El bootstrapping és un nou esport d’aventura?

dimecres, 24/10/2012

Feia temps que no el sentia, però, quan l’altre dia me’n van parlar, vaig tornar a veure que els anglesos tenen paraules per a tot i una ment privilegiada per a fer saltar conceptes d’una disciplina a una altra.

El bootstrapping, aquest “esport d’aventura” emprenedora que és objecte d’aquest apunt, n’és un cas privilegiat.

Amb un incert origen – que sembla portar-nos a les pàgines de les Aventures del Baró Munchausen escrites per Rudolf Eric Raspe a finals del segle XVIII – el bootstrapping és la llengüeta que algunes botes altes porten per a facilitar-ne el calçament.

Durant força temps, es va utilitzar per a referir-se a quelcom que fos impossible. I, avui per avui, sembla mantenir aquest significat en el món de l’emprenedoria, sempre que qui l’utilitzi no tingui un esperit positiu i dinàmic i es deixi portar per les pors internes tan pròpies dels humans.

Però abans d’entrar en el món dels negocis, la parauleta va fer fortuna en els de la Informàtica, la Recerca, l’Estadística, la Biologia, el Dret, la Física, l’Electrònica, la Tecnologia, la Filologia i, finalment, les Finances. Disciplina des de la qual Richard J. Christiansen i Ron E. Porter el van rescatar i documentar pel món dels negocis en el seu clàssic Bootstrap Business: A Step-By-Step Business Survival Guide.

El bootstrapping consisteix en iniciar, i consolidar, un negoci sense cap mena d’ajuda externa: ni finançament bancari, ni capital privat, ni… res de res. Inversió inicial pròpia (en el model pur, inversió en recursos materials i humans, exclusivament) i reinversió dels beneficis obtinguts en el propi negoci per a provocar-ne la seva consolidació.

Els seus valedors asseguren que això és factible si s’és liberal en les inversions (incloses les hores de feina), però gasiu en les despeses (qualsevol cosa que no suposi benefici per l’empresa).

Capitalisme fora mida? Un retorn a les bases de l’economia rural? O un nou model de negoci aplicable en temps d’incertesa?

Com deia aquell cantautor nord-americà:

Avui parlem d’en Lluís, un botiguer… tradicional?

dimecres, 17/10/2012

Si has tafanejat la meva carta de presentació, hauràs vist que sóc fill d’una botiguera que feia les comandes a través d’un fòtil telemàtic força innovador per als temps que corrien.

Suposo que aquest fet, em fa sentir una especial curiositat per les innovacions en el món del comerç minorista, dels botiguers de tota la vida, dels comerciants emprenedors que, davant les dificultats d’un negoci salvatge com aquest, planten cara i es trenquen les banyes per a trobar sortides sorprenents i gairebé màgiques als reptes sectorials.

I, recentment, he tingut el plaer de coincidir amb un ferreter de Montmeló que ha trencat la barrera local per generar un negoci glocal des del centre d’aquesta població vallesana.

La seva ferreteria, avui per avui amb una desena de treballadors contractats, ha trencat la barrera de l’espai – temps amb l’ús d’Internet i amb una botiga – pendent de visitar – on les tradicionals prestatgeries s’han mudat en modernes andròmines de comunicació i interacció amb el client, fet que li ha valgut el reconeixement internacional i una nodrida cartera de clients d’arreu del món.

El nostre home no s’ha quedat aquí però. Al renovellat negoci familiar, hi ha sumat uns quants projectes de notable vàlua pel sector del retail, com PilloUno.com, amb l’oferta de la setmana; #PipiuNet, el punt de trobada de les persones relacionades amb el món digital, el màrqueting i el social media; Formación 2.0, el fill d’un projecte tan curiós com el de la seva ferreteria; o el més petit de tots, un centre de treball col·laboratiu en el mateix espai on hi ha la innovadora ferreteria montmelonina.

En Lluís és un d’aquests inquiets i emprenedors botiguers que volten el món aprenent i mostrant a d’altres botiguers allò que la seva tafanera experiència li ha ensenyat. I, per això, li dedico aquest #desdelnuvol tan comercial.

Un nou contacte amb el coworking

dimecres, 10/10/2012

Surto escopetejat de l’oficina perquè ja faig tard a la cita concertada. Fitxo la comissió de serveis i, amb una esgarrapada, sóc al metro de Llacuna. Repasso la proposta, les condicions i, finalment, em deixo portar per la lectura de Calendes. Impressions sobre mites, festes i celebracions catalanes.

 Quan baixo a Joanic, ja estic un xic més reposat. Miro el rellotge i comprovo satisfet que encara falten quinze minuts per a la cita que tinc al número 7 del Passeig d’Amunt: un carrer que neix al cim d’Escorial i mor a Secretari Coloma.

Sóc a la seu del Gràcia Work Center, la llar d’en @gregorioalonso i la @crismartine, i un dels espais de treball col·laboratiu més antics de Barcelona.


La proposta de col·laboració que els faig tracta d’explicar les raons, els avantatges i les principals característiques d’una manera de treballar que, sense perdre la independència, permet generar sinèrgies entre els professionals que comparteixen un espai que els dóna imatge, sales de reunions, serveis comuns i, encara millor, la possibilitat de relacionar-se i contactar amb un ampli ventall de coworkers d’arreu del món, a través de les xarxes que s’estan generant entre persones que s’han decidit per aquesta manera de fer tan flexible i adaptable a les canviants realitats de l’economia actual.

No cal dir que la relació fructifica i que, fins i tot, hi ha propostes de formació interessants per a ensenyar a establir-se com a espai de coworking, una alternativa al tancament actual de locals comercials o edificis mancats d’ús real.

I és que els pares de la cosa demostren passió per la feina. Just el què busquem en la nova cartera de formadors que estem construint pel 2012. Una formació que asseguri la qualitat pràctica suficient per a enfortir el teixit econòmic de la ciutat de Barcelona.

Càlcul d’estructures en formació empresarial

dimecres, 3/10/2012

Segur que després de l’apunt de la setmana passada, algun dels habituals del bloc deuen pensar que he deixat el món d’Internet per una obsessió laboral profunda.

Aquells que ho pensin, aquesta setmana se’n convenceran del tot. Però suposo que ser intraemprenedor a l’empresa pública ja té aquestes coses: vols millorar, et donen les eines per fer-ho i acabes embolicat amb els fils de la teva pròpia empenta.

I és que, si fins ara, portava temes de comunicació digital a la Direcció Operativa d’Empresa i, de fet, l’apunt de la darrera setmana encara bevia d’aquesta vella funció, ara he mudat d’habitació sense sortir de la mateixa casa. I he passat a gestionar les xarxes socials del Cibernàrium, a l’hora que ajudo a donar cos a una nova Direcció Operativa, la de Formació que, nascuda del Cibernàrium, ordenarà i gestionarà l’activitat formativa de Barcelona Activa a partir del mes de gener del 2013.

Som doncs a boxes d’una nova etapa. Som preparant el cotxe, tot construint els nous models formatius, cercant sinergies entre formacions diverses i intentant posar ordre dins d’una àrea – la de la formació – que, feta des de l’administració, ha de donar eines a qui no pot arribar al mercat privat, però sense trepitjar-lo i posant l’accent allà on l’oferta privada no arriba.

El repte, s’incrementa més encara en un moment de recursos limitats com l’actual. Crisi? Potser si, però en el sentit etimològic del mot: Crisi = oportunitat i canvi. I …en això estem.

En el meu cas concret, em trobeu reformulant la formació per a les persones emprenedores i les empreses. Una formació que sovint que, a les habituals càpsules de tres horetes tan pròpies de Barcelona Activa, hi vol unir nous programes d’aprofundiment – un xic més llargs, doncs – que facin de l’experiència laboral dels docents, el seu principal actiu.

Me’n sortiré? Ens en sortirem? Ara com ara, ho desconec, però tinc un trimestre per a fer proves i un ampli camp per corre, aquell que tu, benvolgut lector, benvolguda lectora, trobis a faltar.

Què t’agradaria aprendre per millorar l’esdevenir del teu negoci? De la teva empresa o projecte? Comenta, que t’estic escoltant.

M’ajudeu a provar una eina?

dijous, 27/09/2012

Les obligacions laborals, mudades recentment vers nous reptes engrescadors, lligades a un problema amb els servidors de blocs del diari Ara, m’han fet llevar tard i escriure l’apunt l’endemà de la cita concertada.

Un apunt que, a més a més, serà un xic diferent dels escrits fins ara. Car és un apunt que se surt de la vessant més informativa i pròpia dels mitjans de comunicació per a endinsar-se en el budellam de la tasca emprenedora de l’entorn on treballo. I tot, per a demanar el suport del lector en una tasca laboral quotidiana: el testeig d’un nou instrument per a l’ecosistema econòmic barceloní.

Estic parlant d’un dels projectes en el que, conjuntament amb un grupet de petites empreses i companys de l’Ajuntament de Barcelona, estem treballant a Barcelona Activa. Es tracta del Barcelona Connecta, un projecte en fase beta que sorgirà de les 30 mesures per a l’impuls econòmic de Barcelona, previsiblement a principis de novembre, però que ara ja és a l’abast de early adopters o tafaners del món web.

El Barcelona Connecta, un cop acabat, comptarà amb una versió web i una aplicació per a telèfons mòbils i tauletes digitals, i té l’objectiu de facilitar els contactes i les relacions entre els agents econòmics de l’àmbit metropolità, ja sia detectant nous companys de viatge o trobant els nostres contactes en els fòrums i espais on ens trobem en un moment determinat.

Poca cosa més puc a dir, hores d’ara. Només oferir-vos, des de la modèstia d’aquest bloc, la possibilitat de registrar-vos a la beta pública, testejar-la i reportar aquelles propostes de millora i incidències que hi trobeu.

Jo no penso parlar de l’iPhone5!

dimecres, 19/09/2012

Aquesta setmana suposo que hauria de parlar de l’iPhone 5, el gadget de moda, però si has visitat aquest bloc alguna vegada, ja sabràs que, dins del núvol, soc dels que defugen les modes i cerquen d’altres models de negoci més a l’abast de qualsevol butxaca i de qualsevol professional.

Per això, tinc una certa tendència a defugir aquests monstres econòmics i les seves novetats informàtiques. I, per això, prefereixo girar-me cap endins i proposar-vos un parell d’activitats que fem al Cibernàrium de Barcelona Activa, aquest proper divendres.
A les 10 del matí, en Ronan O Ciosoig parlarà de “l’ús productiu dels smartphones en la petita empresa”, tot repassant els dispositius disponibles i les aplicacions que hi podem fer servir.

I, a les 4 de la tarda, l’Alicia Cañellas, ens presentarà els “dispositius mòbils per a professionals sènior: tauletes i smartphones”, entenent per a professionals sènior a aquells que, amb més de 45 anys a les esquenes, volen introduir-se o millorar en aquest món de la mobilitat en entorns professionals.

Si sou dels primers en llegir aquesta nota, potser podeu aprofitar l’activitat de divendres. Si no és el cas, de ben segur que tindreu futures oportunitats d’apuntar-vos-hi, en qualsevol cas, podeu consultar materials d’una activitat (en ,pdf) i de l’altre (en ,pdf) al Centre de Recursos del Cibernàrium.

BarcelonaWorld és Eurovegas?

dimecres, 12/09/2012

Amb la ressaca d’una jornada històrica per a les reivindicacions nacionals catalanes que ha transcendit les fronteres peninsulars, jo abandono la xarxa i em fixo en la darrera jugada anticrisis dels gestors del país, avui comunitat autònoma d’Espanya.

Barcelona World, l’embolcall de Port Aventura que ha estat negociat a esquenes de la societat – en la millor tradició jesuïta -, s’avança a un guió ja viscut en el cas del rovell del qual en serà clara. Port Aventura va començar com un projecte nord-americà i va acabar gestionat per la mateixa entitat que aprofita els terrenys preparats per aquella aventura, després de la fugida dels inversors de les barres i els estels que el van impulsar.

La ressaca d’aquell nyap fou el judici a Javier de la Rosa, el Bañuelos d’aquell projecte; i el resultat en va ser un parc d’atraccions que, segons dades publicades, lidera les visites als centres d’oci de la pell de brau, però no pas d’Europa… caldrà canviar-ho, no?

Dilluns, aquest mateix diari publicava una radiografia d’un país on el pes dels serveis sortirà reforçat amb el projecte del Camp de Tarragona, tot creant una macrocefàlia econòmica que deixa la industria, el nostre sector nacional, en una situació crítica. I és que, en el mateix reportatge, es posa l’exemple d’un dels campions ocults de l’economia productiva del país. Aquella que ha anat rutllant fora dels focus mediàtics.

I jo em pregunto…

Quin impacte tindrà Barcelona World en l’economia productiva catalana?
Els ajuts i finançament, ja migrats en aquests temps que corren, es concentraran en el projecte turístic i abandonaran l’economia productiva, les empreses de llarg recorregut que han rebut l’apel·latiu de campions ocults?
El nou projecte deixarà de ser cap de ratolí per esdevenir cap de lleó del sector turístic europeu?
El passat especulador del senyor Bañuelos repercutirà negativament en un projecte que ens continua portant vers un sector de sol i platja i emocions generades?

Barcelona World no és EuroVegas, tot i què incideix en l’economia especulativa i la generació d’il·lusions, dos sectors que no generen musculatura econòmica pel futur Estat que ahir mateix es reclamava pels carrers, però que permeten generar llocs de treball per a persones sense estudis – millor invertir en pa per avui i fam per demà que en un bon sistema educatiu, no fos cas, que l’educació donés capacitat crítica.

Barcelona World però no és EuroVegas, perquè ens saltem la previsible fugida de LasVegas Sands. Oi més, després de sentir les estrambòtiques propostes de trasllat d’aeroports i estadis de futbol que feien els americans. Una fugida tan previsible com ens ha ensenyat la nostra pròpia història recent, amb el cas Port Aventura com a ensenya. Allà, ens van deixar els de la Dysney, els d’Universal Studios i els de la filial de complexes lúdics de l’empresa que fabrica la Budweiser, cervesa que, ja que hi som, no és tan gustosa com les pròpies; empresa que avui ja no és nord-americana, sinó belga. M’ensumo que l’EuroVegas de Madrid acabarà, si ens atanem a l’històric local, en mans de Bankia, el Santander o el BBVA, en el millor estil d’aquest Estat de pandareta.

Barcelona World és el projecte que ens apropa més a Florida o Califòrnia que al model Massachussets tan desitjat i que fomentaria una economia productiva, la dels campions ocults, de la qual parlàvem la setmana passada en aquest mateix bloc.

Ens posem del costat de l’economia productiva?

dimecres, 5/09/2012

“Salvem les empreses: la nostra riquesa” és el lema de la campanya que, des de AEBALL i UPMBALL, presentaran el proper 21 de setembre e l’Hospitalet de Llobregat. Aquesta entrada, fa un avenç d’una iniciativa emprenedora i positiva.

El Facebook, si tens un bon entorn, pot ser un bon caçador d’iniciatives profitoses sorgides de la societat civil. La Montse Ricart, inquieta taradallenca, és un d’aquests nodes d’informació de la meva xarxa personal. I ella és la que em posa rere la pista d’una campanya sorgida a finals de juliol a l’Hospitalet de Llobregat. Una campanya que, malgrat la canícula estival, ha aplegat adhesions d’arreu i això que encara no s’ha presentat en públic.

Salvem les empreses neix directament del teixit empresarial català, té  web operativa, pàgina a Facebook, compte de Twitter i LinkedIn i es presenta el proper 21 de setembre en societat.

La campanya, que s’inicia ara i que s’ha fixat un any de vida, vol posar en valor les empreses com a bé social i motor de la nostra economia amb l’objectiu de reduir al màxim el nombre d’empreses tancades a Catalunya i l’Estat espanyol. I, per a fer-ho possible, obren espais de diàleg i participació oberts al conjunt de la societat per a què cadascú pugui aportar solucions i suggeriments a favor del manteniment d’empreses.

Es tracta doncs d’un moviment participatiu i obert a tota la societat que generi un canvi d’actitud i comportament, en favor de les empreses que, com diuen i repeteixen els pares de la cosa, són un bé social, un motor de la nostra economia i, per tant, un afer de tots.

Més enllà d’aquesta vessant participativa, la campanya es proposa dues actuacions més: Actuar directament sobre l’ecosistema empresarial català (sindicats, associacions, entitats, administracions,…) per a què abandonin els interessos partidistes en favor de projectes integradors i viables per a salvar empreses

I exercir de grup de pressió sobre els polítics per aconseguir els canvis legislatius necessaris per a assolir els objectius de la campanya.

La campanya Salvem les empreses, neix com a iniciativa de les entitats empresarials AEBALL i UPMBALL, totes dues amb seu a l’Hospitalet de Llobregat, amb més de 30 anys d’història i més de 3.000 empreses associades.

Si vols, pots suggerir accions que es puguin portar a terme per tal de salvar les empreses o adherir-te a una campanya que suma en positiu.

A l’agost, fem vacances #desdelnuvol

dimecres, 25/07/2012

Tot treballador es mereix unes vacances i un servidor que, entre d’altres laborals, es mira el món des de les vores més innovadores i properes i explica les troballes fetes des del núvol d’aquest bloc, no vol ser menys.

Per això, durant aquest mes d’agost, el Des del núvol, amb amor se’n va a dormir les calorosos migdiades de l’estiu i s’acomiada fins al setembre. Malauradament, el seu autor no farà el mateix i, ja sia a Lisboa, Sintra, Evora, Rota o Sevilla anirà captant la vida de les persones que han fet del seu camí un repte i malden per fer-se un nom entre la tribu emprenedora del planeta.

Esperem tornar del romiatge doncs amb noves experiències del ponent meridional peninsular i amanir el darrer trimestre de l’any amb nou models de negoci, possibilitats de finançament més enllà de la clientela, alguna casuística curiosa des del núvol o en el món més corpori i tradicional o, per què no, informacions sorgides d’un entorn laboral que permutarà la gestió dels webs d’empresa pel més bast territori de la gestió de la formació per a les empreses, els professionals i els emprenedors que tinguin a bé passar-se per Barcelona Activa per a millorar les seves capacitats.

Bones vacances als atzarosos que en disposeu, i molta sort als que, per contingències del destí, us quedeu prop de casa per a fer quatre calerons, gaudir del vostre entorn immediat o patir els rigors d’un estiu que ja ha superat la canícula del solstici.

Però no vull marxar sense deixar deures als desvagats: Es tracta de voltar pel Connecta, l’espai per a les connexions dels professionals i les empreses de Barcelona. Una xarxa social que és en beta pública fins, si tot rutlla com Déu mana, mitjans de setembre. Volteu-la, connecteu-vos, trastajeu-la i, si voleu, digue-me com la veieu i si us rersulta d’utilitat.

Bon agost i ens retrobem al setembre!

El Cau del Poblenou: Efectes de la pluja en sòl local

dimecres, 18/07/2012

Una de les majors aportacions del núvol, d’Internet, a l’economia actual és, sense cap mena de dubte, la glocalització, un concepte que, en la seva vessant comunicativa, es defineix pel lema “pensa globalment i actua localment” i, baixant del núvol a través del Facebook, visito un negoci que fa honor a aquesta aportació cibernètica des de la Rambla del Poblenou.

Certament, el seu mur encara no traspua la globalització d’un comerç que, quan es visita, pren tota la força d’un concepte de negoci que, inaugurat encara no fa una setmana, tentineja com qualsevol negoci recent nat, però amb la força de la il·lusió dels recent nascuts.

El Cau del Poblenou és una botiga de records. Una botiga de records que, a diferència del comú de tendes del seu sector, agafa el millor del barri on és arrelat i ho ofereix al turista i al passavolant que, Rambla avall, se’n van a les platges de la vella Icària del Manchester català.

Al local, hi trobem una acurada selecció de productes catalans, barcelonins i, el què li dóna el toc diferencial, del propi barri. I és que, les associacions d’aquest tros de món, tenen en aquesta botiga, un lloc on posar-hi les peces de roba i records que permetin autofinançar-se a l’hora quer es donen a conèixer entre el veïnat i els estrangers que hi fan cap.

Els escriptors, així com l’Arxiu Històric del Poblenou – que ja tenia parada i fonda en una llibreria amb solera dins del mateix suburbi – tenen també en aquest Cau, un lloc on donar-se a conèixer a propis i estranys.

I justament aquesta tasca és el que fa d’aquest petit racó, un negoci fresc i adaptat a la modernitat líquida actual, una modernitat que traspua glocalització en el model de negoci parit per dos sardanistes evolucionats: en Marc Samper i la Imma Soler.

Esperem que l’arrelada, a la vegada que enlairada, proposta dels dos poblenovins tingui tan futur com la idea que l’ha generada.