Formigues

(de M. V. -7/07/2013)

 

Fora del formiguer ja no hi ha salvació. Les càmeres que segueixen els teus passos des de qualsevol angle de la ciutat i els satèl·lits que et vigilen des de l’espai et jutjaran un dia si t’apartes del riu confús dels mortals i tractes de ser tu mateix navegant contra corrent. El que parles o tecleges pel mòbil queda gravat per sempre en el niu de l’aranya planetària i pot ser pres en contra teva en un temps venidor. Només si et comportes com una formiga anònima estaràs fora de perill. Les càmeres accepten de bon grat el fluid uniforme de la gent; en els seus budells la gran aranya digereix sens cap problema l’insignificant guirigall amb què expressen els humans els seus anodins sentiments, però si mires de ser original, singular, i no et comportes com una formiga conformista et convertiràs en sospitós. Potser que et sentis un ésser lliure perquè la vida t’ofereix la possibilitat de triar entre la llimonada o la gasosa per a barrejar amb el vi per refrescar-te a l’estiu, però en realitat qualsevol cosa que facis no és altra que obeir les inexorables regles del formiguer. Sí, això mateix que fas, penses, dius o calles, creient-te tan ocurrent o extravagant, en aquest precís moment milions de persones ho estan executant, pensant, pronunciant o callant al mateix temps amb gestos semblants, intercanviables. La partitura musical de rialles i llàgrimes que executa de manera cega la humanitat amb prou feines consta d’una dotzena de compassos. El nostre destí de l’universal consisteix en ser aquesta formiga que no es surt mai del pentagrama.

Un dia les càmeres van captar a un tipus que anava amb abric en ple estiu per la City de Londres. Va ser detingut i jutjat com a possible terrorista. Avui tots els abrics d’estiu poden amagar la faixa de dinamita d’un suïcida. Si pronuncies pel mòbil més de tres vegades en un dia la paraula jihad o Bin Laden, l’aranya planetària s’apoderarà de la teva filiació i de la dels teus avantpassats. I quan passis pel control d’un aeroport nord-americà el teu passaport produirà tres xiulets d’alarma. A continuació se’t presentarà un goril·la amb la panxa carregada de ferralla i et portarà a una cambra sense finestres on t’enumerarà un per un tots els pèls del nas i no podràs sortir en llibertat si no demostres que no ets res més que una formiga perplexa, la prova anirà al teu càrrec.

____________________________

-Traducció, amb llicència, de la columna de Manuel Vicent apareguda a El País el 07/07/2013-

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús