Un discurs

dimecres, 23/11/2016

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Perdoneu l’autobombo: dissabte vaig recollir el Premi Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga i Trullols en una bonica i mil·limetrada cerimònia que va tenir lloc a l’IEC. L’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) distingeix amb aquest premi la tasca dels catalans que viuen a l’exterior i treballen per fer conèixer la cultura catalana en els seus països d’acollida. D’altra banda, comporta una servitud: adreçar unes paraules al públic. Em vaig preparar el discurs tan bé com vaig poder. Tanmateix, com que em poso nerviós, m’embarbusso i no sé què acabo dient, prefereixo reproduir-lo aquí. A més, així en tindran un tast els nombrosos amics i familiars que van voler assistir a l’acte però no van poder.

Read the rest of this entry »

La Dépêche

dimarts , 22/11/2016

Les indépendantistes catalans n’avaient déjà guère les faveurs de la France. Ils font désormais face au courroux du Quai d’Orsay, passablement agacé par une résolution du Parlement régional de Catalogne qui appelle à l’autodétermination de la Catalogne française. Le texte, voté le 6 octobre dernier par les députés de la majorité indépendantiste au pouvoir (Junts pel Si) et les élus de la gauche anticapitaliste (CUP) est loin d’être passé inaperçu à Paris, au point que la diplomatie française s’en est officiellement plainte auprès du gouvernement espagnol.

Read the rest of this entry »

Tot un elenc

dissabte, 19/11/2016

L'Anton... a mig camí de l'Espagne

 

Aquestes darreres setmanes la gran majoria de la premsa mundial ens ha ofert les portades més escandaloses a propòsit de la majoria de Donald Trump, l’home que va prometre deportar 12.000.000 d’indocumentats. Ara diu que no n’expulsarà pas tants com el seu predecessor. I és que de la gent que ens hem de guardar són els anònims (la majoria?) que el van votar volent, això sí, de totes totes, que fossin dotze els milions de víctimes. Pobre Trump, però quina culpa hi pot tenir el pobre home! A veure si comencem a posar en relleu els noms dels veritables i no tan anònims responsables de tanta ignomínia. Dels que llencen la pedra (o el vot) i amaguen la mà,  aplaudeixen i victoregen les més grans pallassades i se’n van a dormir tan tranquils. O com la nodrida selecció de tertulians habituals, autèntics portaveus de les majories silencioses -que només saben armar cacau al caloret d’un quadriennal míting dionisíac- i que fins i tot cobren per a enverinar-nos alquímicament els pensaments. Read the rest of this entry »

Teatre a l’engròs

dimecres, 16/11/2016

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Contaminat per la perspectiva catalana, durant anys vaig confondre el Teatre Nacional de Luxemburg, una estructura de mida mitjana (ja en vaig parlar un dia) amb el Gran Teatre de la Ciutat de Luxemburg, abans Teatre Municipal, que el triplica en mida i recursos. Diria que la confusió es va dissipar cap a finals de 2003, quan van enllestir les obres de reforma del Gran Teatre i el vaig començar a freqüentar.

Read the rest of this entry »

Signatures oposades per la llengua

dissabte, 5/11/2016

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Catalunya i Luxemburg tenen un feix de característiques comunes i, si li pregunteu a l’Anton, us en pot donar força detalls. Per ara explicaré només que comparteixen la passió amb què discuteixen sobre llengua i llengües. El debat a Catalunya ja el coneixeu i no em refereixo als diacrítics. A Luxemburg, la qüestió lingüística ha revifat aquests dies, sobretot gràcies a dues peticions contraposades presentades al Parlament del país.

Read the rest of this entry »

Bon punt

dissabte, 22/10/2016

Anton Marco | Cambrils

 

A vora de casa hi tenim un camp d’olivers. Vells, i si bé em puc atrevir a dir que encara no deuen ser del tot centenaris, sens dubte que són una curiosa relíquia. Em llevo al matí i allí estan: serens, esvelts, perennes, plantats en quadrícula. Un dia els vaig comptar i me’n van sortir setanta-nou, prop de la platja i rere uns quants blocs d’apartaments, van estar uns quants anys descuidats de l’amo del tros… fins que l’home es va jubilar i, ara deu fer vuit o deu anys, se’n va tornar a ocupar. Read the rest of this entry »

Recompte luxemburguès (#onsónlesdones)

dimecres, 19/10/2016

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Ho confesso: una de les meves principals fonts d’informació, sobretot pel que fa a Catalunya, és Twitter. Mitjançant aquest canal vaig descobrir el col·lectiu “On són les dones?”, que denuncia l’escassa presència de les dones als mitjans de comunicació catalans. Les integrants del grup, pendents diàriament de tertúlies de ràdios i televisions i de les seccions d’opinió dels diaris, compten quants homes i dones hi són presents i fan públic el recompte per tal de fer evident el que és flagrant. Al cap d’un temps, la pregunta va sorgir de manera natural: com deu ser la situació a Luxemburg? Podria ser que la resposta a la pregunta “On són les dones?” fos “A Luxemburg”?

Read the rest of this entry »

Qüestió d’imatge

dimarts , 11/10/2016

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

Ja no recordava que havia participat a una marató de creació per idear una nova imatge del país on visc fins fa quinze dies quan, tornant de vacances, em vaig trobar una invitació a la presentació de la nova “signatura” de Luxemburg. L’esdeveniment va tenir lloc ahir al vespre, a les Rotondes, dos edificis vuitcentistes que havien estat locals tècnics del ferrocarril i avui són un espai cultural multiusos.

Read the rest of this entry »

Profecies

dissabte, 10/09/2016

Moltes coses van deixar
les antigues profecies.
Van dir que el passar dels dies
seria com Déu voldrà.

Fang hi hauria si plovia
i que en tot cas ja es veuria
si mai ningú correria
sense els colzes bellugar. Read the rest of this entry »

Ad rivum eundem Lupus et Agnus venerant siti

dimecres, 24/08/2016

LE LOUP ET L’AGNEAU

La raison du plus fort est toujours la meilleure :
Nous l’allons montrer tout à l’heure.
Un Agneau se désaltérait
Dans le courant d’une onde pure.
Un Loup survient à jeun, qui cherchait aventure,
Et que la faim en ces lieux attirait.
Qui te rend si hardi de troubler mon breuvage ?
Dit cet animal plein de rage :
Tu seras châtié de ta témérité.
Sire, répond l’Agneau, que Votre Majesté
Ne se mette pas en colère ;
Mais plutôt qu’elle considère
Que je me vas désaltérant
Dans le courant,
Plus de vingt pas au-dessous d’Elle ;
Et que par conséquent, en aucune façon,
Je ne puis troubler sa boisson.
Tu la troubles, reprit cette bête cruelle,
Et je sais que de moi tu médis l’an passé.
Comment l’aurais-je fait si je n’étais pas né ?
Reprit l’Agneau ; je tette encor ma mère
Si ce n’est toi, c’est donc ton frère.
Je n’en ai point. C’est donc quelqu’un des tiens :
Car vous ne m’épargnez guère,
Vous, vos Bergers et vos Chiens.
On me l’a dit : il faut que je me venge.”
Là-dessus, au fond des forêts
Le loup l’emporte et puis le mange,
Sans autre forme de procès.

Jean de la Fontaine

EL LLOP I L’ANYELL

La raó del més fort és sempre la més bona.
Us contaré una faula que ho abona.
Un anyell mitigava la seva jove set
en el corrent d’una aigua pura.
Sorgí un llop famolenc en busca d’aventura,
que la gana atreia per l’indret:
«—¿Com has gosat torbar l’hora en què el Llop s’abeura?—,
va dir encès d’ira el Llop—:
És el meu deure de castigar semblant temeritat».
«—Senyor—, respon l’anyell—, que Vostra Majestat
el seu furor temperi,
i concideri
que jo em desalterava simplement
en el corrent,
més de vint passos a distància,
i que, des del meu lloc,
no puc torbar el seu beure molt ni poc»,
«—Estorbes— va fer el Llop amb cruel arrogànicia,
vas dir mal de mi, em consta, l’any passat.»
«—¿I com, si no era nat?—,
va contestar l’anyell—, si mamo encara».
«—Doncs si no tu, el teu germà gran».
«—No en tinc pas cap…» —«O algú de molt semblant
que a criticar-me no es repara,
Ni tu, ni els teus pastors, ni els gossos del teu clan.
I, el Llop, de qui en diu mal, s’en venja»,
Això dit, se l’endu camps a través,
al fons del bosc, i allà se’l menja,
sense altra forma de procés.

Xavier Benguerel