You are never fully dressed without a smile

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

Sóc un enamorat de Luxemburg i el defenso sempre a capa i espasa contra els seus detractors. Tanmateix, també hi ha coses aquí que no m’agraden. Una d’elles és que la gent, luxemburguesos i residents estrangers, somriu poc. No sé si és una impressió meva, però trobo que l’expressió general és seriosa, no exempta de tristesa, si bé no depressiva (com volen les males llengües). Si fóssim a l’escola de teatre, podríem dir que la majoria duen la màscara neutra. Per què? No ho he preguntat i no ho entenc.

Dins de la mesura de les meves possibilitats, jo intento somriure sempre (sense arribar a l’extrem d’un client habitual d’un bar anomenat Rocas, al qual un dia hauré de dedicar una entrada en aquest blog). Per encomanar el somriure, he trobat una estratègia que funciona bastant bé: quan creuo la mirada amb algun desconegut, qui sigui, li somric cortesament. Després miro cap a una altra banda i continuo amb el que feia. Més o menys vuit vegades de cada deu tinc sort i l’altra persona acaba somrient també.

Tinc por, tanmateix, que entre tants somriures i el meu vici de cantar pel carrer quan hi escolto música, algun dia algú dubti massa de les meves facultats mentals i em trobi donant explicacions a algun psiquiatra o a les autoritats. Si veieu que els meus missatges no apareixen tan regularment com abans, potser us podeu imaginar què m’ha passat.

Per acabar, voldria citar d’una manera absolutament gratuïta els Massimo Volume, un grup italià que m’encanta i que he descobert a Luxemburg. Més que res, ho faig perquè en una cançó que m’agrada especialment (“Fausto”) sembla que hi descriguin el que acabo d’explicar:

“Cammineremo contromano distribuendo sorrisi a baristi, a esperti di finanza, a commesse rifatte, a completi in saldo.”

Etiquetes ,

1 comentari

  • Alicia Huici Montagud

    17/06/2013 10:37

    Max, somric amb intim plaer de identificar-me novament amb un escrit teu. Mai no he patit, però, de ser presa per boja; més aviat de donar peu a mals entesos. En qualsevol cas, trobo encara més meritori el provocar somriures a distància, com acabes de fer tu…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús