Arxiu del dimarts , 23/07/2013

Hi baby

dimarts , 23/07/2013
Anton Marco | Luxemburg 

 

Diumenge, el llit buit de companyia, se m’hi van fer les hores. Un cop llevat em vaig deixar emportar per la sola rutina dominical anant a parar al pàrquing acostumat. D’habitual no em cal baixar al segon subsòl. Ple com els dies de les grans celebracions, hi quedo sorprès. Quina història hi deu haver muntada avui?

Pel passatge de vianants que m’emporta inconscient tots els diumenges s’hi veien homes amb sandàlia de cuiro i mitjó de fil, i bermudes i camises llises en blancs trencats a la manera dels personatges d’estampes colonials, com preparats per a fer d’extres d’una pel·lícula del Tintin de la manera que es miraven el kebab, buit, mentre amb els dits pinçaven amb delicadesa dins les paperines d’estrassa les frites amb salsa “andalouse”. Arribat a la plaça un grup de quatre o cinc vestien negre. No era de dol sinó l’uniforme de feina dels servidors d’un dels restaurants gastronòmics al voltant dels quals onejaven banderes amb una inhabitual franja negra. No, no era un funeral tanta ornamentació i cerimònia, sinó la bandera dels belgues. Acampats davant dels porxos del Cercle Municipal una munió de gent es miraven una gran pantalla. Les taules de peu dret, ornades també de negre, groc i vermell oferien en platerets de cartró ametlles torrades, i m’han vingut al cap les mateixes olors d’ametlles torrades que s’oferien, llençades a mans plenes des dels balcons, a l’ocasió dels bateigs, l’esdeveniment celebrat amb més gran joia. Una veu en altaveu retransmetia el que es veia a la pantalla: la coronació dels reis dels belgues. L’animada descripció que en feia el locutor contrastava amb la quietud i silenci dels assistents que com a babaus s’ho miraven sense fer cas de les ametlles, sense pelar i no gaire més grosses que les pipes salades.

(més…)