Moments

Anton Marco

 

Avui dissabte a primera hora s’esperava un gran esdeveniment. Calculat amb la mateixa precisió que els astrònoms determinen el moment precís en que tal o qual meteorit o cometa passi pel punt més proper del nostre món o hi col·lideixi.

La singularitat dels grans esdeveniments concita l’expectació multitudinària quan se’n coneix l’hora exacta en què es produirà. Els carrers es buiden de gent i cotxes quan es juga un partit de màxima rivalitat. De manera anualment cíclica festegem esdeveniments que en un moment precís foren cabdals. Encara, avui, mou expectació el moment en què la núvia entra a l’església per a exposar-se in aeternum amb el seu consort i quan, escortada, recorre a dins tota la llargària de la nau del temple. I fins i tot els que no hi han estat convidats, esperen pacients al carrer per a veure la cara de felicitat que hom experimenta en els singulars moments en què la “col·lisió” s’acaba de produir. Moments únics que cíclicament celebraran els ja esposos festejant-ne l’aniversari. Com únic és el traumàtic naixement de qualsevol de nosaltres, i per això tenim el costum de celebrar-ho.

Únic, no cíclic, la plebs ho vol així. I per això s’abraona en multituds per a veure les singulars desfilades de coronaments, casaments i enterraments de prínceps, emperadors i reis. I com va dir aquell, per a què un moment sigui distingidament singular no s’ha de tornar a repetir. Com va dir aquell, deia, “Això, no tornarà a passar”.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús