Arxiu del dissabte, 6/07/2013

Inexorable

dissabte, 6/07/2013
Anton Marco | Luxemburg  

 

Les coses de palau van sempre lentes. Inexorables, però lentes. Inexorablement lentes. Tant lentes com inexorables, però van fent. Per això van tant lentes o per això, simplement, van. Que van, es prenen el seu temps però inexorablement arriben. Qui diu palau diu la Villa y Corte, que és on són el palaus… de la Corte. Fou el 22 d’octubre del 2011, tard, molt tard, potser massa tard, però es va fer. Finalment algú ho va fer. Algú ho havia de fer, per tard que fos. Doncs sí, resulta que en un espai tan neutre com és l’espai d’un campus universitari, es va erigir 75 anys més tard als esdeveniments succeïts un petit monòlit. No va ser en un espai tot ni tan simplement neutre com neutra és la via pública. Va ser en un espai recòndit, com d’amagat, lluny de la vista de vianants, reservat als estudiants. I encara no a tots, que els estudiants que de veritat fan el que han de fer, estudiar, no vaguegen pel campus. I deu ser, dic jo, que en tota la gran Villa y Corte no deurien trobar altre lloc on instal·lar-lo. De fet deu ser això, no hi havia prou o altre lloc on fer-ho. Car, després de rumiar-s’ho i rumiar-s’ho, a 75 anys vista d’haver succeït els fets, van decidir, finalment… i per subscripció pública, d’erigir un petit monòlit a la memòria d’aquells que de tot arreu, també de Luxemburg, van anar a Espanya a enfrontar certa barbàrie. Clar que… què podríem anomenar barbàrie setanta-cinc anys més tard? A allò que van fer aquests o aquells? En tot cas ningú no podrà dir -i, per estrany que sembli, ningú ha dit mai- que el que van fer aquells joves brigadistes allistant-se a les files de la República per a defensar precisament els valors de llibertat, igualtat i fraternitat que la República representava, que aquells nobles nois vinguts de tot arreu haguessin comès cap barbàrie.

(més…)