La fe en xifres

Anton Marco Escoda | Luxemburg

 

Malgrat la irradiant força del laïcisme imperant a la grandiosa França, les veïnes Catalunya, Luxemburg i Espanya, les tres nacions que millor conec, són i resten ben catòliques. Aquestes dues forces ideològiques s’enfronten en el Gran Ducat en desigual combat. En aquest esforç, una de les faccions de la fraccionada minoria, l’Allianz vun Humanisten, Atheisten an Agnostiker Lëtzebuerg presumeix d’haver aconseguit la desafecció de 4.100 efectius de les files dels seus oponents.

Malgrat tot i més enllà de l’insistent debat sobre el nombre de fidels, practicants o seguidors d’aquesta fe, hi resta arrelada la força d’un immesurable i antic tarannà, les dimensions de la qual, en els seus signes externs, es podrien ben bé empíricament mesurar tant pel que fa a les persones com als béns patrimonials constatats i registrats. Segons com i a qui convingui es brandiran les xifres dels batejats en comparació als que no es bategen, els confirmats o els que van o no a la sacrosanta obligació catòlica dominical, dintre dels quals es podrien també apreciar els que combreguen en relació als qui no ho fan, i si no ho fan desglossar-los per si o no ho farien per manca de reconciliació sacramental. I podríem seguir recomptant els que s’ajunten en matrimoni laicament, en altres litúrgies o els que no ho fan de cap de les maneres per a acabar esbrinant quants creients reben i quants no la unció dels malalts al final dels seus dies passats en aquest terrenal món.

Des que Luxemburg esdevingué plaça financera de primer ordre s’han modificat els hàbits dels luxemburguesos. Ara són forts en comptabilitat, els bons, fons, dividends, gestió de patrimonis i accionariats variats. Tant és així que s’acaba de publicar la fortuna del Bisbat Gran Ducal, als voltants dels tres mil milions d’euros. La premsa laïcista luxemburguesa en fa un escàndol quan virtualment ho reparteixen pels tretze mil i escaig irreductibles catòlics practicants. Algú, en un atac de transparència estadística sense precedents, s’ha entretingut a comptar poble per poble, parròquia per parròquia, església per església i capella per capella tots els assistents als oficis religiosos setmanals arribant, a molt allargar i en prou feines, als tretze mil dos-cents setanta. La confrontació de les xifres oficials, que dóna un 87% de població catòlica, amb aquestes altres xifres que ofereixen tant sols un 3,18%, són esfereïdores. La qual cosa és força comprensible. Si el bisbe de torn, en un atac de fraterniat, es decidís a repartir-ho, en un cas tocarien a gairebé un quart de milió d’euros per cap, que ja és prou, i en l’altre a penes passarien dels sis mil. Qui sap si això haurà influït en el fet que la campanya endegada per l’Allianz vun Humanisten, Atheisten an Agnostiker Lëtzebuerg en vistes del des-enregistrament dels llistats de batejats hagi a penes arribat a l’u per cent durant els darrers quatre anys. O si això continuarà fins a arribar, a molt llarg termini, a establir un equilibri de forces on el dubte entre cobrar el dividend i el de liquidar la companyia per repartiment equitatiu es plantegi entre l’accionariat d’aquí o en qualsevol altra de les nacions que millor conec.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús