Pensa diferent i sies valent

dimecres, 13/11/2013

No sé si tornarem a enfocar el bloc després de passar-lo pel sedàs de les propostes financeres per a emprenedors, però ho intentarem amb un apunt sobre una novetat dels anys 60 que ha anat mudant de nom, però no de contingut i que és en la base d’una de les filosofies pràctiques que pul·lulen pels móns empresarials d’avui: La filosofia CO

La filosofia CO no és altra cosa que l’aplicació de dues lletres al inici de qualsevol paraula. D’aquesta manera, tenim la co-fundació, la co-direcció, la co-creació, el coworking, el cobranding, la col•laboració, la cooperació, la confiança, la coparticipació, el cofinançament, el co-talent, la comunitat, el contacte, el compartir, coopetir, conèixer, … Bé, qualsevol cosa és susceptible de fer-se lluny de l’orgullós onanisme que els valedors d’aquesta manera de fer atorguen a les persones humanes, éssers egoistes i que van a la seva, pel què necessiten d’algú que els indiqui el camí de l’èxit.

Certament, el meu dia a dia és farcit d’emprenedors gasius amb les seves idees i fervorosos valedors de la pedra filosofal que ells i només ells han trobat i poden desenvolupar. Aquest tarannà és el que combaten les dues lletres esmentades i, del seu correcte ús, en sorgeixen impactes com els de les dues descarregues que tanquen aquest apunt:

1. El primer arriba de la mà d’un vell indret reconvertit en espai concentrador de guerreres nòrdiques que comparteixen oficina i escola bressol. Un co-negoci de co-working entre una consultora i una pedagoga.

2. El segon, més personal, és el fruit del pensament sinvergent d’una estudiant de comunicació audiovisual capaç de maridar els Manel i la factoria Disney per a commemorar el primer aniversari d’una menuda vital i emprenedora.

O sia que, si vols viure i passar-ho bé, sies racional i emocional o, per fer-ho més curt, atreveix-te a viure en públic i a implusar-te a través del CO.

El Sabadell es reposiciona en el món emprenedor

dimecres, 6/11/2013

Dilluns es va presentar BStartup de BancSabadell, el banc de les millors empreses i el teu. i, tot i que el seu abast s’escapa a les intencions, la filosofia i la temàtica d’aquest modest bloc d’emprenedories paral·leles, el programa té un rerefons personal que m’obliga a fer-ne esment.

Per una banda, els 12 anys de convivència dins de Barcelona Activa amb la persona que portarà la veu cantant de la iniciativa, la Yolanda Pérez, mare d’un bufonet i millor persona.

Per l’altre, el pecat de joventut de ser ben apunt de treballar en una iniciativa anterior de la mateixa entitat, però de preferir mantenir-me a Barcelona Activa, tot i l’atractivitat del portal per a les pimes que estaven gestant les forges de l’esmentada entitat.

I, si es vol, el fet que BStartup és un model, amb més finançament al darrera segurament, que ja s’ha utilitzat recurrentment des de Barcelona Activa amb el programa Axelera que, vulguis no vulguis, garbellava entre totes les empreses usuàries dels serveis de la casa i n’escollia les que podien esdevenir empreses globals. I això, per algú que ofereix formació a empreses de la ciutat, doncs li resulta engrescador.

En qualsevol cas, si tens una empresa i vols saber com aprofitar-te d’aquest programa, dóna una ullada al web del BStartup i impulsa’t.

Una altra economia és possible, en vols formar part?

dimecres, 30/10/2013

Aquest cap de setmana, Barcelona ha viscut alguns brots verds d’aquells que, en paraules d’un ex-president de club de futbol, ens permeten dir allò de “no estamos tan mal”.

Parlo d’una inauguració, d’una fira i d’una festa d’aniversari.

De la inauguració de Nollegiu, un espai al Poblenou on s’ensumarà cultura i que, inaugurat aquest cap de setmana, va començar a caminar ahir mateix amb un tarannà col•laboratiu que cada cop és més necessari.

De la segona edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, un esdeveniment que es va consolidant a Barcelona i que, tal i com indiquen en el web de l’esdeveniment, ha comptat amb 184 empreses i entitats inscrites, 12.000 visitants, 124 conferenciants i talleristes en 70 xerrades, 123 voluntàries, 15 activitats lúdiques, 2.000 menjars i entrepans servits, 50.000 piulades, 15 mitjans de comunicació i 32.000 ecosols circulant. Afegint-hi jo, amb un molt bon seguiment per part de LaTele.cat.

I, finalment, del primer aniversari de la renascuda Flor de Maig que, utilitzant el llenguatge econòmicament correcte, esdevé un hub que acull un cluster de l’economia social barcelonina.

Les tres iniciatives s’ubiquen, al meu modest parer, dins la definició d’economia solidària que difon la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. A saber:

“Tota aquella activitat econòmica que es du a terme sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern.”

Si tu ets emprenedor o tens una empresa atrapada en la idea del benefici pel benefici, potser trobes l’espurna per ser una empresa de futur en una de les tres activitats que, des del Convent de sant Agustí, posen al teu abast. A saber:

- Com ser una empresa verda?
- Ecoproductes i ecoserveis.
- Com ser una empresa socialment responsable?

L’origen del dialecte emprenedor i les seves derivades

dimecres, 23/10/2013

Feia temps que volia endinsar-me en aquest terreny del llenguatge emprenedor. Oi més ara que, vulgues no vulgues, la moda s’allarga i esdevé la única sortida laboral per un bon grapat de persones.

Aquesta setmana m’he vist amb cor d’endinsar-me en el relliscós terreny de les paraules per mostrar que emprenedors i anarquistes, liberals i llibertaris no estem tan lluny els uns dels altres com podria semblar.

El capitalisme, oi més la societat de consum que se’n deriva, s’ha imposat com a model econòmic per la seva capacitat fagocitadora. Qualsevol resposta anticapitalista ha derivat en merxandatge i ha acabat formant part d’aquest sistema econòmic.

El Che Guevara és samarreta i xapa, el punk és tendència en pentinats i roba, les conquestes laborals van perdent força sense necessitat de canvis legislatius o normatius i tothom accepta la jornada de vuit hores com a utopia, … En definitiva, l’estètica dels moviments alternatius s’ha acabat menjant la seva ètica. I això, en temes de llenguatge, ens permet fer l’exercici que motiva aquest apunt.

Avui per avui, el suport mutu és cooperació, l’activista és emprenedor, l’acció directa és emprenedoria, la solidaritat ha esdevingut responsabilitat social corporativa, els concerts s’anomenen rondes de finançament i les caixes de resistència han esdevingut micromecenatge o, per dir-ho en llenguatge econòmicament correcte, crowdfunding.

I és que, com deia, tot és un exercici que, deixem passa el temps, pot acabar considerant Bonaventura Durruti com a model d’emprenedor i la Columna Durruti com a model de negoci d’èxit. Si més no, això ja ha passat amb els socialistes utòpics que han esdevingut model a seguir.

Anònims a reacció: El cas del boig de l’Hispano

dimecres, 16/10/2013

Avui farem volar coloms i ho farem de la mà d’un inventor que ha acabat fent fortuna lluny de casa.

Parlo del boig de l’Hispano, un enginyer català amb exposició permanent al Museu de l’Agència Espacial Nord-americana, la NASA, i que, molt recentment, està sent objecte de recuperació memorística a casa nostra.

Ho ha estat amb una exposició que, passada pel Palau Robert, ha aterrat a la seva vila nadiu.

I és que, el boig de l’Hispano, va inventar el motor a reacció l’any 1917, però no va rebre suport per a desenvolupar-lo ni a una Catalunya que començava a despuntar en automoció i aviació, ni a Tolosa de Llenguadoc on, sembla ser , es va desplaçar cercant aquell nord enllà on la gent era més culta i civilitzada.

La història dels seus papers podria ser objecte d’una novel·la de lladres i serenos, ja que el motor de reacció que ell enginyà és molt semblant al que va utilitzar l’Alemanya nazi en les malastrugues bombes volants V1 i V2 que van assolar Londres. Aquesta coincidència ha alçat els rumors sobre els papers d’en Ramon.

I és que, hores d’ara, resta sense aclarir si els papers de l’inventor de Campdevànol foren aconseguits pels alemanys en conquerir França, essent el desllorigador de la seva mortifera arma. Com sinó s’explica que arribessin als Estats Units just en aterrar-hi els científics alemanys? Com sinó s’entèn la manera de sortir d’Europa?

Ara, que s’han fet exposicions a casa nostra i que té un espai permanent al Museu de la NASA, a Hansville, potser seria hora de reconèixer aquest pioner de l’aviació donant el seu nom a la nova incubadora aeronàutica que, a l’empara de l’Agència Espacial Europea, s’està creant al Parc de la Mediterrània de Castelldefels.

A mi m’agrada l’ESA-BIC Ramon Casanovas i Danès. I a tu?

Emprenent alternatives educatives: S’aprèn, no s’ensenya

dimecres, 9/10/2013

Aquesta setmana, que #desdelnúvol tanquem avui, ha estat farcideta d’informacions sobre emprenedoria.

Des de l’emprenedoria integrada del capitalisme clàssic, aquesta mena de supernova que segueix fent llum tot i trobar-se en un atzucac de dimensions socialment dramàtiques, fins a l’emprenedoria alternativa, per posar un nom al món que es va generant mentre d’altres es barallen i pateixen en el primer dels móns esmentats.

Ara que col·lectius diversos i dispersos s’enfronten i s’oposen amb fermesa a les noves lleis educatives que, des de les elits estatals o regionals, volen imposar, és l’hora de girar la mirada vers aquells models educatius que enfoquen la formació en l’aprenentatge i no tant en l’ensenyament.

Aquest és el cas del Centre de Recursos Pedagògics Josefa Martin Luengo i els cursos que proposen per aquesta tardor.
I és que més enllà de TILs, Werts i companyia, hi ha un magma social que empren i creix per a crear la ciutadania conscient i creativa de demà.

Tossudament persistent

dimecres, 2/10/2013

El passat cap de setmana, Granollers va acollir una nova edició dels Premis Blocs Catalunya. Uns guardons que, amb sis edicions a l’esquena, malden per donar veu i notorietat a la nodrida blogosfera catalana.

Despistat com sóc, vaig saber que era finalista d’aquest guardo per una piulada rebuda el mateix dia de la Gala del lliurament dels premis.

De bon principi, vaig quedar un xic desconcertat. Oi més en saber que era un dels 10 blocs de l’ARA que havien arribat en aquest estadi.

Seguidament però, em va fer il•lusió repetir l’experiència de l’any passat, tot sabent que em quedava altra cop a les portes del premi. És així com em vaig sentir un xic com aquell emprenedor que, fent la seva feina, la veu reconeguda socialment, però no encalça el lideratge del seu mercat.

I és que, si l’any passat, el vencedor, analitzava el món des de les dades obertes que les administracions ofereixen, enguany – a política, economia i societat – l’esclat sobiranista donava força a un bloc sobre Estats… o més ben dit, sobre aquells que en volen un.

Eus aquí doncs com l’emprenedoria col•laborativa i autogestionada quedava novament a les portes d’un reconeixement que, qui sap si, l’any vinent tornarà a repetir-se.

Tossut com un emprenedor amb el seu projecte, maldarem perquè així sia.

Castells i empresa: Un matrimoni col·laboratiu

dimecres, 25/09/2013

“La glòria més gran no consisteix a no haver caigut mai, sinó en haver-se aixecat després de cada caiguda” (Confuci)

Ahir fou la Diada de la Mercè, una de les cites més tradicionals del panorama casteller, i aquest fet em serveix d’excusa per aplegar en un apunt, unes quantes iniciatives que mariden l’activitat castellera amb el món de l’emprenedoria i la gestió empresarial.

Deixant de banda la presència castellera en congressos i activitats empresarials, una de les fonts d’ingressos més rellevant d’algunes de les colles castelleres actuals, les relacions entre el món de l’empresa i l’activitat castellera, si més no fins allà on els meus coneixements arriben, es remunten a les facècies de dos emprenedors amb solera: L’incansable Àlvaro Solache i l’imparable Fèlix Miret, els pares fundadors de TeamTowers, una petita empresa que s’autodefineix com a “equip d’experts en torres humanes i gestió de recursos humans amb més de 20 anys d’experiència en el desenvolupament d’equips de treball a través de la pràctica castellera”.

Al gener del 2011, un executiu bregat en el món de les multinacionals, en Jordi López Daltell publicava Fer Pinya, “una història de descoberta i superació personal i col•lectiva que ens mostra el camí perquè gent normal i corrent aconsegueixi resultats extraordinaris” o, per a dir-ho en paraules planeres, com utilitzar la pràctica castellera en el món de la gestió d’equips humans.

Ara, que en López Daltell és gerent de TeamTowers, s’anuncia l’aparició de la primera colla castellera dins d’una empresa: La Colla FM, de FM logistics, a Valls.

I, mentrestant en locals i places, persones diverses, disperses i corrents s’agermanen per a fer proeses efímeres que embadaleixen el món sencer.

Com es va popularitzar el Quixot, o la importància del merxandatge

dimecres, 18/09/2013

No fa pas gaire que em va arribar a les mans un d’aquells llibres que mai arribaran a la fama d’altres, però que justament parla de la manera com un llibre, o qualsevol altre empresa, pot arribar a fer-se conegut.

Parlo del Quixot dels ignorants d’en Joan Amades, reconegut folclorista i etnògraf que, com tot el passat, resta en la cara oculta del coneixement que arriba al nostre jovent.

El llibre fa un repàs al merxandatge que donà fama i fortuna a En Quixot i en Sanxo Panxo, com se’l va conèixer popularment. Val a dir que el merxandatge repassat és força diferent de les peces més o menys peribles que hom rep en regal, o compra per a decorar la casa o fins i tot vestir-se i calçar-se, i que ara fan fortuna en basars xinesos i d’altres negocis d’aital magnitud i fortuna.

En resum, el Quixot es feu famós per la imatge i no pas per la lletra o el contingut de l’obra. I aquesta és una lliçó fonamental per a qualsevol persona emprenedora que vulgui fer negoci en les societats de la ignorància sorgides de l’evolució econòmica vers el consum i la velocitat.

O sia que, si vols emprendre o ja ets en plena tasca emprenedora, converteix el teu pla d’empresa en un relat, el teu relat en imatges i, a través d’aquestes, cerca aquells mitjans addients per atraure i captar l’atenció dels teus potencials clients i consumidors.

NOTA:
Aquesta recomanació també val per associacions, assamblees i col·lectius de base que volen significar-se per a canviar-ho tot, tal i com ens demostra continuament l’Assemblea Nacional Catalana.

La #VilaDelsLlibres s’ubica més enllà de la #ViaCatalana

dimecres, 11/09/2013

Avui és un mal dia per parlar d’emprenedoria i defugir una Diada que, ja de bon matí, es presenta històrica.

Resultaria senzill parlar de l’esperit emprenedor de les catalanes, prenent com a model l’esdevenir de l’ANC i les mobilitzacions socials que, emparats sota aquestes històriques sigles, està vivint la societat catalana.

Però, l’esperit rebel i emprenedor sempre cerca una eixida del ramat principal i, com un boc negre, em concentro en una nova que, coincidint amb la Setmana del Llibre en Català, ha transcendit a la xarxa i en alguns mitjans més tradicionals.

I és que la setmana passada, si no vaig errat d’osques, es va presentar La Vila dels Llibres, una iniciativa que aplega i coordinar tota la oferta bibliogràfica de la Vila de Gràcia.

Una oferta tan diversa com rica en matisos que inclou des dels amics de l’aviació fins a anarquistes, passant per llibreries jurídiques, especialitzades en relats o en llibres juvenils i infantils, per posar-ne alguns exemples.

Ara com ara, en tenim la noticia, la suma de voluntats i una pàgina web amb la relació de les 30 llibreries actives d’aquest tros de món dinàmic i actiu del Pla de Barcelona: http://llibretersdegracia.com/

Enxarxades doncs, les diverses i plurals llibreries aprofiten la “confederació”, per a fer força i obrir-se com un gran clúster per a lletraferits d’arreu.