El Q42

Anton Marco | Luxemburg

 

En el paradís luxemburguès tot és joia, que en el paradís luxemburguès de res es manca. Fractal oscil·lant d’Europa i on s’hi recull la diversitat del nostre continent, permet, també, lleugeres abstraccions de l’angelisme amb esporàdiques escapades a l’infern. A tota hora les fronteres són permeables i de nit no cal allunyar-se massa per a submergir-se en els antres. El Q42 és un dels excepcionals antres del Gran Ducat. Un d’aquells llocs que només coneixen els que han sabut cercar els millors amagatalls nocturns i on les bones raons per anar-hi s’escapen als àngels blafards i pàl·lids. No pregunteu a cap angelical luxemburguès ni a on és ni com es troba: a l’infern només hi van els que ja el coneixen i ja no els fa cap por l’obscuritat. S’hi va quan comencen les foscors del cap al vespre, sempre de cara a la nit, per bé que a l’infern no solen tancar mai les portes a ningú ni a cap hora, que l’hora de retronar i escruixir del gran capgirament sempre és incerta, tant fortuïta com inexorable i, tard o d’hora, sempre arriba.

De nit i a la fosca hi arribo, travessant els carrers plens de caus i coves de gent tapada que tan sols surten al carrer quan el fràgil sol fuig. Gent dolenta o gent bona, gent com la gent, que entren i surten de les avernes cavernes on els íncubs dimonis i els eteris àngels totes les nits es troben per i a destorbar els desordenats desitjos. I si dels àngels encara no se’n coneix el sexe, dels dimonis tothom sap bé que són mascles, com són quasi bé tots, servidors i clients, en el Q42. Gent reputada temible pels seus purpurosos colors es reuneix col·lectivament en aquest lloc. Allí hi van i allí es troben i allí s’hi estan, com tots aquells que a l’infern van i es troben i s’hi ajunten per a patir, i quan s’hi queden, bé que s’hi estan.

El pur blanc pàl·lid de l’infern n’està exclòs, mai el veureu en el Q42. Hi abunden els intensos colors bruns i sutjosos, marrons com la xocolata, i els vius virolats rojos i els blaus forts com els de les flamarades del foc de l’abismal infern que de tant en tant s’aviva quan des de les pantalles del Q42 algun cucarell dimoni màgicament l’encén, fent tronar i retronar el libidinós desig amb els llobreguosos llargs ganyols del «goooool!», que esclaten i es trenquen, que es rompen i escruixen en gran capgirament.

Etiquetes , ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús