TERMCAT

Anton Marco | Luxemburg

 

Una de les manifestacions patents fruit de la crisi moral dels temps que ens ha tocat viure ha aconseguit introduir un nou mot en el lèxic de la nostra parla: escratx. A mi no m’entra ni amb calçador. Altres periodistes, també de mitjans catalans, ho escriuen escrache tal qual, entre cometes o no. Escric aquest post, que és com dir article sense acabar de ser-ho, quan acabo d’assistir a la conferència de la Glòria Fontova del TERMCAT. Na Glòria se’ns ha escarrassat en aclariments intentant fer-nos entendre la metodologia emprada en el Centre de Terminologia català per a fixar un neologisme -un altre d’entre el públic s’ha decantat per una altra versió que també corre pels diaris, escarni- per a acabar dient que finalment els qui determinen la lexicografia vigent són els mitjans de comunicació. Santa paraula.

I és que el món va com va. De tota la vida han existit els escarafalls, que és com dir escaramells sense que ho acabin de ser. Que no són altra cosa que, tal com diu el nostre diccionari de tota la vida: “Demostracions exagerades d’un sentiment… d’indignació, d’oi, de menyspreu, etc.” Na Glòria Fontova, malgrat el rigor del Centre de Terminologia català, no hi pot fer res, els mitjans de comunicació són els que ens governen, què hi farem.

Des d’aquí, des de Luxemburg, voldria felicitar la Glòria Fontova i tot l’equip del TERMCAT per la valuosa tasca que porten a terme, mai millor dit. I com que ho puc fer, ho faig.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús