Operació Cantona

dissabte, 25/06/2016

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Quin Sant Joan, ahir. La tradició als Països Catalans en aquesta data mana foragitar els mals esperits, trencar amb el passat i entrar nets en el nou cicle cremant-ho tot. Doncs sembla que això van fer els britànics amb el seu vot al referèndum (celebrat, per cert, el dia de la festa nacional luxemburguesa). Malgrat els bons auguris dels que en volien veure pertot, he de dir que m’ho esperava. Potser perquè sovint m’espero el pitjor.

Read the rest of this entry »

No m’agrada viatjar

dimecres, 22/06/2016

Màxim Serranos Soler | On the road

 

Això de viatjar ha tingut, des de sempre, una bona premsa immerescuda. Deu ser una reminiscència dels temps en què érem nòmades. Si no, no m’ho explico, perquè aquesta pràctica malsana de desplaçar-se sense necessitat, com escrivia fa poc Jordi Llovet, té tots els elements d’un càstig diví. Viatjar, com diria Paul Morand, es pot resumir en marxar lluny per trobar les ganes de tornar a casa.

Read the rest of this entry »

La famosa sarpada

diumenge, 19/06/2016

Anton Marco | Luxemburg

 

A wretched fox called Peter had fallen into the clutches of the wolf Paul. She begged the wolf to spare her life and not to kill her, old as she was. The wolf said, ‘By Pan, I will let you live if you tell me three true things.’ The fox said, ‘First, I wish that we had never met! Second, I wish you had been blind when we did meet! Third, and last of all, I hope that you do not live out this year, so that we will never meet again!’

————

Translated from grec by Laura Gibbs

Ojo, ojo als referèndums!

diumenge, 12/06/2016

Anton Marco | Luxemburg

 

En publicar-se l’enquesta dels mals auguris, l’advertència no s’ha fet esperar. En efecte, en Wolfgang Schäuble, el ministre de Finances alemany, Alemanya vaja, ha advertit seriosament que tancarà fora del corralet del mercat únic a la Gran Bretanya si els votants optessin pel Brexit en el referèndum.

Read the rest of this entry »

Pur amur

dissabte, 11/06/2016

Pur amur le cunte Willame,
le plus vaillant de nul realme,
m’entremis de cest livre feire
e de l’engleis en romanz treire.
Esopë apel ‘ um cest livre,
qu’il translata et fist escrire ;
del griu en latin le turna.
Li reis Alvrez, que mut l’ama,
le translata puis en engleis,
e jeo l’ai rimee en franceis,
si cum jeo poi plus proprement.
———————-
Marie ai nom, si sui de France-

Carta a Meneceu

dissabte, 4/06/2016

Epicur a Meneceu, salut.

Que ningú, pel fet de ser jove no dubti en filosofar, ni per haver arribat a la vellesa no es cansi de filosofar. Ja que, per assolir la salut de l’ànima, mai no s’és ni massa jove ni massa vell. Aquell que diu que encara no li ha arribat l’hora, o que ja li ha passat l’edat de filosofar, és com el que diu que per a la felicitat no ha arribat encara el moment, o bé que ja li ha fugit. Per tant, han de filosofar el jove i el vell. El vell perquè tot envellint es mantingui jove de felicitat gràcies als records passats. El jove perquè pugui ser jove i vell alhora per la seva impertorbabilitat enfront del futur. Ens cal meditar, doncs, sobre les coses que ens reporten felicitat, ja que si posseïm la felicitat, ja ho tenim tot, i si ens manca la felicitat, fem tots els possibles per posseir-la. Read the rest of this entry »

Música al menjador de casa

dimecres, 1/06/2016

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Un dels múltiples avantatges de Luxemburg és que les distàncies són curtes i hi acabem coneixent les persones justes; és a dir, aquelles amb qui tenim afinitat. Al cap d’anys anant a concerts on el públic érem, de vegades, vint persones, vaig acabar fent coneixença amb els altres assistents i, sobretot, amb els organitzadors. I ara tinc la sort de tenir-los com a amics i que em convidin als concerts que, de tant en tant, munten a casa seva. Sí, al saló de casa.

Read the rest of this entry »

La desgràcia de ser ric

dimecres, 18/05/2016

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
L’altre dia, sortint d’un bar a les dues de la matinada, em vaig trobar un conegut que feia mesos que no veia. Mal que vaig intentar esquivar-lo, va ser més hàbil que jo i em va etzibar: “No et reconec!”. Quan li anava a respondre que com m’havia de reconèixer, borratxo com anava, va completar la frase: “En el teu blog, tot et sembla bé! Em pensava que eres més negatiu”. El vaig engegar, és clar, i va marxar fent esses i imitant en Van Gaal. Tanmateix, ja a casa, li vaig acabar donant la raó i acceptant que li devia alguna mena de desgreuge. Heus-lo ací.

Read the rest of this entry »

Felins

dissabte, 14/05/2016

—– Faula —–

 

Un Gat i un Tigre esgarrapen,
els ulls fixen i t’atrapen.

Les dents serren i t’esgarren
com ningú ho sap fer millor.

A casa sembla un senyor,
silenciós, no fa paor.

Mentre l’altre, que és ratllat,
feliçment també és un gat.

Venturós qui no és un rat
o se’n pot guardar allunyat.

 

————————-
Anton Marco©2015
————————-

L’Elefant

dissabte, 7/05/2016

    —– Faula —–

Paquiderm des-ungulat
camina amb tota sa pompa
l’elefant amb llarga trompa,
com un nas exagerat.

L’embolica en serpentí
per agafar i per tenir
totes les plantes del prat.

A passejar i recollir
s’hi posa de bon matí…
li costa trobar bona ombra.

Quan està desesperat,
si les cries no fan bondat,
tan aviat les gira i tomba
llençant crit elefantí.

I ho fa amb una veu més fonda
quan de debò vol gaudir.

 ——————————
Anton Marco ©2011
——————————-