La fira de les ovelles

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Divendres passat va començar l’últim acte de l’estiu, que també resulta ser l’esdeveniment de l’any al país: la Schueberfouer. Avui dia es tracta d’una fira en l’accepció número 2 del DLC; tanmateix, quan va començar fa més de sis-cents anys (aviat és dit) era una fira total on s’hi venia de tot, inclòs bestiar. De fet, durant molt de temps em pensava que el nom de Schueberfouer volia dir «la fira de les ovelles», però es veu que no.

Entre finals d’agost i principis de setembre (enguany del 23 a l’11), la vasta explanada del Glacis, normalment un aparcament enorme prop del centre, queda ocupada per les instal·lacions dels firaires. N’hi ha de quatre tipus: menjar (i beure), tómboles (i similars), atraccions i paradetes de venda. Obren cada dia de les dues de la tarda a la una de la matinada (les dues els divendres i dissabtes) i acullen nombrosos visitants. De fet, la referència als ovins, mal que errònia, li escau prou bé donada la gran quantitat de persones que la visiten (en el vídeo ho diuen: «tothom va a la Schueberfouer») i la dificultat de caminar-hi en les hores de més afluència.

La «Schueber» és famosa per molts ingredients, però n’hi ha tres que voldria destacar. El primer és l’olor. Com que en aquesta fira s’hi pot menjar de tot, la barreja de ferums acaba sent portentosa. Els dos plats amb més solera (versió tradicional del modern menjar escombraria) són les gromperekichelcher (especialitat luxemburguesa: galetes de patata) i el peix fregit; però també s’hi troba menjar més modern i cosmopolita: kebab, chile con carne, bamy noodles, costelles, hamburgueses, salsitxes, xucrut, pasta… Tampoc falten les postres: fruita recoberta de xocolata, creps, gofres, xurros, gelats, ametlles garapinyades, cacauets garapinyats, pipes garapinyades, cotó de sucre… Imagineu el núvol que pot formar la combinació dels aromes que s’escapen de totes aquestes menges… barrejades, si voleu, amb les olors habituals d’una ciutat i les de les aglomeracions de gent.

La segona peculiaritat són els embolics de trànsit que provoca. Durant tres setmanes canvien els sentits i les direccions de circulació al Rondpoint Schuman (un punt clau de la ciutat perquè és el pas d’anada i tornada del barri europeu i financer i de l’autopista que va a Alemanya i cap a l’aeroport). Durant uns dies, es formen uns embussos magnífics o, si més no, tots els conductors que hi passen a la vora no saben ben bé per quin carril s’han de ficar. I és que, és clar, és un moment en què la presència de cotxes a la ciutat és molt més elevada que la resta de l’any. Elevada i concentrada en una sola zona, al voltant de la fira. De fet, els problemes d’aparcament són encara més fenomenals que els de circulació. Al major nombre de vehicles privats cal sumar-hi el fet que l’aparcament que normalment els absorbeix està ocupat precisament per allò que els atreu a tots. Així acaben aparcant on poden i com poden. Els veïns del Limpertsberg, el barri més pròxim a la fira, us podran explicar mil històries. Sobretot els que tenen cotxe i no tenen un garatge ni una plaça de pàrquing.

La tercera característica és la gent. De fet, per la Schueberfouer hi acaba passant tothom que viu a Luxemburg. Això vol dir la proverbial varietat de la vinya del Senyor (en aquest país hi està ben representada). Destaquen, però, persones que pertanyen a una determinada categoria. Són gent que no sol freqüentar la ciutat, d’aquells que troben que La Ciutat (com anomenen ells la capital del país) queda molt lluny (en un país tan petit, té mèrit). No us els sabria descriure però són fàcils de reconèixer, només els hauríeu de veure: sembla que acabin de baixar del tractor o de tancar les ovelles al corral. Amb tot el respecte del món pels pagesos i ramaders: no els critico, només comento que destaquen.

Per cert, els luxemburguesos de soca-rel diuen que quan comença la fira s’acaba el bon temps. Enguany ha estat matemàtic: la fira va començar divendres; durant la tarda encara va fer bo, de dissabte a dilluns va ploure i, fins i tot ara que no plou, la temperatura ha caigut en picat.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús