Keep the faith! – El futbol que torna als seus origens

dimecres, 11/07/2012

 Com no podia ser d’altra manera, és en Kiko Amat, el de La Escuela Moderna i Bendito Atraso, qui m’ensenya el camí d’un futbol molt allunyat de la Roja, del Barça i del Madrid, per citar les tres icones del futbol modern.

És en Kiko Amat qui em mostra que els Buendia, Agapito i Cosialls never walk alone en la seva manera de veure el futbol i de transmetre-la – i parlo de l’experiència Buendia, la del Atlético Diagonal – a la quitxalla dels barris del Poblenou, Sagrada Família i los Triangulos barcelonins.

Aquest apunt doncs va per ells i els que, com ells, inculquen valors des de la base de l’esport en qualsevol de les seves diciplines. Però no parlaré pas dels emprenedors que han parit les escoles de futbol, sinó d’una altra mena d’emprenedors que, en barris populars d’arreu, estan retornant l’esperança en un esport que s’ha deixat entabanar pels diners i els egos massa inflats.

 Coneixia el cas del AFC Wimbledon, l’escissió de l’històric – i ja desaparegut – Wimbledon F.C.; i del més recent, pero més sonat, United de Manchester, l’escissió del Manchester United que van protagonitzar un grup d’aficionats emprenyats amb els rumors de compra del club vermell. Ara els Red Rebels disposen d’un club sense afany de lucre i amb plena democràcia interna on cada aficionat té una acció del seu equip (sense possibilitat de tenir-ne més) i que ha pujat quatre categories des de la seva fundació l’any 2005.

 Desconeixia però l’existència d’experiències més enllà de les illes britàniques. i, en Kiko Amat – “novel·lista accidental, periodista cultural sense carrera, anglòfil militant i apassionat fan del pop” -, em presenta el cas del benjamí entre els Clubs d’Accionariat Popular de la Península: els xixonesos de la U. C. Ceares, a través d’un impagable Reciclaje al Cultura/s de La Vanguardia.

El Ceares segueix així l’estela del CAP Ciudad de Murcia, el degà de l’accionariat popular, després de viure els efectes del futbol modern en pròpia pell; obrint així una escletxa de gestió que ja funciona en un bon grapat de clubs britànics. Clubs que demostren que el futbol és pels emprenedors units i que pot ser molt més que un grapat de monedes sense sentiments.

Retornem a l’essència del futbol: Aquella que, si més no a mi, em pot retornar a sentir allò que ens van ensenyar els Buendias, Cosialls i Agapitos als nanos de genolls pelats i mirada innocent dels barris obrers i menestrals de la Barcelona dels 80. Keep the faith!

Avui volto per EuroVegas.. amb el GATCPAC de fons

dimecres, 4/07/2012

I, per fer-ho, utilitzo un apunt del meu bloc personal on reflexionava sobre aquest projecte i les seves conseqüències potencials, si atenem a l’experiència de Nevada, la pàtria nadiu de la cosa, i a l’experiència de Port Aventura, aquell projecte que vam importar quan el nostre referent era Califòrnia.

El gran dubte sobre el negoci que “hem seduït” i no podem descartar de cap de les maneres, no és allò que destruirà – els darrers terrenys agrícoles de la conurbació de Barcelona – o les lleis que poden veure’s modificades, sinó si serà pa per avui i fam per a demà, és a dir, si ens endinsem encara més en el model especulatiu que ens ha portat a la crisi actual i no en les solucions productives que han caracteritzat el seny i la rauxa tan pròpia dels catalans.

I és que, si ens fixem bé en el procés que ens ha de portar la ciutat turística, començarem per a requalificar terrenys agrícoles – primera etapa de la versió més nostrada de la crisi -, seguirem per construir-ne els edificis – segona etapa d’aquest viàtic – i acabarem comptant amb els bancs per a fer els diners que falten per a completar una inversió d’alt risc que ens endeutarà altra vegada – tercer i últim estadi de la crisi que ens arreplega -. Un model que recorda les ciutats de vacances de la costa valenciana.

O vaig molt errat o, a més a més, d’alimentar un pol d’atracció especulativa, reproduirem cadascuna de les etapes de la crisi actual, per arreplegar uns llocs de treball que, amb bon esperit emprenedor, i el model català de teixit productiu a la menuda i ben lligat, generaria més futur que el que es preveu amb el complex turístic proposat.

Jo em pregunto, ¿no seria millor destinar els esforços en generar cooperativistes i empresaris locals que enforteixin aquest teixit tradicional o, si es vol, importar d’altres projectes més sòlids que el dels jocs d’atzar?.

Oi més quan la taxa d’atur a Nevada, l’estat d’on és originaria l’empresa que ens porta el projecte, ha anat creixent i creixent des de l’any 2007 fins a esdevenir la més alta dels Estats Units. Allà, ja ho han vist i estan en plena reconversió cap a sectors industrials centrats en el coneixement i la innovació i això inclou educació i cultura -.

Oi més, quan el projecte és una nova perversió del bon projecte del http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0031239 GATCPAC, aquella Ciutat de Repòs i de Vacances amb balnearis, piscines, solàriums, zones de càmping, camps d’esports, parcs d’atraccions, colònies per a vacances de cap de setmana, hotels, restaurants apartaments, botigues,horts i jardins per a gaudi de les classes populars i sota règim cooperatiu. Una perversió especulativa similar a la que va fer de les platges de Viladecans, Gavà i Castelldefels, un cafarnaüm d’usos privatius i públics, fruit de l’amnèsia històrica on som ficats.

Si volem un projecte que doni feina i asseguri el futur dels seus treballadors, perquè no tornem a la vella aspiració de la http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0017964 Ciutat de Repòs i de Vacances del GATCPAC?

@creamebooks – La crème de la crème dels innovadors literaris?

dimecres, 27/06/2012

Coincidint amb el BizBarcelona, el meu compte de twitter es va omplir de missatges amb l’etiqueta #RI2012. Una d’elles, enviada per l’imperdible @media140cat feia així:

creamebooks.com una nueva plataforma para editores y escritores con la que crear libros multimedia #RI2012

— media140 (@media140cat) junio 15, 2012

Lletraferit com sóc, me’l vaig guardar als favorits i l’he recuperat aquesta setmana per tal de furgar un xic més en una proposta que em va semblar prou interessant, tot i ser presentada en un dels espais, el Red Innova 2012 de Madrid, més cool i encorbatat del món digital. Només cal veure els socis de l’esdeveniment de Madrid per a comprovar-ho.

Creame eBooks és la nova proposta parida per en @fabianaco, un emprenedor de La Mancha; en @davidlillo, un dels organitzadors de l’Iniciador i inquiet emprenedor en sèrie; i en @pacotole, el tecnòleg de la cosa.

Amb seus a Madrid i San Francisco, la factoria Cream està rodant la seva primera obra: una plataforma d’autopublicació digital que permet col·locar un mateix llibre electrònic a les principals botigues online existents (Apple iBook Store, Amazon, Barnes & Noble, 24Symbols, etc,).

Una iniciativa que ens demostra altra vegada que la literatura no està morta, però potser els actors tradicionals estan de parranda i d’altres han de portar la innovació al sector editorial.

Post-Apunt Primer:
Hem demanat invitació per a testejar-la des de la meva vessant de preescriptor postintel·lectual i m’ha agradat la resposta: Com més prescriguis el projecte, més oportunitats d’accedir a la plataforma. Tot i que, al cap de dos dies, i sense fer cap prescripció, et donen l’accés a una plataforma d’ús senzill i altament recomanable on, només amb el texte i la caràtula, pots maquetar el teu llibre, informar-ne les característiques i distribuir-la a les principals llibreries digitals existents.

Post-apunt segon:
Tot just publicat l’apunt, llegeixo que dues de les editorials més innovadores del panorama català, han decidit prendre cos amb un 9 Grup Editorial, Els pares de la cosa – Angle Editorial i Cossetània Edicions – ja van ser punters a casa nostra quan, la’ny 2008, van crear la primera plataforma de llibres digitals en català, Edi.cat, juntament amb Bromera, de la qual esperem tenir-ne noves d’una prompta estabilització.

Els emprenedors d’en Pere Calders i una ubicació pels negocis a Barcelona

dimecres, 20/06/2012

Aquesta setmana ha estat molt fructífera… emprenedorament parlant. Al BizBarcelona, del qual vaig tenir el plaer de sentir-ne el batec i captar-ne els anhels des de la barraca de Barcelona Activa, s’hi va sumar un inesperat regal que, com no podia ser d’altra manera, em va arribar envoltat del subtil misteri que traspuen els relats que el formen.

Fou un dissabte a la nit, al Via Fora! de Gràcia. Jo hi havia anat per celebrar l’aniversari de dos amics i, ves per on, en acabar el pastís, un dels homenatjats apareix amb un sobre que, aparentment, s’havia trobat en un dels carrers d’aquesta barriada. El paquet postal anava al meu nom i, en obrir-lo, contenia un d’aquells llibres introbables: el tercer volum de les Obres Completes d’en Pere Calders que els cinquantins d’edicions 62 van publicar en la dècada dels 80 del segle passat.

Ara et preguntaràs, I què té a veure aquesta anècdota amb els emprenedors? 

I jo et contestaré que donis un cop d’ull als dos primers relats del primer dels reculls aplegats en aquest volum:

1.- El primer, demà, a les tres de la matinada ens parla de l’Octavi, un llunàtic emprenedor que ha de veure com la seva família, a excepció del seu pare que l’ajuda, no veu gens clar el destí d’aquell artefacte que construeix al jardí de casa seva i que l’ha de portar a la lluna. Quants emprenedors es troben en aquesta situació de neguit familiar davant del repte d’assolir la seva lluna particular?

2.- El segon, el sistema Robert Hein ens parla del pobre Lluís Ordal que, pensant i pensant, perd la oportunitat de fer-se ric amb les ensenyances del Mètode per a fer-se ric, un llibre que retiren de circulació perquè l’empresa que l’edita es queda sense treballadors –tots es fan rics després d’aplicar el mètode del llibre –, i que s’ha de conformar, això si ben feliç, amb un altre dels llibres del mateix autor: Mètode per a trobar la felicitat en la pobresa. Quants emprenedors han perdut la oportunitat de mercat i han hagut de reubicar-se o abandonar el seu projecte perquè se’ls han avançat?

I posada la mel als llavis, et poso un repte, inquiet lector:

Ets capaç de llegir Pere Calders i trobar-ne els emprenedors i les lliçons que ofereix en els seus contes?

N’hi ha un bon grapat de ben espigolats per les seves pàgines. T’ho ben asseguro!

I ja que parlem de cercar, anem al BizBarcelona i a una de les eines que s’hi van presentar:

L’Ubica’t és l’aplicació més jove de la factoria Barcelona Activa. Una eina que, com defineix el mateix web de Barcelona Activa és

un innovador geolocalitzador que ofereix a les empreses informació rellevant per a la realització d’estudis de mercat.

A partir de referències de bases de dades, els empresaris i emprenedors poden identificar la millor ubicació de la ciutat per al seu negoci,l’activitat més adequada per a un local concret o la situació dels clients potencials.

O veus com ha estat una setman fructifera, on volar i tocar de peus a terra!

Em segueixies i ubiques els emprenedors d’en Pere Calders en temps d’oci, i el teu negoci a Barcelona en hores de feina?

Avui trenquem una llança pels intremprenedors públics, la @XarxaIP !

dimecres, 13/06/2012

I és que demà s’acompleix el primer aniversari de la Xarxa d’Innovació Pública, la XIP. Una iniciativa d’un grup de professionals de l’Administració Pública que s’han entestat en apropar l’Administració als ciutadans, tot aprofitant-se dels beneficis de la Internet per a fer-ho possible.

La XIP, que ahir presentava el seu ideari a Girona i demà ho fa a Barcelona, es va iniciar amb un manifest on, entre d’altres qüestions, incloïa els deu principis següents:

  1. Les persones són un actiu cabdal per a l’Administració, aporten talent i creativitat.
  2. Cal un nou lideratge que promogui una organització on professionals i ciutadania se sentin satisfets.
  3. El coneixement és clau. Cal fomentar el diàleg en xarxa multidireccional.
  4. Alinear la cultura corporativa amb la innovació, l’assumpció de riscos, la productivitat i els resultats.
  5. Dissenyar procediments simples i eficients comptant amb el coneixement i la participació de la gent.
  6. Aprendre al lloc de feina, de manera col·laborativa, també a partir dels errors.
  7. Impulsar una nova gestió de la propietat intel·lectual, com un intangible que afegeix valor al que fem.
  8. Personalitzar els serveis que gestiona i presta l’Administració.
  9. Usar tecnologia emergent (virtualització, cloud computing i web 2.0).
  10. Articular formes de participació ciutadana per incidir en les polítiques públiques.

La XIP, aquest emprenedor projecte sorgit de les forges de l’administració pública catalana, s’articula en sis gran grups de treball, amb noms tan explicatius com GOV, NET, COM, CAT, EDU i ORG, esdevenint una interessant proposta per a retornar l’Administració Pública als seus veritables amos: els ciutadans.

Als ciutadans més inquiets, els moviments de la XIP poden semblar lents, però des de l’encarcarada administració pública, la iniciativa és un alè fresc i necessari de millora continua i apropament al ciutadà.

Dónes una ullada a la  http://www.xarxaip.cat/ XIP?

El tio Ché, un exemple de superació de successives crisis?

dimecres, 6/06/2012

Parla dels sentiments que et provoca el teu poble i el faràs universal

Seguint les paraules d’un reconegut cineasta japonès, m’endinso en el sabor de les orxates que em prenia a la Rambla del Poblenou quan era petit. I ho faig per parlar d’un negoci que aquest mes de juny arriba als 100 anys, tot i haver tingut uns orígens que, avui per avui, serien la riota de qualsevol inversor i, fins i tot, d’algun que altre banc.

M’hi acompanyes?

Som a la primavera del 1912, al Port de Barcelona. El vaixell que havia de portar la família Iborra Llorens, recent arribats de La Núcia, cap a l’Argentina no sortirà tampoc aquell dia. Segons com ens ho mirem, podríem estar vivint en els decorats d’aquella sèrie de TV3 que començava un parell d’anys més tard, però, en aquest cas, la cosa és ben real i el vaixell es va retardar tant que les xufles que portaven d’Alacant van començar a perdre consistència i a esdevenir l’orxata que, per guanyar-se la vida, van començar a vendre pels carrers que envoltaven el Port de Barcelona.

Els inicis doncs són tan incerts com emprenedors, però és que els 100 anys dels Iborra estan farcits de renaixements. I per mostra, un botó que reproduïm íntegrament del web de la família poblenovina:

Al carrer WadRas, just davant de l’Aliança Vella, una bomba va destruir dos blocs d’edificis. En un dels baixos es trobava el Tío Ché. La bomba va trobar la família a l’hora de dinar, van perdre botiga i casa.

Qualsevol hagués deixat el negoci, però ells van refer-lo en la seva ubicació actual, en plena Rambla del Poblenou, on segueixen servint orxates amb xufla de l’Albaida i els nous poblenovins han substituït la vella clientela obrera i menestral d’aquell Poblenou industrial que ara és net i polit i de fibra òptica!

Dos anècdotes d’un enfilall de trompades de les quals, l’orxateria ha renascut amb empenta i molta feina. Qui parla de crisi amb exemples tan notables?

Això sí, aquells primers immigrants podrien avui en dia vendre la seva orxata pels carrers del Born o serien perseguits per la policia com tants d’altres que avui fan el mateix per les nostres places i carrers?

Si ets una persona emprenedora, apropa’t al #BizBarcelona

dimecres, 30/05/2012

Encara falten 15 dies, però el volum d’activitats i esdeveniments que s’apleguen a Fira de Barcelona durant els dos dies del BizBarcelona, bé valen un avançament de la noticia. Oi més quan un servidor ha participat com a peó durant força edicions d’un dels pares de la cosa: El dia de l’emprenedor.

BizBarcelona és un aplec al servei de la gent amb idees, projectes o empreses – com més petites i dinàmiques, millor – que vulguin accelerar els seus negocis, tot coneixent possibles vies de finançament, proveïdors, clients, consellers i molt més.

En la seva segona edició, després d’una desena de dies de l’emprenedor, el BizBarcelona torna a la Fira per a omplir dues intenses jornades de treball i construcció de la musculatura emprenedora del país.

Dues jornades que formen part d’una intensa setmana emprenedora on Barcelona, la Barcelona més menestral i creativa, aplega un congrés de màrqueting digital, un esdeveniment d’oportunitats digitals, una plataforma per a visualitzar, experimentar i conèixer les principals novetats del sector de la tecnologia aplicada a la creació, un mercat de finançament, un mercat d’innovació oberta, una competició global d’emprenedors i un servei de sessions de vídeo presentació.

Tot un món per descobrir on val la pena acreditar-s’hi amb un full de ruta ben definit per a que no se’ns enganxin les activitats de corbata.

Aquesta setmana, mirarem #LaTele

dimecres, 23/05/2012

Més enllà dels canals de televisió comercials, hi ha un mitjà fet per persones emprenedores i per a persones emprenedores. Emprenedores, il·lusionades –en el bon sentit de la paraula- i socialment compromeses.

Es defineixen com:

un canal de comunicació lliure, autogestionat i comunitari.

I va néixer l’any 2003 de la mà de

l’Assemblea per la Comunicació Social com a resposta a la necessitat de tenir una televisió dels moviments socials, que servís de crítica i alternativa als models de comunicació dominants.

Però LaTele, el projecte audiovisual que veu directament de la font de les ràdios lliures i alternativa, de les quals possiblement Ràdio P.I.K.A en sigui la més antiga a Barcelona, no és un canal talibà i dogmàtic, ans al contrari, té una programació oberta i plural que permet, per exemple, seguir debats electorals d’aquells partits i agrupacions que no apareixeran mai en les televisions convencionals.

Ara, LaTele, que emet en el canal 37 de la TDT, és en ronda de finançament a través de Goteo, una de les plataformes de crwodfuning, microfinançament o finançament en massa. Però,a  diferència, de les propostes habituals d’aquest canal, no només busca finançament, sinó també coordinadors d’espais de programació, traductors, dissenyadors i editors d’audiovisuals, així com equipaments audiovisuals i informàtics.

Una bona manera de maridar talent, reutilització i creativitat per un món socialment emprenedor i econòmicament sostenible.

T’hi apuntes?

Una cadena de gent enxarxada pel talent

dimecres, 16/05/2012

Tot i tenir l’agència allotjada a la Incubadora d’Empreses Barcelona Glòries, vaig conèixer la Lydia Gil a través de BizNetBarcelona, una xarxa social que és a punt d’esdevenir, com una au fènix digital, en Barcelona Connecta, la nova xarxa de l’emprenedoria a Barcelona.

La Lydia és un dels rostres que s’amaguen rere l’agència de comunicació social MILPERSONAS. Un d’aquells col·lectius que es dediquen al fresh marketing per posar-li un nom comercial a la cosa.

Una de les iniciatives més interessants del col·lectiu és milpersonascolntalento.com, una cadena de recomanacions on cada artista recomana al següent, amb l’objectiu d’enllaçar 1.000 persones de diverses disciplines i llocs del món.

La cadena, iniciada al mes d’octubre del 2010, és un repte i una oportunitat per a fer aflorar talentosos artistes que no apareixen en la roda mediàtica convencional, tal i com assenyalen els seus creadors. I, el passat dimecres 9 de maig, el Facebook de MilPersonas anunciava la reactivació de la cadena des de les entranyes del Districte Federal mexicà de la mà d’una talentosa artista que bascula entre la música i la il·lustració i que és la baula número 105 d’aquesta cadena.

Una iniciativa que mostra com el talent recomana talent i com la comunicació social no entén ni de diners ni de fronteres, només de creativitat i bones idees.

#UOC&Plugged – Ments despertes per un món més social

dimecres, 9/05/2012

Qui em coneix i em llegeix sap que no m’agrada l’applemania. Ja vaig manifestar-ho en aquest mateix bloc. Ho confesso, sóc un applemaniàtic!

Ara bé, vagarejant pel Twitter m’he trobat un cas d’aprofitament de la poma que m’ha agradat i molt. És el dels emprenedors de la poma usada que, responent al nom d’Usa2, s’han llençat a la piscina amb un mercat de compra – venda de productes utilitzats pels deixebles dels de Cupertino.

Però la pluja de ments despertes recollides per la deriva d’un diumenge de casa i Twitter no s’ha reduït a les pomes, sinó que també em va permetre tutejar el món, però en un sentit un xic diferent al cnvencional. I és que Tuteate.com és un recull de manuals, consells i idees per a que qualsevol passavolant pugui practicar el fes-t’ho tu i que es finança a través de publicitat i d’una complerta botiga de creacions fetes pels “amics” que han parit aquest projecte.

I com, on n’hi ha dos, ni a tres, anem per la tercera. Es tracta d’un mercat d’intercanvi força especial i és que WikiMums.com, la idea que en Gonzalo i la Neus presenten al UOC&Plugged 2012, l’imperdible concurs d’idees i projectes organitzat pel MentsObertes de la UOC, es defineix com un projecte de “les mares d’avui per a als nens de demà”. Tot un repte wikinomic de reutilització i reciclatge per un món més humà.

Avui, a les 6 de la tarda, el núvol de la UOC descarrega manifest, projectes i idees a la barcelonina Fàbrica Moritz.