Retòrica i futbol

Anton Marco | Luxemburg

 
Benvolgut Ferran Torrent:

Havent dedicat ja dos dels articles en aquest blog a en Pérez Reverte i a en Francesc Vilanova -l’articulista de l’Ara, no el Tito-, t’ha tocat el torn a tu. He llegit el teu article Emprenyar, si més no en el qual fas tot un discurs en lloança del Barça i ho remates amb una excel·lent conclusió, pròpia de les millors anàlisis futboleres, quan toques la qüestió Neymar. Hi dius que hi convergeixen els següents elements importants: “el tens tu i li’l lleves a l’altre”“els nervis propiciaran que el Madrid faça una atrocitat econòmica per Gareth Bale” i que “la desesperació portarà al Floren a que amolli els titos com si foren cromos d’El Coyote…”, si més no. Una trilogia perfecta, ni el mateix Carl von Clausewitz en la seva obra mestra Principis de la Guerra, 1810, ho haguera expressat millor. De viure avui, de ben segur que en Carl von Clausewitz estaria en nòmina d’en Roman Abramovich o del Qatar Investment Authority, que són els equivalents moderns d’en Frederic II en Gran.

Però la qüestió futbolera analitzada segons els principis d’en Clausewitz la deixarem per un altre dia, que la cosa té més substància de la que aparentment sembla, com bé diria en Vàzquez Montalbán. El que més m’ha fet reflexionar del teu article ha estat la pregunta que planteges retòricament: ¿Un bon articulista ho serà menys si escriu per a un diari més important? Donant per entès el que més convé al teu argumentari, que no. Encara que no està del tot clar, car, si no, hagueres simplement dit sense interrogacions: “Un bon articulista no ho serà menys si escriu per a un diari més important”.

Per tant la indecisió de l’esperit hi resta. I davant de l’existencial dubte m’he preguntat menys retòricament: Què és, o qui és un bon articulista? La resposta l’he trobat de mans d’un altre valencià com tu; bé, no com tu, tu ja m’entens. L’articulista de El País Justo Serna ens explica que els bons articulistes ens “obliguen a mirar d’una altra manera aquest món d’evidències que ens envolten”<. I que "Els millors articles que llegim a la premsa són, per descomptat, una forma del pensament urgent, d'operar intel·lectualment en un món d'incerteses, són una manera d'examinar allò que irromp tots els dies i que ens incomoda, són, fins i tot, una manera de fer llum sobre el que els contemporanis no veuen, sobre el que s'obstinen a no veure, apressats com estan per sobreviure".

Així puc concloure que, en efecte, apressats com estem per sobreviure i amb la necessitat que algú ens faci la llum sobre el que més ens angoixa, allò que irromp tots els dies -a la premsa esportiva- i que, vulguis o no, ens incomoda. Operar intel·lectualment les incerteses del present i qui sap, si més no, les que del Barça en el futur ens esperen, la teva forma de pensament urgent, és, per descomptat, una de les millors maneres d'obligar-nos a mirar d'una altra manera aquest món d'evidències que des de l’entorn ens envoltem.

El que no m’ha quedat del tot clar és si un bon articulista ho serà menys si escriu per a un diari més important. Ho series tu, benvolgut Ferran? Ah, i si més no no te m’emprenyis de que retòricament et pregunti: “Un bon articulista ho serà menys si escriu per a un diari menys important”?

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús