El cau de l’economia social i solidària

dimecres, 5/02/2014

Aquesta setmana he tingut la sort de conèixer dos projectes solidaris diferents. L’un, més incipient, serà objecte de tractament en el proper #desdelnúvol; l’altre, ja rodadet, em va portar al carrer Casp, 43 de Barcelona aquest passat dilluns.

El carrer Casp, 43 és el cau col·laboratiu d’un bon grapat d’organitzacions que es mouen en aquesta alternativa que va prenent el nom d’economia solidària i que s’agrupen, ja sia associant-s’hi o utilitzant l’espai comú, en ECOS grup cooperatiu.

Aquest grup va néixer a la Comissió d’Intercooperació de la Xarxa d’Economia Solidària (la XES) i es va formalitzar com a cooperativa de segon grau l’any 2011.

Actualment agrupa una quinzena d’organitzacions, entre cooperatives, associacions i empreses d’altra format jurídic, que donen feina a un centenar de persones i serveixen a més de 7.000 sòcies de consum d’arreu de Catalunya.

El seu volum de negoci ronda els 7 milions d’euros i, entre d’altres projectes, són darrera de la Fira d’Economia Solidària, un esdeveniment nascut al 2012 i que el 2013 va aconseguir un notable creixement.

Des de la visió d’un “emprenedorista” com jo, un dels projectes més engrescadors d’aquest col·lectiu és LabCoop, una promotora d’emprenedoria social cooperativa que desplega quatre línies de treball complementàries: la gestió d’un espai de treball obert a projectes d’emprenedoria social, l’acompanyament i orientació d’aquests projectes, l’impuls de l’aprenentatge cooperatiu i, finalment, la promoció de l’economia social i solidària de base local.

En definitiva, una ferma aposta per un món que, amb valors ben alçats, toca de peus a terra per a generar sinèrgies i compartir recursos per a construir un present més solidari i col·laboratiu.

Del sublim i el macabre, de l’impuls i la por

dimecres, 29/01/2014

Aquesta setmana ha estat força dura per qui escriu aquest bloc. Una grip encadenada i la varicela de la menuda m’han fet dubtar força de les meves capacitats de reacció personal i professional.

La lògica de la por s’ha imposat a l’impuls creatiu i emprnedor i he estat ben apunt de no atendre el meu compromís amb l’escrit setmanal #desdelnúvol.

Finalment però, i mancat d’informació pràctica, l’experiència d’aquests dies em mou a penetrar en la psicologia de l’emprenedor. No et pensis, no m’hi endinsaré gaire, car no sóc científic d’aquestes matèries sinó un mer objete d’estudi que, per coses de la vida, s’observa a ell mateix.

L’ésser humà, com deia l’enyorat Joan Sales en la seva magna obra Incerta Glòria, viu tenallat pel sublim i el macabre o, més ben dit, per l’impuls al sublim i la por al macabre. Un sublim i un macabre que no tenen perquè ser només el naixement i la mort, sinó també l’èxit i el fracàs o les dues forces que batallen en qualsevol procés de decisió en què ens trobem.

L’emprenedor ha de tenir sempre present el macabre, però no li ha de tenir por. L’ha de tenir present com una amenaça que, si és té la correcta visió, pot esdevenir oportunitat de futur i, per tant, impuls vers el sublim.

Hi ha molts exemples, sobretot en l’economia social i col·laborativa d’aquestes reflexions. Davant d’un món injust i on el benefici pel benefici és la norma – visió del macabre – els emprenedors socials i col·laboratius hi posen el contrapunt de les seves cooperatives, les seves banques ètiques i els seus projectes d’energies renovables – visió del sublim -.

I això, que surt d’una cosa tan íntima i personal com una grip, que passa pel sedàs de la literatura més filosòfica per esdevenir emprenedoria, és aplicable a totes les facetes de la vida i l’esdevenir dels humans. Uns éssers que, visió extesa a través dels mitjans de comunicació, tendim a observar el macabre, teir-li por i restar atenallats sota aquells que han fet del món el seu particular i privat sublim.

Cada cop més a prop… o no?

dimecres, 22/01/2014

Escric l’apunt de la setmana encara horroritzat per una evidència d’aquelles que no poden deixar indiferent a cap persona humana: “Veinte españoles tienen la misma riqueza que los 9 millones más pobres”.

Es fa difícil centrar-se en una temàtica emprenedora quan hom apropa un xic a casa allò que globalment és conegut. I és ara quan, #desdelnúvol, em pregunto si Internet i les seves eines ens apropen o ens allunyen als uns dels altres.

Si atenem a les informacions que ens arriben des dels integrats, Internet facilita el treball en equip i la coordinació entre persones que són a molts quilòmetres de distància.

Aplicacions que, com es veu en aquest article, són a l’abast de tothom que tingui un ordinador a l’abast i la ment desperta.

Aplicacions que, com es veu en aquest altre, poden arribar a facilitar molt les tasques més rutinàries i minimitzar al màxim les incidències més humanes.

Ara bé, aquesta visió emprenedora, com es marida amb els 9 milions de pobres que afloren de nou en un Informe com el d’Intermón?

De la resposta a aquesta pregunta, en surten projectes emprenedors de debò, d’aquells que fan un món millor.

Emprenedors del ritme

dimecres, 15/01/2014

El segon #desdelnúvol del 2014 arriba amb bon ritme. El bon ritme de dues formacions emprenedores i creatives que, si hom hi para esment, trobarà relacionades a través de la sensualitat i els bons sentiments.

Els primers protagonistes de l’apunt d’avui, porten quatre anyets rodant pels escenaris i movent al personal amb el seu ritme clotenc.

La jove aposta barcelonina està batallant per parir el seu primer CD i, per fer-ho, ha iniciat campanya de micromecenatge a través dels mataronins Verkami. La recompensa és suculenta i, en tres dies a l’aparador, jz havien reunit un terç llarg del propòsit fixat.

Les històries que comencen en els concerts de The Bombins poden acabar bressolats per la Lali Rondalla al CD player del cotxe. I és que la Laia ha parit el seu nou treball amb la panxolina alegre i plena, un estat que il•lumina les cançons del primer CD amb realitat augmentada.

De ben segur que els més xics de casa gaudeixen de la màgia d’una caràtula que es dimensiona i es posa a ballar a través del mòbil.

Dues propostes emprenedors per un sol fil vital, aquell que s’inicia amb el bon rotllet del ritme clotenc i clou amb la magnífica veu de la Laia.

Els Reis més cooperatius i emprenedors

dimecres, 8/01/2014

Comencem l’any i reprenem el bloc amb la dèria de l’empenta emprenedora que l’ha caracteritzat des dels seus inicis. Aquella que s’allunya un xic de la moda mediàtica i que s’endinsa en el moll de l’os de l’emprenedoria de debò.

Aquella que, més enllà de la creació d’empreses (start-up) o del lideratge de nous projectes en una empresa existent (intraemprenedoria), construeix alternatives i esdeve llavor d’un món més cooperatiu i solidari.
I això és el que faig a través de Verdures Roges, la cooperativa de consum ecològic que, des de l’Ateneu Roig de Gràcia , col•labora amb un pagés d’Alella i llur mode de vida. Una cooperativa que el proper 16 de gener arribarà albseu tercer any de vida.

I, gràcies a Ses Majestats els Reis d’Orient, amb SomEnergia, la cooperativa d’energies renovables nascuda a Girona i que aprofundeix en un model energètic més just i sostenible per a nosaltres i per a les genercions que vindran.

Dos projectes cooperatius que em fan emprenedor i, si es vol, empresari o, si més ni, soci de dues empreses que malden per assolir la dolça utopia d’un món feliç, divers i lliure com l’aire que respirem al cim de qualsevol muntanya.

I és que l’emprenedoria va més enllà de l’ampolusitat dels grans projectes i les empreses gasela per ser també un cumul d’alliberadores i assenyades engrunes que construint l’avui ens fan més agraït el demà.

Què ens cagarà el tió? Què ens portaran els Reis?

dimecres, 18/12/2013

Tanquem l’any amb un apunt que, a diferència del què és habitual en el gremi, ni resumeix l’any emprenedor ni fa futurologia tot endintsant-se en les tendències del 2014. Ans al contrari, afonda en les tradicions i demana desitjos pel tió i pels Reis.

Bé, més que desitjos és una proposta de ruta lletraferida i emprenedora que comença amb un clàssic gironí, fa parada en un raconet de Poblenou i acaba esmaperdut entre els sinuosos i menuts carrers que conformen la llibreria més gran de Barcelona.

Si senyor! Acabem l’any #desdelnúvol parlant de llibreters emprenedors, de llibreters amb bones estrategies per arribar a aquells que, com un servidor, encara ensumen el paper quan baixen del núvol al carrer.

La llibreria 22 de Girona tanca enguany el seu 35è aniversari. Un any per celebrar la perseverança i la tossuderia d’una adaptació constant a l’entorn que ha portat al seu llibreter, entre més, a formar part del jurat del Primer Concurs de Microrrelats Castellers organitzat pels Marrecs de Salt, la colla blau Ter de les comarques gironines. Un flashmob de dues setmanetes a twitter. Tot un repte de velocitat per una llibreria que, obrint portes en temps de la Constitució espanyola, és un bon indret per a què els els Reis i el Tió connectin amb les essències de la bona literatura.

Si volen també poden fer un tats de l’arriscat projecte d’un llibreter amb estudis que ha fet parada al Poblenou més tradicional per a obrir un negoci de nom tan recriminatori com descriptiu: Nollegiu. I és que, Nollegiu supera el concepte de llibreria per esdevenir un veritable transmissor de cultura literària.

I del 22 i el Nollegiu a les 35 llibreries de Gràcia! Un tou de taulells diversos i independents que conformen un veritable cluster de les lletres, un il·lusionat territori per tots aquells enamorats de la descoberta i la sorpresa amagada entre les lletres de qualsevol llibre o publicació.

I és que la literatura, com l’esperit pujolsià, reneix ara i sempre als seus il·lusos enterradors.

[youtube rJ9H13TN4zk?rel=0 nolink]

Fins passat Reis i moltes gràcies.

Els Ateneus de Fabricació: Convertint la informació en matèria

dimecres, 11/12/2013

“La crisi es produeix quan lo vell no acaba de morir i quan lo nou no acaba de néixer” – Bertolt Brecht (via @ateneu_roig)

Recuperem una temàtica que ja va ser objecte de tractament #desdelnúvol al febrer del 2012. El #fabbing o la nova revolució dels mitjans de producció.

En aquella ocasió el detonant de la noticia fou el llançament del physibles de The Pirate Bay i aquest cop l’origen de tot plegat és la visita al primer dels Ateneus de Fabricació que, sota el paraigua de l’Ajuntament de Barcelona, estan naixent a la ciutat comtal.

L’Ateneu de Fabricació de les Corts ocupa una part d’una antiga nau industrial ubicada al cor d’aquest barri barceloní i, en un parell llarg d’anys, estarà integrat a la nova i flamant biblioteca central d’aquest districte.

Ara com ara, l’Ateneu comença a obrir-se a la ciutat a través de les escoles i va fent xarxa per a obrir-se al major nombre d’agents socials i ciutadans possible.

Les impressores 3D, les fresadores, els talladors làser, els escàners 3D i la filosofia col·laborativa que impregna aquests centres, poden materialitzar qualsevol idea que una persona amb esperit emprenedor es pugui enginyar.

D’aquí el seu potencial per a democratitzar la producció, per apropar el què es necessita al conjunt de la ciutadania. Sobretot quan la filosofia del fes-t’ho tu impregna l’aposta municipal per aquests espais de producció on, ara les escoles, i després tothom, podrà fer-se allò que pensa i necessita.

Podrà fer-s’ho i, si és prou espavilat, fer-s’ho a mida. En la reunió d’avui han sortit joguines per a les escoles bressol, peces per armaris, elements de merchadising i, fins i tot, una cadira.

Som als inicis, però com LaTele en el panorama audiovisual o l’Ateneu Roig en l’associatiu, els Ateneus de Fabricació són part d’aquest nou món que va naixent, mentre el vell món agonitza.

Davant del risc d’impagament, actúa!

dimecres, 4/12/2013

Entrem aquesta setmana en un d’aquells magmes ocults que tot emprenedor viu algun cop en llur esdevenir professional. La morositat és un virus que penetra en l’empresa i que, si s’actua correctament, pot tenir un impacte menor.

Pere J. Brachfield porta tota una vida dedicada a l’anàlisi i l’estudi de la morositat i les maneres de combatre-la. I això és el que trasllada als seus alumnes de l’EAE Business School, als membre de la PIMEC, als assistents a les sessions que imparteix a Barcelona Activa i en els seus llibre.

I aquest mes de desembre és un mes altament productiu pel professor Brachfield, ja que el proper 16 de desembre presenta nou llibre a la seu de PIMEC i, uns dies abans, l’11 de desembre, té previst d’impartir dues sessions a Barcelona Activa.

En la primera, Com evitar impagaments i reduir riscos de morositat comercial, explica la profilaxi de la morositat, és a dir, aquelles accions que es poden prendre per evitar la morositat comercial, tot establint sistemes de control de risc en les operacions a crèdit, donant a conèixer els procediments preventius per a reduir el risc de crèdit de clients quan es concedeixen ajornaments de pagament, mostrant les tècniques de gestió del crèdit més efectives, mostrant com controlar l’evolució dels saldos de comptes per cobrar, rebaixant els costos de finançament de l’actiu circulant i optimitzant el període mitjà de cobraments.

En la segona, Recobrament d’impagats i gestió de la morositat, el professor Brachfiled s’endinsa en la gestió d’impagats, mostra tècniques aplicables per a aconseguir el canvi d’actitud en els deutors, tot permeten reclamar els pagaments i cobrar-los sense perdre clients, tot identificant els tipus de deutors existents i quines són les millors estratègies per assegurar el cobrament d’aquests deutors, incloent nocions de negociació o, si cal, per aplicar la nova Llei de mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials per reclamar interessos de mora.

Ambdues activitats són ofertades de manera gratuïta a les empreses i disposen de places disponibles.

Emprens o t’autoocupes?

dimecres, 27/11/2013

Escric això, havent sopat, a casa, al sofà, amb la tauleta digital de baix cost. Ho escric després d’una ininterrompuda jornada laboral de deu hores partida a parts iguals entre planificació, gestió i reunions.

I justament, a les reunions amb proveïdors de formació, ha sorgit la pregunta que encapçala aquesta aportació #desdelnúvol.

L’autònom és l’únic privilegiat que pot anar al gimnàs a les dotze del migdia, però que pot començar la seva jornada laboral a les tres de la matinada.

I això, si exceptuem aquells agosarats que posen botiga amb horari fix i que, fóra d’hores, han de gestionar compres, tresoreria i estocs, a més de la comunicació i les gestions pròpies de la rerebotiga.

On vull arribar?

Doncs al fet que l’emprenedor és lliure en llur destí, però esclau de la planificació minuciosa i l’autodisciplina més monàstica possible.

I això, en les sessions de formació per a emprenedors que fem, es veu de lluny.
Es veu en aquells individus dinàmics i resoltius que, essent emprenedors com són, estan disposats a renunciar a les bondats de la feina estable per la inestabilitat de ser els seus propis amos. I hi ha aquells que, asseguts a les darreres files de l’aula i amb cara d’espant, comproven com, l’autoocupació, és una renuncia a la seguretat d’una mensualitat i un horari estable.

Cada cop, hi ha més autoocupats i menys emprenedors. I això, tard o d’hora, porta a fracassos personals que caldria evitar, ja sia amb un canvi de perspectives o amb un canvi de tarannà.

Ser emprenedor és un ofici exploratori que demana de planificació minuciosa, organització persistent i cintura dinàmica i veloç. I ho demana per poder assolir el màxim benefici amb la mínima despesa física i psíquica necessària.

I de tot això, a Barcelona Treball en saben molt, ja que remouen consciències i reubiquen perspectives per a la ocupabilitat i la millora professional.

El rellotge i la brúixola: Una faula per a ser feliç?

dimecres, 20/11/2013

El segon mes de cada trimestre és, professionalment, el més estressant de l’any. I ho és perquè és el moment de planificar el següent trimestre formatiu.

La primera setmana, s’adjunten les valoracions dels assistents, a l’acumulat de l’any i s’analitza el volum d’inscripcions assolit. D’aquesta manera, comprovem que la freqüència de les sessions i la seva qualitat responen a la voluntat de servei de l’agència pública on treballo.

Seguidament, es presenten els resultats a les direccions operatives que atenen directament a usuaris del servei, recomanant accions a fer per a millorar la oferta formativa i, les dues setmanes finals, es dediquen a la bella batalla de posar dates i hores al centenar d’activitats gestionades.
Per tant, ara com ara, som en plena lluita contra el rellotge per a tenir-ho tot a punt per a què els companys de comunicació puguin preparar les tasques de difusió entre el teixit emprenedor de la ciutat, aquest volum d’activitat.

I ara que ha sortit el rellotge en dansa introduïm un concepte que, oh bondats de la formació interna!, m’han fet recordar recentment. Es tracta de la faula per a ser feliç amb el què fas, una faula personal que ens hauria de permetre deixar de ser el conillet del País de les Meravelles, aquell que sempre es mira el rellotge i té presa, per a ser el patró de la nostra nau vital, aquell que brúixola en mà, té un nord establert i solca les mars de la vida amb criteri i alegria.

El rellotge del qual parlo és composat pels tres primers paràgrafs d’aquest apunt, mentre que la brúixola que em cal es composada per la voluntat de servei als altres que, opinió personal i intransferible, podria ser una bona guia per a fer un món més amable. I que, de ben segur, és l’imprescindible far que hauria d’il•luminar el servei públic que, més enllà de les administracions, també ofereixen els emprenedors i les empreses, ja tinguin una marcada component social o siguin marcadament egoistes i centrades en benefici.

I tu, què ets: patró de vaixell o conillet del País de les Meravelles?