Dialèctica

diumenge, 16/07/2017

Segons el sociòleg Bauman vivim en un món de certeses líquides, volàtils, ambigües i contradictòries, compostes de fets alternatius, sense valors sòlids. Pot ser que aquesta incertesa bàsica tingui la seva explicació en la física moderna. Qualsevol paraula parlada o escrita es materialitza sia en ones sonores, bé en pulsions dels dits sobre un paper o en un teclat. En qualsevol d’aquests casos la paraula es converteix en matèria i per tant està composta per partícules subatòmiques regides per un principi de la física quàntica, segons el qual una cosa pot estar en dos llocs diferents alhora, caure cap amunt o pujar cap avall. Si això és així les partícules d’una paraula que transporten una veritat contenen les seves pròpies antipartícules, que poden transportar també una mentida o aqueixa manipulació emotiva que avui en diem postveritat. Es tracta de realitats contràries, ambdues vàlides i equivalents, que coexisteixen i adquireixen una significació o una altra segons el lloc en què s’observin. Si s’aplica aquesta llei quàntica al llenguatge, s’entra en un univers filosòfic molt més inconsistent, volàtil, incert i ambigu que el món líquid de Bauman. Una paraula i la seva contrària tenen el mateix fonament i tota la filosofia, des d’Aristòtil fins a Wittgenstein, es queda sense el suport ètic que regeix la nostra vida. La veritat i la postveritat, la bondat i la maldat són equivalents en diferents i canviants estats. Solament el llenguatge, per si mateix, amb els seus termes contradictoris, té valor. Probablement això ha passat durant els 200.000 anys d’història de l’Homo sapiens, però ara que el pensament s’ha convertit en un ens líquid i la nova física ens governa de forma inexorable és quan els mentiders i propagadors de falòrnies s’igualen als àngels de l’ètica i de la veritat reconegudes.

————————

MANUEL VICENT
El País, 16 Jul 2017

L’Esquella dalt la torratxa

dimecres, 12/07/2017

Anton Marco | Luxemburg

 

Per tractar un tema latent
-lliurar-se per fi dels gats-
tocaren a sometent
els ratolins federats.

Discutiren llargament
entr’amos i rellogats
de la infàmia i desgavell
on es veien abocats.

Embenat o cabestrell?,
maldaven els delegats.

Per fi va quedar patent:
penjar-li un bon cascavell
per a anar més avisats.

Decidits i aferrissats,
així va parlar el més vell
de tots els espavilats:

– Seràs tu o bé serà ell
qui es pugui arrimar al clatell
i acabar‘ls hostilitats?

Luxemburg per barris

dissabte, 1/07/2017

Preus per m2 de l’habitatge a la ciutat de Luxemburg segons els barris

Barri Apartament Casa
 BEGGEN                6 370 €                5 337 €
 BELAIR                7 869 €                7 618 €
 BONNEVOIE                5 872 €                5 436 €
 CENTRE VILLE                7 321 €                6 476 €
 CENTS                7 697 €                6 284 €
 CESSANGE                6 521 €                5 896 €
 DOMMELDANGE                6 012 €                5 854 €
 EICH                6 387 €                6 114 €
 GARE                6 967 €                5 618 €
 GASPERICH                6 529 €                5 703 €
 GRUND                7 426 €                8 609 €
 HAMM                5 536 €                5 185 €
 HOLLERICH                6 951 €                4 441 €
 KIRCHBERG                8 117 €                7 694 €
 KOHLENBERG                9 057 €                6 576 €
 LIMPERTSBERG                8 619 €                7 666 €
 MERL                7 883 €                6 786 €
 MUHLENBACH                6 477 €                6 993 €
 NEUDORF                6 455 €                5 270 €
 PULVERMUEHLE                5 909 €                4 839 €
 ROLLINGERGRUND                6 850 €                6 161 €
 VERLORENKOST                5 485 €                5 560 €
 WEIMERSHOF                9 099 €                8 780 €
 WEIMERSKIRCH                6 455 €                4 731 €

Una plaça de pàrquing subterrània en el centre de la ciutat es negocia als voltants dels 100.000 €.

Aviat s’arribarà a la xifra de 600.000 persones residents a Luxemburg, de manera que la qüestió dels allotjaments és cada cop més imperiosa.

Avis a navegants: Si us decidiu a comprar, vigileu bé que l’habitatge no estigui situat just a sota del corredor aeri de l’aeroport. Els habitants dels barris de Cents i els de Hamm es queixen que els tremolen els murs de casa cada cop que emprèn el vol un jumbo. Els del barri de Kohlenberg de Luxemburg-Cessange, p. ex., es lamenten igualment des de fa temps del fet d’haver pagat preus exorbitants i a sobre haver de suportar el soroll dels avions cargo,  a més a més del soroll ambient de les autopistes.

______________________________________________________________________

 

Font: atHome Magazine, avril 2017.

Els preus dels apartaments granducals

dimecres, 28/06/2017

Apartaments de segona mà Apartements en construcció
Municipi

_______

Preu del m² Forquilla de preus/m² Preu del m² Forquilla de preus/m²
Beckerich 3.370 2.583 – 4.342 * *
Bertrange 6.310 4.286 – 8.646 7.137 5.608 – 8.391
Bettembourg 4.622 3.565 – 6.151 5.278 4.821 – 6.274
Betzdorf 4.358 2.465 – 5.431 * *
Bissen 4.174 3.261 – 5.973 4.351 3.365 – 4.897
Clervaux 3.616 2.405 – 4.881 3.783 3.357 – 4.365
Colmar-Berg 4.131 3.360 – 5.072 * *
Contern 5.084 3.765 – 6.200 * *
Diekirch 4.016 2.247 – 5.874 5.307 4.013 – 6.193
Differdange 3.999 2.853 – 5.408 4.511 3.550 – 5.427
Dippach 4.394 2.363 – 6.360 5.104 4.605 – 6.291
Dudelange 4.312 3.114 – 5.355 5.250 4.399 – 6.085
Echternach 4.191 2.451 – 5.585 5.027 4.298 – 5.620
Esch-sur-Alzette 4.069 2.735 – 5.321 5.668 4.540 – 6.938
Esch-sur-Sûre * * 3.874 3.450 – 4.068
Ettelbruck 3.898 2.733 – 5.548 5.422 4.773 – 6.137
Frisange 4.582 3.057 – 6.000 * *
Grevenmacher 3.981 2.875 – 5.214 * *
Hesperange 5.591 3.860 – 7.226 7.181 6.405 – 8.942
Hobscheid 4.055 2.733 – 5.748 4.844 4.391 – 5.568
Junglinster 5.080 4.306 – 5.746 5.774 5.143 – 6.874
Käerjeng 4.240 2.807 – 5.685 * *
Kayl 4.528 3.152 – 5.941 4.893 3.859 – 5.913
Kehlen 4.713 3.644 – 6.320 5.441 4.930 – 6.125
Kopstal 6.053 3.156 – 8.062 * *
Leudelange 5.440 4.194 – 6.719 * *
Lintgen 4.727 3.399 – 6.275 5.281 4.891 – 6.088
Lorentzweiler * * 5.633 4.427 – 7.345
Luxembourg-Ville 6.638 4.389 – 9.545 7.587 5.965 – 9.666
Mamer 5.196 3.068 – 6.407 5.949 5.101 – 7.011
Mersch 4.628 3.219 – 5.898 4.984 3.586 – 6.043
Mertert 4.101 2.743 – 5.158 * *
Mondercange 4.531 3.636 – 5.978 * *
Mondorf-les-Bains 4.476 3.036 – 6.163 5.719 5.299 – 6.521
Pétange 3.830 2.607 – 4.897 4.382 3.527 – 5.488
Reckange-sur-Mess 4.455 2.593 – 5.267 * *
Remich 4.319 2.703 – 5.830 * *
Roeser 4.893 3.539 – 6.015 * *
Rumelange 4.013 2.854 – 4.971 * *
Sandweiller 5.572 3.842 – 7.223 * *
Sanem 4.120 2.805 – 5.348 5.155 4.621 – 5.713
Schengen 3.984 2.873 – 5.217 * *
Schifflange 4.313 2.751 – 5.967 5.136 4.082 – 5.954
Schuttrange 4.876 2.435 – 6.078 * *
Stadtbredimus 4.291 3.456 – 5.359 * *
Steinfort 4.343 2.877 – 5.994 * *
Steinsel 5.279 3.381 – 7.342 * *
Strassen 6.417 4.462 – 7.961 7.690 6.698 – 8.804
Valée de l’Ernz 3.523 2.128 – 4.884 * *
Walferdange 5.249 4.123 – 6.858 * *
Weiswampach * * 4.037 3.532 – 4.646
Wiltz 3.144 1.854 – 4.477 4.171 3.778 – 4.718
Wormeldange 3.733 2.602 – 5.094 * *

El quadre representa els preus de venda mitjos per m² de superfície útil pel període de l’1 de gener al 31 de desembre de 2016 expressats en €.

Font: Observatoire de l’Habitat du Ministère du Logement.

Yourcenar farà les maletes

dissabte, 27/05/2017

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

És notícia de fa setmanes tot i que no es materialitzarà fins a l’agost: tanca la llibreria Alinéa (5, rue Beaumont; al centre de la Ciutat de Luxemburg). Els amics dels llibres (potser hauria d’escriure #llibrèfils i encara esgarraparia alguna subvenció) que viuen a Catalunya segur que se solidaritzen i saben com vivim aquest penós esdeveniment a Luxemburg. Si més no, tot sovint llegeixo als diaris que tanca una o altra llibreria històrica catalana. L’anunci va seguit, de manera gairebé automàtica, per una legió de ploraners desesperats… que penses “si tots aquests compressin encara que fos un llibre de tant en tant potser no caldria tancar-la”.

Ara ha passat exactament el mateix a Luxemburg.

Read the rest of this entry »

Paral·lelismes

dimarts , 23/05/2017

Realitats virtuals que es reflecteixen banalment i regularment en els mitjans de comunicació i que… ens haurien de fer meditar… una mica més.

Au Luxembourg, «les retraites sont garanties jusqu’en 2040» a assuré ce vendredi Romain Schneider, ministre de la Sécurité sociale en s’appuyant sur les nouveaux chiffres publiés par l’Inspection générale de la sécurité sociale […] Pour l’heure, pas d’inquiétude. Le bilan de la situation financière du régime général d’assurance pension luxembourgeois laisse rêveur plus d’un pays européen. Les cotisations retraite sont supérieures aux retraites versées et la Caisse de retraite dispose d’une réserve de 16,54 milliards d’euros.

Publié au www.wort.lu/fr, le vendredi 2 décembre 2016

El Fondo de Reserva de la Seguridad Social ya tiene fecha de defunción: diciembre de 2017. Para entonces, y según los cálculos del propio Gobierno, el déficit acumulado habrá dejado casi vacía la hucha de las pensiones y, por lo tanto, hará imposible el abono de la paga extra de Navidad. Así se extrae del Plan Presupuestario 2017 que el pasado sábado envió el Ejecutivo a Bruselas.

Publicado en www.elmundo.es, el 18/10/2016

 Malgrat tanta tranquil·litat i repòs folgat, aquesta mateixa setmana “la Commission européenne a pressé le Luxembourg – une nouvelle fois – de réformer son système de pensions. Le Luxembourg étant le seul pays européen à ne pas avoir touché à son âge légal de départ à la retraite“.

 

Xerrics i xipolleigs

dissabte, 22/04/2017

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

Avui us parlaré d’una institució luxemburguesa. Es tracta d’un hospital o, per fer servir el prefix de moda, d’un post-hospital. El prefix li escau més que a la veritat, perquè s’hi arriba normalment després d’haver passat per un hospital convencional. El nom oficial és Centre National de Rééducation Fonctionnelle et de Réadaptation, mal que tothom el coneix com Rehazenter. Es tracta doncs d’un centre especialitzat en la reeducació i la rehabilitació de pacients que necessiten, pel motiu que sigui, un treball físic específic.

Read the rest of this entry »

Exempcions luxemburgueses

dimecres, 19/04/2017

Gaël Padiou | Luxemburg

À la base, c’est un photographe amateur comme peut l’être un touriste qui prend quelques clichés de La Coque et des passants. Quelques instants plus tard, un agent de sécurité du centre sportif vient gentiment lui faire comprendre qu’il est interdit de prendre des photos des lieux.

Read the rest of this entry »

Rèpliques replicadores

diumenge, 9/04/2017

Una meditació

… Demà tenim al davant l’inici d’aquesta setmana que veurà l’entrada de Jesús a Jerusalem, muntat en una somera, victorejat amb rams d’olivera i de llorer i amb fulles de palmera pels mateixos que no tardaran a crucificar-lo. Aquesta setmana que veurà el sopar pasqual de Jesús i els seus deixebles, el dijous, que veurà la traïció de Judes, que veurà com els deixebles s’adormen a l’Hort de les Oliveres, perquè l’esperit és a punt però la carn és feble. Aquesta setmana que Jesús serà lliurat, serà jutjat, serà flagel·lat, assotat i escopit i condemnat a morir clavat en una creu. Això serà divendres, anomenat Divendres Sant. Jesús serà crucificat entre dos lladres. La nit abans, Pere, el primer dels deixebles, negarà el seu mestre tres vegades i després plorarà amargament…  … Tot això passarà en aquesta Setmana Santa en què els esquiadors baixaran per la neu que encara queda i els àvids de sol es despullaran a les platges enfredorides, encara amb un peu a l’hivern… … a l’Empordanet, les carreteres que van d’un poble a l’altre són un formiguer de cotxes i als restaurants cal reservar taula. Tots els barcelonins que hi tenen cases les obren, les airegen, perquè ve el bon temps i ja comença la temporada. I van a la Bisbal, a can Sans a comprar brunyols i bisbalencs i a can Massot a comprar russos. És el ritual de la Setmana Santa laica. Però els llorers són florits, a punt per a la benedicció de demà. A les parròquies és festa grossa. Als pobles suposo que els nens encara es muden, com fèiem nosaltres, per anar a beneir el ram. Als mercats encara es veuen palmes i palmons. La Setmana Santa, a part de la celebració litúrgica, de la narració evangèlica, del relat, que diuen ara, que tothom relata i ningú no diu res, havia generat unes peculiars tradicions populars. A això que ara en diuen les comarques gironines, el dia de Rams era el dia del tortell. Els fillols felicitaven els padrins i aquests els regalaven un tortell. Un tortell de massapà. A mi encara l’olor del tortell se’m barreja amb l’olor del llorer florit i dels palmons ensofrats: això és Diumenge de Rams. Amb aquesta olor començava la Setmana Santa. Ara, per al comú dels joves, les olors tradicionals s’han esvaït. ¿Com s’ho faran sense aquests senyals sensibles lligats a una narració, a una creença, a uns costums i, per què no, a la construcció d’aquesta cosa, creativament tan fèrtil, com és el sentiment de culpa? L’olor del Divendres Sant era l’olor dels brunyols, olor de farina i matafaluga i olis ensucrats, i l’olor del platillo de bacallà, pèsols, escarxofes i ou dur. I al vespre, olor de cera de la processó, barrejada amb l’olor àcida dels excrements dels cavalls i l’olor embafadora dels violers que guarnien els passos. I el Diumenge de Pasqua feia olor de xai rostit i de la xocolata de la mona. Perquè la mona era cosa del dia de Pasqua i no pas de l’endemà com últimament tothom repeteix. La festa és Pasqua. Dilluns de Pasqua només són les escorrialles.

NARCIS COMADIRA, 7/04/201

República

Este año la República caerá en Viernes Santo. Será un 14 de abril coronado de espinas, azotado por los sayones, paseado entre vírgenes llorosas con el corazón traspasado por siete puñales bajo el sonido de tambores y trompetas de una cohorte de centuriones, guardias civiles y legionarios que llevarán el mosquetón a la funerala. En mitad de la noche alguien lanzará desde un balcón una saeta hacia cualquier Cristo muy llagado que esté doblando la esquina en una peana con muchos faroles y aunque el color morado de algunos hábitos y capirotes de nazarenos será similar al de la bandera republicana, más allá del olor a cera y sebo de los hachones de las tétricas procesiones de Semana Santa seguirán floreciendo las acacias, germinará el trigo, habrá espliego en las montañas y el deshielo creará arroyos entre las breñas soleadas mientras el mar honrará los primeros cuerpos desnudos en las playas del Mediterráneo. La República morirá el Vienes Santo pero muchos esperarán que resucite también al tercer día como lo hacen muchas veces los mejores sueños. Son ya escasos los españoles que vivieron aquella convulsa etapa de nuestra historia. Unos la recuerdan como la puerta que abrió todas las pasiones causantes de la Guerra Civil; para otros será siempre como aquel amor que pudo ser y no fue, el principio de la regeneración, la semilla de la justicia y libertad que no pudo fructificar porque fue aplastada de antemano. De hecho la división de España en dos bandos irreconciliables está instalada todavía en la actitud de amor u odio que se tiene frente a la república. Pero hoy ser republicano consiste, no tanto en luchar por ese régimen, como en elevarlo a una categoría de reserva natural que sirva para purificar la vida pública. Todo consiste en elegir el morado del espliego frente al de los nazarenos encapuchados.

MANUEL VICENT, 09/04/2017

 

C’est reparti !

dimarts , 4/04/2017

Publié par ladepeche.fr le 04/04/2017 à 07:08.

Le premier train direct Toulouse-Barcelone à grande vitesse de la saison est parti hier matin de Matabiau à 8 h 03.

Joindre Barcelone en 3 h 12 c’est à nouveau possible depuis hier et jusqu’en septembre. À partir de 35 € l’aller. Une liaison surtout touristique, à fort potentiel, selon la Renfe-SNCF et So Toulouse(1). Si la LGV patine entre Bordeaux et Toulouse, les trains de la «Renfe-SNCF en coopération» roulent, eux, à grande vitesse, côté catalan. Depuis hier matin, la saison du Toulouse-Barcelone direct à grande vitesse a repris.

—————————————————————————————-

(1) So Toulouse est la nouvelle marque de rayonnement touristique de Toulouse.