Arxiu del dimecres, 10/07/2013

Com cada any

dimecres, 10/07/2013
Anton Marco | Luxemburg

Aquesta setmana, la segona de juliol, toca parlar de bous. Dilluns a primera hora m’ho van recordar els companys de feina, que estan sempre al quite, ells. En arribar dos minuts tard m’ho van haver de retreure, sempre al quite, ells. Què!… per aquí ja hi havia qui deia que si t’haurien agafat els bous aquest cap de setmana. Rialles generalitzades.

Els luxemburguesos són uns fotetes. Així com sovint s’explica l’ànima catalana en termes de seny i rauxa, jo explico el tarannà luxemburguès en termes similars. Però en el cas luxemburguès la contra-balança del seny no seria la rauxa sinó la disposició del seu ànim cap a la fotesa. Un humor fi, entre senyut i malfiat, sempre alerta. Contràriament a altres germànics, el luxemburguès t’endevina l’acudit abans que el comencis a explicar. El que no acaben d’entendre, i mira si fa anys que els ho explico, és això dels bous. No li acaben de veure la gràcia, que tant ells com altres germànics no passen del  “Noi siamo zingarellenoi siam mattadori” dels cors de La Traviata en la comprensió del fenomen.

(més…)