Anton Marco | Luxemburg
Repassant els detalls dels currículums del llistat de diputats espanyols que hi ha penjat en el web del Congrés, m’he entretingut, de pas, a donar un cop d’ull a la declaració de rendes i béns que tenen l’obligació de fer. Es veu que, pels temps que corren, hauran trobat just que els que haurien de ser tinguts pels ciutadans més honorables facin aquesta declaració jurada. I un cop vist el que he vist no sé què dir. De veritat que no ho sé. Que estrany, tan bé que sé què pensar i tan poc que sé què he de dir, que, digui el que digui, no podria ser de bon sentir… el que diria a qui ho sentiria. Doncs valdria més no dir res, que no hi queda clar el que cadascun té, havent-ho heretat o ben o mal guanyat, acumulat. O podria dir el que ja han dit els diaris, passant per camins trillats, com que si en Fraga tenia el costum de declarar tant i que tal altre quan… Que si és molt, o no tant, o no gaire, o massa. I, de dir-ho, dir-ho amb certa mesura, no fos cas que el que digués no fos del tot prou convenient, com inconvenient pot ser el que digui que no he trobat cap honorable declarant que manifesti tenir cap compte corrent aquí a Luxemburg, mai diguis ase a ningú, que no ho sigui més que tú.