Trenta anys després

dissabte, 28/01/2017

Anton Marco | Luxemburg

Entre els milers de documents que va desclassificar i publicar l’Agència Central d’Intel·ligència nord-americana el dia de Sant Antoni d’enguany n’hi ha un amb informació força interessant sobre la sèrie d’atemptats dels anys vuitanta a Luxemburg, el cas Bommeleeër.
En un informe de 30 pàgines datat el 10 de febrer de 1986 i sota el títol “Qui són aquests paios?” manifesta molt clarament que es tractaria d’uns fets de terrorisme “casolà” i se n’exclou qualsevol connexió internacional. D’igual manera el terrorisme d’origen esquerrà es considera molt poc probable, degut al fet de que no hi ha instal·lacions dels Estats Units o de l’OTAN afectades pels explosius,  i pel fet de no veure-hi pretensions polítiques.

D’altra banda, i en to moderat, s’hi observa que la construcció i col·locació dels artefactes explosius indicarien que els autors haurien estat entrenats per l’exèrcit o la policia.

Més informació en el Wort.

El cas conegut amb el nom de Bommeleeër  fou una sèrie d’una vintena d’atacs que van afectar al Gran Ducat entre 1984 i 1986. Avui per avui encara no s’ha aclarit. La Sala Penal del Gran Ducat, després de 177 audiències, va susprrendre el judici que s’havia obert el 25 de febrer del 2013.

Sant Antoni i el Dimoni
jugaven a trenta un,
el Dimoni va fer trenta,
Sant Antoni trenta un.
Sant Antoni gloriós,
anomenat de Viana,
enviau-me un jovenet
que vengui de bona gana.

Maladament sigui pagès,
que tengui bestiar seu;
jo vos promet, Sant Antoni,
dar-vos cada any un porcell.

Sant Antoni gloriós
avui és sa vostra diada,
protegiu-me s’estimada
que jo ho faria per vos.

Oh, gloriós Sant Antoni!
Oh, gloriós Sant Marçal!
Jo em pensava menjar figues
sense tenir figueral.

Vuit cafès l’any

dissabte, 7/01/2017

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

Sóc de beure te i d’esmorzar a casa, abans de vestir-me o, fins i tot, de dutxar-me. Tanmateix, en comptades ocasions, m’agrada concedir-me un esmorzar de forquilla i ganivet en alguna cafeteria (fins i tot, si molt convé, acompanyant-lo amb un cafè).

Read the rest of this entry »

Anatomia d’un vespre

dimecres, 28/12/2016

Tot va començar… com per un mal fat. La sort em va radicalment bascular quan un bon company em va recomanar, vivament, de llegir l’última novel·la d’un afamat acadèmic de la llengua. He de dir que em va costar acabar la primera pàgina.

Read the rest of this entry »

«Ich bin ein Berliner»

dimarts , 20/12/2016

Com després dels atemptats a França, a Brussel·les o a Munich, els internautes de Luxemburg no han trigat pas a reaccionar sobre les xarxes socials, aportant el seu suport a les víctimes.

Dels béns terrenals (escripturats)

dissabte, 10/12/2016

La ville de Luxembourg est propriétaire de 21 églises situées sur son territoire. Et le restera! C’est ce qu’a fait savoir ce mercredi la bourgmestre Lydie Polfer aux représentants de plusieurs fabriques d’églises(*), avec lesquels une convention a été signée pour graver la situation dans le marbre. Cette officialisation intervient alors même que ces fabriques d’Église vont disparaître, au profit d’un «Fonds de gestion du patrimoine du culte catholique» restant à créer.

Read the rest of this entry »

Un discurs

dimecres, 23/11/2016

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Perdoneu l’autobombo: dissabte vaig recollir el Premi Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga i Trullols en una bonica i mil·limetrada cerimònia que va tenir lloc a l’IEC. L’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) distingeix amb aquest premi la tasca dels catalans que viuen a l’exterior i treballen per fer conèixer la cultura catalana en els seus països d’acollida. D’altra banda, comporta una servitud: adreçar unes paraules al públic. Em vaig preparar el discurs tan bé com vaig poder. Tanmateix, com que em poso nerviós, m’embarbusso i no sé què acabo dient, prefereixo reproduir-lo aquí. A més, així en tindran un tast els nombrosos amics i familiars que van voler assistir a l’acte però no van poder.

Read the rest of this entry »

La Dépêche

dimarts , 22/11/2016

Les indépendantistes catalans n’avaient déjà guère les faveurs de la France. Ils font désormais face au courroux du Quai d’Orsay, passablement agacé par une résolution du Parlement régional de Catalogne qui appelle à l’autodétermination de la Catalogne française. Le texte, voté le 6 octobre dernier par les députés de la majorité indépendantiste au pouvoir (Junts pel Si) et les élus de la gauche anticapitaliste (CUP) est loin d’être passé inaperçu à Paris, au point que la diplomatie française s’en est officiellement plainte auprès du gouvernement espagnol.

Read the rest of this entry »

Tot un elenc

dissabte, 19/11/2016

L'Anton... a mig camí de l'Espagne

 

Aquestes darreres setmanes la gran majoria de la premsa mundial ens ha ofert les portades més escandaloses a propòsit de la majoria de Donald Trump, l’home que va prometre deportar 12.000.000 d’indocumentats. Ara diu que no n’expulsarà pas tants com el seu predecessor. I és que de la gent que ens hem de guardar són els anònims (la majoria?) que el van votar volent, això sí, de totes totes, que fossin dotze els milions de víctimes. Pobre Trump, però quina culpa hi pot tenir el pobre home! A veure si comencem a posar en relleu els noms dels veritables i no tan anònims responsables de tanta ignomínia. Dels que llencen la pedra (o el vot) i amaguen la mà,  aplaudeixen i victoregen les més grans pallassades i se’n van a dormir tan tranquils. O com la nodrida selecció de tertulians habituals, autèntics portaveus de les majories silencioses -que només saben armar cacau al caloret d’un quadriennal míting dionisíac- i que fins i tot cobren per a enverinar-nos alquímicament els pensaments. Read the rest of this entry »

Teatre a l’engròs

dimecres, 16/11/2016

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Contaminat per la perspectiva catalana, durant anys vaig confondre el Teatre Nacional de Luxemburg, una estructura de mida mitjana (ja en vaig parlar un dia) amb el Gran Teatre de la Ciutat de Luxemburg, abans Teatre Municipal, que el triplica en mida i recursos. Diria que la confusió es va dissipar cap a finals de 2003, quan van enllestir les obres de reforma del Gran Teatre i el vaig començar a freqüentar.

Read the rest of this entry »

Signatures oposades per la llengua

dissabte, 5/11/2016

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Catalunya i Luxemburg tenen un feix de característiques comunes i, si li pregunteu a l’Anton, us en pot donar força detalls. Per ara explicaré només que comparteixen la passió amb què discuteixen sobre llengua i llengües. El debat a Catalunya ja el coneixeu i no em refereixo als diacrítics. A Luxemburg, la qüestió lingüística ha revifat aquests dies, sobretot gràcies a dues peticions contraposades presentades al Parlament del país.

Read the rest of this entry »