No és cap secret

Anton Marco | Luxemburg

 

Quin europeu no ha vist més de quaranta cops a la tele en Juncker? I quin espanyol no l’ha vist quaranta cops donant-se la mà, aconsellant o simplement xerrant amb els de la delegació espanyola del COREPER? I quin espanyol no va acabar de saber la cara que tenia el ministre espanyol de Finances després de preguntar-se quaranta cops qui coi és aquest que xerra tant amb el Juncker? Acaba de caure un dels artífexs de l’Euro, un dels homes forts de la política europea. Un luxemburguès. Potser l’únic, segur, que li tossia a la Merkel. No sols a la Merkel, a tots els francesos i alemanys, de dretes i d’esquerres. En Juncker ha estat l’únic polític europeu, és la seva virtut, capaç de plantar-se una tarda a Berlín i, entrevistat per un canal de televisió de màxima audiència, cantar les quaranta als alemanys tots.

L’home que rebia Papandreu quan més mal dades anaven i l’únic primer ministre que ha rebut a un polític català des que els cants de sirena sobiranistes s’han sentit amb més profusió. D’en Juncker se’n poden dir moltes. Algun dia hauré d’explicar com va contestar en Juncker al Rector de la Universitat de Luxemburg, el català Rolf Tarrach, en el discurs d’obertura del curs acadèmic. O una anècdota, que va passar on jo vaig de tant en tant a fer una cervesa, entre el Juncker i un equatorià sense papers.

En Juncker és el mateix paradigma del tarannà luxemburguès. No, no és un àngel caigut, probablement perquè no és un àngel, com diria Véronique Poujol de l’agència France-Presse i redactora de D’Lëtzebuerger Land, el diari que va destapar l’afer de l’espionatge, i perquè, en tot cas, un àngel l’hauria hagut de fer molt grossa per a que el fessin fora del paradís. En el meu parer en Juncker és una figura de primer ordre en raó del que avui mateix publica el diari canadenc La Presse: «És un europeu convençut, encara es considera cruïlla dels camins franco-alemanys. “Quan vull parlar francès, penso en alemany, i quan vull parlar alemany, penso en francès, i al final em faig incomprensible en tots dos idiomes”, va dir un dia amb el seu llegendari sentit de l’humor». D’en Juncker va dir també un alt funcionari europeu que tenia dos defectes: té la seva pròpia opinió i, a sobre, la diu.

Si en Juncker no es presentés a les properes eleccions, serà perquè ja no les vol guanyar més. Una mena de Jordi Pujol. Per cert el que li va contestar en Juncker a en Rolf Tarrach feia referència a en Jordi Pujol i en presència del mateix Pujol. I com en Pujol, quan ell vulgui, es deixarà caure. No és cap secret que les bèsties polítiques d’aquest calibre no se les treu qualsevol oposició del davant amb un simple tossir, ni per un “mal et moris”, ni un “mal te morissis”.

Etiquetes , ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús