Espectres que recorren les Espanyes

Anton Marco | Luxemburg

 

Vull aplaudir des d’aquí el convenient i quasi impecable article d’en Francesc Vilanova: “Un espectre recorre Espanya” (25/05/2013), publicat al diari Ara. El vull comentar i publicitar. Vivim –diu- sota la maledicció de la banalització, la ignorància, l’estupidesa dels nostres manaires i els corifeus que els aplaudeixen des dels mitjans. Res és menys cert. Per què –es pregunta- als nostres amics intel·lectuals d’arreu del territori espanyol no els amoïna gaire aquest joc ximple de comparacions? –del nacionalisme català amb el nazisme- Per què perden el cul, amb perdó, per la memòria històrica i no tenen memòria sobre la relació entre el nacionalisme espanyol extremista, la dreta que ens mana i la manipulació històrico-intel·lectual al voltant del catalanisme i els nacionalismes extrems europeus?

Doncs sí, senyor Vilanova, és així, vivim sota la maledicció de la banalització i de la ignorància. És més, vivim sota la porqueria d’un gran embrutiment moral. Ningú no reacciona, ja ens està bé. I els valors? Què? Què dius ara? Un dia és la senyora Cospedal: “els escraches de les plataformes contra els desnonaments són una forma de nazisme”. “Ja sé que em criticaran -va afegir amb un somriure a la cara-, però no m’equivoco”. Tothom que l’escoltava va aplaudir. La que ha estat Consellera i Senadora, la que és Presidenta i Secretària General, ja sabia que la criticarien i, no obstant, fet l’aclariment, ho va dir. No té perdó, cap jutge la innocentaria. Era ben conscient de l’animalada que estava disposada a dir, i la va dir. No era en un petit comitè ni era una conversa robada, no, era en públic, davant de la televisió nacional. I com que ho va fer expressament, perquè va anunciar pel davant que el que anava a dir era una animalada, hi va afegir un somriure de cara graciosa. Com aquell que llença pinso als garrins, no, no s’equivoca, els garrins s’han d’engreixar. Consellera i Senadora, Presidenta i Secretària General de… la corifeica garrinada.

I segueix adduint: Un altre dia va tocar el torn a Telemadrid. Aquesta vegada, la barreja era més grossa: nazisme, estalinisme i nacionalisme (català, s’entén). Tot a compte de l’ús i abús del llenguatge. Naturalment, ningú que no fos català es va donar per al·ludit. Sembla que el vídeo del reportatge encara es pot veure a la pàgina web d’aquesta televisió. Fa uns dies, un diputat del PP al Parlament valencià va pujar un esglaó més: l’expressió País Valencià amagava una idea perversa i terrible, les ambicions catalanes de constituir un ‘lebensraum’ (“espai vital”) amb els territoris valencians. Naturalment, era una mostra més de nazisme o, almenys, era equiparable al III Reich. Aquestes manipulacions històrico-intel·lectuals, quan es produeixen en afirmacions públiques, molt aprop d’aquí, a Alemanya, on tenen ben present la memòria històrica, serien, són, simplement un delicte específicament tipificat.

Sí, fa angúnia que, per exemple, als nostres amics intel·lectuals d’arreu del territori espanyol no els amoïni gaire aquest joc ximple de comparacions. Per què es vol oblidar la relació entre el nacionalisme espanyol extremista, la dreta que ens mana i la manipulació històrico-intel·lectual al voltant del catalanisme i els nacionalismes extrems europeus? Com en els temps de postguerra, quan els dirigents feixistes espanyols disposaven d’una compacta “infanteria intel·lectual” que amplificava, reelaborava, enriquia i difonia la doctrina feixista i pronazi de la dictadura; ara vivim, amb consens, sota  la maledicció de la banalització, la ignorància, l’estupidesa dels nostres manaires, de dalt a baix, des del rei a tota la rècua de corifeus que els aplaudeixen des dels mitjans; tots. Bé, tots no, encara queda alguna ment lúcida, com la d’en Francesc Vilanova: aplaudiments! I, de pas, també em voldria fer ressò del manifest que insta a “no fer un ús frívol del ‘nazisme'”:
http://www.ara.cat/cultura/Instem-nazisme-manifest-investigadors-lholocaust_0_925107725.html

Un sol lleu retret sobre l’ús i abús del llenguatge que aquí es denuncia: Per què hem de dir «territori espanyol»? Tanta angúnia ens fa dir Espanya? No formarà part també això de la maledicció de la banalització, la ignorància, i l’estupidesa que ens envolta?

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús