Va com va

Anton Marco | Luxemburg 

En una trobada múltiple, Berna González Harbour, Paul Hamilos, Sandrine Morel, Gian Antonio Orighi i Thomas Urban, periodistes de Le Monde, The Guardian, Süddeutsche Zeitung, La Stampa i de la Gazeta Wyborcza, han conferenciat, més que entrevistat, amb el nostre President del Govern, el Mariano. Molta gent alhora per a treure l’entrellat del que s’amaga en el cap de qui ens governa. En Mariano no ens deixarà mai de sorprendre, almenys a mi. Si bé jo ja començo a entendre’l una mica, a agafar-li el busilis. Tot el secret, filosofia i tarannà d’en Mariano es pot resumir en una sola frase: “I a mi quin carall m’expliques?”. Com resumidora és la resposta més esperada per tota la més acreditada premsa europea quan diu: “Si alguien tenía contabilidad b, sería de él”.

En Mariano és un home modern, en acord amb els temps que corren, que no són altres que els del liberalisme. No el que es diu un ultra-liberalisme a ultrança, amb extralimitació del Dret, no, ell és un liberal a seques, tal qual. A qualsevol qüestió ardent la resposta que et pots esperar d’ell serà sempre la mateixa: “I a mi quin carall m’expliques, això deu ser culpa de qui tingui la culpa, quin carall t’empatolles ara?”. Ja va passar amb allò del petrolier naufragat. I a mi quin carall m’expliques? Els jutges gallecs li han seguit la corda. Es veu que també li coneixen el busilis, ells: i a ells quins caralls els expliques!

Va com va, són els temps que corren. Ja no queden comunistes en els governs europeus. Els comunistes creien en la moral reglada, conforme a la responsabilitat i a la representativitat col·lectiva de qui representava a un grup humà o comunitat política. Podien arribar a fer el mateix que fan aquests que manen ara, però almenys s’escarrassaven a voler donar una explicació plausible sinó creïble dels fets. A cap comunista ni socialista avançat se li hauria acudit mai de respondre busilariament: i a mi quin carall m’expliques?

El passat dia 4 de desembre va prendre possessió el Primer Ministre luxemburguès, en Xavier Bettel, un altre lliberal. El Partit Liberal, DP, no governava a Luxemburg des dels temps d’en Gaston Thorn (1974–79). Els diaris internacionals, sobretot els americans i els asiàtics, han titulat la notícia recalcant-la com si d’un canvi de paradigma socio-polític en el món occidental es tractés. Subrallant amb vehemència que es tracta del primer Primer Ministre “obertament gai”, “The first openly gay PM”. Ja ho veus quins temps corren, els demo-cristians eren el que eren i feien el que feien, com els socialistes avançats o com els comunistes, apartant la mirada o simplement tapant certes realitats incòmodes als ulls de les morals clàssiques. Però això no hauria passat mai amb un règim o govern comunista, vaig comentar la setmana passada prenent cafè amb un company de feina. I sense cap més flastomia ni mirar-me a la cara, seguint sucant el croissant al cafè amb llet em va respondre: i a mi quin carall m’expliques!

 

 

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús