Arxiu del mes: febrer 2014

Brindis

dimecres, 26/02/2014

A mig gener sobre les cames llargues de la model que anuncia un perfum a la tanca publicitària d’aquí al davant, que a les sis de la tarda ja estava a les fosques, s’hi aturarà un sol dolç i imprevist; en començar febrer, plori o rigui la Candelera, s’anirà despertant la vital saba dels arbres i apuntaran les florals gemmes en branques nues; al març molts somnis que un va alimentar amb l’entrada de l’any nou ja estaran derrotats: ni has trobat feina ni t’has aprimat; en canvi, les flors perdudes dels ametllers les recobraran els cirerers. (més…)

Tres dies amb la Mar Coll

dissabte, 22/02/2014
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Demano perdó als lectors del blog per repetir tema, però no ho he pogut evitar. D’una banda, jo també en volia parlar i, de l’altra, aquest cap de setmana es pot comprar la seva darrera pel·lícula a través d’aquest diari que ens paga uns sous astronòmics (sort que no ho sap l’ABC) i que, per tant, es mereix que tant l’Anton com jo en fem publicitat poc subliminar.

(més…)

Memorialística

dimecres, 19/02/2014
Anton Marco | Luxemburg 

 

Com passa el temps, aviat farà dos anys, el 2012 vàrem tenir l’honor de rebre en el CCL en C.R., el memorable J.L.C.R. No hi ha cap altra paraula que ho defineixi millor, memorable. M’ha costat trobar el mot, però és la paraula que més hi escau. A mi se’m va encarregar de fer-li la visita per la ciutat, com era d’esperar i costum. Però el que no era d’esperar va ser la impressionant sensació que em va causar l’home. Amb l’edat em costa trobar els mots per a definir una situació. Sempre envejaré a J. Pla. (més…)

Mar Coll de visita

dilluns, 17/02/2014
Anton Marco | Luxemburg 

 

La setmana passada vam poder veure la pel·lícula Tots volem el millor per a ella, segon llargmetratge de la Mar Coll, la també autora del celebrat guió de Tres dies amb la família, amb qui vàrem poder compartir impressions i opinions a la sala Utopia. (més…)

Les aquarel·les de la Lídia

dimecres, 12/02/2014
Anton Marco | Luxemburg 

 

Diuen que qui s’hi posa no para. És el que tenen les aquarel·les. I qui diu aquarel·la diu aigua, però na Lídia no les fa amb colors que diluïts expressen tons humits. Primer fa el dibuix ben marcat sobre el blanc del seu carnet de fulls gruixuts. L’aigua és tan sols el mitjà pel qual transmet al paper els pigments dissolts sense aglutinar-los. I em diu que ho fa per simple afició, que no utilitza altres substàncies com ara goma del Senegal, l’aràbiga ni, com els molt versats, no hi afegeix altres components com glicerina, mel, fel de vaca, ni conservants com l’ortofenilfenat de sodi. Senzillament pinta aquarel·les. Això, imagino, l’ha ajudat a fer-se amb aquest país d’hiverns aquosos. On un pot sortir a pintar al carrer sense haver d’emportar-se l’aigua de casa i on la tècnica en el maneig de les aiguades és tan natural com les boirades, boirines, ruixims i altres entelades calitges. (més…)

No fumando desespero

diumenge, 9/02/2014
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Des de l’u de gener d’enguany, Luxemburg s’ha afegit al grup dels països civilitzats i ha prohibit fumar a bars, cafès, pubs, discoteques i al Soul Kitchen (un local inclassificable). Em sembla tan obvi que és millor per a tothom i estic tan content, que faré un article (de ficció) al contrari: explicaré per què és una desgràcia que ara no es pugui ser fumador passiu als locals de Luxemburg.

(més…)

Moments

dissabte, 8/02/2014
Anton Marco

 

Avui dissabte a primera hora s’esperava un gran esdeveniment. Calculat amb la mateixa precisió que els astrònoms determinen el moment precís en que tal o qual meteorit o cometa passi pel punt més proper del nostre món o hi col·lideixi.

(més…)

Jean Yanne

dimecres, 5/02/2014

Algun dia espero explicar a la meva neta que s’hauria pogut dir d’una altra manera, per exemple, Joana. I mentre ho penso i espero que arribi el dia m’estic ja preparant l’argument del relat. Ella em dirà:

-I digue’m, padrí: qui era en Jean Yanne? (Dis-moi, qui était Jean Yanne?)

Llavors li hauré de contar una d’aquelles veritats que no ho són del tot. Que son realitats passades, efímeres creacions de l’intel·lecte, com les que ens fan somniar. Li hauré de dir que hi va haver un dia en un temps passat en el qual jo era jove. I ella deixarà anar la seva imaginació cap a un temps imaginari fruit de la seva pròpia creació. Li hauré de començar la història pel dia en què jo mateix vaig veure la llum. Era un dia de Sant Joan. I li seguiré dient que en un temps passat costum era de posar el nom a les criatures que arribaven en aquest món en coincidència amb el que marcava el santoral eclesiàstic. Hauré d’aturar-me a explicar-li què és el santoral i què vol dir eclesiàstic. Ella farà veure que ho ha entès, i amb les ganes que la història avanci m’insistirà:

-Mais, dis-moi, qui était ce Jean Yanne?

(més…)

García Abadillo: “¿Por qué molesta tanto?”

dissabte, 1/02/2014
Anton Marco | Luxemburg 

 

Dijous es va anunciar el relleu d’en PJ pel Casimiro, «tal para cual». No cal donar-li cap benvinguda a qui haurem d’anomenar CGA o simplement GA: en Casimiro no arriba, és ja un home de la casa. De la casa de la patranya. O, si no, com a benvinguda li puc dedicar una de les seves paràfrasis més recurrents: ¿Por qué molesta tanto?

¿Por qué molesta tanto? s’ha preguntat anys i panys l’Albaladillo referint-se a la matança de l’11-M. Qui sap si l’hauran fet director del Mundo perquè ja ha trobat resposta a tan insidiosa pregunta. O potser ha promocionat perquè encara no la sap? I digui’m, senyor Casimiro: per què molesta tant? O a qui molesta tant? O a qui molesta més? A qui molesta que algú digui des de les altes instàncies: ¿Algo habremos hecho mal? No creu, senyor GA, que deu molestar qui no va fer les coses com s’haurien hagut de fer?
(més…)