Jean Yanne

Algun dia espero explicar a la meva neta que s’hauria pogut dir d’una altra manera, per exemple, Joana. I mentre ho penso i espero que arribi el dia m’estic ja preparant l’argument del relat. Ella em dirà:

-I digue’m, padrí: qui era en Jean Yanne? (Dis-moi, qui était Jean Yanne?)

Llavors li hauré de contar una d’aquelles veritats que no ho són del tot. Que son realitats passades, efímeres creacions de l’intel·lecte, com les que ens fan somniar. Li hauré de dir que hi va haver un dia en un temps passat en el qual jo era jove. I ella deixarà anar la seva imaginació cap a un temps imaginari fruit de la seva pròpia creació. Li hauré de començar la història pel dia en què jo mateix vaig veure la llum. Era un dia de Sant Joan. I li seguiré dient que en un temps passat costum era de posar el nom a les criatures que arribaven en aquest món en coincidència amb el que marcava el santoral eclesiàstic. Hauré d’aturar-me a explicar-li què és el santoral i què vol dir eclesiàstic. Ella farà veure que ho ha entès, i amb les ganes que la història avanci m’insistirà:

-Mais, dis-moi, qui était ce Jean Yanne?

Però a mi no em van posar Joan, continuaré. El meu nom estava ja pensat d’antuvi i l’antull del moment no ho va poder canviar. Li hauré de dir, sense massa pena, que jo no vaig conèixer el meu avi Anton. Que ja no era entre nosaltres i que per això no va poder ser ni fer de padrí, i que precisament per això jo en porto el nom. I ella deixarà anar els seus pensaments cap al seu propi nom. El seu propi existencial imaginari. Es plantejarà el perquè ella es diu de la manera que es diu. Ella haurà escoltat ja altres històries llunyanes en el temps, plàcides, amenes i geogràficament transalpines. Però moguda per la inquietud jovenívola, volent-ho saber tot alhora, insistirà:

-Mais, dis-moi, qui était ce Jean Yanne ?

Llavors li hauré de dir que hi va haver un temps en què el món era d’una altra manera. Que la gent respectaven el descans dominical, que els joves ho aprofitaven per a reunir-se al voltant d’un aparell de nom gramola del qual sorgia una música que incitava a ballar el twist.

-C’est quoi le twist?

Aquí em faltaran els mots i qui sap si els gestos. Seguiré dient que en els temps del twist els negres americans tenien prohibit pujar en els mateixos autobusos que els blancs… que moltes coses, avui banals, eren prohibides i que quan jo tenia quinze anys es va prohibir prohibir. I que en realitat el nom d’en Jean Yanne era Jean Gouyé.

Ella no entendrà res o, segura que allò que li vull explicar ja ho té clar o ja ho sap, despreocupada, seguirà saltant a la corda tanmateix convençuda que en realitat no li volia dir qui era en Jean Yanne.

Com tanmateix confio que ella no tingui altres limitacions que les que ella mateixa s’imposi, com la dificultat d’haver de saltar la corda amb la cadència que li surti del seu propi antull.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús