Luxemburg o Liliputland’s melting pot

Carla Fillol Sendra |

Hi havia una vegada una jove que va arribar a Luxemburg seguint un xicot danès. Ella coneixia el país de sentir-lo nomenar a les notícies, però poc més. De segur, seguir un xicot danès al centre de l’Europa li degué semblar prou exòtic com per llançar-se de cap a aquella aventura.

Correria cap a l’any 2006 quan sense pensar-s´ho dues vegades, va preparar les maletes i va deixar l’atractiva Barcelona i un treball fixe a canvi d’aquell país petitó i desconegut que li portaria un munt de sorpreses. Per algú que havia viscut a Barcelona, havent passat abans per Pego, París i Londres, literalment, arribar a aquest país podia resultar una mica sorprenent…

El primer any no va ser gaire fàcil. Sortir de la feina a les 6 de la tarda i trobar totes les botigues tancades i ni una ànima pel carrer, haver d’agafar hora i data per quedar amb els amics, suportar una tempesta de neu en ple març, no veure el sol lluent durant uns quants dies i arribar a preguntar-se si vivia en una bola de cristall coberta de núvols… allò era massa per a la carabassa…

No obstant, com per art del Harry Potter i perquè “o em reciclo o moro”, desprès d’un any, any i mig, les coses van començar a anar millor. A la nostra protagonista ja no li importava el fred; ja no es posava a plorar quan es trobava el cotxe recobert de gel de bon matí i havia de rascar-lo… Ara descobria un país nou, petit com un puny, amb uns altres ulls. Luxemburg la sorprenia cada dia.

Luxemburg compta amb una superfície de 2,586 km2. Mesura de nord a sud un màxim de 82 km i un màxim de 57 km d’est a oest. Té un perímetre de 359 km, dels quals 148 són de frontera amb Bèlgica, 135 amb Alemanya i 73 amb França.

Allí ella com estrangera no va arribar mai a sentir-se, al contrari, tants com ella n’hi havien que es va sentir com una més.

La població de Luxemburg va sobrepassar la barra dels 500.000 habitants en 2010. 524.853, dels quals 43,2% són residents estrangers (1 de gener 2012). En 30 anys la població resident al país ha augmentat en gairebé unes 140.000 persones. Comparat amb els països veïns, aquest creixement és excepcional i es deu principalment a la immigració.

Va descobrir la Melusina, la Schueberfouer i el seu peix fregit; va menjar calçots i va escoltar al Raimon en directe; no es perdia cap any el mercat de nadal danès ni la fira internacional, ni la festa dels americans, ni el tast anual dels vins i cremants luxemburguesos, ni els balls de Bollywood, ni el caga-tió. Ni la setmana de cinema italià, ni les operes retransmeses des de la MetOpera de Nova York. Mai no s’hagués imaginat que en un espai tan reduït es poguessin trobar tantes manifestacions culturals ni lingüístiques.

Estant una persona enamorada de les llengües, es va trobar en la seva salsa, no va deixar de parlar la seva llengua materna -especialment ara tenia una personeta nova en la seva vida a qui ensenyar-li-la, es va soltar amb l’espanyol, utilitzava el francès i anglès com llengües de treball, a més d’iniciar-se en la llengua del país d’acollida i del país veí, Alemanya. I tot això sense oblidar la llengua impronunciable del seu marit, el víking.

La llengua nacional de Luxemburg és el luxemburguès i junt amb el francès i l’alemany formen les tres llengües oficials en l’administració, llengües que també aprenen els nens a l’escola.

És clar que ella trobava a faltar el seu país i la seva gent, però –apart de les visites freqüents allà en vacances- sempre li quedava el Facebook, Skype o whatsApp per a estar amb contacte amb tots ells, o com a últim recurs, sempre podria fer senyals de fum, encara que no estava segura si els núvols les deixarien passar… Sí! Li demanaria a Luxair d’enviar un avió d’hèlix d’última generació d’obrir un forat al cel per deixar passar les senyals de fum. Per què no? Heu vist mai una foto de Luxemburg? Sembla un país tret d’un conte de fades –i ho dic bé, “sembla”; a vosaltres descobrir-lo i jutjar-ho amb l’ajut del nostre blog. Schéien Dag nach!

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús