Vuit cafès l’any

dissabte, 7/01/2017

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

Sóc de beure te i d’esmorzar a casa, abans de vestir-me o, fins i tot, de dutxar-me. Tanmateix, en comptades ocasions, m’agrada concedir-me un esmorzar de forquilla i ganivet en alguna cafeteria (fins i tot, si molt convé, acompanyant-lo amb un cafè).

Read the rest of this entry »

Anatomia d’un vespre

dimecres, 28/12/2016

Tot va començar… com per un mal fat. La sort em va radicalment bascular quan un bon company em va recomanar, vivament, de llegir l’última novel·la d’un afamat acadèmic de la llengua. He de dir que em va costar acabar la primera pàgina.

Read the rest of this entry »

«Ich bin ein Berliner»

dimarts , 20/12/2016

Com després dels atemptats a França, a Brussel·les o a Munich, els internautes de Luxemburg no han trigat pas a reaccionar sobre les xarxes socials, aportant el seu suport a les víctimes.

Dels béns terrenals (escripturats)

dissabte, 10/12/2016

La ville de Luxembourg est propriétaire de 21 églises situées sur son territoire. Et le restera! C’est ce qu’a fait savoir ce mercredi la bourgmestre Lydie Polfer aux représentants de plusieurs fabriques d’églises(*), avec lesquels une convention a été signée pour graver la situation dans le marbre. Cette officialisation intervient alors même que ces fabriques d’Église vont disparaître, au profit d’un «Fonds de gestion du patrimoine du culte catholique» restant à créer.

Read the rest of this entry »

Un discurs

dimecres, 23/11/2016

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Perdoneu l’autobombo: dissabte vaig recollir el Premi Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga i Trullols en una bonica i mil·limetrada cerimònia que va tenir lloc a l’IEC. L’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) distingeix amb aquest premi la tasca dels catalans que viuen a l’exterior i treballen per fer conèixer la cultura catalana en els seus països d’acollida. D’altra banda, comporta una servitud: adreçar unes paraules al públic. Em vaig preparar el discurs tan bé com vaig poder. Tanmateix, com que em poso nerviós, m’embarbusso i no sé què acabo dient, prefereixo reproduir-lo aquí. A més, així en tindran un tast els nombrosos amics i familiars que van voler assistir a l’acte però no van poder.

Read the rest of this entry »

La Dépêche

dimarts , 22/11/2016

Les indépendantistes catalans n’avaient déjà guère les faveurs de la France. Ils font désormais face au courroux du Quai d’Orsay, passablement agacé par une résolution du Parlement régional de Catalogne qui appelle à l’autodétermination de la Catalogne française. Le texte, voté le 6 octobre dernier par les députés de la majorité indépendantiste au pouvoir (Junts pel Si) et les élus de la gauche anticapitaliste (CUP) est loin d’être passé inaperçu à Paris, au point que la diplomatie française s’en est officiellement plainte auprès du gouvernement espagnol.

Read the rest of this entry »

Tot un elenc

dissabte, 19/11/2016

L'Anton... a mig camí de l'Espagne

 

Aquestes darreres setmanes la gran majoria de la premsa mundial ens ha ofert les portades més escandaloses a propòsit de la majoria de Donald Trump, l’home que va prometre deportar 12.000.000 d’indocumentats. Ara diu que no n’expulsarà pas tants com el seu predecessor. I és que de la gent que ens hem de guardar són els anònims (la majoria?) que el van votar volent, això sí, de totes totes, que fossin dotze els milions de víctimes. Pobre Trump, però quina culpa hi pot tenir el pobre home! A veure si comencem a posar en relleu els noms dels veritables i no tan anònims responsables de tanta ignomínia. Dels que llencen la pedra (o el vot) i amaguen la mà,  aplaudeixen i victoregen les més grans pallassades i se’n van a dormir tan tranquils. O com la nodrida selecció de tertulians habituals, autèntics portaveus de les majories silencioses -que només saben armar cacau al caloret d’un quadriennal míting dionisíac- i que fins i tot cobren per a enverinar-nos alquímicament els pensaments. Read the rest of this entry »

Teatre a l’engròs

dimecres, 16/11/2016

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Contaminat per la perspectiva catalana, durant anys vaig confondre el Teatre Nacional de Luxemburg, una estructura de mida mitjana (ja en vaig parlar un dia) amb el Gran Teatre de la Ciutat de Luxemburg, abans Teatre Municipal, que el triplica en mida i recursos. Diria que la confusió es va dissipar cap a finals de 2003, quan van enllestir les obres de reforma del Gran Teatre i el vaig començar a freqüentar.

Read the rest of this entry »

Signatures oposades per la llengua

dissabte, 5/11/2016

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Catalunya i Luxemburg tenen un feix de característiques comunes i, si li pregunteu a l’Anton, us en pot donar força detalls. Per ara explicaré només que comparteixen la passió amb què discuteixen sobre llengua i llengües. El debat a Catalunya ja el coneixeu i no em refereixo als diacrítics. A Luxemburg, la qüestió lingüística ha revifat aquests dies, sobretot gràcies a dues peticions contraposades presentades al Parlament del país.

Read the rest of this entry »

Bon punt

dissabte, 22/10/2016

Anton Marco | Cambrils

 

A vora de casa hi tenim un camp d’olivers. Vells, i si bé em puc atrevir a dir que encara no deuen ser del tot centenaris, sens dubte que són una curiosa relíquia. Em llevo al matí i allí estan: serens, esvelts, perennes, plantats en quadrícula. Un dia els vaig comptar i me’n van sortir setanta-nou, prop de la platja i rere uns quants blocs d’apartaments, van estar uns quants anys descuidats de l’amo del tros… fins que l’home es va jubilar i, ara deu fer vuit o deu anys, se’n va tornar a ocupar. Read the rest of this entry »