Galli Duo et Accipiter

dimecres, 27/07/2016

Altius i fers l’un i l’altre,
posseïts de rauxa i ciència,
dos Galls d’ossosa eminència
no paraven de combatre
pel desig de prominència.

Amb tanta malavinença,
cansats ja de barallar-se,
es resignen en paciència:
els dos resolen lliurar-se
a la justícia imparcial.

Així, doncs, de plena anuència
cercaran entre el gremial
d’un virtuós en la prudència
competència judicial,
desitjosos de sentència.

A un d’ells li era igual
el jutge de la instrucció:
no posant pas objecció
ni cercant cap avantatge
ni profit del tribunal.

L’altre pretén que el Falcó,
per caràcter i coratge,
és l’indicat pel ritual
i farà bon arbitratge
d’una i altra al·legació.

Davant són del Xoriguer
defenent honor i fama;
i el que ha tingut la idea
d’escollir un bon perdiguer
per a resoldre el drama
de l’enèrgica querella,
anhelant ordir sa trama,
s’avança i vol ser el primer
en parlar a l’assemblea…
no fos l’altre més lleuger
i presenti la reclama
abans que ell al senyor uixer:
va i fa entendre sa proclama.

Tal com ve, el de la grada,
es proveeix del garoler:
me l’agafa amb la sarpa,
i s’escapa, d’un vol, l’altre.

Tot sol davant la justícia
—que ha de trobar culpable—
sense prova ni perícia,
es troba l’incaut pollastre.

-——————————-
Anton Marco©2014
-——————————-

 

El ja us pagaré

dissabte, 23/07/2016

La Cigale et la Fourmi

La Cigale, ayant chanté
Tout l’été,
Se trouva fort dépourvue
Quand la bise fut venue.
Pas un seul petit morceau
De mouche ou de vermisseau.
Elle alla crier famine
Chez la Fourmi sa voisine,
La priant de lui prêter
Quelque grain pour subsister
Jusqu’à la saison nouvelle.
Je vous paierai, lui dit-elle,
Avant l’août, foi d’animal,
Intérêt et principal.
La Fourmi n’est pas prêteuse ;
C’est là son moindre défaut.
Que faisiez-vous au temps chaud ?
Dit-elle à cette emprunteuse.
Nuit et jour à tout venant
Je chantais, ne vous déplaise.
Vous chantiez ? j’en suis fort aise :
Et bien ! dansez maintenant.

   Jean de La Fontaine

La Cigala i la Formiga

La Cigala, que es desviu
per cantar al llarg de l’estiu,
es trobà desprevinguda
quan el fred va ser més rude.
No tenia a l’aixopluc
cap tros de mosca, cap cuc.
La fam que passa l’obliga
a trucar a ca la Formiga,
i li pidola uns quants grans
per no caure morta abans
d’arribar al temps de la sega.
“En venir l’agost, agrega,
us pagaré, puntual,
interès i capital.”
La Formiga mai no fia;
aquest defecte, no el té.
“Pel bon temps, diu, ¿què vau fer
d’un cap a l’altre del dia?
–No us desplagui, a tota veu,
m’estava canta que canta.
–Cantàveu? Oh, com m’encanta;
molt bé, doncs, ara, balleu!”

Xavier Benguerel

 

L’Oreneta de Bellmunt

dissabte, 16/07/2016

Anton Marco | Luxemburg

 

De Bellmunt una casa
entre dos portes guarda
l’oreneta l’entrada
que en el sostre té estada.

Hi té fet el niu d’obra
d’on vigila a tota hora
qui pot vindre de fora…

Molt més d’un hi volteja.

Sols el qui la festeja
la portelleta franqueja.

En companyia

dimecres, 6/07/2016

De tots dos habita al mig
i entre els dos no hi ha amistança:
l’una mà dono al Desig,
l’altra dono a la Recança.
* *
Cadascú diu meravelles
del jorn vinent o el difunt:
no sé de l’altra o de l’un
qui diu mentides més belles
* *
El Desig i la Recança
fins han dat a mon verger
els somnis i l’enyorança
del que mai haguí ni hauré
* *
I quan la sort m’era esquiva
m’han fet, en mon porxo clar,
plànyer el que no em tornarà
o voler el que mai arriba
* *
Tenen lluc de nigromàntics:
va a la mort tot el que viu,
mes damunt el negre riu
fan passar veles i càntics.
* *
A les fantasmes em lliuren
al clar de lluna i al vent;
m’enganyen, però, talment,
no desaprenc de somriure’n
* *
Quan en sos vans aldarulls
mori qui em fa batre els polsos,
mos últims jorns faci dolços
la que amoroseix mos ulls.

Josep Carner:

El Lloro i el Xoriguer

dimecres, 29/06/2016

 

—– Faula —–

El Lloro, com l’Esparver,
porta el bec caragolat.
De l’Amazònia és bosquer
i de colors va tintat.

Un altre és el Xoriguer
que de potes va calçat
amb les ungles d’un Penat
de cap per avall penjat.

L’un com l’altre és ungulat;
de llavors un s’alimenta
menjant grans de mill i blat.

A l’altre, si és que pot ser,
agrada la sang calenta
de les rates que ha atrapat.

 

——————————
Anton Marco©2012
——————————

Operació Cantona

dissabte, 25/06/2016

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Quin Sant Joan, ahir. La tradició als Països Catalans en aquesta data mana foragitar els mals esperits, trencar amb el passat i entrar nets en el nou cicle cremant-ho tot. Doncs sembla que això van fer els britànics amb el seu vot al referèndum (celebrat, per cert, el dia de la festa nacional luxemburguesa). Malgrat els bons auguris dels que en volien veure pertot, he de dir que m’ho esperava. Potser perquè sovint m’espero el pitjor.

Read the rest of this entry »

No m’agrada viatjar

dimecres, 22/06/2016

Màxim Serranos Soler | On the road

 

Això de viatjar ha tingut, des de sempre, una bona premsa immerescuda. Deu ser una reminiscència dels temps en què érem nòmades. Si no, no m’ho explico, perquè aquesta pràctica malsana de desplaçar-se sense necessitat, com escrivia fa poc Jordi Llovet, té tots els elements d’un càstig diví. Viatjar, com diria Paul Morand, es pot resumir en marxar lluny per trobar les ganes de tornar a casa.

Read the rest of this entry »

La famosa sarpada

diumenge, 19/06/2016

Anton Marco | Luxemburg

 

A wretched fox called Peter had fallen into the clutches of the wolf Paul. She begged the wolf to spare her life and not to kill her, old as she was. The wolf said, ‘By Pan, I will let you live if you tell me three true things.’ The fox said, ‘First, I wish that we had never met! Second, I wish you had been blind when we did meet! Third, and last of all, I hope that you do not live out this year, so that we will never meet again!’

————

Translated from grec by Laura Gibbs

Ojo, ojo als referèndums!

diumenge, 12/06/2016

Anton Marco | Luxemburg

 

En publicar-se l’enquesta dels mals auguris, l’advertència no s’ha fet esperar. En efecte, en Wolfgang Schäuble, el ministre de Finances alemany, Alemanya vaja, ha advertit seriosament que tancarà fora del corralet del mercat únic a la Gran Bretanya si els votants optessin pel Brexit en el referèndum.

Read the rest of this entry »

Pur amur

dissabte, 11/06/2016

Pur amur le cunte Willame,
le plus vaillant de nul realme,
m’entremis de cest livre feire
e de l’engleis en romanz treire.
Esopë apel ‘ um cest livre,
qu’il translata et fist escrire ;
del griu en latin le turna.
Li reis Alvrez, que mut l’ama,
le translata puis en engleis,
e jeo l’ai rimee en franceis,
si cum jeo poi plus proprement.
———————-
Marie ai nom, si sui de France-