Arxiu del mes: agost 2013

Anestèsia local

dissabte, 31/08/2013
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
L’altre dia, un amic pintor que treballa d’informàtic m’explicava que, des que viu a Luxemburg, amb prou feines agafa els pinzells. Com en tantes ocasions, la meva resposta va haver de ser “t’entenc”. I és que, mal que no gosaria definir-me com a escriptor, sí que m’agrada(va) escriure (confesso que he publicat algun llibre). Tanmateix, és cert que des que visc aquí gairebé he deixat aquest passatemps. Aquesta mena d’abúlia artística l’hem detectada en molts habitants d’aquest país. I per què? Aquí hi vivim bé i som raonablement feliços: per què falla la inspiració?

(més…)

La fira de les ovelles

dimecres, 28/08/2013
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Divendres passat va començar l’últim acte de l’estiu, que també resulta ser l’esdeveniment de l’any al país: la Schueberfouer. Avui dia es tracta d’una fira en l’accepció número 2 del DLC; tanmateix, quan va començar fa més de sis-cents anys (aviat és dit) era una fira total on s’hi venia de tot, inclòs bestiar. De fet, durant molt de temps em pensava que el nom de Schueberfouer volia dir «la fira de les ovelles», però es veu que no.

(més…)

Au!

dissabte, 24/08/2013

Anton Marco | Cambrils  

 

Si no cliqueu més sovint a la pastilla del «M’agrada», no escriuré més en aquest blog.

(més…)

Tornada de vacances

dimecres, 21/08/2013
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
No sé què senten en tornar de vacances les persones que viuen al revés que jo. M’explico: jo treballo fora i me’n vaig a casa quan tinc vacances; quan s’acaben, faig el camí a l’inrevés. Quan residia a Vilanova, vivia, com dic, al revés d’ara: treballava a casa i tenir vacances volia dir marxar a fora. De tornada de vacances m’enduia com a souvenir un sol sentiment: una mandra tremenda. Ara és diferent.

(més…)

Gramàtica Parda (II)

dilluns, 19/08/2013

Anton Marco | Luxemburg

Aquest article que avui veu la llum, va ser escrit entre el dia que el Tribunal Suprem va arxivar la causa contra José Blanco per tràfic d’influències, el divuit de juliol, i l’endemà del dia de la improvísada sentència que rebaixava de sis anys a nou mesos la pena de presó a Jaume Matas.
És sobretot en els moments crítics quan el geni de la llengua es manifesta. El llenguatge, allò que, com deiem ahir, guarda les realitats anímiques profundes des dels antics temps en què va ser creat, s’ha manifestat, es va manifestar el passat divuit de juliol quan, coneguda l’actuació de l’alt tribunal en Rubalcava va declarar: “El tribunal me ha dado la razón, era inocente“. Fixeu-vos bé el que literalment diu. Una: “Me ha dado la razón”, dues: era inocente”. Un polític professional sap de sobres que la raó no existeix de per si, es dóna, s’atorga. De la mateixa manera que s’atorga el perdó -a canvi de penediment i propòsit d’esmenar-se-. En aquest cas li van donar a ell, no al Pepinyo; o, si es vol, a un del bàndol que ell presideix.

(més…)

Gramàtica Parda (I)

diumenge, 18/08/2013
Anton Marco | Luxemburg 

 

La nostra pensa, que s’articula a través del nostre llenguatge, refereix les accions, emocions i sentiments. Jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres i ells, els pronoms personals indiquen els objectes i subjectes d’aquestes accions, emocions i sentiments. El «jo» és el més important dels pronoms, car refereix reflexivament al nostre propi ser, la nostra pròpia essència. El nosaltres és el seu equivalent social, comunitari. El «tu» és ja un objecte exterior; i el seu equivalent plural refereix a comunitats alienes a la nostra. Així diem: “vosaltres els francesos”. El «ell» és més llunyà que el «tu». És el pronom que va inventar l’home primitiu en els temps que s’inventava la part essencial de la gramàtica, la semàntica, quan va necessitar de referir-se a aquell ser invisible, que no era present, i al qual potser temia que durant les nits ventoses dels hiverns quaternaris li arrabassés els pernils de senglar o la carn de cérvol que guardava amagats sota una llosa en el bell fons de la caverna.

(més…)

I vos com ho veieu?

dissabte, 17/08/2013
Anton Marco | Luxemburg  

 

Es diu que l’origen del pas del tuteig al tractament de vos podria provenir de Dioclecià (245-313), que en dividir-se l’Imperi Romà entre l’Est i l’Oest, cadascun dels dos nous Augusts emperadors eren assistits d’un Cèsar. Quan un sobirà no parlava en el seu propi nom sinó en el nom dels altres tres, renunciava a l’ego de la primera persona del singular i o canviava pel nos de primera persona del plural, i, en correspondència, se li responia pel vos de la segona persona del plural. (més…)

Del dret a dir al dret a decidir dir

dimecres, 14/08/2013
Anton Marco | Luxemburg 

 

La veu de la consciència és aquella que no es manifesta, aquella que tenim tots. Tots en tenim almenys una, n’hi ha que en tenen dues, i qui sap si altra gent en pot arribar a tenir una més gran pluralitat. Els que en tenen dues en són ben conscients, més que els que en tenim una de sola. A una la defineixen com el coneixement compartit i a l’altra com el coneixement que un té de si mateix i del seu entorn. Però això, aquestes definicions, poden i han anat variant en el transcurs dels temps. Fins no fa gaire, així és tal com m’ho van ensenyar a mi, de consciència només en teníem les persones. Als meus avantpassats els ensenyaven, i ells n’havien de quedar convençuts, que d’ànima humana només en tenien els homes, els homes mascles, clar.

(més…)

Sota el garrofer

dissabte, 10/08/2013
Anton Marco | Cambrils

 

L’agost és el temps de vacances per excel·lència des de fa tres quarts de segle. Si bé a Alemanya ja hi existia una reglamentació des de començaments del segle XX, fou l’estiu de 1936 quan per primer cop es va establir a França i a Bèlgica el descans remunerat. Des d’aleshores vacances i viatjar són sinònims. Des del primer moment i en els anys succesius es va produir un intens flux migratori d’anada i tornada de les masses treballadores, significant el compliment del somni per a milions d’obrers: veure el mar per primer cop. (més…)

Buguenvíl·lees

dimecres, 7/08/2013
Anton Marco | Cambrils

Avui, deu d’agost, aprofitant el quart creixent de la novena lluna, he plantat les buguenvíl·lees. La terra de tres classes ficada en dos clots de tres pams de fons i dos d’ample són els llits que els he preparat vora la paret més arrecerada i assolellada.

(més…)