Arxiu del dijous, 11/04/2013

Catalunya versus Luxemburg -Noms propis d’una relació mil·lenària- (II)

dijous, 11/04/2013

Anton Marco Escoda | Luxemburg

Del primer català que es té constància, històricament ben documentada, d’estada a Luxemburg fou el Baró de Molins de Rei i de Martorell, Governador dels Països Baixos entre els anys 1573 i 1576. Lluís de Requesens nasqué a Barcelona[1] el 1528 i morí a Brussel·les el 1576. Les seves restes foren traslladades a Barcelona el 1577. Segons diuen les cròniques, el 7 de novembre de 1573, després de travessar el Ducat de la Lorena emprant el camí que passa per Baccarat, Luneville, Nancy i Thionville, entrava a Luxemburg, provinent de Milà, acompanyat de 250 homes a cavall i amb les seves pròpies banderes quadribarrades, en les quals havia fet brodar l’escut dels Requesens amb el lema «Parcere subjectis, debellare superbos». En arribar, Requesens va publicar una amnistia general, l’abolició del Conseil de Troubles[2] i la derogació de les alcabales.

En els Anals de Catalunya, es xifren en uns 4.000 els catalans que foren a les campanyes de Flandes pels voltants de 1621[3], acabada la Treva dels Dotze Anys: “… y en Flandes les llamavan Españoles Valones, porque hablaban idioma diferente de los otros Españoles”[4] . Per altra part, es tenen notícies de tropes valones[5] en sòl català el 1633; i en un dels episodis de la Guerra dels Segadors, el Setge de Barcelona de 1652, hi van participar tres terços de valons. Els avatars històrics portaren Luxemburg i Catalunya a formar part del mateix paquet de bescanvi de territoris: pel Tractat dels Pirineus, signat el 1659, la Corona francesa va guanyar els territoris del Comtat del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i mitja Cerdanya; com també les places d’Avioth, Damvillers, Marville, Montmédy, Yvois i Thionville del Gran Ducat de Luxemburg[6].

(més…)