I ara?

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Aquesta entrada vol ser el complement de l’anterior sobre les eleccions luxemburgueses. El primer que he de fer és demanar perdó per la gracieta amb la qual obria el meu text d’ahir: el Telenotícies de TV3 d’ahir va tractar, al migdia i al vespre, les eleccions del Gran Ducat. En totes dues ocasions, la notícia va ser breu però correcta. El segon que em toca fer és donar les xifres: d’un total de 60 diputats, 23 són per als democratacristians del CSV, 13 per als socialistes del LSAP, 13 per als liberals del DP, 6 per als Verds, 3 per a la dretana ADR i 2 per a déi Lénk (esquerra).

La situació política actual de Luxemburg recorda bastant a la de Catalunya en diferents èpoques i per diferents motius. Per començar, tothom ha guanyat les eleccions: el CSV perquè és el partit més votat i treu deu escons als dos perseguidors (malgrat haver perdut molts vots i tres escons); el LSAP perquè ha perdut poc i podria formar govern; el DP perquè és el partit que més ha pujat; els Verds perquè poden ser decisius (tot i haver perdut vots i un escó, en un context que havien considerat favorable); déi Lénk perquè ha pujat; els Pirates perquè han obtingut gairebé un tres per cent… i el KPL (el partit comunista) perquè no se li ha mort cap candidat.

Ara, com a Catalunya fa uns anys, ha guanyat el partit que duia més de quaranta anys en el Govern (darrerament en coalició) però podria veure’s desbancat si es forma una coalició de tres partits (socialistes, ecologistes i liberals). De moment, no està clar què passarà ni hi quedarà aviat (per a l’anterior coalició, relativament senzilla, van caldre 46 dies). Els tres que es podrien aliar, que s’han reunit amb tota discreció, tenen grans diferències. Per l’altre costat, el CSV voldria i podria pactar amb LSAP o amb DP, però tampoc sembla fàcil: els primers van fer caure el Govern; amb els segons sempre hi ha hagut diferències de tot tipus. No us recorda res?

A diferència del Principat, però, al Gran Ducat no es parla de tripartit ni d’entesa sinó de Gambia Koalition (com a Alemanya, és pels colors de la bandera i dels partits que formen la possible aliança). És que, pel que he vist i sentit, la gent té ganes que el tripartit luxemburguès arribi a port. En general, no hi ha animadversió cap a Jean-Claude Juncker o cap al seu partit: hi ha ganes de canviar. També pesa el gran èxit personal de Xavier Bettel (cap de llista del DP i actual alcalde de la Ciutat de Luxemburg): després de sorprendre a les eleccions municipals, ara ha estat el polític que més vots nominals ha recollit (més creus al costat del seu nom a les paperetes). Un diari li va penjar l’etiqueta de polític més popular del país i principal candidat a Primer Ministre.

Ja ho veurem. Ara s’ha de reunir el Govern sortint una darrera vegada (reunió “divertida”). Després el Gran Duc Enric haurà de nomenar un formador (que formi un Govern) o un informador (que sondegi els partits per captar com està l’ambient). Juncker reclama que li toca ser el formador, però no se sap mai. De tota manera, com va dir l’Anton, no està acabat ni molt menys. Pot ser Primer Ministre, un cap de l’oposició inflexible o dedicar-se a la política europea des de Brussel·les, que diuen que fa anys que cova aquesta ambició.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús