Arxiu del mes: novembre 2013

Amics

dimecres, 27/11/2013

Anton Marco | Luxemburg 

És cert, com diu en Màxim en el seu article (19/06/2013), que la paraula amic «permet estalviar matisos i dedicar més temps a explicar la part realment important de l’anècdota, paràbola o raonament de torn». Però no és pas menys cert que amb el mot amic, en escreix, en català, també hi podem denotar una gran varietat de matisos, de singulars situacions més enllà de regalades emocions i sentiments. Així, tenim altres maneres de dir «mig amic» -expressió que va mig recuperar en Peret a la nostra parla- com ‘amic de barret’, ‘amic de bon dia’, ‘amic de la bossa’ o ‘amic de l’olla’. Expressions, totes elles,  que s’usen poc, car ofensives sinó injurioses. I per a indicar el mal geni diem ‘posar cara de pocs amics’ o ‘no tenir amics ni parents’ per a denotar ser dur de cor; o ‘no tenir armes a la bandera’ per a indicar que s’és provocador, instigador o subversiu. (més…)

A en Fabio

dissabte, 23/11/2013
Anton Marco | Luxemburg

 

Robert Allen Zimmerman, el músic, cantant i poeta, es va presentar la setmana passada a Luxemburg. Afigurant una imatge genuïna, tan seva com original. Ja fa anys que es presenta amb un barret entre vintage i del far west i amb una levita que pot fer recordar a un jueu o a un predicador decimonònic del Middle West venent xarops i ungüents que curen tots els mals dalt d’un empostissat.

Ell està per sobre de tot. I sobretot per sobre del “què diran”. Sempre ha estat igual, ell se’n fot dels convencionalismes buits.
(més…)

Elogi dels blogs

dimecres, 20/11/2013
Anton Marco | Luxemburg

 

Parlar costa poc, tothom n’aprèn, és una necessitat. Aquesta necessitat uns la conreen més que uns altres. Les dones més que els homes, per exemple. El fet d’escriure és una altra cosa, però, de fet, serveix per al mateix: comunicar-se. Comunicar les teves necessitats, els teus sentiments, donar la teva opinió, etcètera. Les dones tindrien, doncs, més necessitats, més sentiments, o més necessitat d’expressar els seus sentiments o de donar la seva opinió? N’hi ha que diuen que sí, altres que no, vés-ho a saber.

El nen arriba a l’escola quan ja sap parlar, sa mare n’hi ha ensenyat. Allí, a l’escola n’hi haurien d’ensenyar més, o millor. Passa, però, que no paren de dir-li: calleu nens, nens calleu. Es van fent grans, i a mesura que passa el temps l’ordre continua: voleu callar? Passen a secundària i continuen sentint la taxativa: voleu fer el favor de callar? De mil maneres ho senten dir. Deu ser la frase que més es repeteix durant tot el seu currículum escolar. Clar, al final s’aprenen la lliçó. I en no parlar ni com cal ni quan cal, acaben per no saber-ne. I en no saber parlar, no aprenen a escriure: així de fàcil. És que no saben redactar, sovint sentim queixar-se als professors. Però mai no es queixen que no sàpiguen parlar, això no els convé: els convé que estiguin muts, ben callats.

(més…)

Una setmana completa

dissabte, 16/11/2013
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
De tant en tant, m’agrada jugar a fer veure que simulo que podria arribar a esdevenir una mena de crític cultural. Com si anés als concerts i als teatres només per poder-me’n queixar, amb el nas alçat, l’endemà. Però no me’n surto. Tanmateix, fer un resum dels esdeveniments més destacats no fa mal a ningú.

(més…)

Vicent Partal -D’un temps que ja és un poc nostre, d’un país que ja l’hem fet-

dimecres, 13/11/2013

Anton Marco | Luxemburg

Ahir en el CCL vàrem tenir el gust de rebre en Vicent Partal que, tan coratjós com determinat, ens ha explicat la manera en què ell veu el tros d’història en què estem immersos. Una història que, sens dubte, ha de xocar a qui no li interessa que els esdeveniments siguin els que són i que, amb astuts maneigs, volen negar. Es voldria negar, per exemple, l’evidència que en Vicent Partal reitera: 560.000 persones de nacionalitat espanyola van donar noms, cognoms i DNI pels preparatius de la històrica jornada de la Via Catalana.

(més…)

Quo vadis, Catalonia?

dimarts , 12/11/2013

Realitats i representacions, representacions de realitats… històricament canviants, políticament movibles, humanament negociables… De moment sabem com som. A on s’arribarà a fer cap? No gaire lluny d’on som.

Algu es veu en cor de recomposar aquest diagrama ?

 

Anton Marco | Luxemburg