Entrades amb l'etiqueta ‘emprenedors’

Ja tenim Llei d’Emprenedors… segur?

dimecres, 29/05/2013

Divendres passat, roda de premsa pels del nostre sector: El Govern presentava l’avantprojecte de llei d’emprenedoria i n’assegurava la tramitació amb caràcter d’urgència.

No seré jo qui entri a valorar el document en qüestió, ja que Internet va plena de partidaris i detractors d’una normativa que ben pocs han llegit directament. En aquest cas, només exerciré de politòleg per assenyalar que la urgència anunciada encara no s’ha fet efectiva i que l’Avantprojecte, hores d’ara, encara és això, un avantprojecte. Un avantprojecte que, en el moment d’escriure aquestes ratlles, ni tan sols ha fet la seva entrada a Corts.

Brindis al sol de Na Soraya? No pas! Certament el Consell de Ministres va estudiar la norma i va emetre l’informe d’on s’extreuen les paraules de la Vicepresidenta, però mala peça al teler quan la burocràcia, o els interessos de l’emissor, alenteix els procediments i encara no és en l’agenda política dels diputats espanyols, ja que cal fer-la bullir en l’arena dels mitjans de comunicació.

Per dir-ho ras i curt, l’avantprojecte en qüestió encara trigarà ha arribar i, de les informacions aparegudes, em sorgeixen uns quants dubtes del seu encaix en un teixit empresarial com el nostre on la majoria de persones que trien aquesta via ho fan a la menuda.

En qualsevol cas, un sol advertiment davant la seguretat mediàtica que la llei ja és un fet aplicable: Divendres va plantar la llavor en forma d’avantprojecte, però no començarà a tenir efectes fins a esdevenir llei. I, per acabar aquest tràmit, ens podem trobar que les Cortes Generales tanquin per vacances i que la nova norma o bé la discuteixi la Diputació Permanent i aparegui a mitjans d’agost, o bé s’allargui tot el que resta d’any i no sigui publicada i, per tant, comenci a llaurar camí fins a finals d’aquest 2013.

Cal tenir present que, un cop la llei sigui escrita, refrendada i publicada, començaran a muntar-se les estructures que en facilitin l’aplicació (reglaments, ordenances, espais on ubicar les finestretes, recursos humans i materials per a fer de la paraula escrita, un fet, …) i, pel què és jo no entraré en contingut fins al gener del 2014, pel cap baix.

Eps! Sempre hi quan la nova norma no aporti res de nou i profund per a les persones emprenedores, que, de fet, és el que em temo.

Per això, ara com ara, em quedo amb el constructiu diàleg que es produeix a la sala de reunions d’aquí al costat. Un diàleg per a seguir construint la Oficina d’Atenció a l’Empresa de l’Ajuntament de Barcelona, Una Oficina que tan sols necessita gestionar els recursos existents – tècnics de les entitats implicades, un servei de tramitació telemàtica, … -, tot traslladant-los a la seva nova seu – també existent- i, d’aquesta manera arribar a qualsevolq ue vulgui establir-se pel seu compte.

El manifest anti-emprenedor: una nova mostra de desperta emprenedoria?

dimecres, 13/03/2013

Als que ens mirem la realitat #desdelnuvol, ens agrada ficar el nas per tot arreu i, fent de la tafaneria ofici, arribar a contactar amb projectes globals de l’alçada d’AdBusters, el quarter general dels agitadors culturals, una d’aquelles iniciatives emprenedores que mostren les miseries del consumisme i del capitalisme utilitzant el mateix arsenal comunicatiu dels seus fautors i defensors.

Aquesta setmana, els contrapublicistes d’aquest col•lectiu han presenta la seva darrera contraproposta a les modes del mercat actual: El  anti-preneur manifesto, un document emprenedor de l’alçada d’altres declaracions de principis que han fet fortuna un cop sorgides de la contracultura alternativa i creativa mundial.

I és que el manifest anti-emprenedor ve a despullar la moda de les etiquetes per a tocar el moll de l’os de quzlsevol persona que vulgui valdre’s per ella mateixa, de l’emptenedor aventurer que va a contracorrent tot dient:

“Jo vull ser un conservador de mi mateix, un anti-emprenedor, una persona.

Disponibilitat il · limitada. No calen seguidors. Només amics.”

I és que avui en dia qualsevol persona que es vulgui rica i plena ha de tenir molt clar que només l’autenticitat, el ser com un és, el deixar-se de càrrecs, etiquetes i definicions, pot ser el tret diferencial i únic per a emprendre com Déu mana i sense falses especulacions.

Correm, correm, que el món s’acaba!!!

dimecres, 27/02/2013

En aquesta hivernal on som establerts des de fa unes setmanes, no hi pot faltar una altra reflexió més pròpia de qui toca de peus a terra que no pas de qui es mira el món #desdelnúvol: em refereixo a la velocitat que han près les comunicacions i, a través d’elles, tots nosaltres.

Avui en dia, la informació és una arma que, per a ser poderosa, ja no pot guardar-se com s’ha fet sempre. Avui, la informació, per a esdevenir poderosa, ha de difondre’s i multiplicar-se en una munió de detalls i dades. Comunicar-se és poder, ésser un punt neuràlgic capaç de destriar, dirigir, ordenar i distribuir dades és un fonament bàsic per a obtenir reputació i, per tant, ésser tingut en compte i sobreviure en el món d’ara.

Qui no entén, per posar un exemple de malatissa actualitat, que el telèfon ha deixat de ser un aparell per parlar per a convertir-se en una centraleta de captació i distribució de dades, dificilment sobreviurà a la realitat urbanitzada actual.

Una realitat construïda damunt bosses immenses d’inhumanitat, però que, fins i tot els seguidors de la lentitud, els de l’slow movement, aprofiten per a comunicar els seus espais de relaxant descans.

Per tant, si vols ser emprenedor, si vols bellugar-te amb èxit en aquest miratge occidental, has de ser més ràpid que el pensament, has de deixar de preguntar-te sobre allò que necessites, però que pot entrebancar-te, i has d’ésser més veloç que qualsevol dels altres participants en aquesta, com em va dir un dia un bon amic, carrera de rates.

Especial de Sant Esteve: Del govern dels millors al govern de tots

dimecres, 26/12/2012

El #desdelnuvol @ARAemprenem d’avui és especial i, si es vol, podria formar part de l’Auca del Senyor Esteve. Si més no per la temàtica que es vol destacar i pel rerafons literari de l’anomenat Pacte de la Llibertat que, des d’una vessant emprenedora, il·lustrarà aquest apunt.

El Pacte per la Llibertat és el nom que, des de les files convergents, han donat al pacte de legislatura que ha permès la investidura del President Mas, una investidura que, com molt bé ha vist el professor Subirats, ha mudat de llenguatge, empès potser per uns resultats electorals que van recolzar la política sobiranista de la proposta presidencial, però no la seva política social.

Amb el desconeixement de com evolucionarà aquest nou accent executiu, un servidor se salta la cortina sobiranista i de política fiscal que ha omplert pàgines i minutatge en els mitjans i es fixa en un dels apartats més interessants, i desconeguts, per a les persones emprenedores que estan en procés de crear el seu negoci o que malden per la vigència de la seva petita empresa en un món dominat per les grans corporacions i la seva enginyeria fiscal – per utilitzar el llenguatge políticament correcte -: em refereixo a l’apartat de les “mesures per abordar la recuperació econòmica” que s’inclou dins de l’annex segon del esmentat pacte i que consta de 29 mesures legislatives i executives que, si no resten al núvol del paper, poden donar aire al sector emprenedor, tot reil·lusionant a les persones que hi posen temps i banyes.

Felicitant als signants d’un acord que s’enrecorda dels emprenedors a la menuda, esperant que no restin en l’oblit i que sumin més suports parlamentaris en el seu disseny i execució, bones festes i millor entrada d’any.

Ens retrobem passat festes, des del núvol i emprenent!

M’ajudeu a provar una eina?

dijous, 27/09/2012

Les obligacions laborals, mudades recentment vers nous reptes engrescadors, lligades a un problema amb els servidors de blocs del diari Ara, m’han fet llevar tard i escriure l’apunt l’endemà de la cita concertada.

Un apunt que, a més a més, serà un xic diferent dels escrits fins ara. Car és un apunt que se surt de la vessant més informativa i pròpia dels mitjans de comunicació per a endinsar-se en el budellam de la tasca emprenedora de l’entorn on treballo. I tot, per a demanar el suport del lector en una tasca laboral quotidiana: el testeig d’un nou instrument per a l’ecosistema econòmic barceloní.

Estic parlant d’un dels projectes en el que, conjuntament amb un grupet de petites empreses i companys de l’Ajuntament de Barcelona, estem treballant a Barcelona Activa. Es tracta del Barcelona Connecta, un projecte en fase beta que sorgirà de les 30 mesures per a l’impuls econòmic de Barcelona, previsiblement a principis de novembre, però que ara ja és a l’abast de early adopters o tafaners del món web.

El Barcelona Connecta, un cop acabat, comptarà amb una versió web i una aplicació per a telèfons mòbils i tauletes digitals, i té l’objectiu de facilitar els contactes i les relacions entre els agents econòmics de l’àmbit metropolità, ja sia detectant nous companys de viatge o trobant els nostres contactes en els fòrums i espais on ens trobem en un moment determinat.

Poca cosa més puc a dir, hores d’ara. Només oferir-vos, des de la modèstia d’aquest bloc, la possibilitat de registrar-vos a la beta pública, testejar-la i reportar aquelles propostes de millora i incidències que hi trobeu.

Keep the faith! – El futbol que torna als seus origens

dimecres, 11/07/2012

 Com no podia ser d’altra manera, és en Kiko Amat, el de La Escuela Moderna i Bendito Atraso, qui m’ensenya el camí d’un futbol molt allunyat de la Roja, del Barça i del Madrid, per citar les tres icones del futbol modern.

És en Kiko Amat qui em mostra que els Buendia, Agapito i Cosialls never walk alone en la seva manera de veure el futbol i de transmetre-la – i parlo de l’experiència Buendia, la del Atlético Diagonal – a la quitxalla dels barris del Poblenou, Sagrada Família i los Triangulos barcelonins.

Aquest apunt doncs va per ells i els que, com ells, inculquen valors des de la base de l’esport en qualsevol de les seves diciplines. Però no parlaré pas dels emprenedors que han parit les escoles de futbol, sinó d’una altra mena d’emprenedors que, en barris populars d’arreu, estan retornant l’esperança en un esport que s’ha deixat entabanar pels diners i els egos massa inflats.

 Coneixia el cas del AFC Wimbledon, l’escissió de l’històric – i ja desaparegut – Wimbledon F.C.; i del més recent, pero més sonat, United de Manchester, l’escissió del Manchester United que van protagonitzar un grup d’aficionats emprenyats amb els rumors de compra del club vermell. Ara els Red Rebels disposen d’un club sense afany de lucre i amb plena democràcia interna on cada aficionat té una acció del seu equip (sense possibilitat de tenir-ne més) i que ha pujat quatre categories des de la seva fundació l’any 2005.

 Desconeixia però l’existència d’experiències més enllà de les illes britàniques. i, en Kiko Amat – “novel·lista accidental, periodista cultural sense carrera, anglòfil militant i apassionat fan del pop” -, em presenta el cas del benjamí entre els Clubs d’Accionariat Popular de la Península: els xixonesos de la U. C. Ceares, a través d’un impagable Reciclaje al Cultura/s de La Vanguardia.

El Ceares segueix així l’estela del CAP Ciudad de Murcia, el degà de l’accionariat popular, després de viure els efectes del futbol modern en pròpia pell; obrint així una escletxa de gestió que ja funciona en un bon grapat de clubs britànics. Clubs que demostren que el futbol és pels emprenedors units i que pot ser molt més que un grapat de monedes sense sentiments.

Retornem a l’essència del futbol: Aquella que, si més no a mi, em pot retornar a sentir allò que ens van ensenyar els Buendias, Cosialls i Agapitos als nanos de genolls pelats i mirada innocent dels barris obrers i menestrals de la Barcelona dels 80. Keep the faith!

Els emprenedors d’en Pere Calders i una ubicació pels negocis a Barcelona

dimecres, 20/06/2012

Aquesta setmana ha estat molt fructífera… emprenedorament parlant. Al BizBarcelona, del qual vaig tenir el plaer de sentir-ne el batec i captar-ne els anhels des de la barraca de Barcelona Activa, s’hi va sumar un inesperat regal que, com no podia ser d’altra manera, em va arribar envoltat del subtil misteri que traspuen els relats que el formen.

Fou un dissabte a la nit, al Via Fora! de Gràcia. Jo hi havia anat per celebrar l’aniversari de dos amics i, ves per on, en acabar el pastís, un dels homenatjats apareix amb un sobre que, aparentment, s’havia trobat en un dels carrers d’aquesta barriada. El paquet postal anava al meu nom i, en obrir-lo, contenia un d’aquells llibres introbables: el tercer volum de les Obres Completes d’en Pere Calders que els cinquantins d’edicions 62 van publicar en la dècada dels 80 del segle passat.

Ara et preguntaràs, I què té a veure aquesta anècdota amb els emprenedors? 

I jo et contestaré que donis un cop d’ull als dos primers relats del primer dels reculls aplegats en aquest volum:

1.- El primer, demà, a les tres de la matinada ens parla de l’Octavi, un llunàtic emprenedor que ha de veure com la seva família, a excepció del seu pare que l’ajuda, no veu gens clar el destí d’aquell artefacte que construeix al jardí de casa seva i que l’ha de portar a la lluna. Quants emprenedors es troben en aquesta situació de neguit familiar davant del repte d’assolir la seva lluna particular?

2.- El segon, el sistema Robert Hein ens parla del pobre Lluís Ordal que, pensant i pensant, perd la oportunitat de fer-se ric amb les ensenyances del Mètode per a fer-se ric, un llibre que retiren de circulació perquè l’empresa que l’edita es queda sense treballadors –tots es fan rics després d’aplicar el mètode del llibre –, i que s’ha de conformar, això si ben feliç, amb un altre dels llibres del mateix autor: Mètode per a trobar la felicitat en la pobresa. Quants emprenedors han perdut la oportunitat de mercat i han hagut de reubicar-se o abandonar el seu projecte perquè se’ls han avançat?

I posada la mel als llavis, et poso un repte, inquiet lector:

Ets capaç de llegir Pere Calders i trobar-ne els emprenedors i les lliçons que ofereix en els seus contes?

N’hi ha un bon grapat de ben espigolats per les seves pàgines. T’ho ben asseguro!

I ja que parlem de cercar, anem al BizBarcelona i a una de les eines que s’hi van presentar:

L’Ubica’t és l’aplicació més jove de la factoria Barcelona Activa. Una eina que, com defineix el mateix web de Barcelona Activa és

un innovador geolocalitzador que ofereix a les empreses informació rellevant per a la realització d’estudis de mercat.

A partir de referències de bases de dades, els empresaris i emprenedors poden identificar la millor ubicació de la ciutat per al seu negoci,l’activitat més adequada per a un local concret o la situació dels clients potencials.

O veus com ha estat una setman fructifera, on volar i tocar de peus a terra!

Em segueixies i ubiques els emprenedors d’en Pere Calders en temps d’oci, i el teu negoci a Barcelona en hores de feina?