Segon retorn

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Per raons de feina, m’he vist obligat i forçat a passar tres setmanes a Creta. Quan va ser hora de tornar, com que prefereixo tanmateix el temps calorós, no acabava de seduir-me la idea de tornar al meu país de residència, on la tardor avançava a grans gambades segons em deien els amics. Per fer-me-la més passadora, vaig confegir una llista de motius pels quals és millor ser a Luxemburg que a Creta.

  • A Luxemburg hi tinc amics i a Creta, no.
  • Aquí no em cal empastifar-me de crema solar encara que sigui només per sortir al carrer.
  • En aquest país deixa de ser obvi que sóc un turista, amb tots els avantatges que això comporta.
  • A Luxemburg puc anar en bicicleta (tot i que se m’ha trencat un pedal i l’hauré de fer arreglar).
  • M’agrada més el gust de l’aigua de l’aixeta a Luxemburg que a Creta. Sé que n’hi ha més d’un que no comparteix la meva opinió, però ja se sap què es diu sobre els gustos.
  • El soroll ambient a Luxemburg és inferior.
  • Els partits neonazis, aquí, són anecdòtics i molt mal vistos.
  • Ara puc passar per davant dels bars i restaurants sense haver de dir “no, gràcies” ni haver de driblar pesats que volen que hi entri.
  • Ha baixat el meu consum de cafè, alcohol, carn, fregits i sucre.
  • Els dissabtes al matí puc escoltar Sentieri Sonori (programa de ràdio dedicat a la música italiana independent).
  • Si un dia m’he de quedar a casa per la raó que sigui, ni em sap greu ni em sembla que malgasto el meu temps lliure.
  • A Luxemburg, quan surt el sol, estic content.
  • Al Gran Ducat, nou de cada deu conductors s’aturen als passos de zebra (un dia he de parlar del meu encontre amb una que no s’hi va aturar).
  • Aquí sóc fumador passiu només als bars, per comptes de ser-ho a tot arreu (restaurants inclosos).
  • Ara puc escoltar Τα παιδιά του Πειραιά o Κανείς εδώ δεν τραγουδαεί i gaudir-ne. A Grècia aquestes invasives cançons, que els locals utilitzen contra els turistes, s’arriben a fer insuportables i és una pena perquè són ben boniques.
  • Tindré ocasió de tornar a Grècia.

Queda clar, doncs, per què aquesta ciutat ens sembla un paradís.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús