Entrades amb l'etiqueta ‘prosumidor’
dimecres, 1/05/2013
EMPRESA f.
|| 1. ant. Símbol o figura enigmàtica que serveix de divisa i representa allò que un vol fer o la norma del seu obrar; cast. empresa.
|| 2. Acció o obra que un emprèn; cast. empresa.
|| 3. Societat mercantil o industrial fundada per a emprendre obres o especulacions; cast. empresa.
Etimologia: forma femenina del participi passat de emprendre.
Font: Diccionari Català-valencià-Balear
Comença a corre la brama que som immersos en una nova bombolla: la bombolla emprenedora.
Darrerament, la trobo arreu. en mitjans escrits, en digitals, en alguns dels companys de l’entorn laboral, en… I, les fonts principals d’on beu la crítica a guanyar-se la vida sense amo, s’alimenta des de mitjans afins a l’elitisme ultracentrista.
Mitjans com eleconomista.es, del Marqués de Montecastro y Llanahermosa; o elconfidencial.com, el diario de los lectores influyentes, alimenten el fantasma de la nova bombolla. I ho fan amb dos argumentacions bàsiques:
1.- No tothom pot emprendre.
2.- Per emprendre cal formar-se.
Sense voler aprofundir en polèmiques polítiques i econòmiques que no venen al cas, ja que cadascú és lliure de pensar com vulgui sempre que accepti per als altres allò que s’aplica per a ell mateix, crec que la brama creix i ja arriba a mitjans generalistes, com La Vanguardia del passat 25 d’abril, i que, en l’arrel de tot plegat, ens trobem amb un problema conceptual de fons que cal explicar.
Un emprenedor, segons llegim al DIEC, és una persona que
“no vacil·la a posar en execució els seus designis, que no tem d’emprendre les coses, que posa una gran activitat en les seves empreses.”
I això ens fa emprenedors a tots aquells que, de la vida, en fem passió, ja sia per vocació o necessitat.
En un món on, les èlits economicistes, ens volen mesells dels seus designis, màquines de les seves línies de muntatge, ascetes del món real, obrir una botiga o mantenir el lloc de feina, és el retorn a l’esperit d’una data, la d’avui, que molts voldrien oblidada.
Ah! I per fer-ho, només calen hores i més hores de feina, fins que l’experiència ens dóna la primera formació i ja tornem a tenir temps per a formar-nos com Déu mana i anar avançant tossudament en la nostra empresa, sia la que sia. Altra cosa són els cants de sirena dels finançadors de l’emprenedoria empresarial i la possible bombolla del capital esmerçat en generar nous soldats al servei de les elits econòmiques d’arreu. Però aquí, ja juguem en una divisió que, ara com ara, no és la nostra.
Etiquetes: bombolla emprenedora, capitalisme 2.0, coopetir, emprenedor, emprenedoria, guanyar-guanyar, prosumidor
Publicat a General | Deixa-hi un comentari »
dimecres, 3/04/2013
En els darrers set dies, les bitcoin s’han fet més famoses que el Papa. La raó d’aquesta merescuda fama ha estat doble: Per una banda, el volum de bitcoins en circulació ha superat ja els mil milions de dòlars americans; i de l’altre, la iniciativa empresa per Jeff Berwick, reconegut emprenedor d’Internet, i TDV Media, d’instal·lar un “dispensador” de bitcoins bidireccional o “Bitcoin ATM“, és a dir, un caixer automàtic, com a resposta a l’estat financer de Xipre i a la pèrdua dels estalvis dels seus ciutadans.
De fet, ambdues noticies van unides, ja que, si bé les bitcoin no es fabriquen a demanda ni amb afany regulatori, com la resta de monedes del món, si que han esdevingut refugi d’estalviadors per llur robustesa i confiança generada.
I és que, més enllà dels que vam tenir traumàtics profes de mates, l’ésser humà sol confiar més en l’original que en la còpia, en les matemàtiques que en l’economia. I les bitcoin són l’ús més brillant que conec d’aquesta ciència primigènia. I, ho és, a través de la criptografia, la variant que ens permet confiar en les nostres targetes de crèdit i de dèbit com a mediadores de les relacions amb la nostra entitat financera.
Les bitcoin, a més a més, disposen d’un avantatge sobre la resta de monedes en circulació. Una avantatge derivada de la crisi política i financera actual: i és que s’escapa al control dels Organismes Reguladors estatals i dels Bancs en ser una moneda autigestionada pels seus usuaris i pels sistemes criptogràfics i matemàtics sobre els que es fonamenta.
Sense entrar en més detall, que es pot trobar navegant per Internet, acabo amb una recomanació per a qualsevol emprenedor:
Acceptaré bitcoins per damunt de qualsevol altre moneda
I és que, tal i com va el món, més val confiar en molts que en quatre eixelebrats egoistes que, per sobreviure, s’inventen preferents, subordinades, pagaments d’hipoteques més enllà de l’objecte hipotecat, i quitances als estalviadors.
Etiquetes: bitcoin, capitalisme 2.0, coopetir, guanyar-guanyar, innovació, prosumidor
Publicat a Finançament | Deixa-hi un comentari »
dimecres, 19/12/2012
Arran de la recuperació d’un dels espais més emblemàtics del barri del Poblenou, em capbusso digitalment en els pioners del cooperativisme i l’economia solidària a casa nostra.
I és que, la Flor de Maig (document .pdf), fou això: una gran cooperativa que va néixer al servei de la comunitat local, però que va esdevenir un veritable gegant de serveis per a la ciutat de Barcelona. Del seu extrem creixement però en vingueren les desavinences i, tot i l’ “expropiació” del concepte cooperatiu i dels seus bens per part del nou Estat nascut de la Guerra Civil, la cooperativa ja era ferida de mort en plena República. Podríem assegurar que va morir d’èxit extrem en un temps il·lusionants per a les classes populars.
Aquest passat cap de setmana es va escenificar la obertura de l’espai de La Flor de Maig al barri. Jo no hi vaig poder anar i vaig seguir-la #desdelnuvol, però el fet fa la cosa: El Poblenou està recuperant un espai comunitari i social arrelat en les fondalades del segle XIX, però amb la capçada al segle XXI i més enllà.
Les cooperatives – de producció, de crèdit o de consum, que en són les principals – són una digna alternativa per a organitzar, ordenar i humanitzar un sistema de producció i consum, tot millorant-ne els principis i utilitzant l’intercanvi i l’ajuda mútua com a manera d’aprofitar els recursos disponibles sense perdre qualitat de vida.
Iniciatives com la que ha obert aquest apunt –l’Ateneu Flor de Maig-, la de les Mamas graciosas, un sistema autogestionat de compartició de talents de mames i papes al barri de Gràcia, o la de l’Ateneu Popular de Vallcarca, un espai que acull un bon grapat d’iniciatives cooperatives i solidàries, ajuden a veure que, més enllà dels principis macroeconòmics dominants, hi ha un món de petites accions quotidianes que rutllen amb pocs diners i molta humanitat.
Et crida el sector de l’ajuda mútua?
En coneixes algun altre cas?
Les aportacions, a risc de no rebre resposta, són benvingudes.
Etiquetes: Ateneu Popular de Vallcarca, autogestió, capitalisme 2.0, compartir, cooperatives, coopetir, creació, creativitat, crowdsourcing, decreixement, economia solidaria, emprenedoria social, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, innovació, La Flor de Maig, mamamas graciosas, modernitat líquida, prosumidor, revolució social, social enterpreneurship, talent, xarxes, Yoga con Gracia
Publicat a Cooperació, Emprenedoria social, Glocalització, models de negoci, Organització, Talent | Deixa-hi un comentari »
dimecres, 21/11/2012
“Els nens havien personalitzat completament l’escriptori, de manera que la tauleta de cada nen es veia diferent. Havíem instal·lat programari per evitar que ho fessin. I el fet de què trobessin una manera d’evitar aquesta restricció és clarament el tipus de creativitat, el tipus de curiositat i descobriment que creiem que és essencial per a l’aprenentatge”
Ed McNierney, cap de tecnologia de la OLPC.
Darrerament, m’han arribat un bon grapat d’inputs d’allò que ja vaig viure per partida doble a Mauritàni i Uganda. I és que l’Àfrica és un gegant adormit. Un gegant adormit i de potencial minoritzat sota l’esclop d’una globalització que els ha reservat, si més no fins ara, el paper més galdós de leconomia mundial.
Però l’Àfrica és farcida de gent preparada per desenvolupar tot l’enginy que, els occidentals – massa tecnologitzats i allunyats de les nostres arrels humanes –, hem perdut en poc més de 200 anys d’industrialització.
Els mercats de Kampala o Nouakchott són espais de comerç informal, de negociació constant, mercats de productes que no tenen res a envejar als nostres mercats financers en quan a dinamisme. Però, la informalitat que si respira, ens transporta a un estadi paral·lel de l’evolució dels intercanvis comercials. La mateixa que fa que qualsevol nòmada del Sàhara disposi de telèfon mòbil o que en una haima del Sahel ens trobem un carregador solar de bateries.
Justament, una de les informacions que m’han animat a escriure aquest apunt parla de l’economia informal que es viu en aquests paratges i que, segons aquesta noticia, està fent de Kenya un referent en innovació i mobilitat.
L’altra informació que m’ha portat a donar un tomb pel continent minoritzat m’ha recordat la curiositat i l’esperit juganer dels nens ugandeses. La noticia però ens parla de xiquets etíops que, sense coneixements teòrics suficients, són capaços de customitzar-se, tot trencant les barreres per a fer-ho possible, unes tauletes que els havien cedit per a educar-se.
Quan parlem d’aprenentatge, sobretot en entorns emprenedors i empresarials, ràpidament pensem en hores de formació, en aules, en experts, en… i això ens està fent perdre la espontaneïtat de la descoberta, d’una descoberta que, com ens mostren els veïns del sud, és molt més rellevant i enriquidora que la nostra por a equivocar-nos.
Fem doncs l’africà? Ens llevem d’una vegada les pors? Ens atrevim a tafanejar, descobrir, errar-la, desaprendre i aprendre des de la innocència que encara tenim en els replecs més ocults del nostre benvolgut passat?
Etiquetes: Àfrica, coopetir, creativitat, emprenedoria social, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, innovació, open innovation, prosumidor, social enterpreneurship, talent, win-win
Publicat a Característiques de l'emprenedor, Innovació, Talent | Deixa-hi un comentari »
dimecres, 11/07/2012
Com no podia ser d’altra manera, és en Kiko Amat, el de La Escuela Moderna i Bendito Atraso, qui m’ensenya el camí d’un futbol molt allunyat de la Roja, del Barça i del Madrid, per citar les tres icones del futbol modern.
És en Kiko Amat qui em mostra que els Buendia, Agapito i Cosialls never walk alone en la seva manera de veure el futbol i de transmetre-la – i parlo de l’experiència Buendia, la del Atlético Diagonal – a la quitxalla dels barris del Poblenou, Sagrada Família i los Triangulos barcelonins.
Aquest apunt doncs va per ells i els que, com ells, inculquen valors des de la base de l’esport en qualsevol de les seves diciplines. Però no parlaré pas dels emprenedors que han parit les escoles de futbol, sinó d’una altra mena d’emprenedors que, en barris populars d’arreu, estan retornant l’esperança en un esport que s’ha deixat entabanar pels diners i els egos massa inflats.
Coneixia el cas del AFC Wimbledon, l’escissió de l’històric – i ja desaparegut – Wimbledon F.C.; i del més recent, pero més sonat, United de Manchester, l’escissió del Manchester United que van protagonitzar un grup d’aficionats emprenyats amb els rumors de compra del club vermell. Ara els Red Rebels disposen d’un club sense afany de lucre i amb plena democràcia interna on cada aficionat té una acció del seu equip (sense possibilitat de tenir-ne més) i que ha pujat quatre categories des de la seva fundació l’any 2005.
Desconeixia però l’existència d’experiències més enllà de les illes britàniques. i, en Kiko Amat – “novel·lista accidental, periodista cultural sense carrera, anglòfil militant i apassionat fan del pop” -, em presenta el cas del benjamí entre els Clubs d’Accionariat Popular de la Península: els xixonesos de la U. C. Ceares, a través d’un impagable Reciclaje al Cultura/s de La Vanguardia.
El Ceares segueix així l’estela del CAP Ciudad de Murcia, el degà de l’accionariat popular, després de viure els efectes del futbol modern en pròpia pell; obrint així una escletxa de gestió que ja funciona en un bon grapat de clubs britànics. Clubs que demostren que el futbol és pels emprenedors units i que pot ser molt més que un grapat de monedes sense sentiments.
Retornem a l’essència del futbol: Aquella que, si més no a mi, em pot retornar a sentir allò que ens van ensenyar els Buendias, Cosialls i Agapitos als nanos de genolls pelats i mirada innocent dels barris obrers i menestrals de la Barcelona dels 80. Keep the faith!
Etiquetes: accionariat popular, capitalisme 2.0, ceares, ciudad de murcia, compartir, coopetir, creativitat, crisi, emprenedoria, emprenedors, futbol, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, innovació, modernitat líquida, open innovation, prosumidor
Publicat a Emprenedoria social, Glocalització, Innovació | 1 comentari »
dimecres, 4/07/2012
I, per fer-ho, utilitzo un apunt del meu bloc personal on reflexionava sobre aquest projecte i les seves conseqüències potencials, si atenem a l’experiència de Nevada, la pàtria nadiu de la cosa, i a l’experiència de Port Aventura, aquell projecte que vam importar quan el nostre referent era Califòrnia.
El gran dubte sobre el negoci que “hem seduït” i no podem descartar de cap de les maneres, no és allò que destruirà – els darrers terrenys agrícoles de la conurbació de Barcelona – o les lleis que poden veure’s modificades, sinó si serà pa per avui i fam per a demà, és a dir, si ens endinsem encara més en el model especulatiu que ens ha portat a la crisi actual i no en les solucions productives que han caracteritzat el seny i la rauxa tan pròpia dels catalans.
I és que, si ens fixem bé en el procés que ens ha de portar la ciutat turística, començarem per a requalificar terrenys agrícoles – primera etapa de la versió més nostrada de la crisi -, seguirem per construir-ne els edificis – segona etapa d’aquest viàtic – i acabarem comptant amb els bancs per a fer els diners que falten per a completar una inversió d’alt risc que ens endeutarà altra vegada – tercer i últim estadi de la crisi que ens arreplega -. Un model que recorda les ciutats de vacances de la costa valenciana.
O vaig molt errat o, a més a més, d’alimentar un pol d’atracció especulativa, reproduirem cadascuna de les etapes de la crisi actual, per arreplegar uns llocs de treball que, amb bon esperit emprenedor, i el model català de teixit productiu a la menuda i ben lligat, generaria més futur que el que es preveu amb el complex turístic proposat.
Jo em pregunto, ¿no seria millor destinar els esforços en generar cooperativistes i empresaris locals que enforteixin aquest teixit tradicional o, si es vol, importar d’altres projectes més sòlids que el dels jocs d’atzar?.
Oi més quan la taxa d’atur a Nevada, l’estat d’on és originaria l’empresa que ens porta el projecte, ha anat creixent i creixent des de l’any 2007 fins a esdevenir la més alta dels Estats Units. Allà, ja ho han vist i estan en plena reconversió cap a sectors industrials centrats en el coneixement i la innovació i això inclou educació i cultura -.
Oi més, quan el projecte és una nova perversió del bon projecte del http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0031239 GATCPAC, aquella Ciutat de Repòs i de Vacances amb balnearis, piscines, solàriums, zones de càmping, camps d’esports, parcs d’atraccions, colònies per a vacances de cap de setmana, hotels, restaurants apartaments, botigues,horts i jardins per a gaudi de les classes populars i sota règim cooperatiu. Una perversió especulativa similar a la que va fer de les platges de Viladecans, Gavà i Castelldefels, un cafarnaüm d’usos privatius i públics, fruit de l’amnèsia històrica on som ficats.
Si volem un projecte que doni feina i asseguri el futur dels seus treballadors, perquè no tornem a la vella aspiració de la http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0017964 Ciutat de Repòs i de Vacances del GATCPAC?
Etiquetes: Barcelona, coopetir, EuroVegas, GATCPAC, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, innovació, prosumidor
Publicat a Glocalització, Grans jugadors, models de negoci, Sectors econòmics | Deixa-hi un comentari »
dimecres, 13/06/2012
I és que demà s’acompleix el primer aniversari de la Xarxa d’Innovació Pública, la XIP. Una iniciativa d’un grup de professionals de l’Administració Pública que s’han entestat en apropar l’Administració als ciutadans, tot aprofitant-se dels beneficis de la Internet per a fer-ho possible.
La XIP, que ahir presentava el seu ideari a Girona i demà ho fa a Barcelona, es va iniciar amb un manifest on, entre d’altres qüestions, incloïa els deu principis següents:
- Les persones són un actiu cabdal per a l’Administració, aporten talent i creativitat.
- Cal un nou lideratge que promogui una organització on professionals i ciutadania se sentin satisfets.
- El coneixement és clau. Cal fomentar el diàleg en xarxa multidireccional.
- Alinear la cultura corporativa amb la innovació, l’assumpció de riscos, la productivitat i els resultats.
- Dissenyar procediments simples i eficients comptant amb el coneixement i la participació de la gent.
- Aprendre al lloc de feina, de manera col·laborativa, també a partir dels errors.
- Impulsar una nova gestió de la propietat intel·lectual, com un intangible que afegeix valor al que fem.
- Personalitzar els serveis que gestiona i presta l’Administració.
- Usar tecnologia emergent (virtualització, cloud computing i web 2.0).
- Articular formes de participació ciutadana per incidir en les polítiques públiques.
La XIP, aquest emprenedor projecte sorgit de les forges de l’administració pública catalana, s’articula en sis gran grups de treball, amb noms tan explicatius com GOV, NET, COM, CAT, EDU i ORG, esdevenint una interessant proposta per a retornar l’Administració Pública als seus veritables amos: els ciutadans.
Als ciutadans més inquiets, els moviments de la XIP poden semblar lents, però des de l’encarcarada administració pública, la iniciativa és un alè fresc i necessari de millora continua i apropament al ciutadà.
Dónes una ullada a la http://www.xarxaip.cat/ XIP?
Etiquetes: capitalisme 2.0, coopetir, emprenedoria social, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, innovació, modernitat líquida, núvol, prosumidor, social enterpreneurship, talent, xarxa social, xarxes, xarxes socials
Publicat a Glocalització, Talent | 2 comentaris »
dimecres, 25/04/2012
Aquesta setmana, la meva navegació pel núvol, m’ha tornat a portar a terra ferma. La terra ferma i fèrtil del mercat financer i les seves variants. Això sí, tot actualitzant una antiga faula: la faula de la llebre i la tortuga.
En la versió més antiga d’aquest relat, la d’Isop, la llebre perd la juguesca pel sol fet de creure’s molt més ràpida que la seva rival i per perdre el temps alegrament a l’ombra d’un arbre fruiter, mentre la tortuga va avançant amb parsimònia o constància.
En la versió pre-romàntica de LaFontaine, és el col•lectiu de tortugues conxorxades qui enganya la supèrbia de la llebre que, per molt que corri, no pot vèncer al col•lectiu calmat.
La versió del sector financer, en la que poso l’accent en aquest apunt, és tributària d’ambdues versions, tot incloent-hi alguna variant innovadora.
Feta la introducció, posem-hi els personatges: En el paper de llebre hi tenim les caixes d’estalvi; en el paper de tortuga, ens trobem amb les cooperatives de crèdit; i, posem la innovació, en el paper de llop atret per la velocitat en fer diners de la llebre, hi tenim la banca. Aquell ens indeterminat que, reblem el clau i posem-hi la veu d’en Sheldon Adelson: “la banca gana”.
Presentats els personatges, mirem les dades en les que se sustenta la nova faula. I, per fer-ho, seguim el fil llançat per Vilaweb que ens porta a una acurada informació, signada per la Gemma Aguilera i publicada per Tornaveu, la iniciativa que dóna veu al moviment associatiu dels territoris de parla catalana
En l’esmentat article se’ns presenta el bon estat de salut de les cooperatives de crèdit catalanes que, a excepció del cas de la Secció de Crèdit d’una Cooperativa ebrenca que va voler mutar a llebre, van avançant sense deixar-se enlluernar pels sucosos fruïts de l’especulació financera.
Per un emprenedor honest, l’accés a una d’aquestes cooperatives de crèdit pot ser la prova del cotó sobre la solidesa del seu projecte de negoci.
Etiquetes: bancs, caixes, capitalisme 2.0, compartir, cooperatives de crèdit, coopetir, emprenedoria social, finançament, finances, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, prosumidor, prosumidors, revolució social, sector financer, social enterpreneurship, win-win
Publicat a Finançament | Deixa-hi un comentari »
dimecres, 11/04/2012
A més a més de la comunitat transformadora i col·laborativa Actuable.es i de la bullidera de plataformes de crowdfunding que permeten la creació de projectes al marge de les industries sectorials, hi ha un munt d’engrescadors projectes emprenedors que estan construint un món més digne.
Aquesta setmana, el #desdelnuvol us presenta dues d’aquestes propostes que s’atreveixen amb dos dels sectors centrals de l’economia especulativa: el de la llum i el de la vivenda.
SomEnergia.coop és una jove cooperativa catalana sorgida de la Universitat de Girona l’any 2011 i que s’ha plantejat el repte d’esdevenir una comercialitzadora d’electricitat 100% renovable i iniciar els primers projectes propis de producció d’energia.
De fet, aquests reptes ja els ha aconseguit, en tant en quant, qualsevol persona pot accedir al seu espai web i contractar la llum, fer-se sòcia de la cooperativa o invertir en projectes energètics. I, si es vol reblar el clau, la mateixa Comissió Nacional de l’Energia els ha certificat com a comercialitzadors d’energia 100% renovable.
CIC – habitatge social també és una cooperativa. Però, en aquest cas, es tracta d’una spin-off de la Cooperativa Integral Catalana. Una spin-off que fa tot just un mes que ha començat a treballar en la generació d’habitatge social, amb una perspectiva autogestionària i generadora de comunitat.
El que fa CIC-HS és llogar els pisos hipotecats de persones en situació d’impagament o en risc d’estar-hi, a canvi de l’ús d’un habitatge a preu social, és a dir, molt per sota del preu de mercat.
Amb aquesta actuació aconsegueix tres efectes complementaris. A saber,
1.- Oferir un sostre a preus socials per a les famílies amb risc d’exclusió, vetllant jurídicament per a retardar el seu desnonament i protegir als avaladors de les hipoteques en risc d’embargament.
2.- Aplegar paquets d’hipoteques impagades o amb risc d’impagament per a poder negociar amb les entitats preus de recompra similars als que es mouen en el mercat financer, sempre molt per sota dels deutes demanats als usuaris de peu pla. I,
3.- Ajuntar molts contractes de lloguer social, posant d’aquesta manera l’habitatge social en l’agenda dels decisors públics i privats.
Ens ttrobem doncs davant de dues maneres de reconvertir l’economia especulativa en economia productiva i, d’aquesta manera, tornar un xic de senderi a unes relacions socials que s’han anat malmeten per la voracitat d’uns quants espavilats.
Etiquetes: capitalisme 2.0, CIC-HS, compartir, coopetir, crisi, emprenedoria social, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, habitatge social, modernitat líquida, prosumidor, revolució social, social enterpreneurship, SomEnergia, talent, win-win
Publicat a Cooperació, Emprenedoria social, Glocalització, Innovació, models de negoci, Sectors econòmics | Deixa-hi un comentari »
dimecres, 4/04/2012
Un dels companys de viatge #desdelnuvol que segueixo amb interès, alhora que m’ajuda a desenvolupar el meu judici crític sobre les opinions apostòliques que m’envolten, és RebeldeMule.
Rebeldemule és una comunitat d’internautes que dóna una alternativa a la industria cultural i de l’entreteniment. Ho fa amb una proposta que respon, com assenyalen al seu manifest, a la segona definició que el diccionari de la RAE dóna a la paraula cultura. A saber:
Conjunt de coneixements que permet a algú de desenvolupar el seu judici crític.
RebeldeMule és una comunitat creada per cinc emprenedors amb inquietuds polítiques i socials que es van fer el sà propòsit de rescatar tots aquells documents que crien malves en hemeroteques públiques o particulars, i que puguin respondre al repte definit per la Real Academia Española de la Lengua.
RebeldeMule, ara com ara, és finançat per les cinc persones que la gestionen i, en una mini – enquesta twittaire, m’han assegurat no tenir previst de cercar finançaments alternatius:
Crowfounding parece complicar la cosa, es para otro tipo de proyectos, ¿no?
I és que, el cost de la plataforma és prou baix – un servidor estàndard de nodo50 -, i, els materials que s’hi distribueixen, són treballats i proporcionats per la comunitat de persones lliures que l’utilitzen.
Acabarem aquest apunt presentant el proveïdor de serveis d’Internet suara esmentat: nodo50.org lidera, frec a frec amb pangea.org, el sector de serveis als moviments socials i solidaris a Internet.
Creat l’any 1994, nodo50.org proporciona formació, continguts, i serveis comunicatius a centenars de grups i organitzacions de l’ampli espectre de l’esquerra política i social de l’estat espanyol i l’Amèrica llatina.
Valgui doncs aquest apunt com a mostra que hi ha altres maneres d’emprendre i per a recolzar l’alliberament de l’Isma i el Dani, els dos estudiants de l’Associació d’Estudiants Progressistes empresonats el 29M.
Etiquetes: alternativa, cloud living, compartir, creació, crisi, crowdsourcing, cultura, drets d'autor, emprenedoria, emprenedoria social, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, industria cultural, innovació, internet, nodo50, núvol, pangea, prosumidor, Rebeldemule, revolució social, talent, tecnologia, TIC, win-win, xarxes
Publicat a Emprenedoria social, Glocalització, models de negoci | Deixa-hi un comentari »
Fill de ciutat amb ànima de poble, aquesta dicotomia l’ha fet un individu inquiet i amb ganes de gresca. Per això, porta 10 anys enxarxat professionalment, això sí, des de la privilegiada talaia d’una empresa pública, però innovadora i creativa.