Integritat

Anton Marco | Luxemburg

 

Dins del maremàgnum d’opinadors de tot ordre que dia a dia envaeix l’espai informatiu, els denunciadors d’escàndols són els que millor hi suren. Tot i així, per definició, un escàndol n’ha de tapar un altre per tal que el consumidor de notícies, rajol bàsic de tot l’entramat de l’opinió pública, pugui estar ben nodrit. Es tracta de dir-la ben grossa. Tan grossa com per a produir l’efecte que el personal s’esquinci els abillaments. Però mai tan grossa com perquè ens arribi a incomodar de veritat. Quan això passa, mal senyal, mal senyal per a l’opinador que vol fer-se passar per sabut, si no mig intel·lectual. Llavors el sistema l’expel·leix fora de la constel·lació: no interessa. Així, en veritat, una de les proves que ha de passar una afirmació veritablement honesta és que ens incomodi.

Ningú n’està exclòs, el sistema l’expel·leix fora de la seva constel·lació a qualsevol element destorbador, siguin generals, ministres o bisbes. Fins i tot s’ha arribat a fer fora a reis quan no compleixen com cal el rol que els pertoca segons les normes que el mateix sistema imposa. Hem vist banquers a la presó i jutges d’alta instància expel·lits del seu ofici. I quan això passa el primer que fan, reis, princeps, magistrats, ministres i exministres és adreçar-se ràpidament a qui ostenta l’últim dels poders reals per a implorar clemència: l’opinió pública(1). Enguany n’hem tingut uns quants casos prou il·lustratius i exemplificadors.

S’acaba de complir una de les profecies d’un veritablement honest opinador que el sistema mediàtic catalano-espanyol expel·leix regularment de les seves tertúlies. El titllen d’agorer: les diu massa grosses. El ja famós catedràtic d’estructura econòmica de la Universidad Ramón Llull va vaticinar anys enrere l’actual crisi mundial. La va dir massa grossa: fora. També va ser rebutjat quan va dir: “Yo paso de política pero la famosa idea del señor Ibarretxe de Estado asociado es muy buena porque permite crear estructuras nuevas”. Fora: massa grossa. “Habrá economías, no estados; la crisis ayudará a que se produzca ese proceso”: massa grossa, fora.

La més grossa la va dir parlant dels aturats: “Esas personas no serán necesarias. Legalizar la marihuana, no se ría, será la solución. ¿Qué pasó en 1933 en Estados Unidos? Se levantó la Ley Seca para que la gente pudiera ahogar sus penas en alcohol y para recaudar más impuestos. Legalizar la marihuana, televisión barata o gratis y un subsidio de subsistencia es lo que se puede hacer”. L’entrevistador va replicar: “Pero eso es lo mismo que decir que hay que atontar a los desempleados…”. I ell va concloure: “Pues sí, quienes no vayan a ser necesarios, que no molesten; el subsidio de 426 euros y la llamada generación ni-ni creo que ya nos sitúan en la antesala de ese escenario”.

Aquesta mateixa setmana, a Montevideo, el 10 de desembre del 2013, es va complir la profecia. Però ja podeu estar tranquils, l’opinió pública no n’entén de profetes.

——————-

(1) Encara hi ha llocs on l’opinió pública no regeix: Jang Song Thaek, número dos del règim i oncle de Kim Jong Un, ha estat executat aquesta setmana. Acusat de corrupció, comportament capitalista, consum de drogues i de portar “una vida disoluta y perversa”, el pobre home no hi ha pogut acudir.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús