Entrades amb l'etiqueta ‘màrqueting’

Modes, modos i formació

dimecres, 13/02/2013

Repassant els darrers apunts #desdelnúvol, m’he adonat de la tendència cada cop més consolidada de baixar del núvol per a beure de la font de l’experiència professional. El millor del cas és que no em desagrada aquest gir no meditat.

Avui doncs, consolidaré la tendència tot fent referència a la munió de propostes que, en coordinar programes de formació per a persones emprenedores i empreses, m’arriben en els camps del màrqueting, el coaching i el coolhunting.

Aquestes tres disciplines, amb nom anglès i d’origen nord-americà, disposen d’un gran grup de formadors que cerquen diferenciar-se de la salvatge competència mitjançant el naming de l’oferta presentada, tot i que el contingut sigui el mateix; el format de l’activitat presentada, que si un Taller, que si un Laboratori, que si…; o la suposada experiència de l’expert que l’imparteix, massa vegades tan dubtosa com la proposta que formulen.

Més enllà de l’encaix de la formació en la filosofia programàtica de la casa on desenvolupo la meva tasca de formador, aquest gavadal d’ofertes em genera un dubte que vull pensar que és raonable de formular en sectors tan vistosos i ben posicionants com aquests: ¿com pot ser que hi hagi tants formadors de màrqueting, coaching i coolhunting amb propostes més o menys fresques i joves, i tan pocs en camps troncals de l’emprenedoria i l’empresa com els de legislació, fiscalitat i finances?

Se’m dirà que no hi ha camp per correr en aquestes temàtiques troncals, peró l”experiència em diu que això és fals i que el què hi ha darrera d’aquesta gegantina oferta és un món que es vol de la Informació i el Coneixement, però que cada cop comunica menys.

Els emprenedors d’en Pere Calders i una ubicació pels negocis a Barcelona

dimecres, 20/06/2012

Aquesta setmana ha estat molt fructífera… emprenedorament parlant. Al BizBarcelona, del qual vaig tenir el plaer de sentir-ne el batec i captar-ne els anhels des de la barraca de Barcelona Activa, s’hi va sumar un inesperat regal que, com no podia ser d’altra manera, em va arribar envoltat del subtil misteri que traspuen els relats que el formen.

Fou un dissabte a la nit, al Via Fora! de Gràcia. Jo hi havia anat per celebrar l’aniversari de dos amics i, ves per on, en acabar el pastís, un dels homenatjats apareix amb un sobre que, aparentment, s’havia trobat en un dels carrers d’aquesta barriada. El paquet postal anava al meu nom i, en obrir-lo, contenia un d’aquells llibres introbables: el tercer volum de les Obres Completes d’en Pere Calders que els cinquantins d’edicions 62 van publicar en la dècada dels 80 del segle passat.

Ara et preguntaràs, I què té a veure aquesta anècdota amb els emprenedors? 

I jo et contestaré que donis un cop d’ull als dos primers relats del primer dels reculls aplegats en aquest volum:

1.- El primer, demà, a les tres de la matinada ens parla de l’Octavi, un llunàtic emprenedor que ha de veure com la seva família, a excepció del seu pare que l’ajuda, no veu gens clar el destí d’aquell artefacte que construeix al jardí de casa seva i que l’ha de portar a la lluna. Quants emprenedors es troben en aquesta situació de neguit familiar davant del repte d’assolir la seva lluna particular?

2.- El segon, el sistema Robert Hein ens parla del pobre Lluís Ordal que, pensant i pensant, perd la oportunitat de fer-se ric amb les ensenyances del Mètode per a fer-se ric, un llibre que retiren de circulació perquè l’empresa que l’edita es queda sense treballadors –tots es fan rics després d’aplicar el mètode del llibre –, i que s’ha de conformar, això si ben feliç, amb un altre dels llibres del mateix autor: Mètode per a trobar la felicitat en la pobresa. Quants emprenedors han perdut la oportunitat de mercat i han hagut de reubicar-se o abandonar el seu projecte perquè se’ls han avançat?

I posada la mel als llavis, et poso un repte, inquiet lector:

Ets capaç de llegir Pere Calders i trobar-ne els emprenedors i les lliçons que ofereix en els seus contes?

N’hi ha un bon grapat de ben espigolats per les seves pàgines. T’ho ben asseguro!

I ja que parlem de cercar, anem al BizBarcelona i a una de les eines que s’hi van presentar:

L’Ubica’t és l’aplicació més jove de la factoria Barcelona Activa. Una eina que, com defineix el mateix web de Barcelona Activa és

un innovador geolocalitzador que ofereix a les empreses informació rellevant per a la realització d’estudis de mercat.

A partir de referències de bases de dades, els empresaris i emprenedors poden identificar la millor ubicació de la ciutat per al seu negoci,l’activitat més adequada per a un local concret o la situació dels clients potencials.

O veus com ha estat una setman fructifera, on volar i tocar de peus a terra!

Em segueixies i ubiques els emprenedors d’en Pere Calders en temps d’oci, i el teu negoci a Barcelona en hores de feina?

#AFAcción – Comprem, comprem que el món s’acaba!

dimecres, 11/01/2012

Els Reis ens han deixat més o menys regals. Les festes ens han omplert més o menys les panxes. Ara que comença allò que en diuen la cuesta de enero i que la gent es llança a la caça i captura de la peça més preuada dels taulells de les rebaixes, m’ha semblat avinent de presentar una iniciativa que baixa del núvol al terra per tal d’ajudar-nos a escatir quan ens volen prendre el pèl i quan la cosa val la pena de ser adquirida.

AlgoFalta.com és un bloc que s’ha fixat l’objectiu d’esdevenir un espai de conversa, intercanvi, reflexió i debat transparent i constructiu obert a tothom que tingui inquietuds. O sia, qualsevol persona d’aquest món nostre.

Darrere d’AlgoFalta hi ha la Maria Inés, una emprenedora que es mou pel núvol com els peixos per l’aigua. Fou així, a través de les xarxes socials, com em va arribar una proposta d’acció sorgida sota el paraigua del seu bloc, però –pel que sembla- amb un seguit de persones emprenedores que en donaven el seu recolzament.

Algofalta-Acción.com proposa la unió de persones consumidores per crear una empresa que permeti identificar, a través d’un segell posat en els productes de consum, les marques transparents i sostenibles en el moment precís de realitzar la compra. Un segell que actuí de complement decisori al costat dels tradicionals preu i qualitat del producte.

Ara com ara, a la pàgina de la iniciativa, hom pot trobar diferents materials de promoció, alhora que s’explica el procés pensat per a implementar la iniciativa des del núvol. A saber,

1r. votar pel NOM del segell – ells en proposen uns quants -.
2n. votar pel DISSENY del segell.
3r. Els ACCIONISTES de l’empresa, marquen els REQUISITS.

Fet això, la pluja tocarà terra, per colpejar la dura pedra de les Corporacions i els Fabricants que hauran de segellar els seus productes, tot passant per l’acurada anàlisi del nou negoci, per a guanyar atractivitat en el mercat.

[youtube IO7PjdAcqG8 nolink]

ACTUALITZACIÓ 22 de març de 2012:
La iniciativa Algo Falta obra la opció d’esdevenir #Actionista del projecte per només 1 euro. Més informació al web del projecte.

 

Steve Jobs, entre Houdini i el Gran Germà

dimecres, 12/10/2011

… o entre la il·lusió i el control, per dir-ho en d’altres paraules.

El tema de la setmana en el món dels emprenedors i les tecnologies, ha estat la defunció del Rei del Màrqueting: el malaguanyat Steve Jobs, l’emprenedor? el tecnòleg? el venedor?

Mal faríem al núvol si, des del núvol, no en féssim esment:

“El nostre Steve Jobs és el Sr. Esteve de l’auca; la Puntual seria la nostra Apple. #ThankYouSteve #graciesrusiñol” by Josep Maria Ganyet (@ganyet)

“Ten years ago, we had Steve Jobs, Johnny Cash and Bob Hope. Now we have no jobs, no cash and no hope.” – piulada popular

Feta la semblança i el panegíric del geni de Cupertino, passem a parlar de l’home que ha hipnotitzat al món amb la poma a la mà, tot alterant el sentir del seu ideari de joventut – com va fer el seu alterego Bill Gates-, per escollir el camí d’adaptar la tecnologia als seus clients, però de quedar-se-la com un preuat tresor capaç de controlar el món des de les Valls de Mordor, seu central del capital.

Steve Jobs ha estat el rei del màrqueting, no pas de la tecnologia. Per això ara se’l venera i per això, en els meus anys joves, qui tenia un Mac, tenia un jersei Privata o unes bambes Converse i dissenyava pàgines web. I avui el món es divideix entre els que tenen iPad i els que no en tenim.

Però més enllà de l’elitisme Apple – Jobs, jo tinc un dubte:

¿Què hagués passat al món, si una ment privilegiada com la seva, hagués participat de la tradicional cultura del compartir?

¿Què hagués pogut succeir, si un home que ha estat capaç de crear productes exclusius i restrictius en continguts, s’hagués obert al món amb la força del seu discurs a Stanford?

Però no ho va fer i la censura, el control i l’erosió de drets laborals sempre han estat presents en el seu imperi.

I és que, mentre esdevenia l’home d’avantguarda entre la élite consumista occidental, mantenia unes condicions infrahumanes allà on es fabricaven els seus productes, com han posat de manifest en Sergi Vicente, corresponsal de TV3 a Beijing o l’Albert Sales, profe de sociologia de la Pompeu, entre d’altres.

BONUS TRACK

Tres noticies …

– Ramon Folch a elperiodico.cat: La poma de la concòrdia

– Manuel de  la Fuente a lapaginadefinitiva.com: La muerte de Steve Jobss™

– Rodrigo Savasoni en advivo:  Steve Jobs inimigo da colaboraçao

… i un rumor

–       Luis Alfonso Gámez als blogs de elcorreo: A Steve Jobs le ha matado su fe en las terapias alternativas