Música i canvis

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Aquesta és una nota sobre música, però no puc evitar fer un breu comentari polític: finalment Xavier Bettel, actual alcalde de la Ciutat de Luxemburg, ha rebut del Gran Duc Enric l’encàrrec de formar govern. Per primer cop des de 1974 hi haurà un govern sense el CSV. Ja veurem què dóna tot plegat.

En fi, música: aquest vespre actua per segona vegada a Luxemburg Cristina Donà, una rocker italiana de gran veu i alta qualitat musical. En aquesta ocasió ho organitza l’Istituto Italiano di Cultura, entitat depenent del Ministeri d’Afers Exteriors per a la promoció de la cultura italiana a l’estranger; però la primera visita de la Donà al Gran Ducat (i rodalies) la va muntar una associació d’esforçats voluntaris que m’ha reportat alguns dels meus moments més feliços a Luxemburg: Panoplie. El concert d’avui és una bona ocasió per fer-ne un elogi ben merescut.

Panoplie era una associació sense afany de lucre que es dedicava a la promoció de la música italiana i en viu a Luxemburg. Darrere hi havia un grup d’amants de la música que, per voluntat pròpia, van dur al Gran Ducat els músics transalpins que consideraven que mereixien ser coneguts en aquest racó de món. Eren artistes d’una qualitat enorme i es presentaven en concerts propers, intensos i inoblidables (molts d’ells al desaparegut d:qliq, del qual ja vaig parlar en una altra nota: Homenatge). El primer esdeveniment va ser, fa vuit anys, un concert de… sí, Cristina Donà. S’hi van posar amb molta empenta: organitzaven, més o menys, un concert al mes i un festival de dos dies al principi de l’estiu. Com que fer venir músics des del «Bel Paese» cada mes els hauria dut a la ruïna en quatre dies, completaven el programa amb bons grups i cantautors locals que mereixien una oportunitat o simplement una mica d’atenció. Amb el temps, van passar a celebrar un parell d’esdeveniments l’any i, finalment, a deixar-ho córrer. Van tenir un cant de cigne, però, amb un concert únic al setembre de l’any passat, que vaig agrair, citant l’artista que actuarà aquest vespre, com si fos l’ultima giornata di sole.

Personalment he d’agrair a aquesta associació el fet d’haver descobert alguns dels grups que actualment figuren entre els meus preferits. No faré cap llista perquè seria injust (i encara me’n deixaria algun) però els podeu escoltar els dissabtes al matí, a través de Radio ARA, en un programa anomenat Sentieri Sonori. Gràcies a Panoplie, Luxemburg va ser durant sis anys un lloc més divertit, més intens i més viu. Hi havia sempre una esperança de concert, de trobar una situació per viure. Us en podria explicar algunes, però no em vull fer pesat.

I per què ens van abandonar? Què va passar, doncs? Per començar, esgotament (físic i econòmic) de les poques persones que hi havia darrere i un enriquiment important del panorama musical luxemburguès. S’ha d’admetre que avui dia hi ha concerts molt més sovint, i de músics força interessants (fins i tot de primeres figures mundials com Neil Young o Bob Dylan).

El meu somni seria, algun dia, una Panoplie per a la música catalana. Això implicaria que els grups catalans mostressin la mateixa bona disposició a tocar per relativament pocs diners, en un local petit, davant d’una cinquantena de persones i en un país que no sabrien trobar en un mapa si no hi haguessin fet un concert. Algú s’anima i ho intentem?

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús