llegir aquesta nota, potser podeu aprofitar l’activitat de divendres. Si no és el cas, de ben segur que tindreu futures oportunitats d’apuntar-vos-hi, en qualsevol cas, podeu consultar materials d’una activitat (en ,pdf) i de l’altre (en ,pdf) al Centre de Recursos del Cibernàrium.

El núvol és un fracàs?

dimecres, 19/10/2011

Aquesta setmana, i recorda que la setmana #desdelnúvol comença dijous i acaba dimecres,  la poma més activa del màrqueting digital presentava l’iCloud i, com passa sempre que Apple mossega el mercat, semblava el redescobriment de la roda per enèsima vegada.

Però, segons fonts ben informades, el cloud fa figa. Potser resulta un xic agosarat arribar a aquestes conclusions ha partir dels problemes de la mora canadenca, els sonny boys japonesos i la poma de Cupertino. Oi més quan els malnomenats indignats són capaços d’organitzar-se globalment justament gràcies al núvol (el cloud en la llengua d’Ausias March) i segueixen treballant (o feinejant) per a la generació de consciència global justament des d’aquest ambit difús i compartit.

eyeOS, els nois d’Olesa que van mantenir en escac l’equip del MIT a través del núvol, reten homenatge als seus rivals amb una cita d’un dels seus professors,  John McCarthy, qui va dir:

“Potser algun dia la computació s’organitzi com un servei, igual que el sistema telefònic. Cada abonat haurà de pagar només per la capacitat que realment utilitzi, encara que tingui accés a totes les característiques dels llenguatges de programació en un sistema de grans dimensions … Determinats abonats podrien oferir servei a altres abonats … La computació com a servei podria convertir-se en la base d’una indústria nova i important “.

La curiositat d’aquestes paraules rau en el moment de pronunciar-les. Ja que són força anteriors als escriptoris digitals, a les xarxes socials i a l’aposta d’IBM pel SaaS. Són de l’any 1961, un temps en què els ordinadors eren unes maquinotes immenses i un portàtil cosa de ciència-ficció.

eyeOS doncs respon d’una manera fina  i educada al suposat fracàs del cloud privatiu de les pomes, les mores i els nois d’avantguarda. I ho fa amb un replegament intel·lectual de les forces que treballen al núvol des d’abans de la popularització d’un concepte que beu directament de les fonts d’Internet.

Deixo l’apunt amb la cita com un brindis pel futur del cloud computing i regalo tres imperdibles articles sobre el passat, el present i el futur d’aquesta manera de treball distribuit, més enllà de la consciència global dels eixelebrats emprenedors que, de tant en tant, surten a places i carrers per canviar un món massa privatiu i egoista.

– La nube es el futuro al blog d’eyeOS

– Business Impact: la nube se hace fundamental a la Technology Review del MIT

De la cadena de montaje a la nube al blog d’eyeOS

Steve Jobs, entre Houdini i el Gran Germà

dimecres, 12/10/2011

… o entre la il·lusió i el control, per dir-ho en d’altres paraules.

El tema de la setmana en el món dels emprenedors i les tecnologies, ha estat la defunció del Rei del Màrqueting: el malaguanyat Steve Jobs, l’emprenedor? el tecnòleg? el venedor?

Mal faríem al núvol si, des del núvol, no en féssim esment:

“El nostre Steve Jobs és el Sr. Esteve de l’auca; la Puntual seria la nostra Apple. #ThankYouSteve #graciesrusiñol” by Josep Maria Ganyet (@ganyet)

“Ten years ago, we had Steve Jobs, Johnny Cash and Bob Hope. Now we have no jobs, no cash and no hope.” – piulada popular

Feta la semblança i el panegíric del geni de Cupertino, passem a parlar de l’home que ha hipnotitzat al món amb la poma a la mà, tot alterant el sentir del seu ideari de joventut – com va fer el seu alterego Bill Gates-, per escollir el camí d’adaptar la tecnologia als seus clients, però de quedar-se-la com un preuat tresor capaç de controlar el món des de les Valls de Mordor, seu central del capital.

Steve Jobs ha estat el rei del màrqueting, no pas de la tecnologia. Per això ara se’l venera i per això, en els meus anys joves, qui tenia un Mac, tenia un jersei Privata o unes bambes Converse i dissenyava pàgines web. I avui el món es divideix entre els que tenen iPad i els que no en tenim.

Però més enllà de l’elitisme Apple – Jobs, jo tinc un dubte:

¿Què hagués passat al món, si una ment privilegiada com la seva, hagués participat de la tradicional cultura del compartir?

¿Què hagués pogut succeir, si un home que ha estat capaç de crear productes exclusius i restrictius en continguts, s’hagués obert al món amb la força del seu discurs a Stanford?

Però no ho va fer i la censura, el control i l’erosió de drets laborals sempre han estat presents en el seu imperi.

I és que, mentre esdevenia l’home d’avantguarda entre la élite consumista occidental, mantenia unes condicions infrahumanes allà on es fabricaven els seus productes, com han posat de manifest en Sergi Vicente, corresponsal de TV3 a Beijing o l’Albert Sales, profe de sociologia de la Pompeu, entre d’altres.

BONUS TRACK

Tres noticies …

– Ramon Folch a elperiodico.cat: La poma de la concòrdia

– Manuel de  la Fuente a lapaginadefinitiva.com: La muerte de Steve Jobss™

– Rodrigo Savasoni en advivo:  Steve Jobs inimigo da colaboraçao

… i un rumor

–       Luis Alfonso Gámez als blogs de elcorreo: A Steve Jobs le ha matado su fe en las terapias alternativas

 

Que venen els neofeudals!

dimecres, 29/06/2011

Possiblement vaig un xic tard, ja que la cursa per a la conquesta de l’espai virtual es va fer ben visble quan el rei del màrqueting 2.0 ens va presentar la seva nova finca a l’hiperespai. L’iCloud del senyor Steve Jobs ha aixecat la llebre sobre el cloud computing (com han batejat al fet de tenir tot el teu disc dur a la xarxa). Però és que a mi em va enxampar en la preparació del BizBarcelona i, de fet, no em semblava tan innovadora com l’han presentada als mitjans més generalistes i algun de dedicat.

Arran de la presentació del Senyor Jobs, allò que, fons ben informades diuen, van inventar tres xicots d’Olesa de Montserrat, ha madurat tant, que les grans del sector comencen a fixar-s’hi i ha construir-hi els seus espais particulars, amb la finalitat d’establir, com deien al Público de fa uns dies, un neofeudalisme de magatzems d’informació que, d’alguna manera, venen a reproduir allò que ja fan, des dels temps de l’1.0, algunes de les forges del programari lliure o algunes empreses de gestió d’espais a Internet. I, més recentment, les xarxes socials i algunes de les propostes de crowdsourcing o de sharing (l’altre nom del compartir) de més anomenada.

Això sí, ara sembla que la usabilitat de la cosa serà molt millor, que els grans s‘ho faran per manera de simular els escriptoris dels ordinadors tradicionals, aconseguint, doncs, que nosaltres ens n’aprofitem i accedim a tota la nostra informació sense necessitat de tenir disc dur a l’ordinador.

Pels que comenceu a emprendre els vostres negocis, i vulgueu donar un cop d’ull al sistema dels magatzems de lloguer -i amb accés des de qualsevol indret amb connexió a Internet-, jo us recomanaria una primera visita a  l’escriptori dels nois d’Olesa. Diuen que és el més antic del sector. I és que, els xicots de casa, que estan de moda, tenen una molt bona eina. I, com tota bona eina, han rebut forçá crítiques. Unes crítiques que asseguren que el seu producte no ha evolucionat en tres anys. Però… per què hauria d’haver evolucionat, si els competidors tot just arriben ara al mercat i ells ja hi són ben posicionats?