El més gran tresor

Anton Marco | Luxemburg 

No fa gaire va ser notícia la descoberta o confirmació que els Neandertals posseïen, “ja”, un pensament simbòlic. És arran de les restes d’ossaments d’aus amb grans ales que els paleo-antropòlegs s’han, finalment, decidit per afirmar que aquelles bèsties desaparegudes que caminaven sobre dues potes tenien consciència.

A la manca d’una producció d’art com la de l’Homo Sapiens, el de representar a les parets de les coves imatges figurinistes, s’hi oposa aquesta troballa que els experts extrapolen fins a la categoria d’usatge sumptuari dels materials trobats en els jaciments del plistocè. Posar-se les plomes al cap i fer l’indio seria doncs la manera originària, primordial i més original de demostrar la capacitat de poder o saber pensar com ho fem els de la nostra espècie. A aquesta manera de fer se’n seguirien conseqüències que marcarien el comportament dit “humà”. Així, les bèsties mamíferes i bípedes afegirien dues actituds més en el seus comportaments existencials, les que més endavant, amb el cristianisme, titllarien de ‘vicis comuns de l’home': la luxúria i la supèrbia. Posats a elucubrar, sembla plausible que el primer i el darrer en la llista dels pecats en la nomenclatura vaticana: la gola, l’avarícia, l’accídia, l’ira i l’enveja, eren ja de ple domini entre els “pecats”, comportaments o actituds dels carnívors que ens precedeixen dins l’escala de l’ordenament evolutiu.

Prenem el cas d’anàlisi d’un vertebrat mamífer qualsevol, tant si és el d’una rata com el d’un lleó. Hi trobarem actituds davant la vida que expliquen a les clares les cinc actituds vitals per la supervivència i que certes religions titllen de disposició cap al vici. El rei dels animals guanyaria en gola, avarícia, accídia, ira i enveja a un ratolí. Bé, en enveja potser el guanyaria el rosegador, qui sap el que passa pel cap d’un i altre. O potser no se’n tenen d’enveja. Si així fos, això ens portaria a pensar que potser l’enveja va aparèixer també en el moment en què un homínid es va posar les plomes encrestades entre els cabells del crani o capsa que, més tard, estaria reservada a guardar tota la nostra capacitat racional. No en ell mateix, que ho hauria fet primer en un arravatament de luxúria i més tard de supèrbia, sinó en els que se’l miraven, que en el seu ja incipient pensament simbòlic haurien jutjat d’impresentable l’individu de la pròpia tribu que fa coses que no es justifiquen pels ancestrals arguments de la golafreria, de guardar l’innecessari i de no aprofitar els moments del repòs… en fer llargues migdiades.

El primer luxuriós de la humanitat, o més ben dit, el primer home o pare de tots els homes, hauria reaccionat a l’enveja dels seus fins aleshores feliços congèneres amb un acte d’original supèrbia i se n’hauria posat una altra, de ploma. La qual cosa enfurismaria més a la resta de la tribu que, després de llargues discussions o remugaments haurien potser optat per l’opció menys pecaminosa de totes en no ser, ells, encara del tot humans, pel més preat de tots els tresors: una bona migdiada.

Els Homos Sapiens, diuen, no vàrem inventar l’art. I seria també plausible que els Neandertals tinguessin, doncs, al seu nivell i segons els seus cànons, escoles i corrents artístiques, els seus Leonardos i els seus Dalís. Potser també tenien costum de guardar-se les millors plomes en una calaixera paleolítica, amb la qual cosa podríem també parlar del primer magatzem o banc de valors. Si com els experts extrapolen així fos, en lloc de fer migdiada o dedicar-se a conrear els vicis originals, esplomant faisans i paons, un es podria fer ric emprant les plomes a la resta de la tribu per la festa major i en els canvis de solstici… Qui sap fins on podríem extrapolar i fins on van arribar i quines dèries no tindrien els Neandertals… Potser van, fins i tot, basar tota la seva economia en les plomes gallinàcies caçant i caçant a cop de pedra de sílex aus i més aus fins que se’ls va muntar una bombolla plumífera i se’ls hi va anar el seu sistema de valors en orris i van cessar d’existir. Algú té una altra manera millor d’explicar la seva desaparició?

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús