Arxiu del mes: desembre 2013

EX-NORMA

dimecres, 25/12/2013
Anton Marco | Luxemburg 

 

Ho han dit a la tele: santa paraula! La tele és, ara, la trona des d’on es dicta el que es pot dir o no es pot dir. Sí, a mitja tarda han dit avui que ja podem dir sisqueraalego i fadrí. I jo ja m’he quedat despreocupat i amb la consciència tranquil·la. Ara ja ho podré dir, ara ja no me n’hauré de privar. Encara que, ben pensat, sempre hi haurà algun lletraferit d’aquells que presumeixen de no veure mai la tele que no se n’haurà assabentat i encara m’hauré de sentir amb petulant esvaniment allò que tant fereix: Què diu aquest ara? Tan aviat com pugui m’ho faré gravar en un stick, MP3 o quatre d’aquests i ho portaré a la butxaca per a justificar la meva parla i consciència. No fa pas gaire encara, un instruït a l’ús i en l’ús d’aquests, un dels que es passen la vida anant al darrere de fer mèrits per a entrar de director general d’alguna cosa que s’haurà de dirigir i ordenar en el proper govern, es lamentava. Deia i argumentava, com qui escriu un memorial de greuges, que, ara, era independentista perquè quan era petit li donaren una galtada per haver dit fetge en no trobar la paraula en castellà. Això sí que són mèrits, valga’m Déu! Fetge sí, alego no. Com allò de Cuba sí, ianqui no. O era al revés? I ara em pregunto com és que de ‘normal’ es composa ‘subnormal’ mentre que no es diu ‘subdotat’ ni ‘supernormal’?

(més…)

Retalls de premsa europea: Barroso i el dret a decidir

dimecres, 18/12/2013

Brussels, 20 September 2012

President Barroso answers citizens’ questions on the State of the Union – LIVE Euronews “I talk”/ Google+ Hangout

Interviewer: …there’s going to be a lot of nation-states soon, I mean you know that last week, one and a half million people in Catalonia went on the streets saying we want an independent country.

David is here from Scotland, Scotland is very likely going to have a referendum and may be independent from Great Britain. You’re going to have more and more of these nation states.

José Manuel Barroso: Certainly you don’t want me now to interfere in those discussions in Britain or in Spain. No, it’s for them to decide. What I want to say for the nation states that exist, we should have a federation, and now I very much respect the democracies in our countries and it’s up to them to decide how they organise themselves.

Integritat

dissabte, 14/12/2013
Anton Marco | Luxemburg

 

Dins del maremàgnum d’opinadors de tot ordre que dia a dia envaeix l’espai informatiu, els denunciadors d’escàndols són els que millor hi suren. Tot i així, per definició, un escàndol n’ha de tapar un altre per tal que el consumidor de notícies, rajol bàsic de tot l’entramat de l’opinió pública, pugui estar ben nodrit. Es tracta de dir-la ben grossa. Tan grossa com per a produir l’efecte que el personal s’esquinci els abillaments. Però mai tan grossa com perquè ens arribi a incomodar de veritat. Quan això passa, mal senyal, mal senyal per a l’opinador que vol fer-se passar per sabut, si no mig intel·lectual. Llavors el sistema l’expel·leix fora de la constel·lació: no interessa. Així, en veritat, una de les proves que ha de passar una afirmació veritablement honesta és que ens incomodi.

Ningú n’està exclòs, el sistema l’expel·leix fora de la seva constel·lació a qualsevol element destorbador, siguin generals, ministres o bisbes. Fins i tot s’ha arribat a fer fora a reis quan no compleixen com cal el rol que els pertoca segons les normes que el mateix sistema imposa. Hem vist banquers a la presó i jutges d’alta instància expel·lits del seu ofici. I quan això passa el primer que fan, reis, princeps, magistrats, ministres i exministres és adreçar-se ràpidament a qui ostenta l’últim dels poders reals per a implorar clemència: l’opinió pública(1). Enguany n’hem tingut uns quants casos prou il·lustratius i exemplificadors.

(més…)

Estat d’excepció

dijous, 12/12/2013
Anton Marco | Luxemburg 

 

Pocs són els mortals que per voluntat pròpia s’afanyen a emprendre el viatge cap al Paradís, però a ningú no se li escapa que viure-hi en permanència té els seus avantatges. El paradís luxemburguès és des d’ara mateix, també, el paradís dels llargament condemnats per la moral religiosa. Aquí, les penes purgades, la incomprensió social cap als de la darrera casta a ingressar a formar part de la societat ben pensant està ja dissipada pel mateix Primer Ministre.

(més…)

Va com va

dimecres, 11/12/2013
Anton Marco | Luxemburg 

En una trobada múltiple, Berna González Harbour, Paul Hamilos, Sandrine Morel, Gian Antonio Orighi i Thomas Urban, periodistes de Le Monde, The Guardian, Süddeutsche Zeitung, La Stampa i de la Gazeta Wyborcza, han conferenciat, més que entrevistat, amb el nostre President del Govern, el Mariano. Molta gent alhora per a treure l’entrellat del que s’amaga en el cap de qui ens governa. En Mariano no ens deixarà mai de sorprendre, almenys a mi. Si bé jo ja començo a entendre’l una mica, a agafar-li el busilis. Tot el secret, filosofia i tarannà d’en Mariano es pot resumir en una sola frase: “I a mi quin carall m’expliques?”. Com resumidora és la resposta més esperada per tota la més acreditada premsa europea quan diu: “Si alguien tenía contabilidad b, sería de él”.

(més…)

El més gran tresor

dimecres, 4/12/2013

Anton Marco | Luxemburg 

No fa gaire va ser notícia la descoberta o confirmació que els Neandertals posseïen, “ja”, un pensament simbòlic. És arran de les restes d’ossaments d’aus amb grans ales que els paleo-antropòlegs s’han, finalment, decidit per afirmar que aquelles bèsties desaparegudes que caminaven sobre dues potes tenien consciència.

A la manca d’una producció d’art com la de l’Homo Sapiens, el de representar a les parets de les coves imatges figurinistes, s’hi oposa aquesta troballa que els experts extrapolen fins a la categoria d’usatge sumptuari dels materials trobats en els jaciments del plistocè. Posar-se les plomes al cap i fer l’indio seria doncs la manera originària, primordial i més original de demostrar la capacitat de poder o saber pensar com ho fem els de la nostra espècie. A aquesta manera de fer se’n seguirien conseqüències que marcarien el comportament dit “humà”. Així, les bèsties mamíferes i bípedes afegirien dues actituds més en el seus comportaments existencials, les que més endavant, amb el cristianisme, titllarien de ‘vicis comuns de l’home': la luxúria i la supèrbia. Posats a elucubrar, sembla plausible que el primer i el darrer en la llista dels pecats en la nomenclatura vaticana: la gola, l’avarícia, l’accídia, l’ira i l’enveja, eren ja de ple domini entre els “pecats”, comportaments o actituds dels carnívors que ens precedeixen dins l’escala de l’ordenament evolutiu.

(més…)