D’Almodóvar i d’Aerofòbia

Carla Fillol Sendra

El 25 de març passat es va pre-estrenar al Cinema Utopia de Luxemburg, amb la col·laboració del Centre Català, l’última pel·lícula de Pedro Almodóvar: Los Amantes Pasajeros. Aquesta comèdia lleugera, divertida, destrellatada i plena d’estereotips em va fer riure un munt però també va despertar en mi un antic fantasma que de tant en tant habita la meva pell: la por de volar.

Jo voldria agafar l´avió com si agafés el bus o el tren. M’agradaria pujar-hi i deixar-me emportar pels seus moviments, amunt, avall, com si d’un vaixell es tractés. M’agradaria poder adormir-me i gaudir d’aquest invent colossal que l’ésser humà ha ideat en contra de la seva natura. Però no és així: en canvi m’entra una suor freda, se’m posa la carn trèmula… Què he fet jo per merèixer això? Em pregunto… Potser a algú de vosaltres us passa el mateix.

Heu pensat mai a fer un curs contra l’aerofòbia? Aquí a Luxemburg, Luxair proposa cursos per combatre aquesta por.

El seminari dura dos dies durant els quals un pilot, una hostessa i un psicòleg treballen conjuntament amb els participants per ajudar-los a superar aquesta por, fòbia o com vulguem dir-li. El primer dia ens presenten la part tècnica sobre el funcionament d’un avió i ens expliquen en què consisteix el minuciós treball de cadascú, que té com a objectiu principal salvaguardar la seguretat dels passatgers. El psicòleg ens parla sobre la por i com combatre-la amb autosuggestió i exercicis de relaxació. Al final del primer dia, els participants pugem a l’avió parat en pista per familiaritzar-nos amb l’equipament, els sorolls, l’espai en si mateix. Al dia següent, el matí el dediquem a fer exercicis de respiració i relaxació, dinem – aquells a qui els entra el menjar- i després, agafem un vol regular per posar en pràctica el que hem après, amb l’acompanyament dels experts que ja coneixem.

Quan jo vaig fer aquest curs uns cinc anys enrere, érem uns nou o deu participants. D’aquests, en acabar el curs, sols tres no van voler – i no crec que fos per mala educació – pujar a l’avió: dos germans –no sé el perquè – i una noia que tenia claustrofòbia i semblava estar al bord d’un atac de nervis. Els altres, tots amb històries d’allò més variades, ens vam sentir prou a gust com per anar-hi endavant.

Tots sabem que l’avió és el mitjà de transport més segur per viatjar, però possiblement perquè nosaltres, humans, no podem volar, hi tenim por, perquè la nostra raó no acaba d’entendre aquest procés de flotar en l’aire. Recomano obertament aquest tipus de curs a qualsevol que tingui por de volar. Per mi va ser una molt bona experiència i un moment que no oblidaré mai és l’aterratge en Torí que vaig fer en cabina amb el pilot i copilot (em va tocar a mi per sorteig). Al·lucinant, com la pel·lícula d’Almodóvar! La por de volar no me l’he llevada de damunt al cent per cent però he après a viure millor amb ella, a controlar-la i a parlar-ne obertament, sense tabús. Potser un dia aplegaré a l’altre extrem i aprendré a pilotar avions. No seria ni la primera ni l’última que ho fes per llevar-se aquesta por incòmoda de damunt. A volar toquen!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús