Mascotes

(de M. V. - diumenge, 12/01/2014)

 

Com la mascota que s’entreté rosegant un os de plàstic, com quan l’amo llança una pilota que sempre li retorna amb la boca, així semblen estar condemnats a comportar-se els líders d’opinió d’aquest país davant els escàndols que sacsegen la nostra vida pública. Poc importa que la mascota sigui contestatària, afable, nerviosa o de les que ensumen la bragueta dels convidats quan arriben a casa teva. Sigui quin sigui el seu caràcter, si s’aconsegueix educar-la bé, li dius seu i s’asseu, dóna’m la poteta i te la dóna, ves a buscar la piloteta i obeeix. Fins i tot anirà a fer les seves necessitats en el racó de sempre i en el diari que hi té firma. Ara mateix els mitjans de comunicació han deixat de rosegar els casos del Gürtel i dels ERE d’Andalusia. Les mascotes semblen haver-se avorrit amb aquestes joguines, en excés mastegades i bavejades, i de sobte es mostren felices amb altres ossos, peluixos o pilotes d’altres colors que els acaben de regalar. L’esbocinament físic del Rei, la imputació de la infanta Cristina, el destí de la Monarquia, l’aventura independentista de Catalunya, l’aberrant neurosi religiosa del projecte de llei sobre l’avortament són els ossos de plàstic nous que els periodistes haurem de rosegar d’aquí a l’estiu.

En aquest circ mediàtic nostre succeeixen coses peculiars que no passen als països amb una democràcia més assentada, on per regla general abans que un escàndol arribi a l’opinió pública, sigui per haver conduït borratxo, per haver defraudat al fisc, per mentir en qualsevol declaració, per comprar un xupa-xups amb els diners de l’erari o simplement perquè un ministre ha demostrat ser idiota, el protagonista ja ha dimitit o l’han fet fora amb una puntada al cul o ha anat a parar a la garjola o ha decidit penjar-se. Aquí el dret a la informació sembla estar destinat al contrari. Es tracta de rosegar i bavejar l’os, de joguinejar amb el peluix fins a trencar-lo, d’anar un cop i un altre per la pilota i retornar-la a l’amo del cotarro fins que l’escàndol de corrupció o greu problema polític, dissolt en saliva, dilueixi tota la seva càrrega explosiva sota l’atordidora i confusa cataracta d’articles, opinions i tertúlies, que a fi de comptes no són més que una altra manera de guanyar-se la vida.

______________________________

Traducció, amb llicència, de la columna de Manuel Vicent apareguda a El País el 12/01/2014.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús