Eleccions a Luxemburg

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Encara que TV3 i TVE no en parlin, demà hi ha eleccions a Luxemburg. Potser no tenen la transcendència de les eleccions a Alemanya o als Estats Units, però per exemple poden decidir, de manera indirecta, el futur President de la Comissió Europea, que no és dir poc. Localment, tanmateix, aquests comicis tenen altres elements d’interès.

Per començar, són unes eleccions anòmales, gairebé històriques. És de les poques vegades que no tenen lloc a maig o juny i que no coincideixen amb les eleccions europees. Les va haver de convocar el Govern luxemburguès un cop va perdre la moció de confiança a la qual es va sotmetre al juliol com a resultat d’un escàndol d’espionatge (en podeu saber més a partir dels tres articles següents: BBC, No és cap secret, Distrets). Actualment n’hi ha un parell o tres, d’escàndols d’espionatge en aquest petit país, però aquest tema li deixo al meu amic Anton.

També hi ha la novetat que el resultat sembla més incert que mai. Després de més de vint anys en el Govern, podria ser que el dominant CSV (Chrëschtlech-Sozial Vollekspartei, Partit Popular Cristià-Social, tot i que la qüestió de les “equivalències” entre partits és prou problemàtica, per entendre’ns es pot dir que a Catalunya podria ser proper a Unió Democràtica) no guanyés les eleccions o les guanyés però sense el marge suficient per governar. Després hi hauria la qüestió de quina coalició es formaria, com a Alemanya: amb els socialistes del LSAP? Amb els verds?

Ja ho veurem.

El sistema electoral luxemburguès és lleugerament complex. Fa uns anys, per a les anteriors eleccions, el Centre Català de Luxemburg va publicar un article que d’alguna manera l’explicava. Jo en faré només un apunt. Per començar, el que m’agrada: són llistes totalment obertes. Els electors tenen un nombre de vots segons la circumscripció a la qual pertanyen. Quan és hora de votar, tenen diferents opcions: poden posar una creu a l’inici d’una llista i votar-la completa. Si no, poden posar una creueta als candidats que prefereixin, siguin del partit que siguin. També hi ha la possibilitat de fer un “vot de qualitat”, és a dir, votar dues vegades (posar dues creus a la papereta) al costat del candidat que més agradi al votant. Aquest vot, és clar, es resta dels que té disponibles. Cartells electorals Això fa que els candidats s’esforcin per fer-se coneguts i propers (no del tot difícil en un país de mig milió d’habitants). Han de posar totes les fotos als cartells electorals, per si de cas. Pot provocar, a més, que hi hagi sorpreses. Per exemple, a les darreres eleccions municipals, Paul Helminger, cap de llista del DP (Demokratesch Partei, Partit Democràtic… tirant a Convergència Democràtica de Catalunya però sense acabar-s’hi d’assemblar), no va ser el més votat sinó el segon més votat. El més votat va ser Xavier Bettel, del seu mateix partit, que avui és alcalde de la Ciutat de Luxemburg. A Catalunya també podria passar, oi?

El que no m’agrada és que no tenen cap escrúpol per acumular càrrecs. Per exemple, l’esmentat Xavier Bettel es presenta com a diputat al Parlament, igual que ho fa François Bausch, dels verds, primer tinent d’alcalde. O el seu predecessor en el càrrec, o Charles Goerens, eurodiputat. No ho entenc. Deu ser que, com que el país és petit, no tothom es vol dedicar a la política. Una altra possibilitat és que, com que els salaris són bons tant en el sector públic com en el privat, la carrera política no atregui a aquells que busquen només diners. No en tinc ni idea: ho admeto. De tota manera, sembla que no molesta ni als candidats ni als votants. O sigui que jo millor que calli.

Espero poder explicar, entre demà i dimecres, els resultats.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús