Luxembook

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
L’altre dia parlava de Luxemburg i dels amics de qualsevol disciplina o ofici. Per completar, ara voldria parlar de les amistats entre persones. En aquest àmbit, de vegades, aquest país sembla Facebook, en el sentit que el títol d’amic es concedeix amb massa facilitat. Deu ser una necessitat perquè molts habitants del Gran Ducat ho són només provisionalment: si esperes a conèixer-los bé per considerar-los amics, potser hauran fet la maleta abans que pugin de categoria. Per tant, millor que siguem tots amics. I si algun dels nostres marxa, doncs ja veurem com ens hi posem quan això passi. Al cap i a la fi, també n’hi ha que estan de pas tota la vida.

També pot ser que en aquest bonic territori del centre d’Europa tots siguem amics per falta de termes o conceptes més adients o precisos amb els quals definir les relacions interpersonals que s’acaben teixint en aquests verals. Faré algunes propostes alternatives:

  • Coneguts i saludats
  • Veïns amb qui s’intercanvia alguna frase amable
  • Companys de feina amb qui hom s’avorreix mortalment a l’hora de dinar, però s’hi diverteix quan és hora d’emborratxar-se
  • Amics de Facebook
  • Amics de coneguts o coneguts d’amics
  • Gent que no cauen bé però les invitacions dels quals un no gosa refusar
  • Persones que potser esdevindrien amigues però amb horaris absurds o agendes atapeïdes que fan que resulti impossible quedar-hi més sovint
  • Gent amb qui s’ha coincidit en algun esdeveniment social i això els ha semblat suficient per explicar la seva vida cada vegada que es coincideix (pel carrer o en un altre esdeveniment social)
  • Connacionals que cauen només mitjanament bé
  • Contactes potencialment profitosos
  • Persones amb seriosos problemes relacionals que sap greu o fa por engegar a fregir espàrrecs i que s’aprofiten d’aquesta circumstància per 1) imposar invitacions que s’acaben acceptant per compromís i 2) explicar milongues més tristes que un enterrament de tercera cada vegada que l’atzar advers te les posa a davant
  • Coneguts amb qui has de quedar bé perquè coneixen gent important o amics dels de veritat
  • Pesats que encara no saben que ho són
  • Falsos amics que fan veure que l’adjectiu que condiciona el nom no hi és per mirar de treure’n algun profit
  • Persones simpàtiques amb les quals falta només una certa afinitat
  • Parelles sexuals esporàdiques
  • Persones amb qui us trobeu bé quan coincidiu de casualitat però amb qui no quedaríeu ni de broma (i encara menys li explicaríeu un problema o demanaríeu un favor)

Sovint, parlant amb els amics de veritat, hi ha qui es refereix a qualsevol dels éssers de les categories ut supra com a “amics”. Aquesta paraula permet estalviar matisos i dedicar més temps a explicar la part realment important de l’anècdota, paràbola o raonament de torn. Suposo que és aquest el motiu real d’una utilització tan estesa de tan bella paraula. Tot plegat, tal vegada n’hi hauria prou, en alguns casos, recuperant el malnom del pare d’en Peret: “el mig amic”.

Etiquetes ,

1 comentari

  • Anton Marco

    19/06/2013 15:33

    «Cada amic té es seu xeric»

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús