Aprendre llengües: au pair a Luxemburg?

Carla Fillol | Luxemburg

 

Luxemburg disposa des del 18 de febrer de 2013 d’una llei* que regula l’acollida de joves au pair. S’ha de dir, per poder comprendre una mica millor la importància d’aquesta nova llei, que Luxemburg és un país on una bona part de la població (43,2% de residents estrangers – gener 2012) no compta amb una xarxa familiar i tenir un/a cangur a casa, especialment quan els dos pares treballen, pot ser de gran ajuda.

Fins aquest moment aquest tipus d’ocupació era il·legal per evitar qualsevol abús, evasió d’impostos o immigració il·legal, que no vol dir que moltes famílies no comptessin amb aquesta ajuda a casa. I probablement aquesta realitat va fer necessari el plantejament de la llei i la seva aprovació.

Com es defineix el concepte au pair? I què comporta? Es tracta d’una estança temporal amb una família, de joves entre 18 i 30 anys que vénen de l’estranger. Per al jove o la jove és una experiència enriquidora que li dóna la possibilitat de perfeccionar els seus coneixements lingüístics i culturals; la família d’acollida es beneficia de l’ajuda de l’au pair amb els nens i amb algunes tasques de la llar. Amb tot això cal dir que la participació a les tasques familiars corrents no ha de ser l’objectiu principal de l’estança ni ha de ser de més de 5 hores diàries de mitjana en el període d’una setmana. La duració setmanal tampoc pot depassar 30 hores de mitjana pel període d’un mes o de quatre setmanes. Per suposat, ambdues parts han de complir una sèrie de requisits que podeu consultar aquí: http://www.accueil-aupair.lu/en/are-you-planning-host-%E2%80%9Cau-pair%E2%80%9D-young-person-your-family

Aquesta llei estableix un marc legal per l’au pair i per la família d’acollida, que han de signar una convenció. El Servei Nacional de la Joventut, sota el Ministeri de la Família i Integració, s’encarrega de la gestió, control i coordinació de cada programa au pair.

Jo mateixa vaig marxar d’au pair a França un estiu quan estudiava a la universitat per millorar el meu francès. Vaig anar a parar a una família amb 4 nens, 3 nois de 4, 6 i 9 anys, si no recordo malament, i una nena de dos anys, en la regió de les Landes. Magnífic, el lloc. Impressionants, els boscos de pi marítim, i una delectació la Piperade o truita de pebrot, els chaussons aux pommes i el gateau basque. Allí vaig aprendre a apreciar el bon foie-gras, el cinema francès i vaig assistir als primers partits de rugbi –i per ara, els únics- de la meva vida. Vivia amb una família benestant. El marit era propietari d’una serradora, vivien en una casa de fusta enorme, molt bonica i amb totes les comoditats al mig d’un vast terreny. També tenien una casa d’allò més pintoresca i estiuenca, amb algun que altre rosegador poc benvingut en el celler, que mirava a l’oceà Atlàntic, que jo, acostumada al meu Mediterrani, trobava tan diferent, tan canviant i violent…

El pare era un tros de pa i, per sort meva, també l’encarregat de cultura a l’Ajuntament d’aquell poble petitó que comptava amb un cinema i totes les setmanes em portava una entrada gratuïta. Jo hi anava el meu dia lliure i assaboria aquelles pel·lícules franceses d’autor, de les quals probablement no entenia ni la meitat i de les quals encara m’agrada gaudir tant avui… La mare era mestra d’educació física, típica francesa amb mala llet i mal caràcter –perdó als francesos simpàtics que no es mereixen aquesta crítica… Els tres nois eren encantadors com el seu progenitor, i la petita de dos anys, una pesta, com la seva mare… Però intel·ligent i manipuladora com ella sola… i gràcies a elles vaig aprendre francès, sí, a la força, per defendre’m de cada crítica absurda i infundada… És clar que en algun moment vaig tenir la temptació d’agafar la maleta i marxar, encara que haig de dir que va valdre la pena aguantar una mica.

Espero que aquesta nova llei faciliti la circulació dels joves que volen aprendre noves llengües i cultures. Que la consideren com una bona oportunitat, ja que Luxemburg és un lloc excepcional on poden aprendre no sols la llengua i cultura del país, sinó també la llengua i la cultura de la família d’acollida, i cal dir, amb les millors condicions i el major control amb què els au pairs hagin pogut comptar mai.

_________________________________

*Aquesta llei està inspirada essencialment per l’acord europeu sobre la col·locació au pair del Consell d’Europa i per la legislació belga.

Etiquetes , ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús