Entrades amb l'etiqueta ‘núvol’

Un fantasma recorre el planeta: el fantasma del datacentrisme

dimecres, 23/07/2014

El títol semblaria agosarat o apocalíptic, si més no per algú que no hagi tingut la oportunitat de visitar la magnífica exposició que el CCCB ens ofereix a la seva seu de Montalegre, 5.

Però si hom té el valor d’apropar-s’hi, patirà una sotragada interior amb efectes similars als del títol de la mateixa. I és que Big Bang Data esventra la xarxa, els seus usos i abusos i ens ensenya tot allò que l’smartphone, el portàtil o el semàfor de la cantonada no ens ensenya directament.

Surts de l’exposició amb el convenciment que ens vigilen, que som en la distòpia de George Orwell, però que, justament les mateixes eines que actualment conformen aquesta distòpia poden ser emprades per a construir utopies o, si s’és més proper, per a encertar-la del tot a l’hora d’ubicar un punt de venda a Barcelona o preveure els imprevisibles embats de la natura.

Si us fa por escapolir-los sota el llençol del fantasma, podeu fer un tast força complert del datacentrisme des del seu projecte on-line. Endinseu-vos a bigbangdata.cccb.org i conegueu les oportunitats i les amenaces d’un món que ja ha emmagatzemat 700 terabytes en un gram d’ADN, el nostre codi genètic.

En paral·lel a l’exposició el llibre Opportunity Valley d’en Hugo Pardo aprofundeix en aquest món i intenta mostrar com aprofitar tot aquest valor per a posar-lo al servei de l’economia col•laborativa i el bé comú.

Abran juego señores!… que Matrix ja és entre nosaltres i la teva entitat finacera hi té accés.

Anem a prendre la mida a les nostres comunicacions socials

dimecres, 28/11/2012

Dimecres passat, un cop fet l’apunt sobre el valor de la curiositat africana, arribava al meu lector RSS la traducció d’un article de mister dades obertes, en Xavier Lasauca, sobre les mètriques que s’utilitzen per avaluar l’impacte en xarxes socials del Sistema Català de Recerca.

De la lectura d’aquell apunt, se’n deriva la idea d’escriure aquest #desdelnuvol. Un #desdelnuvol on m’aprofitaré del seu exercici per adaptar-lo a les persones emprenedores, tant aquelles que són en el procés de definició i llançament del seu projecte, com d’aquelles que ja naveguen en les embravides mars de l’empresa moderna.

Començarem amb uns mínims imprescindibles per treure el màxim suc possible de la presència en xarxes socials. I és que, un emprenedor que vulgui guanyar-se un nom, ha de disposar d’un bloc. D’un espai on informi d’allò que està relacionat amb el seu negoci, però no directament del seu negoci. Les xarxes socials més que per vendre són per seduir a futurs compradors potencials. I un bloc ens permet fer-nos un lloc discursiu per a què ens coneguin. Ara bé, també haurem de tenir un o més amplificadors, xarxes socials d’ús habitual entre els nostres clients potencials.

 

Un cop aquestes eines són en dansa, i l’emprenedor s’ha fixat unes rutines d’actualització, entrem en el món de les mesures d’impacte. I, ara com ara, les eines més reconegudes per mesurar-lo són Klout i Kred, juntament amb aquelles eines analítiques que les principals xarxes porten integrades.

Amb aquestes eines i unes bones rutines d’actualització, recerca i resposta a les interaccions que, tard o d’hora, arribaran, l’emprenedor ja és en el punt d’integrar gestors de xarxes socials, com HootSuite o TweetDeck i de dissenyar-se un bon quadre d’impacte en aquests entorns. Un quadre d’impacte que inclogui l’audiència, les interaccions, l’interès i el compromís, no cal que s’allunyi massa del que apareix en l’apunt esmentat d’en Xavier Lasauca.

Restant a gust de l’emprenedor el fet d’afegir-hi algun indicador precís i propi sobre l’impacte de la vida social en les vendes de l’empresa. Indicador d’impacte sempre indirecte i que, personalment, considero no només innecessari, sinó fins i tot contraproduent, ja que ens pot fer tendir a deixar la capacitat d’influir per intentar imposar-nos sobre un visitant que es pot sentir molest pel nostre pressing constant, en lloc de trobar-se un confident en les temàtiques de les quals el nostre negoci ens ha donat experiència notable.

Avui parlem d’en Lluís, un botiguer… tradicional?

dimecres, 17/10/2012

Si has tafanejat la meva carta de presentació, hauràs vist que sóc fill d’una botiguera que feia les comandes a través d’un fòtil telemàtic força innovador per als temps que corrien.

Suposo que aquest fet, em fa sentir una especial curiositat per les innovacions en el món del comerç minorista, dels botiguers de tota la vida, dels comerciants emprenedors que, davant les dificultats d’un negoci salvatge com aquest, planten cara i es trenquen les banyes per a trobar sortides sorprenents i gairebé màgiques als reptes sectorials.

I, recentment, he tingut el plaer de coincidir amb un ferreter de Montmeló que ha trencat la barrera local per generar un negoci glocal des del centre d’aquesta població vallesana.

La seva ferreteria, avui per avui amb una desena de treballadors contractats, ha trencat la barrera de l’espai – temps amb l’ús d’Internet i amb una botiga – pendent de visitar – on les tradicionals prestatgeries s’han mudat en modernes andròmines de comunicació i interacció amb el client, fet que li ha valgut el reconeixement internacional i una nodrida cartera de clients d’arreu del món.

El nostre home no s’ha quedat aquí però. Al renovellat negoci familiar, hi ha sumat uns quants projectes de notable vàlua pel sector del retail, com PilloUno.com, amb l’oferta de la setmana; #PipiuNet, el punt de trobada de les persones relacionades amb el món digital, el màrqueting i el social media; Formación 2.0, el fill d’un projecte tan curiós com el de la seva ferreteria; o el més petit de tots, un centre de treball col·laboratiu en el mateix espai on hi ha la innovadora ferreteria montmelonina.

En Lluís és un d’aquests inquiets i emprenedors botiguers que volten el món aprenent i mostrant a d’altres botiguers allò que la seva tafanera experiència li ha ensenyat. I, per això, li dedico aquest #desdelnuvol tan comercial.

Avui trenquem una llança pels intremprenedors públics, la @XarxaIP !

dimecres, 13/06/2012

I és que demà s’acompleix el primer aniversari de la Xarxa d’Innovació Pública, la XIP. Una iniciativa d’un grup de professionals de l’Administració Pública que s’han entestat en apropar l’Administració als ciutadans, tot aprofitant-se dels beneficis de la Internet per a fer-ho possible.

La XIP, que ahir presentava el seu ideari a Girona i demà ho fa a Barcelona, es va iniciar amb un manifest on, entre d’altres qüestions, incloïa els deu principis següents:

  1. Les persones són un actiu cabdal per a l’Administració, aporten talent i creativitat.
  2. Cal un nou lideratge que promogui una organització on professionals i ciutadania se sentin satisfets.
  3. El coneixement és clau. Cal fomentar el diàleg en xarxa multidireccional.
  4. Alinear la cultura corporativa amb la innovació, l’assumpció de riscos, la productivitat i els resultats.
  5. Dissenyar procediments simples i eficients comptant amb el coneixement i la participació de la gent.
  6. Aprendre al lloc de feina, de manera col·laborativa, també a partir dels errors.
  7. Impulsar una nova gestió de la propietat intel·lectual, com un intangible que afegeix valor al que fem.
  8. Personalitzar els serveis que gestiona i presta l’Administració.
  9. Usar tecnologia emergent (virtualització, cloud computing i web 2.0).
  10. Articular formes de participació ciutadana per incidir en les polítiques públiques.

La XIP, aquest emprenedor projecte sorgit de les forges de l’administració pública catalana, s’articula en sis gran grups de treball, amb noms tan explicatius com GOV, NET, COM, CAT, EDU i ORG, esdevenint una interessant proposta per a retornar l’Administració Pública als seus veritables amos: els ciutadans.

Als ciutadans més inquiets, els moviments de la XIP poden semblar lents, però des de l’encarcarada administració pública, la iniciativa és un alè fresc i necessari de millora continua i apropament al ciutadà.

Dónes una ullada a la  http://www.xarxaip.cat/ XIP?

Llegir llibres des del núvol en català és possible?

dimecres, 2/05/2012

El tancament la setmana passada de Leqtor.com sembla haver sacsejat un xic el món de l’edició digital en català.

N’Enric Faura, d’Edi.cat, declarava a Vilaweb que

és una mala notícia i ens ha de fer reflexionar sobre la situació digital del llibre català, sobre les possibilitats del mercat del llibre digital català.

Per qui no estigui al cas del sector, Leqtor.com era la llibreria digital de la distribuïdora de llibres electrònics 36L, un projecte nascut al desembre del 2009 de la mà dels grups editorials Cultura03 (Ara Llibres) i Vicens Vives, de la cooperativa Abacus i dels emprenedors Ferran Soriano, Jordi Viñas i Gustau Navarro. Gran sel·lecció!

Per la seva banda, Edi.cat, un dels altres grans jugadors del llibre electrònic en català, és una xarxa d’editors independents catalans nascuda l’abril del mateix any, el prolífic 2009, sota el patronatge d’Angle editorial, Bromera edicions i Cossetània edicions que, com ells mateixos assenyalen,

han creat una aliança per a la promoció conjunta dels seus catàlegs, impulsar nous projectes i promoure la innovació en el món editorial.

El tercer gran jugador, però no menys important que els esmentats, bé de bona família. eBook62 és la llibreria digital del Grup 62. Possiblement el Planeta de la literatura en català.

Orfes de competència local, edi.cat i eBook62 es miren el món de les editores digitals en llengua castellana: Però en aquest entorn, només la navarresa Leer-e sembla treure el nas al mercat en català.

I també lluquen els moviments d’altres jugadors internacionals que, més enllà de les vessants digitals de les grans cadenes de distribució (FNAC i companyia), tenen com a competidors a grans especialistes del digital com Amazon. Però aquest és un món que ja vam tractar al mes de setembre passat arran de l’aterratge de l’esmentat jugador a l’arena llibresca de la pell de brau.

Però encara hi ha un altres entorn inexplorat i incipent on es poden trobar propostes interessants i innovadores en català. Es tracta del submón dels orfes literaris: autors novells que cerquen vies d’accés alternatives al seu públic potencial, als exploredors de noves lectures. Gent arriscada i atrevida que troben, en propostes com Bubok, un aparador en llengua pròpia on fer públiques les seves obres amb la modèstia dels nounats.

RebeldeMule, una emprenedoria que desvetlla consciències

dimecres, 4/04/2012

Un dels companys de viatge #desdelnuvol que segueixo amb interès, alhora que m’ajuda a desenvolupar el meu judici crític sobre les opinions apostòliques que m’envolten, és RebeldeMule.

Rebeldemule és una comunitat d’internautes que dóna una alternativa a la industria cultural i de l’entreteniment. Ho fa amb una proposta que respon, com assenyalen al seu manifest, a la segona definició que el diccionari de la RAE dóna a la paraula cultura. A saber:

Conjunt de coneixements que permet a algú de desenvolupar el seu judici crític.

RebeldeMule és una comunitat creada per cinc emprenedors amb inquietuds polítiques i socials que es van fer el sà propòsit de rescatar tots aquells documents que crien malves en hemeroteques públiques o particulars, i que puguin respondre al repte definit per la Real Academia Española de la Lengua.

RebeldeMule, ara com ara, és finançat per les cinc persones que la gestionen i, en una mini – enquesta twittaire, m’han assegurat no tenir previst de cercar finançaments alternatius:

 Crowfounding parece complicar la cosa, es para otro tipo de proyectos, ¿no?

I és que, el cost de la plataforma és prou baix – un servidor estàndard de nodo50 -, i, els materials que s’hi distribueixen, són treballats i proporcionats per la comunitat de persones lliures que l’utilitzen.

Acabarem aquest apunt presentant el proveïdor de serveis d’Internet suara esmentat: nodo50.org lidera, frec a frec amb pangea.org, el sector de serveis als moviments socials i solidaris a Internet.

Creat l’any 1994, nodo50.org proporciona formació, continguts, i serveis comunicatius a centenars de grups i organitzacions de l’ampli espectre de l’esquerra política i social de l’estat espanyol i l’Amèrica llatina.

Valgui doncs aquest apunt com a mostra que hi ha altres maneres d’emprendre i per a recolzar l’alliberament de l’Isma i el Dani, els dos estudiants de l’Associació d’Estudiants Progressistes empresonats el 29M.

#NuevaMonarquia – Un nou model en la industria musical

dimecres, 14/03/2012

No tinc per costum empalmar visites als mateixos entorns de negoci #desdelnuvol, però, coincidències de la vida, la setmana passada parlava de les trampes de la propietat intel·lectual a partir d’una notificació de YouTube sobre la sintonia d’un vídeo casolà i, aquesta setmana, presento el primer segell discogràfic que treu suc al núvol per a produir i finançar els seus productes.

La coincidència temàtica és causada pel primer èxit del segell Nueva Monarquia: aconseguir finançar el seu primer disc, un treball dels toledans Computadora, a través de la plataforma de crowdfunding Lanzanos.com.

Com piulava en @FabioGandara, Nueva Monarquia és un nou segell discogràfic basat en el crowdfunding i el crowddebtaing. I, vista la font i el tarannà, podríem assegurar, sense gaire por a errar-la, que som davant d’un dels fills emprenedors del Moviment 15M.

El model de negoci emprat, així ho deixen entreveure en el seu manifest fundacional, va un pas més enllà del crowdfunding, tot utilitzant el model assembleari per escollir els productes a editar. Veiem-ne una mostra:

El procés de publicació d’un disc a Nueva Monarquía seguirà les següents passes:

1. El col•lectiu (d’usuaris registrats) escull d’una forma propera a l’assemblea popular el següent disc a publicar.

2. Es fa el pressupost de costos de llançament (des de la gravació a l’edició física, passant per la pujada al reproductor spotify o els dissenys de portada)

3. Es crea un projecte al portal de crowdfunding www.lanzanos.com per a sol·licitar el finançament pressupostat.

4. Tota persona que col·labori en el finançament, disposarà d’usuari i clau per accedir a la zona de debat on s’escullen els propers àlbums.

5. Un cop aconseguit l’objectiu de finançament, es fa el disc en qüestió.

És aquest un model sòlid de generació de comunitat de fans i de gestió global de la nova era en la industria musical?

De moment, ja han tingut el primer èxit: “Conversaciones con el futuro

El #Fabbing es consolida – El futur de la #logística passa pel núvol?

dimecres, 15/02/2012

Amb un xic de retard sobre la informació, però surfejant la noticia, el #desdelnuvol d’aquesta setmana cata el #fabbing, una revolució de la logística que comença a fer bullir l’olla.

I és que el 23 de gener, ThePirateBay anunciava el llançament de Physibles, la nova àrea de la seva botiga digital, des d’on qualsevol persona pot imprimir-se objectes en tres dimensions.

La veritat és que arribo un xic tard en comentar-ho. Ja ho han fet, caça noticies del nivell d’Enrique Dans, Gerladine Juárez o Luke Hopewell, entre d’altres. Però la rellevància del fet, unida al incipient mercat d’impressores 3D existent, m’anima a repassar un xic la història del fabbing, els Fab_labs i un bon home que es diu Neil Gershenfeld i que sembla ser una mica el pare, o si més no el compilador intel·lectual de tot plegat, des de la seva caverna del Center for Bits and Atoms del prestigiós MIT.

En Neil va presentar cinc anys de recerca constant sobre la interacció entre bits i àtoms a FAB: The Coming Revolution on Your Desktop– From Personal Computers to Personal Fabrication o, per dir-ho en paraules més nostrades, FAB: La revolució que arriba al nostre escriptori – dels ordinadors personals a la fabricació personal. Un llibre amb voluntat pedagògica, però que va tenir poca repercussió més enllà de l’entorn més nerd del núvol.

En qualsevol cas, l’any següent naixia Fab@home, un projecte de “fabricació casolana” a la que, al 2008, se li sumava  Thingiverse, una xarxa social de dissenys 3D, amb propostes tan dolces com aquesta parella de nuvis:

[youtube yzL391LfsvE nolink]

Un any abans, al 2007, s’inaugurava el FabLab Barcelona que treballa des de la seva seu del carrer Pujades i que està especialitzat en els sectors de l’arquitectura i el disseny industrials.

El Physibles de ThePirateBay d’enguany és un nou pas en un sector que encara és lluny de les butxaques del comú dels mortals, però que, si traspassa la porta oberta pels pirates suecs, pot suposar una revolució en la logística #desdelnúvol. T’atreveixes a imprimir-te la corbata?

Prediccions #desdelnuvol pel 2012

dimecres, 28/12/2011

La primera intenció d’aquest apunt d’avui aprofitava el dia dels innocents per plantar alguna notícia falsa d’aquestes que ens empassem per demostrar-nos que encara som càndits com quan èrem petits. Però, ho vaig deixar estar perquè no m’agraden les mentides, encara que en sigui el dia.

Per això, he optat per mostrar la meva innocència més genuïna, tot garbellant el núvol a la caça i captura d’allò que, els entesos en la cosa, prediuen per l’any que comença diumenge. La llufa que m’he penjat doncs és la de futuròleg i explorador de l’esdevenir.

El meu camí va començar a finals d’octubre, quan els cloudcomputers més nostrats deien que el cloud computing és una de les 10 tecnologies estratègiques per al 2012. Una afirmació que sustentàven en la paraula difosa pels consultors de Gartner, Inc., un gegant entre els analistes tecnològics del món mundial.

De les mateixes dates fou l’apunt de Carolina Velasco a puromarketing.com sobre les deu tendències de màrqueting en Social Media per al 2012, un apunt on es parla de confiança, de continguts originals i d’altres aspectes que poden generar atractivitat davant de possibles clients.

En vetlles de Santa Llúcia qui ens il·luminava el futur era el bloc de la Generalitat de Catalunya amb un cartell d’experts digitals que plantejaven les seves prediccions 2012 sobre administració pública i xarxes socials, una altre de les pluges del núvol sobre la realitat tradicional.

A finals de setmana, era la mateixa redacció de puromarketing.com qui afirmava que el 2012 serà l’any del Social Media Intelligence.

I, en vigílies de Nadal, la Dolors Reig publicava les 9 Tendencias en tecnología – social media para 2012

Però més enllà d’aquestes prediccions, i d’altres que podrien abastar l’empodarament ciutadà a través de les xarxes sorgides arran de l’efecte Wikileaks i la transparència – primavera àrab, 15m, occupywallstreet, 15o, globalrevolution i tota la pesca – hi ha un món de petites espurnes que ens poden donar llum en la foscor del futur que ha de venir.

Un d’aquests núvols d’espurnes és el Codigo-abierto de Bernardo Gutiérrez, un bon camp d’estudi sobre tendències que ja són realitat. Apunts com  “aplicaciones móviles para perderse sin consumir”, el “planeta corta pega” o  “trueque en la nube” ens mostren facetes del núvol que caldrà tenir sota estricta vigilància.

I, en aquest mateix bloc, hi ha algunes perles que s’estan polint de cara al proper any: el CloudReading de Bookcamping, l’aprofundiment en el  CloudLiving, el CrowdFunding de Verkami, Goteo i els que vindran – ull a la possible batalla entre tradicionalistes i post-moderns en aquest sector! -, o l’emprenedoria social que confegeix el Capitalisme 2.0, aquesta rLOVEució que marida l’exclusió amb el capital, apunten un 2012 farcit de vida al núvol i fortes tempestes en la realitat tradicional.

Sigueu bons, posseu l’ull al nñuvol i bona entrada d’any!

La vida al núvol és qüestió de confiança

dimecres, 30/11/2011

Aquesta setmana he rellegit un apunt que tenia guardat al meu nuvolet particular i m’ha semblat que podia ser un bon lloc on ancorar aquest #desdelnuvol d’avui.

De fet, la ullada li he fet arran d’una conversa virtual entre dos lectors del meu bloc personal al voltant de l’ús de les eines informàtiques per a millorar la participació ciutadana. L’un, que signava cop a #Op20n, confiava plenament en les virtuts d’Internet per a millorar la nostra democràcia, mentre que l’altre, que signava com a JRRiudoms, en desconfiava plenament:

“no’m fio de les màquines, ni d’una suposada “democràcia on-line”

Qui dels dos tenia raó, si és que algun dels dos en tenia?

Avui no parlarem pas de política, sinó de confiança, de confiança i de cloud living. I, per fer-ho, m’he buscat un bon punt de partida: l’esmentat apunt d’en  Jesús Revuelta, director creatiu de DobleYou, una agència de comunicació integrada que s’ha fet un bon lloc en l’starsystem dels qui fan llaminers els productes de cara al seu possible consumidor.

Tot plegat, doncs, ve de la capacitat que tinguem tots plegats de compartir i fer-nos confiança per a viure al núvol. Concepte que en Jesús defineix en els següents termes:

Cloudliving és una vida P2P, una xarxa persona a persona, i no només ordinador a ordinador. Una vida on es té tot el què es necessita i, si no es necessita, es puja al núvol per a què un altre ho aprofiti, optimitzant així l’ús dels recursos existents.”

Partint d’aquesta definició, el director creatiu presenta un collage de recursos que ens permeten viure al núvol, des del ja clàssic  couchsurfing per viatjar al preu més ajustat possible, fins al més actual préstec P2P o entre particulars on es deixen diners entre desconeguts.

Deixaries la teva casa, el teu cotxe o diners a un desconegut?
Com ens donen confiança els que ens ho proposen?

Com diu en Jesús, tota relació de confiança està basada en l’afecte o en el coneixement. I jo hi afegiria, que també s’aconsegueix amb totes dues alhora. Per això, els intermediaris de la vida al núvol juguen a construir una malla d’afectes i coneixements tan sòlida que els dona una imatge gairebé física del negoci i, de rebot, de la gent que s’hi enxarxa.

Saber que, en una comunitat, hi ha un bon gruix de gent interaccionant sense problemes, que el servei que es dóna el recomanen els seus usuaris- sobre tot si són amics teus – o trobar algun sistema que asseguri de manera fidedigna algun possible imprevist – tot i que l’acceptació d’imprevistos pot lesionar la confiança –  són algunes de les vies utilitzades per generar models de confiança suficientment sòlids com per a utilitzar aquests serveis i treure’n profit. Oi més quan, molt sovint, aquests intermediaris cerquen bons arbres (inversors, diaris, agències de promoció econòmica, etc.) que els facin confiança. Però… ara que hi penso…

… Això no és el mateix que fem en la vida presencial?