Estat d’excepció

Anton Marco | Luxemburg 

 

Pocs són els mortals que per voluntat pròpia s’afanyen a emprendre el viatge cap al Paradís, però a ningú no se li escapa que viure-hi en permanència té els seus avantatges. El paradís luxemburguès és des d’ara mateix, també, el paradís dels llargament condemnats per la moral religiosa. Aquí, les penes purgades, la incomprensió social cap als de la darrera casta a ingressar a formar part de la societat ben pensant està ja dissipada pel mateix Primer Ministre.

Aquesta setmana, el govern tripartit, integrat per àngels, arcàngels i querubins ha tramès a totes les ànimes, lliures ja del purgatori, el programa de govern. Consta d’un preàmbul i 25 capítols, el 24è dels quals està dedicat a la prevenció de conflictes i el 25è als nouvinguts al Paradís.

En el Paradís l’ordre està garantit a tota hora i per a tothom. Arreu del món, amb diferents variacions els ministeris que s’ocupen de les qüestions militars solen rebre els noms de Ministeri de Defensa o Ministeri de la Guerra. Les Forces Armades del paradís, en no tenir cap por sobre pèrdues territorials o de sobirania, estan integrades en el que anomenem Política de la Prevenció de Conflictes: l’excepció, diuen, confirma la regla.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús