Catalunya versus Luxemburg -Noms propis d’una relació mil·lenària- (II)

Anton Marco Escoda | Luxemburg

Del primer català que es té constància, històricament ben documentada, d’estada a Luxemburg fou el Baró de Molins de Rei i de Martorell, Governador dels Països Baixos entre els anys 1573 i 1576. Lluís de Requesens nasqué a Barcelona[1] el 1528 i morí a Brussel·les el 1576. Les seves restes foren traslladades a Barcelona el 1577. Segons diuen les cròniques, el 7 de novembre de 1573, després de travessar el Ducat de la Lorena emprant el camí que passa per Baccarat, Luneville, Nancy i Thionville, entrava a Luxemburg, provinent de Milà, acompanyat de 250 homes a cavall i amb les seves pròpies banderes quadribarrades, en les quals havia fet brodar l’escut dels Requesens amb el lema «Parcere subjectis, debellare superbos». En arribar, Requesens va publicar una amnistia general, l’abolició del Conseil de Troubles[2] i la derogació de les alcabales.

En els Anals de Catalunya, es xifren en uns 4.000 els catalans que foren a les campanyes de Flandes pels voltants de 1621[3], acabada la Treva dels Dotze Anys: “… y en Flandes les llamavan Españoles Valones, porque hablaban idioma diferente de los otros Españoles”[4] . Per altra part, es tenen notícies de tropes valones[5] en sòl català el 1633; i en un dels episodis de la Guerra dels Segadors, el Setge de Barcelona de 1652, hi van participar tres terços de valons. Els avatars històrics portaren Luxemburg i Catalunya a formar part del mateix paquet de bescanvi de territoris: pel Tractat dels Pirineus, signat el 1659, la Corona francesa va guanyar els territoris del Comtat del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i mitja Cerdanya; com també les places d’Avioth, Damvillers, Marville, Montmédy, Yvois i Thionville del Gran Ducat de Luxemburg[6].

Ja en el segle XVIII trobem un personatge luxemburguès il·lustre a Catalunya, el Baró d’Huart[7], que fou “Commandant du Lampourdan”,  corregidor i governador de Girona de 1719 a 1730.  El príncep Guillem, l’actual Gran Duc hereu de Luxemburg, descendeix per via femenina del català Arnau Mestre[8]. Un dels seus descendents, Francesc Mestre i Roig, nascut el 1787 a Sitges va emigrar i fundà la família Mestre a Cuba.

Catalans i luxemburguesos vàren coincidir en el Nou Món de la mateixa manera que segles abans havien anat pleglasts a Terra Santa. En efecte, força entrat ja el segle XIX, fins a la invenció dels procediments Bessemer (1855) i Siemens (1856), es produeix una important migració de luxemburguesos cap a Amèrica. Fins aleshores, per a la reducció del mineral de ferro, s’emprava també a Luxemburg el mètode ancestral conegut com «Forge à la catalane». D’aquesta època data l’encunyació de la divisa nacional luxemburguesa “Mir wölle bleiwe wat mir sinn” (1859), equivalent al nostre ‘som i serem’.

El Memorial des Großherzogtums Luxemburg del 10 d’octubre del 1936 fa menció de dos decrets del “Gouvernement catalan” relatius a la protecció dels interessos luxemburguesos a Espanya[9]. En el camp dels esports cal ressaltar Christophe Didier i Mathias Clemens, respectivament vencedor i segon classificat de la Volta a Catalunya l’any 1940[10]. I fent honor a la memòria històrica, no ens podem oblidar dels cent dos brigadistes internacionals luxemburguesos que arribaren a Barcelona, vint-i-cinc dels quals no van tornar. Molt probablement bona part d’ells estan enterrats en terres catalanes en haver perdut la vida durant la batalla de l’Ebre en defensa dels seus nobles ideals. Ja a les acaballes del segle XX és de destacar, l’any 1986, el lliurament de la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya a Gaston Thorn (1928-2007), que fou President de l’Assemblea General de les Nacions Unides (1975-1976) i President de la Comissió Europea (1981).

Luxemburg ha estat marcat per l’empremta migratòria de milers i milers d’anònims miners vinguts de tota Europa, també catalans, a les terres roges del sud. El CCL, creat el 1987, conegut en aquestes terres amb el nom de Lëtzebuerger Katalanenzentrum, ha estat l’empremta visible d’una altra nació europea en el Gran Ducat durant aquests darrers vint-i-cinc anys; tan visibles com els quatre projectes que l’arquitecte Ricard Bofill ha realitzat a la ciutat de Luxemburg, entre els quals és de remarcar el més emblemàtic: el de la Place de l’Europe.

Anton Marco Escoda

_______________________________
Notes:
[1]Des de 1917 el Palau Requesens és la seu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
[2]El Tribunal dels Tumults, conegut pels holandesos com Tribunal de la Sang va ser instaurat per F. Álvarez de Toledo, tercer duc d’Alba, a Brussel·les el 1567, per jutjar els culpables dels desordres esdevinguts quan els calvinistes van assaltar les esglésies per cremar les imatges dels sants que ells trobaven herètiques. El Tribunal va condemnar a mort centenars de flamencs i va crear un profund ressentiment contra els espanyols.
[3]Entre els quals es compta la lleva de 1.900 homes, coneguda per la lleva dels bandolers, i comandada per Lluís de Queralt el 1587.
[4]Anales de Cataluña y epílogo breve de los progressos, y famosos … escrit per Narcís Feliu de la Peña i Farell,publicats el 1709.
[5]Soldats reclutats en els Països Baixos Espanyols, el Gran Ducat inclòs.
[6]Aquests bescanvis territorials entre potències que afectaven tant al Gran Ducat com al Principat de Catalunya continuarien posteriorment amb la Guerra de Luxemburg (1683-1684) i la Guerra dels nou anys (1689-1697) en les quals el territori català fou un dels principals focus bèl·lics. Anteriorment, el Cardenal-Infant Ferran d’Àustria, que fou Virrei de Catalunya (1632-1633) i Governador dels Països Baixos (1634-1641) havia continuat l’expansió militar dels Àustries espanyols amb la captura de les places d’Hirsen, Châtelet i Chapelle, assegurant així una millor defensa de Luxemburg.
[7]En el segle XVIII els barons d’Huart tenien la residència al Château Schauwenburg, Bertrange. A la ciutat de Girona hi queda com a vestigi l’Obelisc de Pedret, erigit l’any 1722.
[8]Nascut a Landorthe, frança. En 1625 va contreure matrimoni a Sant Pere de Ribas.
[9]Die Zeitung «La Vanguaradia» in Barcelona veröffentlichte kürzlich zwei Erlasse der Katalanischen Regierung betr. die «Beschlagnahmung von Industrie- und Handelsunternehmen» und die «Wahrung der Interessen des Auslandes».
[10]L’any 1940 centenars jueus luxemburguesos i multitud de republicans catalans van passar pel Camp Joffre de Rivesaltes (Font: P. Cerf  «L´étoile juive au Luxembourg» pàg. 215 -222).

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús