Think Twice Before You Post! (II)

Anton Marco | Luxemburg

 

Ni ho vaig veure, ni ho vaig sentir, ni m’interessen els mundials de natació, però no em puc estar de dir la meva quan un ximplet la diu tan grossa: “Catalanes de mierda, no se merecen nada“. Un exabrupte de la gamma dels del Pérez Reverte, de l’acadèmic, del Pérez d’Espanya. I ara com ho arreglem?

A mi no m’ha passat mai pel cap xiular cap himne nacional, ni xiularia a la Reina d’Espanya ni a cap altra, per més reina ni gran duquesa que fos, si mai en tingués l’ocasió com altres fan en el mateix Teatro Real. I opino que qui ho fa deu tenir les seves raons. I dit ja sigui amb conya, per definició, xiular un himne sense lletra tampoc hauria d’estar tan mal considerat a manca d’altres recursos vocals; com fins no fa gaire no ho era del tot fer-ho a l’òpera, malgrat les distingides classes i condicions socials que solen freqüentar-s’hi, i on les bones maneres, el tracte i fins i tot la vestimenta estan reglades segons els rígids cànons del protocol que coneix molt bé qui pot gaudir d’una entrada o d’una invitació oficial, com el personal dels alts comissionats del govern, amb qui s’ha d’emprar o s’espera pel sol fet del seu rang un llenguatge curat i, de qui en sàpiga, fins i tot apurar els mots exquisits que l’ocasió i lloc requereix. De parlar groller en sabem tots. Mancar al respecte i, fins i tot, als drets fonamentals és imperdonable en qui té responsabilitats públiques.

Seria de presumir que qui ha estat director de protocol de la Presidència del Govern Espanyol i ambaixador d’Espanya hauria de saber no solament per formació sinó per experiència d’aquestes coses. El cas és que, bromes a part, aquestes coses no tenen “arreglo”. No, cap. Qui ho pot arreglar? Ell, el mal subjecte? Si ja està desacreditat! Ell i tot l'”Alto Comisionado del Gobierno” al qual pertany. Això és tan fort com fotre-li un revés a la teva dona a l’estil de la bufetada a la Rita Hayworth. Com es pot arreglar? Demanant perdó? O avisant a la policia? O és tan fort com fotre-li un revés al teu superior a la feina. A qui que porti alguns anys treballant no se li ha acudit de girar-li la cara a un directiu com aquest del tuit? I quants ho hem fet? I no ho hem fet, no perquè no ens en vinguessin les ganes ni s’ho mereixessin, sinó simplement perquè ja no es podria arreglar. Hauries de fer el que diu que farà el ximplet de marca aquest que ho ha fet, dimitir. Però ni així s’arregla.

Tenir el geni prompte ha gastat molt males passades a molta gent, per això recomanen sempre comptar fins a deu abans de fer-ne o dir-ne una de grossa. Però per estar preparat a escriure en el tweeter aquestes set paraules amb els seus quaranta caràcters i polsar l’INTRO, comporta el temps superior al de comptar fins a deu. No és un rampell, és una convicció. I si fos rampell, qui sap si la classe de rampells que se’ls demana que tinguin als que aconsegueixen formar part del Cuerpo Jurídico de la Armada, com el llicenciat en qüestió.

No me refería a todos los catalanes”, per a acabar-ho d’adobar. I això ho diu sense excusa de rampell. De fet jo no hi hagués dit res a tot això si no hi hagués afegit aquesta. O sia que a tots els catalans, no. Un llicenciat en Dret del Cuerpo Jurídico de la Armada havent estat director de protocol de la Presidència del Govern Espanyol i representant a Espanya en qualitat d’ambaixador m’hauria de ser capaç de respondre sobre el meu cas. Jo sí, senyor Gafo? O jo ja em puc considerar dels que no? Dels que no què? Dels que no cal que ens en anem a la merda o dels que no ens mereixem res? No ens devem merèixer res d’ell, en tot cas. O dels que, com ell, reparteixen la brillantina?

De fet, in sensu stricto, el que jo m’hauria de preguntar és que si jo no fos català, espanyol a seques, en tal circumstància si pensaria el mateix. O si m’hauria vingut un prompte del geni semblant. La resposta més plausible, no em vull enganyar, és que sí. Posats a elucubrar potser m’hauria vingut una frase com aquesta: “A la mierda con los catalanes”. Seria fins a un cert punt lògic, penso, però el “no se merecen nada”, d’on collons els hi surt?

Etiquetes ,

1 comentari

  • ian fletcher

    22/07/2013 16:49

    Aquesta colonia del est esta a punt d’alliberarse.
    Un insultet mes o menys?
    Ja ens es igual el que diuen els espanyols.
    Enveja? Ignorancia? Poc li importa al esclau, a punt de saborear, la tant esperada llibertat!
    //*// Ja queda poc amics :))

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús