dimecres, 2/05/2012
El tancament la setmana passada de Leqtor.com sembla haver sacsejat un xic el món de l’edició digital en català.
N’Enric Faura, d’Edi.cat, declarava a Vilaweb que
és una mala notícia i ens ha de fer reflexionar sobre la situació digital del llibre català, sobre les possibilitats del mercat del llibre digital català.
Per qui no estigui al cas del sector, Leqtor.com era la llibreria digital de la distribuïdora de llibres electrònics 36L, un projecte nascut al desembre del 2009 de la mà dels grups editorials Cultura03 (Ara Llibres) i Vicens Vives, de la cooperativa Abacus i dels emprenedors Ferran Soriano, Jordi Viñas i Gustau Navarro. Gran sel·lecció!
Per la seva banda, Edi.cat, un dels altres grans jugadors del llibre electrònic en català, és una xarxa d’editors independents catalans nascuda l’abril del mateix any, el prolífic 2009, sota el patronatge d’Angle editorial, Bromera edicions i Cossetània edicions que, com ells mateixos assenyalen,
han creat una aliança per a la promoció conjunta dels seus catàlegs, impulsar nous projectes i promoure la innovació en el món editorial.
El tercer gran jugador, però no menys important que els esmentats, bé de bona família. eBook62 és la llibreria digital del Grup 62. Possiblement el Planeta de la literatura en català.
Orfes de competència local, edi.cat i eBook62 es miren el món de les editores digitals en llengua castellana: Però en aquest entorn, només la navarresa Leer-e sembla treure el nas al mercat en català.
I també lluquen els moviments d’altres jugadors internacionals que, més enllà de les vessants digitals de les grans cadenes de distribució (FNAC i companyia), tenen com a competidors a grans especialistes del digital com Amazon. Però aquest és un món que ja vam tractar al mes de setembre passat arran de l’aterratge de l’esmentat jugador a l’arena llibresca de la pell de brau.
Però encara hi ha un altres entorn inexplorat i incipent on es poden trobar propostes interessants i innovadores en català. Es tracta del submón dels orfes literaris: autors novells que cerquen vies d’accés alternatives al seu públic potencial, als exploredors de noves lectures. Gent arriscada i atrevida que troben, en propostes com Bubok, un aparador en llengua pròpia on fer públiques les seves obres amb la modèstia dels nounats.
Tags: bubok.el somni del brut, capitalisme 2.0, cloud living, comerç, coopetir, copyright, creació, drets d'autor, ebook, ebook.62, edi.cat, edició, editorial, innovació, internet, leqtor, literatura, llibredigital, lluisdetaradell.net, núvol, publucació, xarxes
Publicat a models de negoci, Sectors econòmics | Deixa-hi un comentari
dimecres, 25/04/2012
Aquesta setmana, la meva navegació pel núvol, m’ha tornat a portar a terra ferma. La terra ferma i fèrtil del mercat financer i les seves variants. Això sí, tot actualitzant una antiga faula: la faula de la llebre i la tortuga.
En la versió més antiga d’aquest relat, la d’Isop, la llebre perd la juguesca pel sol fet de creure’s molt més ràpida que la seva rival i per perdre el temps alegrament a l’ombra d’un arbre fruiter, mentre la tortuga va avançant amb parsimònia o constància.
En la versió pre-romàntica de LaFontaine, és el col•lectiu de tortugues conxorxades qui enganya la supèrbia de la llebre que, per molt que corri, no pot vèncer al col•lectiu calmat.
La versió del sector financer, en la que poso l’accent en aquest apunt, és tributària d’ambdues versions, tot incloent-hi alguna variant innovadora.
Feta la introducció, posem-hi els personatges: En el paper de llebre hi tenim les caixes d’estalvi; en el paper de tortuga, ens trobem amb les cooperatives de crèdit; i, posem la innovació, en el paper de llop atret per la velocitat en fer diners de la llebre, hi tenim la banca. Aquell ens indeterminat que, reblem el clau i posem-hi la veu d’en Sheldon Adelson: “la banca gana”.
Presentats els personatges, mirem les dades en les que se sustenta la nova faula. I, per fer-ho, seguim el fil llançat per Vilaweb que ens porta a una acurada informació, signada per la Gemma Aguilera i publicada per Tornaveu, la iniciativa que dóna veu al moviment associatiu dels territoris de parla catalana
En l’esmentat article se’ns presenta el bon estat de salut de les cooperatives de crèdit catalanes que, a excepció del cas de la Secció de Crèdit d’una Cooperativa ebrenca que va voler mutar a llebre, van avançant sense deixar-se enlluernar pels sucosos fruïts de l’especulació financera.
Per un emprenedor honest, l’accés a una d’aquestes cooperatives de crèdit pot ser la prova del cotó sobre la solidesa del seu projecte de negoci.
Tags: bancs, caixes, capitalisme 2.0, compartir, cooperatives de crèdit, coopetir, emprenedoria social, finançament, finances, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, prosumidor, prosumidors, revolució social, sector financer, social enterpreneurship, win-win
Publicat a Finançament | Deixa-hi un comentari
dimecres, 18/04/2012
El dijous rebia un esperat correu electrònic de part de TheCrowdAngel.com, un projecte que pretén facilitar el business angeling mitjançant una plataforma d’inversió conjunta en projectes emprenedors.
El correu en qüestió, m’anunciava la obertura de la Beta pública d’una plataforma on venen treballant, des de fa uns quants mesos, els inversors, emprenedors i consultors del Grup Inveready, una Societat de Capital Risc que porta arriscant-se en projectes innovadors des de l’any 2007.
Com diuen els seus fundadors, The Crowd Angel és la primera plataforma de crowdfunding centrada en invertir online en una selecció d’startups investment ready - empreses joves i preparades per a ser invertides -.
El que fan en aquesta plataforma és seleccionar projectes interessants, en base a la seva experiència com a venture capitalists – inversors de risc -, posar-los a disposició dels inversors donats d’alta a la plataforma, tot facilitant-los tot el procés d’inversió – contractes inclosos – i el seguiment de les inversions realitzades online.
Ens trobem doncs davant d’una innovació al nostre país?
Sembla ser que si, ja que la penya dels àngels va un pas més enllà de les plataformes de crowdfunding existents, les que funcionen amb microdonacions a canvi d’espècies, per entrar de ple en les inversions amb risc i, per tant, amb retorn econòmic de la inversió facilitada en cas que l’empresa invertida creixi i es consolidi.
T’atreveixes a finançar projectes innovadors #desdelnuvol?
Tags: business angel, capital risc, crowdfunding, InveReady, inversors, Thecrowdangel
Publicat a Finançament en massa | Deixa-hi un comentari
dimecres, 11/04/2012
A més a més de la comunitat transformadora i col·laborativa Actuable.es i de la bullidera de plataformes de crowdfunding que permeten la creació de projectes al marge de les industries sectorials, hi ha un munt d’engrescadors projectes emprenedors que estan construint un món més digne.
Aquesta setmana, el #desdelnuvol us presenta dues d’aquestes propostes que s’atreveixen amb dos dels sectors centrals de l’economia especulativa: el de la llum i el de la vivenda.
SomEnergia.coop és una jove cooperativa catalana sorgida de la Universitat de Girona l’any 2011 i que s’ha plantejat el repte d’esdevenir una comercialitzadora d’electricitat 100% renovable i iniciar els primers projectes propis de producció d’energia.
De fet, aquests reptes ja els ha aconseguit, en tant en quant, qualsevol persona pot accedir al seu espai web i contractar la llum, fer-se sòcia de la cooperativa o invertir en projectes energètics. I, si es vol reblar el clau, la mateixa Comissió Nacional de l’Energia els ha certificat com a comercialitzadors d’energia 100% renovable.
CIC – habitatge social també és una cooperativa. Però, en aquest cas, es tracta d’una spin-off de la Cooperativa Integral Catalana. Una spin-off que fa tot just un mes que ha començat a treballar en la generació d’habitatge social, amb una perspectiva autogestionària i generadora de comunitat.
El que fa CIC-HS és llogar els pisos hipotecats de persones en situació d’impagament o en risc d’estar-hi, a canvi de l’ús d’un habitatge a preu social, és a dir, molt per sota del preu de mercat.
Amb aquesta actuació aconsegueix tres efectes complementaris. A saber,
1.- Oferir un sostre a preus socials per a les famílies amb risc d’exclusió, vetllant jurídicament per a retardar el seu desnonament i protegir als avaladors de les hipoteques en risc d’embargament.
2.- Aplegar paquets d’hipoteques impagades o amb risc d’impagament per a poder negociar amb les entitats preus de recompra similars als que es mouen en el mercat financer, sempre molt per sota dels deutes demanats als usuaris de peu pla. I,
3.- Ajuntar molts contractes de lloguer social, posant d’aquesta manera l’habitatge social en l’agenda dels decisors públics i privats.
Ens ttrobem doncs davant de dues maneres de reconvertir l’economia especulativa en economia productiva i, d’aquesta manera, tornar un xic de senderi a unes relacions socials que s’han anat malmeten per la voracitat d’uns quants espavilats.
Tags: capitalisme 2.0, CIC-HS, compartir, coopetir, crisi, emprenedoria social, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, habitatge social, modernitat líquida, prosumidor, revolució social, social enterpreneurship, SomEnergia, talent, win-win
Publicat a Cooperació, Emprenedoria social, Glocalització, Innovació, models de negoci, Sectors econòmics | Deixa-hi un comentari
dimecres, 4/04/2012
Un dels companys de viatge #desdelnuvol que segueixo amb interès, alhora que m’ajuda a desenvolupar el meu judici crític sobre les opinions apostòliques que m’envolten, és RebeldeMule.
Rebeldemule és una comunitat d’internautes que dóna una alternativa a la industria cultural i de l’entreteniment. Ho fa amb una proposta que respon, com assenyalen al seu manifest, a la segona definició que el diccionari de la RAE dóna a la paraula cultura. A saber:
Conjunt de coneixements que permet a algú de desenvolupar el seu judici crític.
RebeldeMule és una comunitat creada per cinc emprenedors amb inquietuds polítiques i socials que es van fer el sà propòsit de rescatar tots aquells documents que crien malves en hemeroteques públiques o particulars, i que puguin respondre al repte definit per la Real Academia Española de la Lengua.
RebeldeMule, ara com ara, és finançat per les cinc persones que la gestionen i, en una mini – enquesta twittaire, m’han assegurat no tenir previst de cercar finançaments alternatius:
Crowfounding parece complicar la cosa, es para otro tipo de proyectos, ¿no?
I és que, el cost de la plataforma és prou baix – un servidor estàndard de nodo50 -, i, els materials que s’hi distribueixen, són treballats i proporcionats per la comunitat de persones lliures que l’utilitzen.
Acabarem aquest apunt presentant el proveïdor de serveis d’Internet suara esmentat: nodo50.org lidera, frec a frec amb pangea.org, el sector de serveis als moviments socials i solidaris a Internet.
Creat l’any 1994, nodo50.org proporciona formació, continguts, i serveis comunicatius a centenars de grups i organitzacions de l’ampli espectre de l’esquerra política i social de l’estat espanyol i l’Amèrica llatina.
Valgui doncs aquest apunt com a mostra que hi ha altres maneres d’emprendre i per a recolzar l’alliberament de l’Isma i el Dani, els dos estudiants de l’Associació d’Estudiants Progressistes empresonats el 29M.
Tags: alternativa, cloud living, compartir, creació, crisi, crowdsourcing, cultura, drets d'autor, emprenedoria, emprenedoria social, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, industria cultural, innovació, internet, nodo50, núvol, pangea, prosumidor, Rebeldemule, revolució social, talent, tecnologia, TIC, win-win, xarxes
Publicat a Emprenedoria social, Glocalització, models de negoci | Deixa-hi un comentari
dimecres, 28/03/2012
Aquesta setmana ens mirem el núvol amb els peus ben falcats al terra. I és que visitarem un d’aquests espais on la comunicació i la creativitat s’hostatgen en un entorn còmode i elegant que, en aquest cas, trobem al número 13 del carrer Llibertat. Allà, a la Vila de Gràcia.
La Gloria i la Gemma són mare i filla i, sense por i amb enteresa, van inaugurar Talent&Co a mitjans de desembre del 2011. Crisi? No. Oportunitat. La oportunitat de posar negoci immobiliari en temps de canvis.
Immobiliari? Bé, no només. Tot i que no menteixo, em quedo curt. I és que l’espai de Talent&Co és una confederació de projectes i sinergies, sinergies i professionals de la comunicació, el disseny i la creativitat.
Community managers, dissenyadores, interioristes, arquitectes i, fins i tot, una autoeditorial de llibres infantils, són alguns dels habitants d’aquesta vella ebenisteria que, reformada amb exquisit gust, ha passat de treballar fustes selectes a modelar coneixements i habilitats pròpies del núvol i els seus cosins germans: les industries de la creativitat i el coneixement.
A Talent&Co tenen espais de treball en un entorn diàfan d’obra vista complementat amb jardí interior, terrasseta, sala de reunions i office. I, si algú cerca un espai per a muntar exposicions, i fer-ne el seu negoci, té les parets de roca de l’accés com a sala d’exposicions.
Pel preu d’un lloguer de pis d’estudiant, la Gloria i la Gemma, amb la gent d’aquest espai, demostren que hi ha un forat per a agermanar les bones idees que, amb il·lusió, passió i ganes de col•laborar, es mengen les pors que els venedors de crisi ens volen imposar.
Tags: capitalisme 2.0, col·laboració, compartir, comunicació, coopetir, crisi, crowdsourcing, emprenedor, emprenedoria, espai per treballar, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, industria creativa, innovació, inspiració, oficina, open innovation, producció creativa, sinergies, social enterpreneurship, talent, Talent&Co, win-win
Publicat a Cooperació, Glocalització, Innovació, Talent | Deixa-hi un comentari
dimecres, 21/03/2012
Aquesta setmana presento el cas d’una emprenedoria que pot servir d’exemple a aquells artesans tradicionals que es mirin amb desconfiança les oportunitats que els oferim #desdelnuvol.
De fet, no em van pas arribar per Internet, sinó per la ràdio, aquell aparell que feia les funcions d’Internet abans d’Internet.
I el motiu de l’entrevista, que va captar la meva atenció, fou doble:
- Per una banda, el guardó assolit com a Millor proposta educativa dels premis internacionals a la Innovación en Internet (INVI) 2011 de RTVE. I,
- per l’altre, el llançament d’una campanya de crowdfunding a través de la plataforma de micromecenatge Lánzanos.com
I és que, els pares de Yab i Abu, són una petita productora santboiana d’espectacles de titelles, que no han dubtat en treure pit, i complementar els espectacles de carrer amb un webshow d’abast mundial dirigit a quitxalla en edat preescolar i als seus pares.
Un projecte que els permet experimentar amb la creació de continguts i interactuar amb els seus usuaris d’arreu del món. I tot amb un producte molt ben treballat i sota llicència Creative Commons.
Els creadors de Yababu.tv transcendeixen doncs una activitat tradicional i artesanal per arribar més enllà de les places i els carrers. Però ho fan sense abandonar el pinyol del seu negoci: els titelles.
Tags: capitalisme 2.0, compartir, copyright, creació, creativitat, crowdfunding, emprenedoria, espectacle, glocal, glocalització, innovació, internet, lanzanos, micromecenatge, model de negoci, Sinilos, titelles, Yababu
Publicat a Finançament en massa, Glocalització, Innovació, models de negoci | Deixa-hi un comentari
dimecres, 14/03/2012
No tinc per costum empalmar visites als mateixos entorns de negoci #desdelnuvol, però, coincidències de la vida, la setmana passada parlava de les trampes de la propietat intel·lectual a partir d’una notificació de YouTube sobre la sintonia d’un vídeo casolà i, aquesta setmana, presento el primer segell discogràfic que treu suc al núvol per a produir i finançar els seus productes.
La coincidència temàtica és causada pel primer èxit del segell Nueva Monarquia: aconseguir finançar el seu primer disc, un treball dels toledans Computadora, a través de la plataforma de crowdfunding Lanzanos.com.
Com piulava en @FabioGandara, Nueva Monarquia és un nou segell discogràfic basat en el crowdfunding i el crowddebtaing. I, vista la font i el tarannà, podríem assegurar, sense gaire por a errar-la, que som davant d’un dels fills emprenedors del Moviment 15M.
El model de negoci emprat, així ho deixen entreveure en el seu manifest fundacional, va un pas més enllà del crowdfunding, tot utilitzant el model assembleari per escollir els productes a editar. Veiem-ne una mostra:
El procés de publicació d’un disc a Nueva Monarquía seguirà les següents passes:
1. El col•lectiu (d’usuaris registrats) escull d’una forma propera a l’assemblea popular el següent disc a publicar.
2. Es fa el pressupost de costos de llançament (des de la gravació a l’edició física, passant per la pujada al reproductor spotify o els dissenys de portada)
3. Es crea un projecte al portal de crowdfunding www.lanzanos.com per a sol·licitar el finançament pressupostat.
4. Tota persona que col·labori en el finançament, disposarà d’usuari i clau per accedir a la zona de debat on s’escullen els propers àlbums.
5. Un cop aconseguit l’objectiu de finançament, es fa el disc en qüestió.
És aquest un model sòlid de generació de comunitat de fans i de gestió global de la nova era en la industria musical?
De moment, ja han tingut el primer èxit: “Conversaciones con el futuro”
Tags: capitalisme 2.0, comerç, Computadora, creació, crowddebating, crowdfunding, emprenedoria, guanyar-guanyar, innovació, internet, lanzanos, models de negoci, música, NuevaMonarquia, núvol, prosumidor, TIC, win-win
Publicat a models de negoci | Deixa-hi un comentari
dimecres, 7/03/2012
Fa cosa de 15 dies, m’arribava un avís de YouTube on em deien el següent:
Es posible que el contenido o la licencia de tu vídeo Tal Cual pertenezcan a Entidad Gestora de Derechos.
No es necesario que realices ninguna acción; sin embargo, si estás interesado en saber cómo afecta esto a tu vídeo, visita la sección Coincidencias de ID de contenido de tu cuenta para obtener más información.
El missatge em va estranyar, car l’Entitat referenciada té la seu a San Francisco i la música del vídeo és d’un grup català d’arrel tradicional. Per això em vaig decidir a contactar amb el representant del grup a través del correu electrònic.
No van trigar pas massa a respondre’m que agraïen la difusió de la peça, que no tenien ni idea de qui era l’entitat en qüestió, i em van passar el correu del compositor que havia fet els arranjaments de la tonada popular.
Què vaig fer? Doncs enviar-li un missatge. Oi més, coneixent-lo d’una col•laboració anual mútua per una festa d’arrel tradicional
La resposta començava així:
Ostres Lluís….. ara si que flipo … ni idea de qui és la Nom de l’Entitat de Gestió de Drets
I seguia agraint-me la difusió de la peça, donant-me tota llibertat per a mantenir-la al vídeo que va originar aquest joc i demanant-me que, si en treia l’entrellat, l’informés de com acabava tot.
I així ho he fet.
Resulta que la peça va ser reproduïda en un recull de cançons tradicionals editat per una reconeguda discogràfica catalana. Empresa que, posteriorment a l’edició del CD, va arribar a un acord amb els de San Francisco. Un acord que posa tot el seu catàleg sota el paraigua de drets d’aquesta multinacional.
Fins aquí, res a dir. Bé, si. Se’m va formular com una pregunta dins del cap: Cobren els autors de la peça, drets d’autoria sobre les vendes o reproduccions de la mateixa?
La resposta del pare de la cosa fou:
es ven complicat això. A mi ningú m’ha dit que ens pagarien algun dret d’autor i he sentit en diversos llocs la nostra música … jejejeje
El més curiós és que en un CD posterior, vam treballar millor tot aquest tema i ens van fer pagar drets d’autor a la SGAE, però ningú no ens ha dit mai res… nosaltres tampoc no els hem emprenyat mai, es ben bé que s’hi ha de ser a sobre…
I ho reblava amb una pregunta encara més sucosa que la meva:
nosaltres no som l’únic grup que fa un treball amateur… que se’n fan de tantes pedretes?
I aquesta interrogació em dóna peu a plantejarla necessitat d’una reforma integral de la propietat intel•lectual i els drets d’autor. Si més no, perquè les pedretes rebin alguna compensació que, ara com ara, se’ls queda un gruix d’intermediaris entre un servidor i el seu autor o, si ho volen, puguin gestionar la seva autoria independentment del suport en el que la música arribi a l’afició.
Tags: copyleft, copyright, drets d'autor, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, música amateur, propietat intel•lectual, remuneració, win-win
Publicat a Propietat intel·lectual | Deixa-hi un comentari
dimecres, 29/02/2012
Barcelona acull una nova edició del Mobile World Congress i, si voleu que us sigui sincer, no em desagrada l’aplec de professionals d’un sector, el de la telefonia mòbil, que té molta empenta i que forma part d’aquest núvol que tan m’agrada. I, per això, aquesta setmana, el #desdelnuvol parlarà de mòbils.
Però no pas d’aplicacions o models de negoci, sinó de quelcom que hauria de tenir un espai propi a la Fira, però que mai hi treu el cap i resta en l’anonimat d’uns quants ciutadans que aprofiten aquest esdeveniment per a parlar-ne off the congress.
Parlo del coltan, una barreja de minerals que s’utilitza per a fer més menuts els aparells electrònics i que, no cal ser gaire intel·ligent, per reconèixer que és en el cor d’aquest món que s’aplega a la nostra ciutat. De fet, la seva funció principal és la de substituir els condensadors electrolítics tradicionals per tal de guanyar capacitat elèctrica i reduir la mida dels dispositius més extravagants. Els condensadors electrolítics fabricats amb coltan permeten que els aparells més moderns siguin cada cop més petits sense perdre prestacions, ans al contrari, augmentant-les. Fins aquí, tot correcte.
Però, anem al moll de l’os i descobrim les raons que em fan pensar que, un congrés com el de Barcelona, és el lloc ideal per a prendre acords per millorar allò que s’amaga al cor mateix del sector de la mobilitat.
Tot i que el principal exportador mundial de coltan és Austràlia, la zona on hi ha més reserves d’aquest mineral és al centre de l’Àfrica, allà on el Congo, Ruanda i, en menor mesura, Uganda han establert les seves fronteres. Curiosament, el mateix territori on malden per sobreviure els últims goril·les del planeta és on, gràcies a aquest aliatge que tots portem a la butxaca, les successives guerres s’han guanyat el trist sobrenom de Tercera Guerra Mundial.
M’ensumo que, enguany, també perdrem la oportunitat d’acordar, si més no, unes bones pràctiques per acabar amb els senyors de la guerra que dominen les mines d’aquest tan preuat com cruel mineral.
Tags: Àfrica, Barcelona, coltan, comerç, glocal, glocalització, GSMA, guanyar-guanyar, mòbil, mobile, mobile world congress, móvil, MWC, MWC12, tecnologia, TIC
Publicat a Diplomàcia digital, Glocalització, Grans jugadors, models de negoci, Sectors econòmics | Deixa-hi un comentari
Fill de ciutat amb ànima de poble, aquesta dicotomia l’ha fet un individu inquiet i amb ganes de gresca. Per això, porta 10 anys enxarxat professionalment, això sí, des de la privilegiada talaia d’una empresa pública, però innovadora i creativa.