Yourcenar farà les maletes

dissabte, 27/05/2017

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

És notícia de fa setmanes tot i que no es materialitzarà fins a l’agost: tanca la llibreria Alinéa (5, rue Beaumont; al centre de la Ciutat de Luxemburg). Els amics dels llibres (potser hauria d’escriure #llibrèfils i encara esgarraparia alguna subvenció) que viuen a Catalunya segur que se solidaritzen i saben com vivim aquest penós esdeveniment a Luxemburg. Si més no, tot sovint llegeixo als diaris que tanca una o altra llibreria històrica catalana. L’anunci va seguit, de manera gairebé automàtica, per una legió de ploraners desesperats… que penses “si tots aquests compressin encara que fos un llibre de tant en tant potser no caldria tancar-la”.

Ara ha passat exactament el mateix a Luxemburg.

Read the rest of this entry »

Paral·lelismes

dimarts , 23/05/2017

Realitats virtuals que es reflecteixen banalment i regularment en els mitjans de comunicació i que… ens haurien de fer meditar… una mica més.

Au Luxembourg, «les retraites sont garanties jusqu’en 2040» a assuré ce vendredi Romain Schneider, ministre de la Sécurité sociale en s’appuyant sur les nouveaux chiffres publiés par l’Inspection générale de la sécurité sociale […] Pour l’heure, pas d’inquiétude. Le bilan de la situation financière du régime général d’assurance pension luxembourgeois laisse rêveur plus d’un pays européen. Les cotisations retraite sont supérieures aux retraites versées et la Caisse de retraite dispose d’une réserve de 16,54 milliards d’euros.

Publié au www.wort.lu/fr, le vendredi 2 décembre 2016

El Fondo de Reserva de la Seguridad Social ya tiene fecha de defunción: diciembre de 2017. Para entonces, y según los cálculos del propio Gobierno, el déficit acumulado habrá dejado casi vacía la hucha de las pensiones y, por lo tanto, hará imposible el abono de la paga extra de Navidad. Así se extrae del Plan Presupuestario 2017 que el pasado sábado envió el Ejecutivo a Bruselas.

Publicado en www.elmundo.es, el 18/10/2016

 Malgrat tanta tranquil·litat i repòs folgat, aquesta mateixa setmana “la Commission européenne a pressé le Luxembourg – une nouvelle fois – de réformer son système de pensions. Le Luxembourg étant le seul pays européen à ne pas avoir touché à son âge légal de départ à la retraite“.

 

Xerrics i xipolleigs

dissabte, 22/04/2017

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

Avui us parlaré d’una institució luxemburguesa. Es tracta d’un hospital o, per fer servir el prefix de moda, d’un post-hospital. El prefix li escau més que a la veritat, perquè s’hi arriba normalment després d’haver passat per un hospital convencional. El nom oficial és Centre National de Rééducation Fonctionnelle et de Réadaptation, mal que tothom el coneix com Rehazenter. Es tracta doncs d’un centre especialitzat en la reeducació i la rehabilitació de pacients que necessiten, pel motiu que sigui, un treball físic específic.

Read the rest of this entry »

Exempcions luxemburgueses

dimecres, 19/04/2017

Gaël Padiou | Luxemburg

À la base, c’est un photographe amateur comme peut l’être un touriste qui prend quelques clichés de La Coque et des passants. Quelques instants plus tard, un agent de sécurité du centre sportif vient gentiment lui faire comprendre qu’il est interdit de prendre des photos des lieux.

Read the rest of this entry »

Rèpliques replicadores

diumenge, 9/04/2017

Una meditació

… Demà tenim al davant l’inici d’aquesta setmana que veurà l’entrada de Jesús a Jerusalem, muntat en una somera, victorejat amb rams d’olivera i de llorer i amb fulles de palmera pels mateixos que no tardaran a crucificar-lo. Aquesta setmana que veurà el sopar pasqual de Jesús i els seus deixebles, el dijous, que veurà la traïció de Judes, que veurà com els deixebles s’adormen a l’Hort de les Oliveres, perquè l’esperit és a punt però la carn és feble. Aquesta setmana que Jesús serà lliurat, serà jutjat, serà flagel·lat, assotat i escopit i condemnat a morir clavat en una creu. Això serà divendres, anomenat Divendres Sant. Jesús serà crucificat entre dos lladres. La nit abans, Pere, el primer dels deixebles, negarà el seu mestre tres vegades i després plorarà amargament…  … Tot això passarà en aquesta Setmana Santa en què els esquiadors baixaran per la neu que encara queda i els àvids de sol es despullaran a les platges enfredorides, encara amb un peu a l’hivern… … a l’Empordanet, les carreteres que van d’un poble a l’altre són un formiguer de cotxes i als restaurants cal reservar taula. Tots els barcelonins que hi tenen cases les obren, les airegen, perquè ve el bon temps i ja comença la temporada. I van a la Bisbal, a can Sans a comprar brunyols i bisbalencs i a can Massot a comprar russos. És el ritual de la Setmana Santa laica. Però els llorers són florits, a punt per a la benedicció de demà. A les parròquies és festa grossa. Als pobles suposo que els nens encara es muden, com fèiem nosaltres, per anar a beneir el ram. Als mercats encara es veuen palmes i palmons. La Setmana Santa, a part de la celebració litúrgica, de la narració evangèlica, del relat, que diuen ara, que tothom relata i ningú no diu res, havia generat unes peculiars tradicions populars. A això que ara en diuen les comarques gironines, el dia de Rams era el dia del tortell. Els fillols felicitaven els padrins i aquests els regalaven un tortell. Un tortell de massapà. A mi encara l’olor del tortell se’m barreja amb l’olor del llorer florit i dels palmons ensofrats: això és Diumenge de Rams. Amb aquesta olor començava la Setmana Santa. Ara, per al comú dels joves, les olors tradicionals s’han esvaït. ¿Com s’ho faran sense aquests senyals sensibles lligats a una narració, a una creença, a uns costums i, per què no, a la construcció d’aquesta cosa, creativament tan fèrtil, com és el sentiment de culpa? L’olor del Divendres Sant era l’olor dels brunyols, olor de farina i matafaluga i olis ensucrats, i l’olor del platillo de bacallà, pèsols, escarxofes i ou dur. I al vespre, olor de cera de la processó, barrejada amb l’olor àcida dels excrements dels cavalls i l’olor embafadora dels violers que guarnien els passos. I el Diumenge de Pasqua feia olor de xai rostit i de la xocolata de la mona. Perquè la mona era cosa del dia de Pasqua i no pas de l’endemà com últimament tothom repeteix. La festa és Pasqua. Dilluns de Pasqua només són les escorrialles.

NARCIS COMADIRA, 7/04/201

República

Este año la República caerá en Viernes Santo. Será un 14 de abril coronado de espinas, azotado por los sayones, paseado entre vírgenes llorosas con el corazón traspasado por siete puñales bajo el sonido de tambores y trompetas de una cohorte de centuriones, guardias civiles y legionarios que llevarán el mosquetón a la funerala. En mitad de la noche alguien lanzará desde un balcón una saeta hacia cualquier Cristo muy llagado que esté doblando la esquina en una peana con muchos faroles y aunque el color morado de algunos hábitos y capirotes de nazarenos será similar al de la bandera republicana, más allá del olor a cera y sebo de los hachones de las tétricas procesiones de Semana Santa seguirán floreciendo las acacias, germinará el trigo, habrá espliego en las montañas y el deshielo creará arroyos entre las breñas soleadas mientras el mar honrará los primeros cuerpos desnudos en las playas del Mediterráneo. La República morirá el Vienes Santo pero muchos esperarán que resucite también al tercer día como lo hacen muchas veces los mejores sueños. Son ya escasos los españoles que vivieron aquella convulsa etapa de nuestra historia. Unos la recuerdan como la puerta que abrió todas las pasiones causantes de la Guerra Civil; para otros será siempre como aquel amor que pudo ser y no fue, el principio de la regeneración, la semilla de la justicia y libertad que no pudo fructificar porque fue aplastada de antemano. De hecho la división de España en dos bandos irreconciliables está instalada todavía en la actitud de amor u odio que se tiene frente a la república. Pero hoy ser republicano consiste, no tanto en luchar por ese régimen, como en elevarlo a una categoría de reserva natural que sirva para purificar la vida pública. Todo consiste en elegir el morado del espliego frente al de los nazarenos encapuchados.

MANUEL VICENT, 09/04/2017

 

C’est reparti !

dimarts , 4/04/2017

Publié par ladepeche.fr le 04/04/2017 à 07:08.

Le premier train direct Toulouse-Barcelone à grande vitesse de la saison est parti hier matin de Matabiau à 8 h 03.

Joindre Barcelone en 3 h 12 c’est à nouveau possible depuis hier et jusqu’en septembre. À partir de 35 € l’aller. Une liaison surtout touristique, à fort potentiel, selon la Renfe-SNCF et So Toulouse(1). Si la LGV patine entre Bordeaux et Toulouse, les trains de la «Renfe-SNCF en coopération» roulent, eux, à grande vitesse, côté catalan. Depuis hier matin, la saison du Toulouse-Barcelone direct à grande vitesse a repris.

—————————————————————————————-

(1) So Toulouse est la nouvelle marque de rayonnement touristique de Toulouse.

 


				

What does Luxembourg say?

dissabte, 1/04/2017

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

Es podria afirmar que, avui dia, la comunicació ha esdevingut una obsessió. Omnipresent i cada vegada més difusa, s’integra en la resta d’activitats i processos humans quotidians. Quan pensem en comunicació, de manera gairebé inevitable ve al cap el món digital: xarxes socials, premsa a internet, blogs, aplicacions de missatgeria… Tanmateix, la comunicació roman un element força més bàsic i primari, més humà. Per aquest motiu, volia parlar d’una iniciativa que combina aquests dos aspectes: un compte de la xarxa social Instagram que recull expressions “analògiques” dels ciutadans de Luxemburg. El perfil s’anomena luxembourgsays.

Read the rest of this entry »

Ratings & Rankings

dimecres, 29/03/2017

Anton Marco | Luxemburg

La població espanyola resident a Luxemburg ha passat de 3.500 a 5.500 en els últims vuit anys. A l’hora de prendre decisions abans d’emigrar, probablement els joves han tingut en compte aquestes llistes -aproximades(*)- de països del món, ordenades segons el seu producte interior brut (PIB) a preus nominals per càpita i en  comparació amb una altra aproximada llista sobre l’edat mitjana de la jubilació.

Read the rest of this entry »

Esventrament [IV]

dissabte, 25/03/2017

« Des gens vendaient devant l’hôtel Memling (dans le centre-ville de Kinshasa), et cet endroit n’est pas prévu pour ce genre d’activités. Quand la police est arrivée, que les gens ont commencé à fuir et que tout a été saisi, un homme a cassé une bouteille et il s’est tailladé le ventre au niveau du nombril », a déclaré à le général Jean-de-Dieu Oleko, chef de la police. Selon lui, le vendeur ambulant, Médard Tombo, père de 4 enfants, aurait commis ce geste « désespéré » parce que sa marchandise d’eau et de jus de fruits a été saisie et qu’ »il ne voyait pas comment il allait honorer la créance » envers son fournisseur. « La blessure était quand même assez profonde », a ajouté le général Oleko. Le Dr Albert Diabeno, directeur de l’hôpital général de Kinshasa où le vendeur a été admis, a précisé à l’AFP qu’il y avait notamment « une lésion de la couche qui recouvre les intestins ».« Quand il est arrivé hier, nous-mêmes on était inquiets, on se demandait s’il allait s’en sortir. Il avait perdu beaucoup de sang, on a dû le transfuser pendant qu’il était opéré. Pour le moment, il se porte bien, ses taux vitaux sont stables, il parle. . . », a ajouté le médecin..

        AFP, Jeune Afrique, 14 septembre 2012.

Esventrament [III]

divendres, 24/03/2017

Vaincu par César à Tapsus, Caton a préféré se donner la mort en s’ouvrant le ventre pour ne pas survivre à sa défaite et à la fin de sa république.
Sénateur romain, stoïcien, défenseur de la République, arrière-petit-fils de Caton l’Ancien ou le Censeur. Il s’oppose à César et se perce de son épée à Utique après la défaite. Le suicide de Caton s’est imposé à Rome comme le parfait exemple de la liberté intégrale, «comme l’acte noble par excellence, en vertu de la qualité du sujet et du but poursuivi, où le decorum est observé et la dignitas respectée»
 

Jupiter ne pouvait rien voir de plus beau sur la terre que le suicide de Caton.

     L. A. Seneca