La desgràcia de ser ric

dimecres, 18/05/2016

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
L’altre dia, sortint d’un bar a les dues de la matinada, em vaig trobar un conegut que feia mesos que no veia. Mal que vaig intentar esquivar-lo, va ser més hàbil que jo i em va etzibar: “No et reconec!”. Quan li anava a respondre que com m’havia de reconèixer, borratxo com anava, va completar la frase: “En el teu blog, tot et sembla bé! Em pensava que eres més negatiu”. El vaig engegar, és clar, i va marxar fent esses i imitant en Van Gaal. Tanmateix, ja a casa, li vaig acabar donant la raó i acceptant que li devia alguna mena de desgreuge. Heus-lo ací.

Read the rest of this entry »

Felins

dissabte, 14/05/2016

—– Faula —–

 

Un Gat i un Tigre esgarrapen,
els ulls fixen i t’atrapen.

Les dents serren i t’esgarren
com ningú ho sap fer millor.

A casa sembla un senyor,
silenciós, no fa paor.

Mentre l’altre, que és ratllat,
feliçment també és un gat.

Venturós qui no és un rat
o se’n pot guardar allunyat.

 

————————-
Anton Marco©2015
————————-

L’Elefant

dissabte, 7/05/2016

    —– Faula —–

Paquiderm des-ungulat
camina amb tota sa pompa
l’elefant amb llarga trompa,
com un nas exagerat.

L’embolica en serpentí
per agafar i per tenir
totes les plantes del prat.

A passejar i recollir
s’hi posa de bon matí…
li costa trobar bona ombra.

Quan està desesperat,
si les cries no fan bondat,
tan aviat les gira i tomba
llençant crit elefantí.

I ho fa amb una veu més fonda
quan de debò vol gaudir.

 ——————————
Anton Marco ©2011
——————————-

Interrogants

dimecres, 27/04/2016

Anton Marco | Des del Teatre

 

En Flotats torna. El fundador del Teatre Nacional de Catalunya ha tornat a Tarragona com un cavaller de trista figura. I amb sa fina tristesa ens interroga a tots representant el/la ‘Ser-ho o no’ de Jean-Claude Grumberg.
Gran obra és aquella que arriba a fer pensar l’espectador. I doble mèrit és el seu a l’aconseguir-ho amb una peça pensada i escrita per a un públic franco-francès. Read the rest of this entry »

Lo gaiter

dimarts , 26/04/2016

«Si et donàs la sua corona
un rei, i el ceptre de plata
i son mantell d’escarlata
i son tron enjoiellat,
¿per a ser rei deixaries
tes balades amoroses
ni tes muntanyes frondoses
ni ton joiós Llobregat?

Si et prometés un rei moro
perles riques i galanes
i son bordell de sultanes
i son palau encantat,
¿daries, Gaiter, ta dolça
cabanya que el vent oreja,
ton llit d’herbes que espurneja,
lo cabalós Llobregat?

Si et regalàs, Gaiter, un màgic
sos castells de núvols blaus
i sos follets i palaus
d’estrelletes esmaltat,
¿oblidaries per ells
les neus, les boires, los rius,
les fresques nits dels estius,
les nines del Llobregat?»

«No, nineta; pus me valen
ma gaita de drap vermell
i mon capot, que el mantell
d’un rei, de perles brodat;
pus més que els palaus moruns
val ma cabanya enramada
ab les flors que ma estimada
roba el matí al Llobregat.

I més que los castells màgics
de núvols blaus Montseny val,
ab ses roques de coral
i ab son front altiu nevat
i les fredes nits d’hivern
en què ens sorprén lo nou jorn
referint del foc entorn
rondalles del Llobregat.

Pus, per més que li donàs
un rei son ceptre de plata
i son mantell d’escarlata
i son tron enjoiellat,
fins de ser rei deixaria
per ses trobes amoroses
i ses muntanyes frondoses
lo Gaiter del Llobregat.»
——————————————-

“Lo Gaiter del Llobregat” publicat al Diari de Barcelona el 1839.

Kleng Infraronda op d’Stadt

dissabte, 23/04/2016

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Aquesta entrada s’inspira en un article de Tina Vallès inspirat, al seu torn, en Georges Perec.

Read the rest of this entry »

L’Aranya

dimecres, 20/04/2016

—– Faula —–

No té pas grans dimensions
ni precisa de cabanya.

Avança entre els seus palpons,
tot sola ella s’afanya.

Tanta presa i tanta manya
per a arribar fins al fons
com qui juga a la cucanya.

Ordint trames i cordons
les vuit potes de l’Aranya
trafiquen tots els racons.

Sempre algú va i s’hi enganya,
o bé cau a redolons
al bell mig de la maganya.

 

————————-
Anton Marco©2015
————————-

Coses que només et poden passar a un lloc com Luxemburg

dimecres, 13/04/2016

Blanca Ortiz | Luxemburg

 
Coses que només et poden passar a un lloc com Luxemburg:

  • estar a punt de xocar amb un Ferrari Testarossa a l’embús de tràfic vespertí
  • barrejar tres o quatre idiomes en una mateixa frase i que tothom ho trobi d’allò més normal. I a sobre que t’entenguin

Read the rest of this entry »

J’aime Luxembourg

dissabte, 9/04/2016

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
M’agrada Luxemburg, sí, malgrat que és un país petit i lleig on fa fred i plou… I encara em queden acusacions per refutar en aquesta meva apologia en dos actes. De les que esmentava la setmana passada només queden l’avorriment i el paradís. Fiscal, evidentment.

Read the rest of this entry »

I ♥ Luxembourg

dissabte, 2/04/2016

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

En les darreres setmanes, he tornat a sentir les acusacions habituals que ha de patir Luxemburg. Tant les he hagudes d’escoltar que no puc evitar mirar de rebatre-les, per més mandra que em faci tornar-m’hi a posar. Si seguiu de fa temps aquestes planes, la qüestió no us semblarà cap novetat; si no, potser hi trobareu algun interès. Espero, doncs, que per una vegada em perdoneu que em comporti com una companyia telefònica o un banc qualsevols i tracti millor els clients recents que els de tota la vida.

Criticar Luxemburg és fàcil i tothom s’hi apunta, luxemburguesos i estrangers residents. Tanmateix, les crítiques s’acaben ràpid: és petit, és lleig, hi fa mal temps, és avorrit i és un paradís fiscal. Contestaré un per un i en ordre aquests càrrecs injustificats.

Read the rest of this entry »