Un passeig per la Route du Vin. Història i Tradicions.

Carla Fillol Sendra

La vall del riu Mosela, de 225 milions d’anys d’antiguitat, compta amb una gran tradició vitícola. Els celtes, gals i més tard els romans van cultivar tots ells vi en aquesta regió. Més tard els monestirs s’ocuparien d’aquestes terres i emportarien aquesta tradició vitícola a altres parts de la regió. A finals del segle XIX, en 90% de les vinyes es cultivava la varietat Elbling.

Anys més tard, després de l’acord de la Unió duanera amb Bèlgica (1922), la fundació de l’Institut viti-vinícola a Remich (1925) i la creació de la Marca Nacional (1935), les vinyes es diversifiquen* i desenvolupen. Després dels anys 80 les vinyes luxemburgueses adquireixen la reputació actual amb la introducció de la denominació “Moselle Luxembourgeoise – Appellation contrôléee” — que certifica l’origen i la qualitat del vi, sota el control de l’Estat – a més d’altres mencions més específiques com “Vendanges tardives” (verema tardana), “Vin de Glace” (vi de gel o glaç), “Vin de Paille” (vi de palla) o “Vin barrique” (vi de barril).

Les vinyes luxemburgueses s’escampen sobre 42 km des de Schengen fins a Wasserbillig (aquesta és la famosa Route du Vin) i tenen entre 300 i 400 metres d’ample. El seu sòl és calcari al nord i més argilós al sud. Les vinyes estan orientades del sud-est al sud-oest, es situen idealment entre 150 a 200 metres d’altitud i es beneficien de condicions climàtiques temperades. Els seus vins són d’una frescor delicada i d’una finor elegant. Sense oblidar els seus espumosos i crémants.

 

 

 

 

 

 

A més de terra de grans vins, Charles de Gaulle ja ho deia: “Luxemburg, petit país de grans vins”, la Route du Vin ofereix una magnífica excusa per passejar-se i una de les millors maneres de fer-ho és dalt d’una bicicleta. La Route du vin és en la seva majoria terreny pla, però si teniu ganes de major esforç sempre podeu agafar un dels camins per dalt de la vall. En el camí, a més d’un munt de bons restaurants i caves on tastar vi i altres productes de la regió, trobarem el museu del vi a Ehnen o el museu d’Europa a Schengen.

Dos esdeveniments relacionats amb el vi i que a mi no m’agrada perdre’m són la Tasta de Vins de la regió el primer divendres desprès de Pasqua i la Festa del Raïm i del Vi a meitats de setembre. Tot això a Grevenmacher.

Fa set anys que vivim en aquest poble de poc més de 5000 habitants i aquestes dos ocasions ens agrada sortir i formar part de la festa. Especialment la Festa del Raïm i del Vi al setembre em fa pensar molt a la meva infantesa i a les festes del meu poble en la província d’Alacant fa ara uns quants anys. I és que penso que, amb algunes coses, Luxemburg s’ha quedat parat en el temps 30 anys enrere: el passa-carrer amb la banda de música, la Reina del Vi i les seves dames d’honor, les carrosses, música, vi i menjar, festa al carrer. I dóna gust sortir i començar a reconèixer la gent, això et fa sentir una mica més a casa: la fornera, que no és gaire simpàtica, la secretària de l’Ajuntament que al contrari a la d’abans sempre ens fa un somriure, especialment al meu marit, la mestressa de la tenda de regals i la seva filla, que pertany al partit socialista, el rellotger i la seva filla voluptuosa, la secretària del nostre metge de família, els propietaris del restaurant italià, els nostres veïns portuguesos, als que els agrada tant torrar sardines, la sueca que fa 30 anys que viu aquí, l’alcalde i el seu seguici, l’escombriaire, que mai deixarà de donar-nos el bon dia amablement… La festa aquí és tot un esdeveniment per no oblidar. Benvinguts al Maacher Drauwen – a Wäifest!

*A més d’Elbling, Rivaner, Auxerrois, Riesling, Gewürztraminer, Pinot gris, blanc i noir, Chardonnay.

1 comentari

  • Fi Lluel

    05/06/2013 13:17

    Personalment, m’agrada molt la varietat Elbling. Sempre procure tindre una botelleta a casa, però és difícil perquè si la tinc, me la bec :)

    M’encanta l’últim pàrraf, encara que espere que la fornera no llegeisca l’article … ;P

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús