Sota el garrofer

Anton Marco | Cambrils

 

L’agost és el temps de vacances per excel·lència des de fa tres quarts de segle. Si bé a Alemanya ja hi existia una reglamentació des de començaments del segle XX, fou l’estiu de 1936 quan per primer cop es va establir a França i a Bèlgica el descans remunerat. Des d’aleshores vacances i viatjar són sinònims. Des del primer moment i en els anys succesius es va produir un intens flux migratori d’anada i tornada de les masses treballadores, significant el compliment del somni per a milions d’obrers: veure el mar per primer cop.

De ben segur que aquest estiu a la vora del mar més d’un periodista desenfeinat, torrat i al sol, amb connivència o a l’ombra d’algun president de cambra de comerç o subsecretari de turisme, no menys torrats, o algun altre alcalde costaner no tenint altre peix per vendre, haurà publicat amb grans titulars i a doble pàgina central en algun diari català la mateixa estultícia que llegeixo cada estiu sota l’eterna serenitat del garrofer cambrilenc: “Necessitem atraure el turisme de qualitat”. Cosa que és un oxímoron redundant. En escreix reincident. Per definició el turisme és el fet de viatjar a un altre lloc diferent del qual habitualment hom viu i treballa. Turisme i treball, doncs, van de la mà. I el turisme dit de qualitat és una entelèquia bastarda i suposadament aquell que faria la gent que té diners, que no treballa ni falta que li fa, i que per això gasta d’un altre lèxic; no li diuen turisme, a allò que fan aquesta gent en diuen viatge de plaer. Per tant jo aconsellaria, per a no continuar ennegrint més la més important sinó l’única font de riquesa que ens queda, a tots els presidents i vicepresidents de cambra de comerç, subsecretaris i delegats de turisme i a altres alcaldes o regidors suplents que encara que no els quedi altre peix per a vendre, s’abstinguin de respondre a qualsevol periodista desenfeinat sobre la redundant i estulta pregunta del ‘turisme de qualitat’ si no volen acabar malament.

(Qui vulgui pot provar en el cercador google.com, associant l’expresió “turismo de calidad” i diferents noms propis, com el de Jaume Matas, Ruiz Mateos, Julián Muñoz o els que més avall s’indiquen).

Això no existeix. O com el doblers d’altri i el brou de peix, que no fan greix. No pot existir perquè, entre altres coses, els que tenen diners tampoc són tants. En coneixeu gaires? Si al pas que van no ens en quedaran. Si qui demostra que en té o se li descobreix que en sap fer l’acaben fotent a la presó! Pobre Bárcenas, no me’l puc treure del cap. I pobre Iñaki! Un altre que en sabia fer… que en tenia, vaja. Si fins i tot el rei ha hagut de tornar el vaixell vacacional! Si l’amo dels viatges Marçans rau a la presó. Si el Mario Conde, el De la Rosa, el Julián Muñoz, el Ruiz Mateos, el Gil i els Albertos i tants altres amnistiats, que també en sabien fer, també hi van ser o estat a punt de raure-hi! Si ja només ens queda el Florentino i el Paco Roig que en sàpiga fer o en tinguin i no hagin passat per l’hotel Carabanchel ni precisin d’un descans degudament remunerat!

Ja us ho podeu treure del cap, el ‘turisme de qualitat’ és un peix que no l’acaben de vendre i ja fa pudor. El turisme es va inventar per a la gent modesta, pels obrers o gent amb feina, vaja. I així continua sent, per això les vacances són pagades, pobres. Pobres de nosaltres, si no ens les paguessin, no les podríem fer i els de terra endins no haurien pogut veure mai la mar. I encara van tota la rècula de posseïdors de la ciència turística maldant a la classe obrera, menystinguent-la amb la malintencionada estultícia de la “qualitat”. No volen més obrers? No tenen prou qualitat la gent modesta, els que vivim sense luxes, els pobres empleats? Però que s’hauran cregut! Què vol dir atraure el turisme de qualitat? A Carabanchel, home, aneu-los a buscar a Carabanchel als de la qualitat! I a Carabanchel hauria d’anar a parar qui ho torni a repetir! El turisme es fa quan hi ha vacances i són pagades, i els rics vaguen tot l’any sense necessitat que ningú els ho pagui, quan no són a Carabanchel. I no aniran mai on els diguin tota aquesta rècula estivalera de torrats amb camisa planxada, que si hi vulguessin anar ja ho haurien fet pels estius que fa que es remena el mateix titular, que el món és molt gran per visitar per tant pocs que queden fora dels carabanxels. Almenys, si més no, que quan els condemnin els enviïn a la platja. De més verdes n’hem vist madurar.

 

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús