Entrades amb l'etiqueta ‘xarxes socials’

Un fantasma recorre el planeta: el fantasma del datacentrisme

dimecres, 23/07/2014

El títol semblaria agosarat o apocalíptic, si més no per algú que no hagi tingut la oportunitat de visitar la magnífica exposició que el CCCB ens ofereix a la seva seu de Montalegre, 5.

Però si hom té el valor d’apropar-s’hi, patirà una sotragada interior amb efectes similars als del títol de la mateixa. I és que Big Bang Data esventra la xarxa, els seus usos i abusos i ens ensenya tot allò que l’smartphone, el portàtil o el semàfor de la cantonada no ens ensenya directament.

Surts de l’exposició amb el convenciment que ens vigilen, que som en la distòpia de George Orwell, però que, justament les mateixes eines que actualment conformen aquesta distòpia poden ser emprades per a construir utopies o, si s’és més proper, per a encertar-la del tot a l’hora d’ubicar un punt de venda a Barcelona o preveure els imprevisibles embats de la natura.

Si us fa por escapolir-los sota el llençol del fantasma, podeu fer un tast força complert del datacentrisme des del seu projecte on-line. Endinseu-vos a bigbangdata.cccb.org i conegueu les oportunitats i les amenaces d’un món que ja ha emmagatzemat 700 terabytes en un gram d’ADN, el nostre codi genètic.

En paral·lel a l’exposició el llibre Opportunity Valley d’en Hugo Pardo aprofundeix en aquest món i intenta mostrar com aprofitar tot aquest valor per a posar-lo al servei de l’economia col•laborativa i el bé comú.

Abran juego señores!… que Matrix ja és entre nosaltres i la teva entitat finacera hi té accés.

Anem a prendre la mida a les nostres comunicacions socials

dimecres, 28/11/2012

Dimecres passat, un cop fet l’apunt sobre el valor de la curiositat africana, arribava al meu lector RSS la traducció d’un article de mister dades obertes, en Xavier Lasauca, sobre les mètriques que s’utilitzen per avaluar l’impacte en xarxes socials del Sistema Català de Recerca.

De la lectura d’aquell apunt, se’n deriva la idea d’escriure aquest #desdelnuvol. Un #desdelnuvol on m’aprofitaré del seu exercici per adaptar-lo a les persones emprenedores, tant aquelles que són en el procés de definició i llançament del seu projecte, com d’aquelles que ja naveguen en les embravides mars de l’empresa moderna.

Començarem amb uns mínims imprescindibles per treure el màxim suc possible de la presència en xarxes socials. I és que, un emprenedor que vulgui guanyar-se un nom, ha de disposar d’un bloc. D’un espai on informi d’allò que està relacionat amb el seu negoci, però no directament del seu negoci. Les xarxes socials més que per vendre són per seduir a futurs compradors potencials. I un bloc ens permet fer-nos un lloc discursiu per a què ens coneguin. Ara bé, també haurem de tenir un o més amplificadors, xarxes socials d’ús habitual entre els nostres clients potencials.

 

Un cop aquestes eines són en dansa, i l’emprenedor s’ha fixat unes rutines d’actualització, entrem en el món de les mesures d’impacte. I, ara com ara, les eines més reconegudes per mesurar-lo són Klout i Kred, juntament amb aquelles eines analítiques que les principals xarxes porten integrades.

Amb aquestes eines i unes bones rutines d’actualització, recerca i resposta a les interaccions que, tard o d’hora, arribaran, l’emprenedor ja és en el punt d’integrar gestors de xarxes socials, com HootSuite o TweetDeck i de dissenyar-se un bon quadre d’impacte en aquests entorns. Un quadre d’impacte que inclogui l’audiència, les interaccions, l’interès i el compromís, no cal que s’allunyi massa del que apareix en l’apunt esmentat d’en Xavier Lasauca.

Restant a gust de l’emprenedor el fet d’afegir-hi algun indicador precís i propi sobre l’impacte de la vida social en les vendes de l’empresa. Indicador d’impacte sempre indirecte i que, personalment, considero no només innecessari, sinó fins i tot contraproduent, ja que ens pot fer tendir a deixar la capacitat d’influir per intentar imposar-nos sobre un visitant que es pot sentir molest pel nostre pressing constant, en lloc de trobar-se un confident en les temàtiques de les quals el nostre negoci ens ha donat experiència notable.

Avui trenquem una llança pels intremprenedors públics, la @XarxaIP !

dimecres, 13/06/2012

I és que demà s’acompleix el primer aniversari de la Xarxa d’Innovació Pública, la XIP. Una iniciativa d’un grup de professionals de l’Administració Pública que s’han entestat en apropar l’Administració als ciutadans, tot aprofitant-se dels beneficis de la Internet per a fer-ho possible.

La XIP, que ahir presentava el seu ideari a Girona i demà ho fa a Barcelona, es va iniciar amb un manifest on, entre d’altres qüestions, incloïa els deu principis següents:

  1. Les persones són un actiu cabdal per a l’Administració, aporten talent i creativitat.
  2. Cal un nou lideratge que promogui una organització on professionals i ciutadania se sentin satisfets.
  3. El coneixement és clau. Cal fomentar el diàleg en xarxa multidireccional.
  4. Alinear la cultura corporativa amb la innovació, l’assumpció de riscos, la productivitat i els resultats.
  5. Dissenyar procediments simples i eficients comptant amb el coneixement i la participació de la gent.
  6. Aprendre al lloc de feina, de manera col·laborativa, també a partir dels errors.
  7. Impulsar una nova gestió de la propietat intel·lectual, com un intangible que afegeix valor al que fem.
  8. Personalitzar els serveis que gestiona i presta l’Administració.
  9. Usar tecnologia emergent (virtualització, cloud computing i web 2.0).
  10. Articular formes de participació ciutadana per incidir en les polítiques públiques.

La XIP, aquest emprenedor projecte sorgit de les forges de l’administració pública catalana, s’articula en sis gran grups de treball, amb noms tan explicatius com GOV, NET, COM, CAT, EDU i ORG, esdevenint una interessant proposta per a retornar l’Administració Pública als seus veritables amos: els ciutadans.

Als ciutadans més inquiets, els moviments de la XIP poden semblar lents, però des de l’encarcarada administració pública, la iniciativa és un alè fresc i necessari de millora continua i apropament al ciutadà.

Dónes una ullada a la  http://www.xarxaip.cat/ XIP?

Un any #desdelnuvol que cal celebrar amb @grera – La rateta que escombrava l’escaleta

dimecres, 25/01/2012

Avui que estem a les vigílies de l’aniversari d’aquest bloc @ARAemprenem, rellegeixo aquell primer apunt i viatjo al 26 de gener de 2011.

En aquella data, parlava de tres xarxes socials per a emprendre des del núvol que acabaven de veure la llum. A saber, la renovellada Anella de la Generalitat de Catalunya; el BiznetBarcelona, sorgit de les forges de l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb les xarxes d’emprenedoria de la ciutat; i, una tercera experiència de regust aranès, empenta manresana, tecnologia vigatana i cercador de capital barceloní.

Grèra.net, la iniciativa privada que va captar l’atenció d’aquell primer apunt, va néixer a les aules de la Universitat de Vic ja fa més d’un any i ha anat guanyant volum i nom, fins i tot fora de les estrictes fronteres del mercat català.

Grèra.net acaba de superar les 4.000 empreses i professionals adscrits al seu producte i, durant aquest mes de gener, han promogut una campanya de sol·licitud de pressupostos a la seva comunitat empresarial. Una manera d’accedir a un potencial de proveïdors força nombrós a través d’una de les eines que acompanyen aquesta àmplia plataforma social: L’aplicatiu de demandes, un veritable mercat d’interacció entre clients i proveïdors potencials sense moure’s del despatx.

Però no només de vendes viu l’empresa. L’estratègia i la capacitat de generar sinèrgies són bàsiques i, per això, la plataforma catalana presenta una altra funcionalitat molt interessant, la dels Grups de Treball, on les empreses poden compartir idees, dubtes, documents, vídeos, fotos, … en un entorn intuïtiu i molt similar al que es troba, per posar un altre dels casos d’aquell primer apunt, al BiznetBarcelona.

Com que una altra de les potes bàsiques que busquen les empreses és la internacionalització, en tafanejo els casos d’èxit en l’ús de Grèra i em troba amb Ribamatic, una empresa dedicada al disseny i la producció de màquines especialitzades en teixits tècnics que ha assolit un client a Mèxic a través de Grera.net. De fet, el posicionament en cercadors de la plataforma catalana, va facilitar la cerca d’una empresa mexicana que va anar a petar al perfil Ribamàtic de Grèra.net. La relació comercial establerta per Internet es va fer tangible amb la venda de dues màquines i amb la obertura del mercat mexicà a través de les sessions de demostració que fa l’empresa exepmlaritzada a través del seu primer client mexicà.

En definitiva, que – paral·lelament al bloc – els seus protagonistes van creixent #desdelnuvol al món del negocis reals.

Les Translator Brigades: Un cas de treball col·laboratiu que rutlla

dimecres, 23/11/2011

Dijous de la setmana passada es complien dos mesos de l’eclosió del moviment #OccupyWallStreet. Una proposta que va començar a gestar-se a les pàgines d’una de les revistes més conegudes en el submón de l’agitació cultural des del 1989.

AdBusters, la referida publicació, havia llançat la crida pels volts de l’estiu i, en poc temps, la cosa va anar prenent volada, fins a construir un espai de comunicació propi dins del núvol.

Quan el 17 de setembre de 2011, els activistes nord-americans sortien al carrer i acabaven ocupant el Zucotti Park, tot rebatejant-lo com a Parc de la Lliberat, les pàgines de la revista començaven a llançar missatges en d’altres idiomes, en d’altres llengües. Havien après idiomes de cop?

No. Si hom parava atenció als escrits en altres llengües, s’hi trobava la nota “traduït per les Translator Brigades: translatorbrigades@gmail.com”.

I justament aquest apunt s’endinsa en aquest col·lectiu. Un col·lectiu format per gent d’arreu del món sota la voluntat de l’entesa en la diferència, i la difusió d’una consciència global que s’aplega sota l’objectiu de trencar barreres lingüístiques a l’hora de difondre missatges que puguin ser d’utilitat per a tots els moviments que s’estan gestant i sortint als carrers i places d’arreu del món (madrid, Barcelona, El Caire, Sevilla, París, Niça, Londres, Nova York, Homs, Kampala, …).

Darrera el projecte, una idea: recuperar l’esperit de les Brigades Internacionals del 36-39 amb armes modernes i no-violentes, com són la paraula i les xarxes de comunicacions.

El lloc on s’apleguen: Un compte compartit de Google – amb el gmail per a comunicar-se amb els gestors dels textos que tradueixen; i el Google Docs per a organitzar-se el treball i adquirir compromisos -. Una pàgina de Facebook oberta per a donar-se a conèixer i llançar missatges a l’exterior -bàsicament les traduccions que fan, per tal que tinguin més repercussió -. I un Quarter General en una xarxa social on es presenten els brigadistes, es proposen traduccions, donen idees per a noves traduccions, es distribueixen la feina i col·laboren de manera autònoma i autoorganitzada.

Una manera de treballar que els ha portat ja a un tou de traduccions en més de 20 llengües diferents i que, com es pot veure, mostra la facilitat que qualsevol emprenedor té d’utilitzar les eines gratuïtes que el Núvol ens dóna, fins i tot per a coordinar-se amb d’altres emprenedors i donar sortida internacional a projectes que, com AdBusters, no tindrien “mercat” més enllà de la comunitat angloparlant.

De Kloudicats i Kloudicants!

dimecres, 9/11/2011

Aquesta setmana les xarxes socials basculen entre la frivolitat habitual de les tendències, els corrons temàtics i les eleccions del 20 de novembre. En aquest darrer cas, amb dues vessants bastant definides: la més tradicional i sòlida dels partits i candidats, i la més líquida i fluctuant, de ciber-activistes i tecno-electors.

Però aquest apunt no té la voluntat de ser un passeig pel núvol, sinó de posar l’accent en una qüestió que, arran d’un canvi de concepte, ha sacsejat el núvol en les darreres setmanes, amb la consegüent pluja de piulades, apunts i noticies.

Qui va engegar la llebre o, si més no, qui em va piular que alguna cosa es movia al núvol va ser en Francesc Grau, un consultor de diplomàcia online que, en el seu imperdible bloc, publicava l’apunt “Klout: cuando tu identidad se reduce a un número” on presentava els mesuradors numèrics d’identitat digital i la rellevància que aquests poden tenir a l’hora de mesurar l’impacte real d’una Marca en aquests entorns. En el seu escrit, acabava qüestionant-ne la validesa a l’hora de prendre decisions. Si més no,fins al moment d’afinar els algoritmes de fons d’aquestes eines.

I quina sorpresa quan, quinze dies després d’aquest apunt, la premsa parlava del canvi d’algoritme de Klout –el més popular d’aquests mesuradors- i del fet que, alguns dels seus mesurats, perdessin punts en la seva influència mesurada.

Digues-li coincidència o revenja, però quatre dies després del canvi d’algoritme, en Miguel del Fresno, consultor i investigador en temes socials, publicava un divertit apunt titulat “Klout como fake (o el caso de la ardilla influyente)” on tornava a qüestionar-ho tot plegat amb alguns exemples força curiosos.

I és que, al núvol, com a la vida real, n’hi ha que qüestionen les estadístiques, els rànquings i les intencions, mentre uns altres treballen en la simplificació dels models i les xifres per a facilitar la tasca dels gestors de reputació al núvol de Marques personals i empresarials.

Per si ets tafaner, et diré que el meu klout actual ronda els 44 punts i que, segons aquest mesurador, sóc influent en Barcelona, Política i núvols. I, com a curiositat, em sembla un bon instrument.

L’any de les xarxes socials i l’empenta de Google+

dimecres, 6/07/2011

Si la setmana passada parlàvem de l’arribada dels neofeudals, grans empreses TIC amb voracitat econòmica, als inexplorats territoris del núvol; avui tornarem al primer apunt d’aquest bloc per certificar una de les guerres virtuals que més batalles prometen: Estem parlant, com no, de l’any de les xarxes socials i del tercer intent de Google per a fer-s’hi un lloc amb suficiència i garanties.

Google+ sembla ser l’aposta definitiva de la innovadora multinacional americana per desbancar Facebook en el reialme de les xarxes socials. Ni Google Wave ni Google Buzz van comptar amb el favor dels navegants socials, tot i la seva integració amb la diversitat de productes que l’empresa de Larry Page posa a disposició dels internautes. Però ara que, com diu l’imperdible Polígon arroba d’en Jordi Sabaté (@jsmuns), Facebook va perdent mercat al centre neuràlgic del present digital, potser tenen el moment de fer-s’hi un bon lloc.

Més quan, l’aplicació de Google sembla apropar-se, i molt, a les necessitats dels enxarxats socials. Si més no, poques crítiques negatives s’han llegut en blocs i tuits dels early adopters de l’eina. Pocs dels tuitaires l’han comparat amb la seva eina fonamental – tot i que la campanya pel domini del sector ha donat a llum algunes informacions sobre les restrictives polítiques de Twitter amb plataformes afins, com ara TwitDesk -, però molts han mostrat la seva predisposició a deixar Facebook per adoptar una eina que els sembla més fàcil i útil, alhora de gestionar els seus contactes. Per postres, justament ahir llegia una enraonada argumentació sobre els avantatges que la nova plataforma té per a publicadors de continguts (líders d’opinió) sobre Twitter i una piulada força interessant de @fgrau:

#google saca su #googleplus la semana pasada y ayer no renovó su contrato de indexación de tweets con #twitter… :-\ #piensamalyacertarás

La batalla està servida, I, de moment, qui sembla viure’n al marge és LinkedIn, el caràcter més professional de la qual, sembla que l’aparta un xic del camp de batalla principal. I el mateix succeeix amb les tres xarxes més nostrades: Grera.net, Biznetbarcelona i comunitats.org. Tres xarxes que, focalitzades, en el negoci de les pimes, l’ecosistema emprenedor de Barcelona, i la gestió i l’intercanvi de coneixements, passen desapercebudes pels gegants d’una guerra digital on malden per dominar un dels territoris més sucosos del núvol digital.

Això sí, d’aquestes guerres, i d’aquestes xarxes, les persones emprenedores – inclosos els gestors de les xarxes més nostrades –  en poden treure algun negoci, alguna bona idea. Només cal fer rutllar la closca.

Postres de músic

dimecres, 23/03/2011

Aquesta setmana faig un doble salt mortal amb pirueta incorporada i en llenço, sense paracaigudes, d’un avió en marxa. I és que, després d’haver posat fil a l’agulla al meu projecte  sense tenir un duro, m’han entrat ganes d’escoltar una mica de música. I, per fer-ho, m’he endinsat en un d’aquests sectors emprenedors que m’agrada titllar de sectors socials o, per dir-ho a la moda, sectors 2.0. És a dir, sectors on compartir i coopetir (col·laborar en competició) són conceptes que ajuden a treure tot el suc que, en entorns més privatius, es rebutja.

Fa un parell de setmanes, vaig començar parlant del món de les cerveseries artesanes: un sector on la línia entre consumidor i productor es difumina, i on la competència esdevé cooperació entre iguals. Aquesta setmana, agafo la cervesa de l’altre dia i em poso un xic de música, a veure si me’n surto d’aquest nou embolat en el que m’he enxarxat.

I és que avui parlem de música lliure, i no tinc ganes de parlar del que són les llicències copyleft o de lliure còpia, ni entrar en una discussió, la del dret de còpia, que fa més de dos-cents anys que dura. Només vull fer referència a una alternativa de mercat on l’autor conserva els seus drets de propietat, sense cedir-los a tercers, i gestiona la manera com vol que la música arribi al seu públic i, fins i tot, de quina manera la finança.

musicalliure,catmusicleft.net o musicalibre.es són alguns dels portals que apleguen músics que han decidit promoure’s sense perdre els seus drets, però amb la ferma voluntat d’arribar al màxim de públic possible per tal, i ara semblaré el Núñez del Crackòvia, d’aconseguir que els contractin per actuar, omplir els seus concerts, vendre més entrades i, perquè no?, aconseguir un contracte amb una multinacional del sector. Tot i que aquest darrer no sembla pas el camí escollit per la majoria de músics que utilitzen aquests canals, més donats a d’altres formats de comercialització i accés als seus fans.

Però com es financen aquests grups? Regalen la seva feina? Només viuen dels aires del cel o dels concerts al casal del Barri?

No, no i tampoc.. Les llicències que utilitzen asseguren la llibertat de difusió, però no pas de còpia. És a dir, que lliure no és gratuït o, per dir-ho amb unes altres paraules: Hom pot fer ús dels seus temes, escoltar-los, passar-los als amics, anar fent créixer la comunitat de fans del grup, però, en el moment que algú hi vol guanyar diners, l’autor en cobra els seus drets.

A més a més d’aquesta protecció –natural, inherent al creador de qualsevol cosa i estesa fins a l’infaust naixement del dret de còpia en temps del Rei Pepet i la Guerra del Francès -, espais com Auamusic, una productora de crowfunding (finançament en massa) musical, hereba del projecte Apadrina Un ArtistaJamendo, l’avi web de les plataformes de codi lliure europees,  Kickstarter, que s’autodefineix com “la major plataforma de finançament de projectes creatius del món mundial” o Herzio, una proposta que ofereix eines per a promocionar grups de música que, a més a més, poden vendre els seus treballs i les entrades dels seus concerts a través de Facebook, ajuden a obtenir els diners necessaris per a editar treballs, comercialitzar cançons i donar un rèdit econòmic a uns creadors que, ajudats per les noves tecnologies socials, s’adapten als temps que corren i fan trontollar les parets de la Fortalesa del Copyright (=dret de còpia).