Primavera poètica

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Gràcies a la declaració de la UNESCO, basada en una tradició tan catalana com Sant Jordi, el dia 23 d’abril és un dia per fer activitats relacionades amb els llibres arreu del món. També a Luxemburg. El cap de setmana del 12 al 14 d’abril, Luxemburg va acollir el Printemps des poètes (la primavera dels poetes). Es tracta d’un festival de poesia de tres dies que se celebra des de fa més de vint anys a França, on va néixer, i des de 2005 a Luxemburg (normalment prop de Sant Jordi, mal que enguany han fet una excepció). A més de ser una celebració poètica, és la nostra declaració d’independència anual. Si més no, d’independència poètica.

Una associació creada expressament per a aquesta finalitat s’encarrega cada any de l’organització del Printemps. Hi col·laboren un grapat d’ambaixades presents a Luxemburg: França, Suïssa, Alemanya, Portugal, Itàlia… Catalunya, que no té (encara) ambaixades, està representada pel Centre Català de Luxemburg, però al mateix nivell que totes les ambaixades. A les reunions preparatòries, rebem el mateix tracte. Fins i tot, als diaris, el poeta convidat pel CCL apareixia amb una bandera catalana (per diferenciar de l’espanyol, que apareixia amb la seva). Protestes i pressions dels que sí que tenen ambaixades van aconseguir que aparegués amb una petita bandereta mixta, meitat catalana i meitat espanyola, fins que, des de l’any passat, es van decidir a deixar-se de banderes. Per compensar, potser, aquest any, al programa, al costat del nom del poeta català, per comptes de “Catalogne/Espagne”, hi deia directament “Catalogne”.

A l’hora de recitar, els poetes catalans convidats sempre ens han fet quedar bé. Hem comptat, fins ara, amb Valentí Gómez, Carles Duarte, Meritxell Cucurella-Jorba, Víctor Obiols, Susanna Rafart, Narcís Comadira, Àlex Susanna i Josep Maria Sala-Valldaura. Tots ells han llegit cada vegada en català. El públic escolta els versos en la nostra llengua amb admiració i amb el mateix estat d’ànim amb què escolten totes les altres llengües. Quan convé, però, ens hem de fer respectar: l’any passat, quan el presentador el va anunciar com a poeta espanyol, el mateix poeta, l’Àlex Susanna, el va rectificar: “pas espagnol, catalan“. Això sí, després d’escoltar-lo, la poeta austríaca es va queixar que no hagués recitat més. Enguany, en Josep Maria Sala-Valldaura va recollir una de les ovacions més llargues (cal reconèixer també el mèrit de les traduccions al francès fetes i llegides per Nathalie Bittoun Debruyne). I encara hi ha qui recorda la performance de Meritxell Cucurella-Jorba ara fa sis anys.

Ho va escriure no sé qui: com més lluny anem, millor ens tracten.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús